diumenge, 27 de febrer del 2011

Encasades

 Les encasades són unes pastes que jo només he vist en algunes (no gaires) pastisseries de Barcelona. Grosses, amb forma de cúpula (les de la foto se m'han "desinflat") , completament cobertes de sucre glass (que t'omple les mans i la cara quan te les menges). Sempre m'han cridat molt l'atenció tan pel nom, escrit a vegades "enquesades" com per la forma (força gran per una pasta individual) , i si les tastes, la primera sorpresa és la seva lleugeresa i la segona, el gust a formatge.
Feia temps, molt de temps, que anava al darrera de la recepta, però no l'ha trobava enlloc: hi ha molt poca o quasi cap informació als recetaris i llibres de cuina. Quan he trobat alguna cosa, ha estat alguna referència molt general, poc més que alguna explicació del nom o el fet que ,segons sembla, és de les poques pastes que es poden dir específiques de Barcelona. I de cop un dia, fa temps ja, en un article on es recordava la visita a la nostra ciutat de l'Einstein (ni més ni menys) vaig tenir una gran sorpresa en llegir que se li havia ofert un banquet d'homenatge on les postres eren encasades, i més sorpresa encara: a l'article hi havia detallada la recepta! No cal dir que vaig retallar-lo i guardar-lo molt i molt bé. De fet, tant bé que quant el el vaig anar a buscar, no el vaig trobar...i vaig començar una nova recerca per internet, aquest cop, amb l'esperança de trobar l'article en qüestió..per sort, al final, després de buscar-lo per totes bandes, el vaig trobar en un fòrum on un usuari havia penjat la recepta amb motiu d'un altre banquet: el de commemoració dels 100 anys de la visita del famós físic, que va ser recordat repetint el mateix banquet un segle després.
Aquest cop, he decidit , vista l'experiència anterior, no esperar tant , no arriscar-me a perdre-la de nou, i posar-me a la feina immediatament: així que, aquí està la recepta.

Ingredients (6 peces):
Per la pasta:
250 g de farina
80 g de sucre glass
2 ous
una miqueta de sal
vainilla, una miqueta

Farcit:
200 g de mató
3 ous (rovells i clares per separat)
30 g de farina
30 de sucre glass

per decorar: sucre glass en quantitat

Es barregen tots els ingredients per fer la pasta, cal aconseguir que sigui homogènea i fina. Quan la tinguem preparada fem 12 discos iguals,amb l'ajut del corró, no han de ser gruixuts, si no el més finets possibles.
Barregem el mató amb el sucre, la farina i els rovells. A part, muntem les clares a punt de neu, a mig montar, hi afegim una mica de sucre normal perquè quedin més fortes. Les afegim delicadament, a la resta d'ingredients.

Agafem 6 des discs i els posem damunt d'una llauna que pugui anar al forn untada de mantega o damunt de la safata de silicona. Repartim la pasta del mató damunt dels 6 discs i els tapem amb els altres 6. Segellem les vores formant un cordonet. Pintem la superfície amb rovell d'ou.
Enfornem a 180º (el forn evidentment, caldrà que ja estigui calent). Estaran cuites quan la superfície tingui un color com el dels ous rosos. Traiem les encasades del forn (si tot ha anat bé, ens hauran format una cúpula). Quan siguin fredes, les cobrim completament d'una generosa capa de sucre glass.
A la foto ja es veu que el resultat no ha estat perfecte, però per ser el primer cop que les feia de moment em dono per satisfeta, espero que la propera vegada, la cúpula no s'"ensorri".

6 comentaris:

A peu coix. N. Sagués ha dit...

Quina meravella poder tenir una recepta d'aquesta categoria.
Dius que han d'estar més bufades però, de ben segur que tenen el gust original de la recepta.
Ara estic fent plats amb mató casolà i m'ha cridat molt més l'atenció la teva aportació.
Gràcies per compartir-la. Si mai la faig, ja t'ho diré.

Narcís ha dit...

No havia sentit parlar mai d’aquestes pastes. Deu ser cosa de la capital.
Aquest ingredients son molt bons. Ara que has compartit la recepta, segurament aviat la farem a casa.
M’agrada aprendre coses noves
Gràcies

Coses de Llàbiro ha dit...

Què bones! Fa molt de temps a la Gran Via hi havia una pastisseria que en feia. Ara només en sé una a la Rambla de Catalunya.

Unknown ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies.
De petita la meva àvia em comprava encasades a una pastisseria del carrer Enric Granados-Provença (l'Argentina), per mí les millors que he tastat mai. Malauradament va tancar fa anys, i ara només en trobo al forn de Sant Jaume a la Rambla Catalunya, i a la pastisseria Tivoli del carrer Muntaner-Via Augusta. No són ben bé iguals, són més seques, però no estan malament. No en fan tots els dies, i a més, jo ara visc fora de Barcelona..vaja, que en puc menjar molt poques vegades. Per això fa temps que buscava la recepta, i em passava com a tú, que no hi havia manera. I avui he tingut una gran alegria, perqué la recepta sembla que ha de ser aquesta (jo sabia que hi havia mató), i les de la foto, encara que no t'hagin pujat, s'assemblen molt a les originals. A veure si em surten, ho probaré avui mateix.

La Colmena ha dit...

A la de la plaça de l'àngel en tenim tots els dies, i estan molt bones.

Marta Antuñano ha dit...

Hola, no sé si encara conserva l’article on es va publicar la recepta?

Seguidors