Pa amb vi i sucre

 

Un berenar mitic...i fàcil de fer, tot i que a dia d'avui potser no gaire politicament correcte. 

Ingredients: 

1 llesca de pa

vi

sucre

Es torra el pa al gust, s'amaneix am vi (es pot fer servir una setrillera per a més comoditat o el porró), si posa el sucre pel damunt al gust...i ja ho tenim!! 

Ratafia (una nova versió)

 

De la mà d'un company de castells, originari de la comarca de l'Alt Urgell, a finals de juliol varem fer un talleret de ratafia. Se li havia demanat moltíssim perquè en sol dur de pròpia a les diades i realment està molt bona, poc dolça (pel meu gust jo la faria un pelet més ) i amb molt gust d'herbes (només en posa les que cull ell mateix allà l'alt Urgell). com sempre amb la ratafia, ens va proporcionar una llista llargíssima d'herbes i d'espècies i ens va indicar les que posava ell, però va deixar obert que portessim les que ens vingués de gust o creguessim oportú, de fet, un company mexicà n'ha fet una ratafia mexicana amb un bitxo especial, la grana de la xocolata i altres especies que va pensar que anirien bé. A finals de setembre, provarem els resultats, tan de les més clàssiques com de les variants multiculturals.

A la llista posem el que varem afegir nosaltres i indicarem amb asterisc el que fa servir ell.

Ingredients (3 litres):

1 l. d'alcohol alimentari de 96 graus (cal anar a Andorra a comprar-lo, sorry!)

12 nous verdes (cal que estiguin tendres, sense formar la nou en si de cap manera i que hagi començat a endurir). Es poden agafar per Sant Joan i congelar-les!

espècies:

nou moscada
clau
canyella  *
comí 
matafaluga

pela de llimona, un trosset *

pela de taronja, un trosset *

3 fulles de llimoner *

* llor (jo no)

* 3 fulles de taronger (jo no)

1 ramet de farigola (no era de secà) *

1 branqueta de romaní *

1 branqueta d'espigol *

una cullerada sopera de flors de saüc *

un pessic gros de fulles de sajolida *

idem de marduix

idem d'orenga *

idem de marialluïsa

idem de til.la

idem de tarongina

idem de menta

idem de poniol *

idem de sàlvia

* té de roca (ho recomana especialment)

Omplim un pot hermètic,  i que estigui be net, fins a 3/4 amb les espècies i herbes. Dels que trenen branquetes llenyoses, en treiem el que poguem per a no ocupar inutilment espaic, pero ha d'haver-hi branquetes per tal de que hi hagi espai....

Xapen les nous, ens caldrà guants si no volem dur les mans tenyines de fosc una setmana o més. Les posem al pot i hi afegim un litre d'alcohol. Potser no quedarà tot submergit, no cal patir, al anar xinxolant, ja s'anira barrejant tot. Tapem i busquem un lloc per a deixar-ho reposar. Veureu que comença a tornar-se fosc pràcticament al moment.

Cal tenir-ho a sol i serena 40 dies. Es a dir, cal que li doni la claror! i no li fa cap mal que li doni una estona de sol directe. Cal procurar que per la nit estigui en un lloc on hi baixi la temperatura. Un cop a la setmana, caldrà xinxolar -ho tot, es a dir, remenar suaument, no és una coctèlera!

Passats els 40 dies, caldrà preparar l'almívar. Ens caldrà 2 litres d'aigua calenta i entre 400 g i 500 g de sucre. Recomanem primer posar-ne el mínim, si no ens agrada, sempre hi podem afegir més alvímar; però si ens surt ja massa dolça d'entrada no es podrà arreglar! Tampoc no cal arribar a un punt determinat d'almívar. Uns minuts per a dissoldre-ho bé tot i ja ho tindriem. 

Filtrarem bé l'alcohol amb un colador xinès o bé amb un drap de cotó ben net per tal que el líquid quedi el més transparent possible. Barregem amb l'almívar un cop aquest estigui fred. Ara ja ho podriem consumir, però millor ho deixem repossar un parell de setmanes minim, fins i tot un mes.

