Llebre de Sant Guim

Aprofitant la temporada de caça ens vàrem acostar al mercat a comprar una llebre. La carn de caça és de gust més fort que no pas la que normalment consumim i potser que no a tothom li agradi. També té el petit inconvenient que sovint (com el cas de la llebre) ens cal marinar-la, cosa que fa que haguem de planificar una mica més el què fem i com ho fem. Però el resultat val molt la pena: una carn gustosa i diferent, un plat de festa, d'aquells que anima a la sobretaula i a la xerrera.

Ingredients (2 persones):
1 llebre d'1 kg aproximadament
cansalada tallada a bocins
cebes del platillo: unes 20-30 unitats
1 cullerada sopera d'anís estrellat
2 fulles de llorer
1 canyó de canyella
1 l. de vi blanc sec
2 alls
oli i llard
sal i pebre

La nit abans posarem en un bol la llebre tallada a quarts, el llorer, la canyella, l'anís estrellat i un bon raig de vi blanc. Caldrà que la llebre estigui ben neta sobretot de sang, per això si cal, l'haurem tinguda prèviament en aigua que anirem canviant durant 2 o 3 hores.

Al dia següent, quan arribi l'hora de cuinar, treiem la llebre del marinat i colem el suc. Reservem la canyella, el llorer i un parell d'anissos.

Escaldem les cebetes del platillo per a poder treure-lis millor la pell: posem un cassó amb aigua i quan bulli, hi tirarem les cebes; deixem que bulli un o dos minuts, les treiem i les refredem amb aigua freda. LLavors, ens serà més fàcil de treure-lis la pell. Reservem les cebes un cop pelades.

En una cassola de terrissa hi posem una mica d'oli i una mica de llard. Quan sigui calent, hi tirem la cansalada en bocins (7 o 8 ja hi aniran bé), els alls sense pelar i les cebes del platillo. Els fem rossejar una estoneta i llavors hi afegim la llebre salada i empebrada, el llorer i la canyella de nou, un parell d'anissos . Deixem que doni unes voltes tot plegat i llavors hi tirem pel damunt el vi blanc. Cal deixar-ho bullir fins que sigui tot cuit i la salsa ben reduïda. Si cal, hi afegirem més vi (o una mica d'aigua) durant la cocció.