Truita de mongetes i ceba

Les truites, ideals per dinar, per sopar, per omplir una carmanyola o per un pícnic.

Permeten combinar una quasi infinita varietat d'ingredients i sempre queden boníssimes.

Aquesta és de mongetes i ceba.

Ingredients (per a dues persones):

3 ous

un raig de llet

oli i sal

1 pebrot verd

1 ceba grossa

200 gr de mongetes cuites

En una paella amb un raig d'oli courem la ceba tallada ben petita. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el pebrot tallat finet. Quan tot sigui cuit, però sense que agafi color, hi tirem les mongetes ja cuites i lis donen un parell de tombs.

A part, batem els ous sencers, amb una mica de sal i un raig de llet (per fer-la més flonja).

Quan sigui ben batuts, els aboquem a la paella, deixem que quallin de sota i llavors, retirem la paella del foc, la tapem amb un plat i girem la paella. La cara cuita quedarà a dalt del plat, i la crua abaix, fem lliscar la truita de nou a la paella i la retornem al foc. Repetim l'operació fins que quedi cuita.

Arròs negre

Un dels més plats preferits: l'arròs negre. És senzill de fer, la part més complicada (a part d'aconseguir que l'arròs estigui al seu punt, es clar) és aconseguir que quedi ben acolorit. Per això necessitem una mica de sort i que les bosses de tinta de la sípia estiguin ben plenes i siguin ben negres i sobretot que la sípia sigui ben fresca, si no, la tinta es resseca i no aconseguirem el color negre ben vistós que ha de tenir el plat. Hi ha diversos sistemes per a mantenir les bosses de tinta fresques, per exemple, mantenir-les en oli i a la nevera fins el moment de fer-les servir, però jo sempre m'he trobat que acaben "perdent" color! Per tant, el meu consell es comprar les sípies ben fresques i fer l'arròs el mateix dia.

Ingredients:

arròs (80 gr per persona)

1 sípia mitjana per persona (+ la bossa de tinta corresponent)

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomàquet petit

aigua (2 volums d'aigua per volum d'arròs)

alls i julivert

oli i sal

En una cassola de terrissa, fregim una mica els alls pelats, quan agafin color els treiem. Hi tirem, llavors, la ceba picada ben fina i quan estigui ja una mica estovada, el pebrot verd tallat petit. quan també el pebrot estigui una mica estovat,hi tirem la sípia. Passats uns minuts, hi tirem una mica de tomàquet ratllat i l'all (o alls) i el julivert picats al morter.

A part, fem bullir aigua on hi tirarem les bosses de tinta. Hem d'aconseguir que l'aigua agafi un color ben negre.

Quan el sofregit sigui ben fet, hi tirem l'arròs, hi donem uns quants tombs i aboquem l'aigua bullint . Deixem coure a foc molt fort, durant 15 minuts. Parem el foc i deixem reposar 5 minuts més.

Ho acompanyem amb allioli "autentic" (aquí) o allioli d'ou (aquí).

Red Hot Chili Cake

En un blog que xafardeixo sovint vaig trobar una recepta anomenada Red Hot Chili muffins (aquí), que immediatament em va fer molta gràcia tan pels ingredients (que em fan fer pensar en una xocolata amb espècies que fan al carrer dels banys nous) com pel nom, que fa pensar amb el grup californià Red Hot Chili Peppers (tot i que no tinc ni idea si aquesta era la idea de l'autora de la recepta). Vaig decidir fer-ne una adaptació a plumcake, que m'agraden més que no pas els muffins i vaig decidir mantenir-li el nom, es clar (tot i que no sembla el més adient batejar així un pastís casolà) . El resultat és aquest!

Ingredients:

150 g de mantega
150 de sucre
170 g de farina
3 ous
150 g de xocolata de cobertura
25 g de cacau amarg

1 culleradeta de pebre vermell picant (com a mínim)

Treballem la mantega estovada i el sucre, barrejant-ho bé , que quedi lligat, però que no faci relleu.
Hi barregem els ous, un a un. No incorporarem el següent, fins que el primer no estigui ben lligat. Tot seguit, hi afegim la farina , prèviament tamisada, a poc a poc. Hi afegim també el pebre vermell picant a gust.
A part, fonem la xocolata. quan sigui ben fossa, la deixem refredar una miqueta i la incorporem a la barreja anterior.
Ho aboquem a un motllo de plum cake (si no és dels de silicona, caldrà untar-lo amb mantega abans). Ho enfornem a uns 170º.