Limoncello (i "Taronjello" també)

 

Un licor italià que s'ha tornat molt i molt popular per aquí..fàcil de fer i molt bo per a després de dinar (massa i tot , diriem!). La principal dificultat seria comprar l'alcohol alimentari, que està prohibit aqui! cal anar a Andorra! L'altra "dificultat": esperar que es vagi fent....

Ingredients (2 litres aproximadament):

12 llimones

0.5 l. d'alcohol alimentari

1,5 litres d'aigua

900 gr de sucre

Pot esterilitzat

Començarem per a pelar les llimones, cal anar en compte per què la part blanca de la pela NO ens interessa. Un cop tinguem les peles, les hem de ficar en un pot amb l'alcohol i deixar-les repossar mínim un mes o 40 dies en un lloc fosc i sec.

Passat aquest temps, prepararem l'almivar...Ens cal posar aigua a bullir, i quan estigui ja bullint hi afegim el sucre (600 gr per litre). Ens cal 1.5 l d'almívar per cada 0.5 l. d'alcohol macerat.!

Quan l'aigua arrenqui el bull, hi afegim el sucre i remenem, quan torni a bullir, contem 4 o 5 minuts i ja ho tindrem. Deixem refredar una mica (cal que estigui tebi) i hi aboquem el macerat prèviament filtrat. I ja ho tindrem!!

Les peles de les llimones les podem posar (unes quantes) a l'oli d'amanir i en un parell de mesos tindrem un oli aromatitzat per a amanides. La resta les llançarem.

Les llimones que vam fer servir, les podriem aprofitar per a fer melmelada, per exemple: caldria tallar-les a rondanxes, fer-les bullir en fred i quan estiguin bullint, treureles 3 cops del foc, a la quarta, deixar-les 20 minuts fins que siguin toves. Escorrem el liquid i barregem les llimones ja toves amb sucre ( 1 kg de llimones-600 gr de sucre) i una mica d'aigua. Ho psasem tot per la batedora, Omplim els pots que calgui i, o bé fem el bany maria clàssic, o be´, les posem tapades i calentes del revès i es farà el buit.

PEr a fer el "taronjello" (*), seria el mateix procediment que el limoncello però amb taronges! (Serveix per qualsevol altre citric).

(*) Sí, ja sabem que taronja en italia és arancia, però la persona que ens va ensenyar a fer el limoncello  li deia així a la versió amb taronges i ens va fer gràcia...

Cafè amb llimona

 

Una recepta típica del Pais Valencià..una manera refrescant i molt gustosade pendre el cafè  ..aquesta n'és la nostra versió..

Ingredients:

1 canonet de canyella

pela de llimona

sucre al gust

cafè de cafetera

gel (opcional)

En una gerra, hi posem la canyella, la pela de llimona i el sucre. Fem el cafè i l'aboquem a la gerra. El Posem a refredar a la nevera..i ja ho tindriem!

Ratafia de cireres (o ratafia de l'Alt Urgell)

Aquesta és la segona recepta de ratafies que varem fer....

Ingredients:

1l. d'aiguardent o anís sec (en teoria, està prohibit vendre aiguardent)
20-25 cireres ben madures (sense cua però amb el pinyol)
1/2 nou moscada
15 granets de cafè.

En un pot de vidre que pugui tapar-se hermeticament, barregem tots els ingredients.

Passats nou dies ja es pot consumir. (També ho podem deixar més dies i aprofitar les cireres)

Ratafia de taronja

L'estiu passat ens va donar per fer ratafies; no la "classica" de nous verdes i herbes, si no de fruites...aquesta és la primera que em pogut tastar.

Ingredients:

1 l d'anis sec
200 g de sucre
4 o 5 taronges
les peles de mitja dotzena de taronges

En un pot de vidre que es pugui tapar, hi posem l'anís, el sucre, el suc de les taronges i les peles de la resta de taronges.

Ho hem de deixar a sol i serena uns tres mesos. això vol dir, que li ha de donar el sol de dia i desp´res deixar-ho al fred de la nit. Passat aquest temps, ho filtres i ja ho podem consumir.

