Pollastre rostit amb prunes i pinyons (una altra forma)

 

Un clàssic de la cuina catalana que sovint es fa per Nadal, però que és prou senzill de fer com per a poder cuinar-lo tot l'any, al cap i a la fi, tampoc no cal reservar la recepta només quan tinguem un pollastre de pagès!

ingredients (4 persones):

1 pollastre d'uns 2,5 kg (tallat a octaus)
2-3 patates mitjanes
2-3 cebes
2-3 tomàquets madurs
2-3 pastanagues
alls
un grapat de prunes seques
un grapat d'orellanes
un grapat de pinyons
1 got de vi ranci (o conyac o whisky)

Posarem en remull els pinyons i la fruita seca amb el vi ranci un parell d'hores abans.

Netejarem el pollastre i el salarem i empebrerem al gust. 

En una safata que pugui anar al forn, hi posarem les verdures netes, pelades i tallades a trossos regulars.  Un raig d'oli per damunt, les salarem i hi posarem els talls de pollastre pel damunt. Ho enfornem a 200. En el cas de les patates, millor les pasem una mica per la paella o mig bullim o posem la safata al forn prèviament només amb  les patates, de forma que ja estiguin mig cuites. Això, o les tallem petites o hi posem patatons, si no tindrem el risc que no quedin cuites del tot. 

Un cop enfornat el pollastre, hi aboquem el vi ranci pel damunt prèviament colat. Si cal, hi posem unes cullerades d'aigua per que no es ressequi. Anem regant amb el suquet de tant en tant el pollastre i així evitarem que quedi massa eixut. També va bé tapar-ho amb paper de forn. 

Quan ja sigui quasi cuit, hi tirem pel damunt els pinyons, les prunes i les orellanes i deixem que segueixi 10 o 15 minuts més. I ja ho tindrem!

Civet de senglar

 

Una altra recepta dels Quaderns de "La Cuina Senzilla" que vàrem comprar al Delta de l'Ebre..aquest cop un civet de porc senglar que va quedar espectacular!

Ingredients (2-3 persones):

800 gr de carn de senglar de caçera

1 tall de cansalada

1 o 2 cebes grosses

3-4 pastanagues

2-3 granets d'all

vi negre (el que ens calgui)

1 got de vi ranci o conyac o similar

Brou vegetal o d'escudella

herbes: llorer, farigola

10-12 ametlles torrades

1-2 preses de xocolata

grans de pebre negre al gust

Dos dies abans de cuinar-lo, cal tallar el senglar a daus i fer-lo marinar en una olla (millor de fang) amb el pebre negre, el llorer, els alls pelats, la ceba i la pastanaga tallades a làmines i el vi. Cal que quedi cobert i ho deixarem en un lloc fresc ( a la nevera no), durant 48 h., cal anar remenenat perquè tot quedi ben marinat i amarat del vi.

Passat aquest temps, retirem la carn i la posem a escòrrer. Posem el vi en una cassola i ho fem bullir a foc lent perquè es reduiexi una quarta part ben be.

En una paella, fregim els daus de carn prèviament enfarinats. Reservem. Aboquem la carn a la cassola del marinat, hi afegim el vi ranci i ho acabem de cobrir amb brou (si no en tinguessim, aigua). Hi afegim la farigola. Ho tapem i ho deixem coure a foc lent 3-4 horetes. 

En un morter, fem una picada amb dos grans d'all, la xocolata picada o esmussada i les ametlles i una mica de sal perquè no ens salti. Quan sigui tot ben picadet, ho reservem i 10 minuts abans de finalitzar la cocció, ho afegim al civet, deixatant-t'ho tot amb una mica de la salsa. Rectifiquem de sal i ja ho tindrem! Ho podem fer la tarda abans.

Perdius amb col

Un clàssic de la cuina catalana, aprofitant ja que s'acaba la temporada de caça....Una mica entretingut, però de resultat magnífic....

Ingredients (2 persones):

2 perdius
5-6 fulles de col
1 ceba grossa
2-3 pastanagues mitjanes
1 branqueta de farigola
1 fulla de llorer
1 branqueta d'orenga
brou suau o aigua
vi ranci
1 o 2 talls gruixuts de cansalada viada

Primer de tot farem els farcellets de col: separarem unes fulles maquetes de col i els hi traurem el tros més guixut del nervi. Les bullim amb molt d'aigua uns minuts, només per a escaldar-les i les posem deseguit amb aigua freda per a tallar la cocció. Las traiem, assequem amb cura i en fem una farcellet. Si cal, el "fixarem" amb un escuradents. Reservem.

En una cassola, enrossim les perdius senceres previament netes i amanides amb sal i pebre. Enrossim també la cansalada tallada a dauets. Quan tinguin un coloret daurat, hi afegim les verdures pelades i tallades no gaire grosses. Deixem que comencin a suar i llavors hi afegim el vi ranci , deixem que s'evapori l'alcohol i hi afegim el brou o l'aigua. Ho tapem i ho deixem coure una bona estona. Cal que cogui a foc lent i si s'asseca molt, hi afegim una mica més d'aigua o brou.