Es pot decorar amb una mica de sucre llustre,per exemple.

Pizza (ful) de sardines

Alhora de posar-li títol a aquesta entrada vaig tenir certs dubtes. A casa, i en una època on encara Casa Tarradelles i similars no eren coneguts ni havia un restaurant italià a cada cantonada o casi, ens ho van "colar" com a pizza durant molt de temps. Però certament no es tracta d'una pizza...tampoc d'una quiche...al final vaig decidir "conservar-li" el nom amb la que ens l'haviem menjat tantes vegades, però afegint-hi l'avís que el nom és més aviat una petita enganyifa. Ara, el resultat és boníssim!

Ingredients:

200 g de farina
100 g de mantega
1 ou
sal
10 0 12 sardines
4 o 5 tomàquets madurs
2 ous més pel farcit
2 alls
julivert
sucre

Primer prepararem la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.

A part, fregirem lleugerament les sardines , que prèviament haurem netejat bé i els haurem tret el cap i l'espina.

Ratllarem els tomàquets i els posarem en una paella amb una mica de sal i sucre. Deixarem que es cogui bé, fins que el suc no es concentri.

Traurem la pasta de la nevera i amb l'ajut del corró l'estendrem en un motllo rodó de parets baixes. Quan estigui el motllo folrat hi escampem pel damunt el suc de tomàquet, les sardines , i ho empolsinem tot amb all i julivert ben trinxadet. Salem i empebrem. a part batem ben batuts els ous i llavors els aboquem damunt les sardines.
Ho posem tot al forn a 180º, fins que la pasta estigui dauradeta i els ous ben quallats.
Es pot fer també amb pollastre, desossat i filetejat.

Sípia a la brutesca

Aquest és un plat tradicional que no requereix molta elaboració, però que té un resultat excel·lent. És un plat típic de la cuina de pescadors que ,segons vaig llegir en una ocasió, es feia a la barca mentre treballaven. És una de les (varies) receptes tradicionals on hi entra la xocolata.

Necessitarem(per a quatre persones):
4 sípies mitjanetes
4 patates grosses
2 alls
2 o 3 cebes
1 fulla de llorer
1 presa de xocolata
1 gotet de vi ranci
sal i oli

En una olla grandeta, hi posem un raig d'oli, les cebes senceres i pelades, la fulla de llorer, els alls pelats, la presa de xocolata i el gotet de vi ranci. Tot en cru i en fred. Encenem el foc i deixem que cogui uns 10 minuts. Afegim llavors, la sípia sencera o tallada a quarts, i les patates tallades a dauets. Deixem que segueixi coent fins que les patates siguin cuites. Afegim la sal al gust. I ja podem servir-ho!

Pakores

Aquest plat ens el van ensenyar durant un curset de cuines del món. És molt senzill de fer, no es excessivament picant i ens pot servir tant de pica-pica com de plat principal. Es serveix calent i s'acompanya de txunei per sucar.

Ingredients:
2 tasses de farina de cigrons
pebre vermell picant (1 culleradeta de cafè) opcional
llavors de comí (una cullerada sopera)
sal
aigua
oli
opcionalment es pot posar també llevat Royal
verdures: pebrot verd , pastanagues, ceba (amb menta) o esbergínies...

En un bol gros es barreja la farina de cigrons amb les espècies, i s'afegeix aigua a poc a poc fins aconseguir una textura cremosa
A part es tallen les verdures a dauets petits. S'arrebossen bé amb la pasta de farina i es formen bunyols que submergirem a l'oli calent. Cal deixar que els bunyols , o sigui les pakores, es daurin bé per totes dues bandes.
Les pakores es fan d'una sola verdura, sense barrejar-les entre elles. Si decidim fer-les de ceba, quedaran molt bones si els hi afegim menta picada (fresca o seca, segons tinguem) en el moment de fer la pasta.