Cireres amb aiguardent (orujo)

Una recepta facilíssima de fer, això sí cal tenir paciència i esperar a veure'n els resultats durant uns 3 o 4 mesos!

Ingredients:
1 kg de cireres
250 g de sucre
1 branca de canyella
aiguardent (en el nostre cas, Orujo gallec)

Rentem i eixuguem bé les cireres, els hi traiem la cua però no el pinyol.

Posem en un pot de vidre que es pugui tancar bé, el sucre, las cireres, la canyella en capes, anant repartint-ho tot de forma alternativa. Omplim el pot amb l'orujo fins que tapi les cireres i quedi ben ple.

Ho deixem reposar mínim 3 o 4 mesos lluny de la llum directe i de canvis de temperatura. Passat aquest temps, obrim i estan boníssimes! ens les podem menjar soles (compte que són molt fortes) o fer-les servir per guarnir les postres.

Xocolata desfeta

Des de fa uns quants anys acostumem a començar el dia de Reis amb una trobada familiar per obrir els regals i un esmorzar a base de xocolata...en aquest cas la fem sempre d'una manera força tradicional, res de productes instantanis, acostumem a comprar la xocolata a la xocolateria Can Farga , però a les pastisseries també us poden vendre xocolata per fer xocolata desfeta... i aquesta és la recepta que fem servir:

Ingredients (6 persones):
300 g de xocolata en pòls per fer-la desfeta (50 g per persona i tassa gran)
1,5 l llet
opcionalment es podria posar alguna espècie: canyella seria la més normal, però es poden fer experiments: gingebre, pebre vermell picant, etc...

Es posa en un cassó gros la llet en fred i s'hi afegeix tota la xocolata i es va remanant a poc a poc amb una cullera de fusta a foc baix. Cal que es vagi escalfant la llet sense arribar a bullir. Tarda una mica, uns 20 minuts però el resultat és magnífic. (ull! l'imatge de la foto és amb la xocolata ja una mica freda i s'ha espesseït força!)

Llet mallorquina

Una beguda ideal per a tenir a la nevera ben fresqueta: llet mallorquina. Que nosaltres sàpiguem només la fan a la Granja Viader de Barcelona (un dels comerços i locals de tota la vida que encara resisteixen a la invasió turística del centre de la ciutat ) i és allà on la vam tastar per primer cop. Tampoc no sabem si realment és típica o no de Mallorca, però ens és iguam , doncs està boníssima i és molt fàcil de fer, sana i refrescant.

Ingredients:
1 l. de llet
1 canó de canyella
1 pela de llimona (un tros)
sucre al gust

És molt senzill de fer, posarem en un cassó la llet, la pela de llimona (un tros) el canó de canyella i sucre al gust. Escalfarem la llet i quan estigui a punt de bullir la retirarem un moment del foc. Això de deixar que arribi al punt de començar a bulli i retirar-lo del foc, ho repetirem 3 cops. Deixarem infusionar uns minuts, colarem i reservarem. Quan ja estigui a temperatura ambient, ho posem a la nevera perquè estigui ben fresca.

Arengada amb xipoll

Aquesta recepta l'hem treta un llibre de receptes tradicionals de les Garrigues ("les cuines de les terres de lleida: les Garrigues"); en el llibre hi ha diverses variants i nosaltres n'hem acabat fent la nostra pròpia versió...no queda molt clar si l'acompanyament de l'arengada ha de quedar més o menys sucós, sembla ser que va al gust de qui cuina, per tant nosaltres hem triat donar-li una consistència tipus puré de patates o polenta. Recomanen deixar en oli una estona les arengades per treure'ls-hi la salabró o fer servir sardines de la costa, que són menys salades.

Ingredients (per persona):
1 arengada
2 o 3 cullerades de farina
all i julivert al gust

Començarem per escatar l'arengada: es pot fer perfectament fent-les saltar amb un ganivet amb una mica de serra , només cal tenir en compte de no saltar-lis  la pell.