Quan les perdius siguin ben cuites, enretirem les verdures i les passem pel passapures. Si cal, retirem de la cassola una mica d'oli (si ens sembla que hi pot haver massa). Tornem les verdures a la cassola. Llavors enfarinem els farcellets de col i els fregim en una paella fins que agafin color: seria ideal que abans de retirar les verdures de la cassola, agafem una mica d'oli d'aquell i el fem servir per a cuinar els farcellets; si no ens es possible, oli nou!  Quan els farcellets tinguin una mica de color, amb molta cura, els afegim a la cassola i deixem que cogui tot junt uns minuts més fins que es barregin tots els gustos. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho tindriem...

Perdius amb llenties

Una recepta que queda molt bé, no dóna relativament gaire feina i serveix perfectament per a dies de festa...trobar perdiu de caça no és excessivament fàcil, però es possible; la resta d'ingredients els tenim sempre a l'abast...

Ingredients (2 persones):
2 perdius de caça no gaire grosses
3 o 4 alls pelats
1 ramet d'herbes aromàtiques: llorer, farigola, orenga
200 g de llenties en cru (pardines i així no caldrà tenir-les en remull)
2 talls de panxeta crua

Netegem de possibles plomes o plomissol les perdius, passant-les per una flama. Les rentem i amanim amb sal i pebre.

En la cassola on normalment fem les llegums o bé, en una olla que tingui tapa i quedi ben tapada, sofregim les perdius tallades per la meitat i la panxeta o cansalada crua a dauets. Quan comenci a agafar color, hi afegim aigua abondant i les llenties i el ramet d'herbes aromàtiques. Cal que l'aigua cobreixi dos o tres dits miním pel damunt de les llenties. Tapem l'olla i deixem que arrenqui el bull, llavors, abaixem el foc i deixem que cogui tot a foc lent fins que les llenties siguin cuites. Servim .

Pintada (o faraona) en cocotte amb pomes i castanyes

Un dels plats que hem fet aquest Nadal. La recepta i les fotos havíen quedat una mica arreconades i no hem pogut penjar-les fins avui. Primer de tot, cal tenir pintades....per Nadal no és difícil de trobar-ne al mercat, per tant, fóra d'aquests dies, suposem que es pot encarregar, la carn és molt gustosa i fina, més que no pas la del pollastre, si no l'heu tastada mai, us recomànem que ho feu! us agradarà! . Em fet servir una cocotte per a cuinar-la, però si no en tenim, podem fer servir una cassola normal, però llavors, millor al foc i no al forn i potser caldrà vigilar que no es quedi sense suc.

Ingredients (4 persones):

1 pintada aproximadament 1,8 kg (també li diuen faraona)
un grapat de castanyes
1 poma dolça grossa
canyella
sal i pebre
1 got de vi ranci o conyac
1 tomàquet
1 ceba
2-3 pastanagues.

Tallem la pintada a quarts, salem i empebrem i amanim també amb una mica de canyella

A la cocotte, posem en cru les verdures tallades i la pintada. Tapem i ho posem al forn ja calent a 200º amb el got de vi ranci i un xic d'oli.

En un cassó posem aigua i la portem a bullir. quan estigui bullint, hi tirem les castanyes a les que prèviament haurem fet un tall amb un ganivet i les deixem bullir cinc minuts. Les traiem del foc i les pelem. Reservem.

Quan la pintada porti uns 40-45 minuts de cocció, hi afegim les castanyes i la poma pelada i tallada a trossos. Deixem que cogui uns 10-15 minuts o fins que sigui tot ben cuit i servim.

Arròs al forn amb sobres d'escudella de Nadal

Per Sant Esteve aquest any, per canviar dels tradicionals canelons, vam decidir fer un arròs al forn amb les restes de l'escudella de nadal del dia abans...això vol dir que les proporcions de "teca" són dificils de descriure..hi havia pastanaga, algun nap, col, cigrons, algun trosset de patata i de carn, ens va sobrar alguns trossos de vedella i de pollastre (desossat) incloent-hi dos pedrers que també varen anar a parar a la cassola de l'arròs. Com que patiem per la quantitat de menjar, varem afegir-hi un botifarró de ceba per cap, però realment no calia. També varem afegir uns pebrots del piquillo (dos) que ens havíen sobrat d'un altre plat, però en aquest cas, creiem que ens vam equivocar, tenien força gust i no acabava de lligar amb la resta; a part del l'espifiada dels pebrots del piquillo, la resta va ser un encert i l'arròs va tenir un èxit absolut. Pengem la recepta aquí , potser una mica tard, però em tingut "problemes d'agenda"

Ingredients:
brou de nadal (2 mesures per mesura d'arròs)
80 g d'arròs per persona
1/2 ceba petitona
1/2 pebrot verd
2 tomàquets petits madurs
1 all
julivert
safrà, uns brins
verdures i carns esmicolades de l'escudella
1 botifarró per persona (no calia, de fet)


Començarem per sofregir un all pelat en una cassola de fang, quan comenci a agafar color, el retirem i reservem.

