dissabte, 23 d’abril de 2011

Formatge de Tupí

Durant els mesos de gener i febrer alguns dels blogs que segueixo havíen penjat receptes per preparar formatges, així que jo vaig pensar de fer la meva petita aportació i penjar la recepta del formatge de tupí , però ho vaig anar deixant i deixant i al final ha quedat bastant endarrerida, fins avui, que m'he decidit per fi a penjar-la.
El formatge de Tupí és típic del Pirineu, és un formatge tou, per untar però de gust fort, que es feia per aprofitar restes massa seques d'altres formatges (com per exemple el serrat), en una època en que la gent no es podia permetre el luxe de desaprofitar res. Aquests bocins secs es barrejaven en aiguardent i es deixaven reposar dins d'un tupí (d'aquí el nom) fins que "feien la bullida", llavors ja convertits en pasta untuosa, es podien tornar a consumir. Actualment, es segueix produint a nivell artesà , si bé no sabria dir si aprofiten restes o ja el produeixen directament.
Aquesta és la recepta si el voleu provar de fer a casa.

Ingredients:
bocins secs de formatge (tipus manxec, serrat, idiazabal) d'ovella, vaca o cabra
aiguardent (jo no en tinc i faig servir orujo gallec que vaig a buscar al bar)

Ratllem els bocins de formatge i els fiquem dins d'un tupí (si en tenim) o d'un pot de vidre de parets altes. Anem afegint-hi l'orujo o l'aiguardent fins que les ratlladures del formatge quedin humides però no líquides. No ens caldrà gaire orujo, amb la mida d'un xupito tenim suficient. La pasta ens ha de quedar compacte. Tapem el pot amb un drap o amb plàstic de cuina i deixem reposar com a mínim un mes. De tant en tant, ho barregem. Passat aquest temps, la pasta haurà fet la bullida, haurà incorporat l'orujo i ja tindrem el formatge preparat. El podem suavitzar amb una mica d'oli d'oliva. Si ens ha quedat sec, també hi podem afegir una mica d'oli, doncs la consistència ha de ser untuosa.

9 comentaris:

Cristina ha dit...

Vaja! m´he sorprès...no és tan difícil per un tupí...gràcies per l´explicació.
Jo també faig el mateix: cap al bar o veïns! tot sigui per la cuina.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Quedo admirada amb tot el que sabeu fer.
Només puc dir genial!

Unknown ha dit...

que interessant, no el coneixia pas!

Anònim ha dit...

Quina passada! Jo no sóc formatgera, però li he de fer pel Xavi i per la meva família! Gràcies per la recepta!
Petonets
Sandra

Gemma ha dit...

No se m'havia acudit mai que el formatge de tupí es podia fer a casa! Per aprofitar restes d'altres formatges també ha d'anar molt bé ;)

Sentsovi ha dit...

Felicitats pel blog. El formatge és una de les meves assignatures pendents i el Tupí una de les meves debilitats. Gràcies per la recepta, ho provaré.

oriolp ha dit...

Gracies per la recepta. El deixem reposar a temperatura controlada o fora de la nevera? quan/com saps si la bullida esta feta?
Gracies

Anirac ha dit...

Hola Oriolp,

nosaltres sempre l'hem tingut fóra de la nevera, tapat amb paper film i amb una mica d'oli pel damunt la pasta. En algun lloc fosc, però sense humitats. Fins ara no em tingut mai problemes.Saber si està apunt o no, és el més dificil, cal deixar-lo ben bé el mes que deiem i es nota que canvia el gust..al principi es de formatge i aiguardent, però passat aquest temps es barreja i canvia es fusionen els dos gustos per dir-ho així.

oriolp ha dit...

moltes gracies.. provare a la nevera de vi q esta com a 15 graus i aixi sera una mica mes estable i ho tapare amb el plastic com dius (ara el tinc en un pot de vidre amb tapa)...
poder sera el primer rupi fet a nova york :)
Moltes gracies per compartir el coneixament.

Seguidors