Un cop tinguem l'arengada neta, la fregim en una paella amb oli. Quan la tinguem ben rosseta, la traiem i la reservem.

En el mateix oli, hi afegirem un parell de cullerades soperes de farina no gaire plenes. Les deixem coure sense que es cremin, el temps que es perdi el gust a farina crua i agafi una mica de color. En aquest moment, hi tirarem l'all pelat i trinxat i el julivert picolat ben fi. La quantitat anirà al gust de cadascú. Li donem un parell de voltes i deseguit, hi afegim una mica d'aigua (1 o 2 tasses de cafè). Remenem bé, perquè es desfaci la farina i deixem que cogui. No deixem de remenar en cap moment. La pasta es lligarà i agafarà la consistència d'un puré. Si ho volem més liquid, hi afegirem més aigua. Deixem que cogui i quan sigui ben cuita i lligada la pasta, retirem del foc i servim com a acompanyament de l'arengada.

Colrave en vinagre (conserva)

Aquesta és una manera molt senzilla de conservar les verdures i fer-ne encurtits. Molt pràctic per després afegir-ho a les amanides o sols,  fen-ne un pica-pica senzill. En aquest cas, l'hem fet amb colraves (també escrit col-i-raves). També es pot fer amb coliflor, per exemple.

Ingredients:
1 colrave
vinagre
aigua
sal.

Tallem el colrave al gust, en aquest cas, en una espècie de dauets. Els salem i els posem en un potet. Acabem d'omplir el pot del tot amb una barreja de vinagre i aigua al 50%. I ja està!

Conserva de pebrots blancs amb oli

Avui pengem una recepta per a conservar verdures, en concret, l'hem feta servir (i és molt popular) per a conservar el pebrot blanc. Per qui no el conegui, el pebrot blanc és típic de la Garrotxa i de Girona en general, i molt apreciat. De forma s'assembla al pebrot italià, del que diuen és un predecessor, pro és més molsudet i més dolç. Als mercats i a les places de Barcelona, malauradament, no l'hem vist mai; però si teniu oportunitat i en veieu, proveu-los i segur que us agradaran!

Ingredients:
pebrots blancs
oli
vinagre
alls (opcional)

Es tallen els pebrots a tires o a daus, com es prefereixi. Es netegen de llavors.

Es posa una cassola al foc amb vinagre i s¡hi tiren els pebrots, quan bulli, esperem un parell de minuts, retirem del foc i deixem els pebrots assecant-se damunt d'un drap. Cal tocar-los el mínim possible, si no s'estoven. Deixem que s'assequin a l'aire, una nit com a mínim o un dia sencer.

Quan siguin ja secs, els posem dins dels pots on els conservarem. Si volem, hi barregem alls pelats crus. Acabem d'omplir els pots amb oli de bona qualitat. I ja tenim la conserva. Quan acabem els pebrots, l'oli el podem fer servir per amanides, doncs conserva el gustet del pebrot.

Sorbet de menta

Aquesta recepta feia dies que la tenia pendent...ara que de nou ha tornat la calor, és d'allò més apropiada! ...Per celebrar el final de curs dels adults  de l'Escola Musics' son vàrem fer un soparet, cadascú es portava alguna coseta , i aquestes postres super-refrescants de l'Anna varen triomfar!!


Ingredients:
1 l. d'aigua
400 g de sucre
1 ram de menta fresca
1 o 2 llimones
2 clares d'ou

Posar al foc  1 litre d’aigua amb 400 g de sucre. Quan sembla que vol bullir, s’apaga i s’hi tira un ram de menta. Es deixa tapat fins que es refredi.