En el mateix oli, hi aboquem la ceba picolada ben fina i el pebrot. Deixem que es sofregeixi fins que comenci a enrossir, llavors, hi afegim el safrà, el tomàquet ratllat i salat i l'all que teniem reservar picat al morter juntament amb julivert. Deixem que el sofregit es concentri.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi aboquem les restes de l'escudella, hi donem unes voltes i hi afegim l'arròs. Donem unes voltes i deixem que l'arròs agafi els gustos del sofregit.

En aquest punt, hi aboquem el brou ben calent i els botifarrons punxats perquè no rebentin. Quan torni a agafar el bull el brou, contem cinc minuts i posem la cassola al forn prèviament calent ja a 200º.

Deixem que es faci l'arròs durant 15 mintus i un cop hagi passat aquest temps, ho traiem del forn, ho deixem repossar cinc minuts més i ja ho tenim!

Perdiu a la menorquina

Aquest nadal varem cuinar unes perdius de caça....aquesta recepta queda molt bé i no és gens complicada.

Ingredients (2 persones)

2 perdius ja plomades
1 boci de beina de vainilla
3-4 alls sencers sense pelar
llorer

picada: pa torrat i pebre vermell dolç i vinagre

aigua o brou suau

En una cassola de terrissa hi fregirem les perdius fins que agafin color. Llavors hi afegim el brou o l'aigua, i quan bulli,  el llorer,els alls sense pelar, la beina de vainilla i una picada de pa torrat, pebre vermell i un raig de vinagre per a deixatar-ho tot.

Deixem coure fins que les perdius siguin cuites, vigilant no quedar-nos sense suc. La salsa ha de quedar-nos lligada.

Puding de Nadal anglès (Chritsmas pudding)

Un clàssic del Nadal a la Gran Bretanya....aquí ens sona de les pel·lis i les sèries i allà és absolutament imprescindible durant el dinar de Nadal. Ells el fan amb mesos d'antelació, doncs  cal deixar-lo madurar  i hi acostumen a posar un penic a dins (com la fava del nostre tortell de Reis) , acostumen també a flamejar-lo en el moment de presentar-lo, nosaltres no ens hi hem atrevit perquè és una "tècnica" que no dominem gens i no es qüestió d'acabar el dinar de Nadal rebent la visita dels bombers. L'aspecte no es gaire atraient pels nostres ulls (cal reconèixer-ho), però no deixeu de provar-lo per això i us sorprendrà! de fet, segur que  us encantarà!!

Ingredients (per 8-9 persones):

ingredients "secs":

275 g de molla fresca de pa (ull, seca no! que no volem fer gaspatxo!)
100 g d'orellanes d'albercoc
100 g de figues seques
225 g de panses
225 g de prunes confitades sense os (1)
70 g de gingebre confitat
150 g de cireres en almívar
70 g de taronges en almívar
50 g de nous seques triturades
225 g de sucre moré
225 gr de saïm
un pessic de sal

ingredients "humits":

1 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de nou moscada en pols
1 culleradeta de claus d'olor en pols
1 poma o pastanaga ratllada
1 taronja, la pela ratllada i el suc
1 llimona, la pela ratllada i el suc
3 ous
150 ml de xères o sherry o brandy
150 ml de llet

(1) ells hi afegeixen panses de corint i sultanes en la quantitat de 225 g de cadascuna, però jo ho vaig canviar per panses sense pinyonets i prunes confitades.

mantega per untar el pot on farem el pastis
paper per folrar el fons del pot
un pot millor si es en forma de cúpula que pugui anar al forn


Posem tots els ingredients secs en un bol gros, les fruites trossejades, i ho barregem tot molt bé.

Hi afegim llavors els ingredients humits i ho tornen a barrejar molt bé amb les mans.

Deixem reposar una nit a la nevera.

Engreixem el bol o bols. Posem un paper de forn en el fons.

Omplim el bol amb la pasta i ho apretem bé perquè no es facin bombolles d'aire. Ho tapem amb paper albal o paper de forn i ho posem al forn al bany maria: es a dir, en un recipient gros, que pot ser una llauna de forn fonda, hi posem aigua calenta i el bol del pudding, que l¡aigua arribi a la meitat com a mínim o millor a 2/3 de l'alçada del bol. Ho posem al forn i deixem que cogui uns bones 7 o 6 hores!!! anar reomplint amb aigua calenta el bany maria. Obviament, si fem bols més petits, no caldrà tantes hores de forn.

Quan el pastís sigui cuit, el traiem del forn i del bany maria i deixem refredar. Es guarda en lloc fresc i sec o bé a la nevera.

 Cal fer-lo amb un mes d'antelació!! Bé, nosaltres només el vam tenir 30 dies madurant a la nevera i estava ben bo....en tinc un altre madurant en un lloc sec, ja us explicaré d'aqui un temps com està, en teoria, aguanta un any!

Per servir cal recalentar-lo al bany maria de nou. Però a temperatura ambient també està boníssim!

Espatlla de xai facida

Una altra recepta dels tiberis de Nadal, en aquesta ocasió una espatlla de xai farcida amb panses i pinyes. Molt fàcil de fer i que dóna molts d'èxits!