Quatre quarts de cafè i cardamom

Aquest és un pastís d'origen francès molt i molt fàcil de fer. El primer cop que el vaig veure va ser buscant receptes per internet i de seguida em va cridar l'atenció (suposo que aquest nom tan curiós hi ajuda). Quan vaig trobar aquesta variant d'aquí, vaig decidir que havia arribat el moment de fer-lo, però també tenia molt clar, qua anava a fer una petita modificació: afegir-hi cardamom! El cardamom en el cafè, el vaig provar per primer cop en un restaurant àrab i em va agradar moltíssim el gust que li donava...i com a pastís també queda fantàstic!

Necessitarem:
3 ous sencers
el pes dels 3 ous (amb closca) de mantega
el pes dels 3 ous (amb closca) de farina
el pes dels 3 ous (amb closca) de sucre
mig sobre de llevat royal
una tasseta de cafè fort
una culleradeta de cardamom en pols

Batre els ous amb el sucre fins que quedi una pasta molt cremosa i de color blanquinós. Quan ho tinguem, anar afegint-hi a poc a poc la farina i el llevat (prèviament tamisada). Quan tot sigui ben barrejat, afegir-hi la mantega tova (però no fossa) i barrejar bé amb el batedor. Afegir-hi també el cafè i el cardamom. Barrejar-ho tot fins que tinguem una pasta ben suau i esponjosa.
Abocar-ho en un motllo de plum-cake i enfornar. El forn cal que estigui calent a uns 180º. el temps de cocció dependrà del forn, però pot ser d'uns 40 minuts. Una manera molt "tradicional" de saber si el pastís està fet o no, és punxar-lo amb un escuradents, si aquest surt net, vol dir que el pastís està cuit, si surt amb engrunes enganxades...cal deixar-lo una miqueta més al forn.
La clau del pastís (la clau perquè ens surti ben tovet) és treballar bé la pasta perquè quedi molt suau i esponjosa.

Pastís de trufa "molta sort"

La setmana passada varem fer una petita festa per una companya a la feina. No li han renovat el contracte (i no és la primera), coses de la crisis...l'única cosa que podíem fer per la nostra part, és que s'endugues un bon record de tothom..per part meva, vaig portar aquest pastís. Irresistible per al xoco-addictes, per cert!
Necessitarem:

per la pasta brisa:
200 g de farina
100 g de mantega
1 0u
sal (una mica)
30 g de sucre
ratlladures de taronja

per la trufa:
400 cc de crema de llet (de muntar)
500 g de xocolata de cobertura
25 g de mantega
75 de sucre
ratlladures de taronja (o una cullerada del licor favorit)

Primer prepararem la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova i les ratlladures de la pell de la taronja. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà, doncs quedarà millor. Afegirem la farina a poc a poc, fins que sigui difícil de treballar pels grumolls que s'hi faran. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular.
La guardem a la nevera com a mínim 30 minuts (opció ràpida: comprar-ne de la preparada, però no tindrà el gust a taronja).
A part, farem la trufa. Posem a coure la crema de llet juntament amb el sucre fins que sigui a punt de bullir. Llavors, la retirarem del foc, i afegirem la xocolata a trossos, anirem remenant fins a desfer-la del tot. Quan hagi baixat de temperatura, afegim la mantega i la resta de la pell ratllada de la taronja. Deixem-la reposar.
Posem en un motllo la pasta brisa, prèviament estirada amb un corró. Posem-la al forn ja calent a 200º, enrecordant-se de punxar la base perquè no "pugi". Quan sigui cuita, la treiem del forn i deixarem que es refredi.
Quan la base estigui ben freda, la farcirem amb la trufa ja preparada. La posem a la nevera fins que acabi de quallar. Per decorar podem fer un dibuix o unes lletres com a la foto amb una reducció de licor (en aquest cas de licor de menta) o bé fem encenalls amb xocolata de cobertura blanca i/o negra i empolsinem pel damunt.