Quant sigui ja fred, s'hi afegeix el suc de 1 o 2 llimones, es treu el ram de menta i es posa al congelador. Quan gairebé ja està congelat (1 parell d’hores aproximadament), s’hi barreja la clara de 2 ous a punt de neu i unes quantes fulles de menta fresques amb el minipimer perquè doni color (i gust). (Atenció! en el cas de la foto, seria més aviat un exemple de massa menta!, amb una mica menys, hagués quedat més bo)

Es torna al congelador fins el moment de menjar i bon profit! (el sorbet de llimona es fa pràcticament igual, però les proporcions són per la mateixa aigua (1 litre), la meitat de sucre (200 gr), el suc de 2 llimones + la ratlladura d’una llimona)

Suau (beguda de Cafè)

Avui li toca el torn a una beguda quasi arqueològica: el Suau!..directament de l'època on no existia la coca-cola, ni la fanta ni res d'això, o com a mínim no existien aquí, i l'únic refresc que hi havia era la gasosa! durant el dinar hi havia qui la barrejava amb vi ("xampany de pobre" no queda tan bé com la marca comercial que ara fa anuncis per la tele, es clar) i a l'hora de les postres, amb el cafè!  i  d'aquesta manera , et queda una beguda refrescant amb ben be 5 o 6 dits d'escuma (que no dura gaire tot s'ha de dir). Amb l'aparició de la coca-cola i altres,  les pobres gasoses (hi havia un munt de marques diferents) van fer mutis i el suau amb elles, es clar. De tant en tant, però, encara es poden trobar algunes marques supervivents, llavors cal aprofitar l'ocasió i reservar-se'n una mica per l'hora del cafè.

Ingredients (per persona):

un cafè ben calentó
gasosa al gust
sucre al gust (ull! quan més sucre, a més de ser més dolça, més escuma farà)

Agafem el cafè ben calent i l'aboquem a un got llarg; hi afegim sucre al gust i immediatament la gasosa ben fresqueta (no gaire, una mica més que de cafè ja n'hi haurà prou): les dues begudes reaccionen i formem una bona capa d'escuma..ja tenim una beguda refrescant per després del dinar.

Lassi de safrà

Aquesta és una beguda refrescant hindú, acompanyada de glaçons i ben fresqueta està ben bona i té un gust original i diferent!

Ingredients (2-3 gots):
1 iogurt grec
uns brins de safrà
2 cullerada sopera de sucre (o més si ho volem més dolç)
2 gots d'aigua
glaçons al gust o més aigua freda

Posem en un cassó al foc els dos gots d'aigua i el sucre, quan el sucre s'hagi dissolt, hi tirem el safrà i apaguem el foc. Deixem que s'infusioni i es refredi. Quan sigui ben fred, hi afegim el iogurt i ho batem tot perquè quedi ben barrejat. Hi afegim més glaçons i/o més aigua freda segons ho vulguem més o menys "fort".

Sorbet d'aranja

Ara que arriben ja les calors, vénen també molt de gust les coses fresques, i res millor que un sorbet d'aranja! lleuger i molt , molt refrescant! Si us espanta el gust amarg d'aquesta fruita i podeu afegir una mica més de sucre de la que hi posa la recepta, però es precisament aquest gust tan peculiar de l'aranja que fa que el sorbet que avui pengem al bloc sigui un fantàstic final per a qualsevol àpat!

Ingredients (4 persones):

2 aranges mitjanes
1 clara d'ou
2 cullerades de sucre
1 got i mig d'aigua.

Començarem per a fer un almívar lleuger amb el sucre i l'aigua. Quan el tinguem fet, deixem refredar.

Expremem les aranges i en filtrem el suc, i el barregem amb l'almívar. Ho aboquem tot a un contenidor fort que pugui anar al congelador.

Quan tinguem el líquid mig congelat, el remenem amb una forquilla o cullera per a trencar-ne els trossets de gel. Si tenim una geladora no caldrà, es clar. A part, muntem a punt de neu la clara. Barregem la clara amb el suc de l'aranja, suaument, fins que quedi tot homogeni i ho tornem a congelar. Ho traiem al cap d'un parell d'hores i ja estarà llest per servir.