Ingredients (4 persones):
1 espatlla de xai desossada (ho fa el carnisser)
panses, un grapat
prunes confitades sense ós (4-5)
pinyons, un grapat
dàtils (opcionals)
1 poma dolça
1 ou
pa sec, una llesca
vi ranci (o conyac)
2-3 tomàquets madurs petits
10-12 cebetes petites

L'espatlla de xai, ja dessosada pel carnicer la farcim del següent: una llesca de pa (només la molla) prèviament remullada amb vi ranci, les panses, prunes i pinyons i els dàtils si fos el cas, també prèviament deixats en remull unes dues hores. El farcit s'escorre bé perquè no faci suc i ho barregem amb un ou cru sencer, sal i pebre i omplim l'espatlla amb això.

Emboliquem l'espatlla sobre sí mateixa com si fessim un caneló i la lliguem amb fil o cordill. Si patim perquè no ens surti el farcit, podem cosir també l'espatlla. Salem i empebrem.

En una cassola grossa amb oli, hi posem la carn i li donem voltes fins que agafi color. Quan estigui ben tancat tot, hi afegim les cebetes pelades i la poma també pelada i tallada a tiretes fines, un parell de tomàquets o tres també a trossos i el vi ranci que ens hagi sobrat d'escórrer el farcit. Deixem que cogui a foc lent i tapat.

Si cal, hi afegirem una mica de brou suau o aigua. Quan la carn sigui cuita, es retira de la cassola, es deixa refredar i es talla a llesques. Es torna a la cassola i se li dóna uns minuts més de cocció perquè estigui calenta. Es serveix amb els tomàquets i les cebes i la poma d'acompanyament.

Caldereta de llagosta V. 2.0

Una recepta molt adient per aquestes festes....la llagosta en el nostre cas era congelada..coses del pressupost....D'aquesta recepta hi ha diverses variants i aquesta és la nostra adaptació.

Ingredients (2 persona):
1 llagosta d'aprox. 1kg
1 ceba grossa
2 tomàquets madrus
1 pebrot vermell
1 nyora
alls i julivert al gust
un got de vi blanc

Per a fer el brou de peix:
espines de peix (en el nostre cas de bruixa)
all, julivert, porro, aigua i sal

Per la picada:
alls al gust
julivert
ametlles i avellanes
una llesqueta de pa fregit

Agafem la llagosta i li separem el cos del cap. El cap es talla per la meitat, se li treuen les antenes, es retira el cervell i la sang i es guarden en un bol juntament amb l'aigua que deixi anar.Li traiem els budells. Tallem la cua a rodanxes o medallons (com vulguem dir-lis) aprofitant els segments de la cua. Salem i empebrem i reservem.

En una cassola de fang, es fa un sofregit amb el cap i les antenes, la ceba pelada i tallada a trossos, el pebrot vermell també a trossos, l'all pelat, el julivert i els tomàquets a trossos, la nyora tallada per la meitat i quan estigui ben sofregit, hi afegim el brou que haurem preparat bullint les espines durant vint minuts amb la resta dels ingredients de la llista. Deixem que cogui durant vint minuts. Retirem el cap i les antenes i triturem (o passem pel passa-pures) el sofregit, colant el brou o suc resultant.

A la mateixa cassola de fang, hi aboquem el vi, hi afegim els medallons de la cua, el triturat del sofregit i ho deixem coure 15 minuts a foc lent. Afegim la picada que tindrem ja preparada i ho deixem coure cinc minuts més.

Es servei acompanyada de pa torradet (com si fessim sopes de pa).

Llenguado a la veloute

Amb una mica de retard pengem una recepta de les que hem fet aquest Nadal: llenguado a la veloute. Un plat lleugeret, fàcil i de gran resultat per a un dia de festa. (La foto és bastant horrorosa però les condicions de llum no eren gaire bones!)

Ingredients (4 persones):
4 llenguados net i tallats a filets (ho pot fer el peixater)
8 gambes pelades
farina
mantega
mig got de vi blanc
1 llimona (el suc)
sal i pebre

Primer de tot agafem el filets de llenguado, els salem lleugerament i hi tirem pel damunt unes gotes de suc de llimnoai i d'un en un els enrotllem sobre si mateixos amb la cua al final. Posem una gambera pelada a dins de cadascun d'ells. Subjectem el conjunt amb un escuradents perquè quedi fixat.

Ho posem en una plàtera ben engreixada amb mantega que pugui anar al forn, ho reguem amb vi blanc i ho deixem coure uns minuts a foc fort tapat amb paper de plata. Cal tenir-ho al forn 5 minuts, perquè no quedi eixerreït.

Ara preparem la salsa veloute: posem en un cassó la mantega (una cullerada sopera) i una cullerada sopera també defarina. Deixem que es cogui a poc a poc, procurant que no es torri però que quedi cuita. Hi afegim el brou que ha deixat anar el peix, es remena bé perquè quedi ben fina. Com una beixamel, però amb el brou de peix.

Retirem els escuradents del peix mentrestant i els posem en una plàtera que pugui anar al forn. Tirem la salsa pel damunt del peix i ho gratinem un pèl al forn. Ja es pot servir.

Canelons de Sant Esteve (segona recepta)

Avui presentem una variant de la recepta dels canelons, la vam fer l'any passat i probablement s'apropa molt més a l'esperit dels canelons tradicionals que la que fem habitualment: vam aprofitar en gran part el que havia sobrat de l'escudella del dia de nadal! Com que la recepta que fem habitualment ja l'havíem penjada fa temps,  explicarem aquesta segona manera de de fer el farcit i posarem enllaços pel que vam fer exactament igual (també per explicar la recepta de l'escudella)...


 Ingredients (6-8 persones):

 pel farcit dels canelons:
1 fetge d'ànec
2 fetes de pollastre
200 gr de carn de xai
el que havia sobrat de l'escudella (aquí), es a dir, en el nostre cas:

•  2 pilotes 
•  1/4 de gallina 
•  2 o 3 colls 
•  1 carpó de gallina 
•  3 o 4 trossos del coll del xai 
•  1 tall de vedella d'uns 100-150 gr 

2 cebes grosses
farina
llet, un raig
sal i pebre negre

per la beixamel (com fer-la):
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera)
mantega
sal

per la salsa de tomàquet:
dos o tres tomàquets grossos madurs
sal i sucre

per fer el gratinat:
formatge ratllat
mantega

2 capses de plaques de canalons

Començarem per desossar tota la carn que ens va sobrar de l'escudella i que porti os. Traurem, si en porten, pells i greixos. Reservarem.

Pelarem les cebes i les tallarem en juliana. Posarem una paella al foc amb un raig d'oli i una mica de mantega i sofregirem la ceba fins que comenci a transparentar (foc baix). Llavors hi afegirem la carn que vagi crua (en el nostre cas la vedella) prèviament salada i amanida amb un xic de pebre negre. Deixarem coure uns minuts i després afegirem els fetges perquè no els hi cal tanta cocció; quan ja ho tinguem quasi bé fet, afegim la carn desossada i les pilotes a trossos, deixarem coure 2 o 3 minuts barrejant una mica  i ho passarem  tot pel passapurés o la picadora.

Un cop trinxada tota la carn , repetirem el procediment descrit aquí a partir del segon paràgraf , es a dir, tornarem la carn a la paella per acabar de fer el farcit.

De fet fins i tot podem tenir fets els canelons, posat a la plàtera i repartida la salsa de tomàquet el dia abans i pel matí, abans de dinar,fem la beixamel i gratinem. Això ens pot estalviar preses i estrès!

Canelons de Sant Esteve

I comencem a escalfar motors de cara al Nadal penjant la recepta dels canelons de Sant Esteve que teníem pendent des de  l'any passat. Bé, en realitat aquesta recepta no només la fem per Sant Esteve, és clar, si no que és la que fem servir quan volem fer canelons (que acostumen a ser diades assenyalades tipus sants o aniversaris).

Ingredients (4-6 persones):

per la pasta dels canelons:
2 pits de pollastre a trossets
1/4 kg de carn de vedella (de la que anomenen conill)
4 fetges de pollastre
2 cebes grosses
farina
llet, un raig
sal i pebre negre

per la beixamel:
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera
mantega
sal

per la salsa de tomàquet:
dos o tres tomàquets grossos madurs
sal i sucre

per fer el gratinat:
formatge ratllat
mantega

2 capses de plaques de canelons

El farcit dels canelons el podem fer tranquil.lament el dia abans.
Començarem per pelar les cebes i tallar-les en juliana. Posarem una paella al foc amb un raig d'oli i una mica de mantega i sofregirem la ceba fins que comenci a transparentar (foc baix). Llavors hi afegirem la carn prèviament salada i amanida amb un xic de pebre negre. Deixarem coure i passarem pel passapurés o la picadora, havent desossat prèviament el pollastre, es clar. Reservarem.

Mentrestant a la mateixa paella posarem un xic de mantega de la mida d'una nou, hi abocarem tota la carn i hi tirarem també dues cullerades soperes de farina (ben plena) i remenem bé, passats un minut, hi afegim un raig de llet i seguim remenant fins que la superfície de la pasta no comença a fer bombolles i la pasta es desenganxa de les parets de la paella. Rectifiquem de sal i pebre. Apaguem el foc i aboquem la pasta en una safata, es millor cobrir-ho bé amb paper film perquè no faci crosta; el paper ha de quedar "enganxat" a la pasta sense fer càmeres d'aire (és millor deixar refredar una mica).  Aquesta pasta la podem fer el dia abans.

Ara farem la salsa de tomàquet (també la podem fer el dia abans). En una paella, hi tirem un raig d'oli i el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que cogui fins que es concentri la salsa i comenci a fer bombolletes la superfície. Apaguem el foc i reservem.

El dia que volguem fer els canalons, posem una olla gran al foc amb molta aigua i un xic d'oli. Quan bulli, anirem tirant d'una en una les plaques del canelons (aproximadament un paquet i mig). Millor no posar-los totes de cop, si no bullir-les en 2 o 3 tandes.  Deixarem que coguin i passats els minuts que indiqui el fabricant, els anirem retirant amb l'ajut d'una escumadora. Les tirarem en un bol ple d'aigua freda perquè s'aturi de cop la cocció.