Ratafia

Una de les begudes més tradicionals de la Garrotxa : la Ratafia; òbviament no només és típica d'allà, està molt estesa per tot Girona i pels Pirineus ..però nosaltres sempre l'associem amb Olot i la seva  comarca!
Hi ha un munt de variants a la recepta perquè com veureu porta molts ingredients, això fa que cada casa li doni un toc personal i hi afegeixi o tregui herbes, si be algunes d'elles semblem comunes a totes les receptes. Òbviament no hi pot faltar l'aiguardent o anís  i les nous verdes que són la base de la beguda! normalment totes duen a més, canyella, nou moscada, claus d'olor, tarongina i maria Lluïsa, pell de llimona i menta...a partir d'aquí, però hi ha una gran varietat d'ingredients !

Com veureu, a més, el procés d'elaboració demana una mica de paciència. Necessàriament, començarà per Sant Joan, el moment adient per a collir les nous verdes i acabarà per Tots Sants, el dia que tradicionalment, s'encetava la nova ratafia

Ingredients:
1'5 l. d'anís sec
3 nous verdes
3 claus d'olor
1/2 nou moscada
1 culleradeta de macip
1/2 llimona (la pell)
1 taronja (la pell)
1 canó de canyella
2 brots de menta
1 cullerada sopera de camamilla (de Menorca, perquè ens agrada més)
idem de til.la
idem de poleo
idem de tarongina
idem de maria Lluïsa
idem de sajolida
3 grans de ginebró
200 g de sucre

Primer de tot, pels vols de Sant Joan busquem les nous verdes, cal que siguin tendres i que el fruit no hagi començat a endurir-se, es clar.

Un cop les tinguem, les tallem per la meitat i les posem en un pot o envàs de vidre gros que es pugi tapar bé. Hi afegim tots els altres ingredients (menys el sucre) i ho deixem reposar a sol i serena durant 40 dies. Es a dir, el traiem a l'aire lliure! no cal que estigui sempre al sol, però cal que li dongui una mica...ho tapem bé, perquè no entri res i deixem reposar. Veurem que el licor s'anirà enfosquint.

Quan hagin passat els 40 dies, filtrem el liquid, ho passem a un pot nou i hi afegim el sucre. Tornem a tapar-ho i ho guardem en un lloc protegit del sol (ara ja no ha d'estar a sol i a serena). Deixem que reposi i ho obrim per Tots Sants. Ho filtrem de nou (ens pot haver deixat una mica de marró al fons) i ho posem en les ampolles que hagem triat. Ja estarà llesta per consumir.
Es pot veure sola o amb glaçons.

Codonyat i Gelea de Codony i poma

Sent tardor és practicament obligat parlar del codonyat i de la gelea de codony. Fa un parell de dies vàrem comprar un codony preciós i evidentment, el vam aprofitar per fer codony amb la carn i gelea amb les peles i les llavors.

Pel Codonyat:
Ingredients:
1 codony gros
sucre
aigua
llimona

Proporció: 1 kg codony= 3/4 kg de sucre= 1 got d'aigua (250 ml)

Agafem el codony, el pelem i el refreguem amb la llimona. Tallem la carn a trossos, guardant les peles i les llavors.
Posem la carn del codony al foc aigua.  Ho deixem bullir i quan estigui cuit, l'escorrem i guardem el liquid. Passem la carn pel passapurés.
Ara fiquem al foc un cassó amb sucre i aigua amb la proporció que hi ha a dalt (1:3/4:1). Quan estigui fet l'almívar, hi afegim la carn dels codonys i anem remenant a poc a poc amb una cullera de fusta. Hem d'anar amb comte que esquitxa molt i  a més, s'enganxa amb tant de sucre. Quan tingui la consistència espessa i/o al nostre gust,  ho retirem del foc i ho aboquem en els motllos on volguem guardar el codonyat. Deixem refredar.


Per la Gelea de codony i poma:

Ingredients;
pells i cors del codony
1/2 poma o 1 poma sencera petita amb la pell, el cor i la carn.

Fem bullir molt i molt les peles i els cors del codony amb la poma. Quan sigui cuit, ho passem pel xino o ho per un colador aixafant-ho tot molt bé.
Del líquid que aconseguim, el barregem amb sucre i , si volem, una mica de l'aigua de bullir els codonys.
Per la gelea la proporció és la mateixa que pel codonyat:
1 kg de liquid= 3/4 kg de sucre.
Deixem que bulli ben be un parell d'hores. La gelea s'anirà espesseint, i quan la deixem refredar, s'espessirà una mica més. Cal abocar-la ja en els motllos on la vulguem conservar.