Un cop tinguem totes les plaques de canalons cuites, posarem damunt del marbre de la cuina o una superfície llisa, tovallons de roba i damunt repartirem les plaques. Amb l'ajut d'una cullera, anirem posant al mig de cada placa una porció del farcit i enrotllarem els canelons. Si cal, per ajudar-los a tancar podem mullar una mica l'extrem de la placa perquè s'enganxi millor a l'enrotllar-la.

Agafem la safata o safates on aniran els canelons i hi distribuïm pel fons la salsa de tomàquet, reservant-ne una mica. Posem pel damunt de la salsa els canelons ben repartits i entre caneló i caneló la salsa de tomàquet que haurem reservat. Ja tenim quasi bé a punt els canelons.

Ara farem una salsa beixamel (aquí). Repartim la salsa pel damunt dels canelons i hi tirem pel damunt formatge ratllat i trossets de mantega.

Ara ja podem posar a gratinar el canelons i quan tinguin una miqueta de color, ja els podem servir.

Pularda amb tòfones

Aquest any pel dia de Nadal, en contes de fer el tradicional pollastre farcit, ens vàrem decidir per a cuinar una pularda amb tòfones. I què és una pularda? doncs una gallina jove que no ha post encara cap ou, la carn és molt fina i la veritat és que ens va quedar deliciosa! La vàrem cuinar també al forn acompanyada "només" amb una mica de tòfona....un dia és un dia! no posarem quantitats de tòfona a la descripció dels ingredients perquè les receptes diuen que cal posar tanta com es pugui o vulgui, però es clar, resulta llavors una mica caret!

Ingredients (4 persones):
1 pularda de 2.5 kg aproximadament
tòfona negra al gust
2 o 3 tomàquets
2 o 3 alls
2 o 3 pastanagues
2 o 3 cebes mitjanes
1 got de conyac o vi ranci
1 got de cava
llard i oli
sal i pebre

Començarem per a netejar la pularda del plomissol que li hagi pogut quedar, per això, ho podem socarrimar a la flama i anar treient les plometes amb pinces. El coll, pedrers, etc els podem aprofitar per fer caldo o per fer un arròs.

Quan estigui ben neta, la salem i empebrem al gust. Lliguem les potes i les ales al voltant del cos perquè ens agafi una forma maca mentres es cogui. Mentrestant, haurem tallat la tòfona a llesques primes i en posarem més o menys la meitat per sota la pell de la pularda, aixecant-la una mica amb les mans. Posarem la resta de la tòfona, dins de la pularda. Untem per fora amb llard.

Encenem el forn a 170-180 graus i quan sigui ben calent, posem la pularda en una llauna que pugi anar al forn, li tirem una mica d'oli pel damunt i enfornem.

Mentrestant, pelem les pastanagues, les cebes i els alls.  Les cebes les podem partir per la meitat si són grossetes.

Quan la pularda porti uns quinze minuts al forn, l'obrim i repartim les verdures al voltant de l'animal, ruixant-lo immediatament amb el conyac i el cava i tornem a enfornar.

De tant en tant, reguem la pularda amb el suc del rostit. Si s'enrossís massa, la podem tapar amb paper de cuina.

Quan hagin passat unes tres hores, ja la tindrem cuita. Ho podem comprovar, punxant-la amb una agulla de fer mitja al pit i si no surt suc, és que ja la tenim cuita. La traiem del forn, tallem i retirem els fils amb que em lligat les potes i les ales i la passem a una safata, on la servirem.

Pollastre farcit

Una recepta de Nadal que em quedava pendent encara de penjar: la del pollastre farcit. S'havia anat quedant i quedant, i bé, no era qüestió de penjar-la en ple agost. La tradició diu que s'ha de menjar el dia de Nadal després de l'escudella i la carn d'olla, però vàrem preferir "deixar-lo" pel dinar de Sant Esteve, substituint als també clàssics i tòpics canelons.

Ingredients (6 persones):
1 pollastre de pagès de 3 kg
1 poma

pel farcit:
100 g de carn picada meitat vedella i meitat porc
un grapat de pinyons
7 o 8 prunes seques sense pinyol
panses
sal i pebre
1 ou (opcional)

pel rostit:
1 ceba (no li varem posar aquest cop)
1 tomàquet (ídem)
1 pastanaga (ídem)

Preparem el farcit del pollastre barrejant la carn amb els pinyons i les prunes i les panses prèviament hidratades. Hi afegim també la meitat de la poma tallada a trossets menuts . Es podria afegir a la pasta un ou per lligar-la millor, però si no li posem, també queda molt bé.
Farcim el pollastre sencer i net amb aquesta preparació. El salem i l'empebrem. Cosim la part posterior del pollastre (és a dir, el "cul") perquè no surti el farcit durant la cocció. A la part del coll, hi posem un tros de poma sense pell "tapant" el forat.
Untem el pollastre amb llar i el posem en una plata que vagi al forn. A la plata, si volem fer el típic rostit, caldria posar-hi una ceba pelada, un tomàquet i una pastanaga pelada (totes les verdures tallades a trossos). Ho posem al foc ja calent.
al cap d'uns deu minuts ho ruixem amb cognac o cava. Anem controlant el color, si la pell es torra massa, tapem el pollastre amb un paper d'anar al forn. Anem ruixant de tant en tant amb el suc que faci i amb una mica més de cognac o cava.
Al cap d'una hora i mitja, ja estarà cuit.