En el nostre cas, el codonyat té un color més suau i una consistència no tan sòlida com normalment es veu a les botigues. És una qüestió de la quantitat de sucre que li afegim, suposo; de totes maneres a nosaltres ens agrada així.

Tonyina en conserva

Aquesta manera de preparar la tonyina és un clàssic a casa meva:,ens n'hem fet un bon tip de menjar-la així alhora d'esmorzar; i es què conservada així i damunt d'una torradeta de pa està boníssima! També la podem fer servir per amanides, es clar, però recomano menjar-la sola, per trobar-li tot el seu gust.

Ingredients:
tonyina (la quantitat dependrà de cadascú)a trossos sense pell ni espines
1 fulla de llorer
2 o 3 alls pelats i sencers
pebre negre en gra
oli
aigua

En un cassó amb aigua,hi posarem el llorer, la tonyina a trossos grossos sense pell ni espines, una mica de sal, el pebre negre i els alls. Tot en fred. L'aigua cal que ens cobreixi la tonyina.
Engeguem el foc i, a foc lent, portem l'aigua a ebullició. Llavors contem 10 minuts. Refredem i colem conservant una part de l'aigua.
Omplim un pot de vidre amb els alls, el llorer, la tonyina, el pebre i una part de l'aigua de la cocció i ho acabem d'omplir amb oli (uns dos dits). Ja ho tenim, ho guardem a la nevera i ens ho mengem en uns dies.
Si el volguessím guardar per més temps, llavors ens caldria fer bullir el pot de vidre al bany maria.

Llet merengada

Un clàssic de l'estiu, ideal per refrescar-se quan arriba la calor: la llet merengada. Amb la recepta familiar (bé, més o menys, perquè ho fem bastant a ull) i per tant, gelada...sempre em resultava estrany que a casa de petits ens fessin la llet merengada sempre gelada i a les botigues, la venguessin sempre líquida..així que un dia els hi vaig preguntar als de l'Orxateria del Portal de l'Àngel el motiu de vendre- la sempre líquida: l'amo em va dir que "perquè als catalans us agrada líquida", i amb un to una mica sorneguer va afegir que la de " debò" (la valenciana, es sobreentenia) havia de ser gelada...o sigui, que gràcies a la meva àvia valènciana, a casa havíem sempre hem disfrutat de la de "debò"...quina sort!

Ingredients (2 o 3 persones):
500 ml de llet
1 llimona (la pell)
1 canó de canyella
2 clares d'ou
sucre al gust (2 o 3 cullerades per la llet i una altra per les clares)
canyella en pols

canyetes per xarrupar

Es fa bullir la llet amb la pela de la llimona, sucre al gust i el canó de canyella: es posa tot a foc baix i quan bull la primera vegada, es retira del foc, es deixa que la llet baixi i es torna al foc fins que torna a bullir..així fins a 3 cops. Ho colem i la llet un cop colada, la deixem refredar. Quan sigui freda, la posem al congelador perquè comenci a solidificar-se. Quan estigui començant a gelar-se, la tornem a treure i la remenem una mica (per trencar els cristalls de gel).
En aquest moment, muntem les clares a punt de neu ben fortes amb la batedora. Quan comencin a muntar, hi afegim una cullerada de sucre, així queden més fortes. Si la llet ens ha quedat massa poc dolça, hi afegim una mica més de sucre. Quan tinguem les clares ben fortes, les afegim a la llet gelada, remenem amb cura i ho tornem a ficar al congelador.
De tant en tant, ho anem treien per barrejar-ho bé i que es trenquin els cristalls de gel, així quedarà més fina. A l'endemà, ja estarà prou sòlida. La traiem uns 10 minuts abans de servir-la (dependrà de la calor que faci), hi la posem a cullerades en uns gots. Empolsinem amb canyella en pols pel damunt i servim amb canyetes per xarrupar-la.