Tortell de Reis

I per aquestes dates no podia faltar el tortell de Reis. Tenim aquí una recepta que fa temps em vàrem donar en un curset de cuina i que he variat una miqueta des de l'any passat després de veure un reportatge per la televisió on un pastisser explicava com el feia ell. Aquest any (tot i que en aquesta primera foto no l'havia ficat encara) hi he afegit el sucre humit pel damunt. Per les quantitats indicades ens surten dos tortells ben macos, per 4 o 5 persones cadascun d'ells. La decoració com sempre, està feta amb fruites confitades, el primer tortell amb les clàssiques formes de fulletes i en el segon tortell,he fet un popurri de fruites amb colors diferents i leshe tallades finetes, acompanyades de taronja i cireretes.


Ingredients:

per la primera pasta(pasta mare):
20 gr de llevat de forner (de venda als forns o als supermercats)
80 g de farina
35 cc de llet


per la segona pasta:
50 g de mantega
50 g de sucre
2 ous
250 g de farina
50 ml de llet
un polsim de sal
la ratlladura d'una taronja
1 cullerada de canyella
1 cullerada d'anís sec
1 cullerada de tarongina


pel massapà:
200 g d'ametlla mòlta
200 g de sucre llustre
1 clara d'ou (el rovell el guardem per pintar el pastís)


Guarniments i altres:
fruita confitada al gust: cireres, taronges, meló, etc
sucre llustre
1 fava per tortell
1 figureta per tortell
1 mica d'anís per polvoritzar damunt el pastís

Pel sucre humitejat:
sucre llustre
unes gotetes d'aigua

1 corona de rei (opcional, però bàsic si hi ha mainada)

Començarem per fer la primera pasta(la pasta mare): en un bol barrejarem la farina, la llet (tèbia, però mai calenta) i la pastilla de llevat esmicolada. Fem una pasta, la treballem una mica que ens quedi elàstica i en fem una bola. La guardem en un bol tapat amb un drap en un lloc fosc i sense corrents d'aire. Deixem que augmenti de volum.
Mentrestant, farem la segona pasta (el plastró), barrejant tots els ingredients excepte la llet: farina, una mica de sal, els aromatitzants, els ous i la mantega tova (però no fosa!). a poc a poc hi afegim la llet, cal que ens quedi una pasta lligada. Llavors hi afegim la pasta mare (que ens haurà doblat de volum), les treballem, es a dir, les pastem conjuntament fins que ens quedin ben barrejades. Cal que ens quedi elàstica i que no s'enganxi.
La deixem reposar de nou, en forma de bola i tapada amb un drap. De nou, en un lloc fosc i temperat, sense corrents d'aire. Deixarem que tripliqui el seu volum. Haurem d'esperar unes quantes hores, dependrà de la temperatura i altres factors. Cal tenir paciència i organitzar-se.

Mentrestant podem anar preparant la decoració de fruites confitades i sobretot, preparar el massapà. Podem fer també el sucre humitejat: simplement agafem sucre llustre i hi tirem unes gotetes d'aigua (o de tarongina) . Barregem i deixem que s'assequi granulant-se.

Per fer el massapà, ens caldrà barrejar tots els ingredients: farina d'ametlla mòlta, sucre llustre i clara d'ou amb la mà ; això és important, perquè així amb la temperatura de la mà, es barreja millor: l'ametlla deixa anar una mena d'oli (sí, és un procés llefiscós), fon el sucre i tot queda ben barrejat. S'hi pot afegir unes gotes de tarongina (comte, fa molta olor) i si la pasta queda seca, una mica d'aigua. Per fer el sucre llustre, podem passar per la picadora el sucre normal. Quan tinguem el massapà fet, el reservem.

Quan la pasta hagi augmentat de volum, procedirem a fer-ne una tira llarga i prima amb l'ajut del corró. A part, agafarem el massapà i formem un xurro llarg, de la mida de la pasta; el posem al mig, hi posem la fava i la sorpresa (embolicades amb una mica de paper de plata) i emboliquem la pasta al voltant seu, unim els extrems i ja tenim llest el tortell. aplanem una mica la superfície. Podem mirar de mantenir el cercle del mig posant-hi una cassó o algun estri untat de mantega i enfarinat, de forma que quan el deixem créixer, no se'ns tapi el forat. Treballarem millor amb les mans una mica untades d'oli.
Deixem fermentar de nou el tortell (tercera fermentació) damunt la plàtera que anirà al forn. quan hagi augmentat de volum, el pintem amb rovell d'ou diluït amb una mica de llet, decorem, tirem sucre normal pel damunt i ruixem amb una mica d'anís sec ficat en un polvoritzador.
El posem al forn a 180º durant uns vint minuts.
A l'hora de treure'l, li tirem pel damunt el sucre humitejat.

El segon tortell (amb el sucre humitejat i el "picadillo" de decoració):

Polvorons de canyella

Unes altres postres ben típiques del Nadal: els polvorons. Com que no són típics de Catalunya aquí normalment només ens arriben els industrials i hi ha pocs llocs on comprar-ne d'artesans(com no sigui que tinguis família i/o amics que te'n portin), però val la pena de provar-ne o de fer-los a casa perquè són molt diferents.
Aquesta recepta està treta d'aquest blog i ha quedat molt bé.
Ingredients (per a unes 15-18 unitats):
350 g de farina
40 g de ametlla crua mòlta
80 g de sucre glaç (i una mica més per empolsinar-los després)
110 de llar
una cullerada sopera d'anís
1/2 cullerada de canyella en pols

El dia abans:
Tamisarem la farina i l'ametlla crua i les barrejarem i posarem en una llauna que pugui anar al forn. Escalfem el forn a 130º (o a 150º si és lent) . Posem la safata al forn durant uns 30 minuts o 40 (dependrà molt del forn) fins que agafi una mica de color (però que no es torri!), de tant en tant la remenem una miqueta. Ho treiem del forn quan tingui un color groguenc. La deixem reposar fins el dia següent.

Elaboració:
Posem 320 g de la farina anterior, formem un volcanet damunt el marbre de la cuina. Al mig del volcanet, hi posarem el llar, l'anís, la canyella i el sucre. Ho barregem tot a poc a poc, es formarà una pasta uniforme però trencadissa. En farem una bola (trencadissa i un pelet escardada), l'embolicarem amb paper-film i la ficarem a la nevera per uns 30 minuts com a mínim.
Passat aquest temps, la treiem del frigorífic, i anem aixafant la bola amb la mà; per les bandes s'anirà esquerdant una mica. Si veiem que s'engruna moltíssim i que no hi ha manera, podem afegir una miqueta més de llar fos, però molt de comte! si ens passem quedarà molt embafós.
quan hagem aplanat la pasta, li passem el corró pel damunt per afinar la superficie, cal que quedi un dit d'alt aproximadament. Amb un tallapastes rodó (o ovalat) anem formant els polvorons i passant-los a una llauna que pugui anar al forn. Els trossets de pasta que ens sobrin, els reajuntem amb les mans, els tornem a aplanar amb el corró i tornem a fer més polvorons. Això ho anem repetint fins que no quedi pasta.
Deixem reposar els polvorons durant una hora o més. Passat aquest temps, els posem al forn a 180º uns deu minuts. Quan els treguem anem amb molt de comte, estaran tovets però no cal espantar-se, en anar refredant-se tornaran a agafar consistència. quan siguin del tot fred, empolsinem la superfície dels polvorons amb sucre glaç i ja estan llestos per servir. (per empolsinar la superfície a falta d'estris especialitzats va molt bé posar el sucre en un colador normal i corrent i anant donant copets al colador, el sucre caurà com una pluja fina)

Escudella de Nadal amb Galets

Com no podia ser d'una altra manera, ja tenim aquí la recepta de l'escudella de Nadal. I no espereu cap mena de deconstrucció, ni cap versió molecular ni hi trobareu cap aire de pilota, no...es tracta de la versió "hard", la de tota la vida.
Naturalment, aquesta escudella anirà acompanyada dels galets, quan més grossos millor. I, a més, cal que porti les 4 carns: vedella, porc, xai i gall (i gallina). I pilota, es clar.
Les quantitats són per dues persones, però sobrarà menjar; es pot fer un puré amb les verdures, per exemple, i canalons o croquetes amb la carn si n'hi ha prou o posar-les al puré desossades.

Ingredients (2 persones):
150 g de cigrons cuits
2 porros
1 branca d'api
2 o 3 pastanagues
1 nap (opcional)
1 xirivia (opcional)
1 ceba
2 patates mitjanes
col al gust
1 peu de porc
1/4 de gallina sense pell
menuts de pollastre: 1 ala, pedrer, coll, carcanada
2 talls de vedella per brou (costellam)
2 ossos de vedella (genoll i moll de l'os)
1 os de garrí
1 tros de costellam de xai
2 trossos de botifarra negra
aigua (5 litres mínim)

per fer la pilota:
150 g de vedella i carn de porc picades
all i julivert
1 ou
sal i pebre
farina de galeta
farina

per la sopa de galets:
100 g de galets ben grossos
brou de l'escudella

En una olla grossa amb 5 litres d'aigua, hi posem en fred totes les carns netes de greixos (les pilotes i la botifarra negra van després). Quan comenci a bullir l'aigua, veurem que es forma una capa a la superfície de bromera que cal anar netejant amb l'escumadora; hi ha gent que quan comença a bullir i fa la bromera, cola les carns, llença l'aigua i en posa de nova i torna a començar, nosaltres per falta d'estris suficients, no ho fem, si no que anem escumant. Quan deixa d'apareixer aquesta escuma i el brou està net, s'hi tiren les verdures (excepte les patates i la col i els cigrons) netes i tallades a al gust (no senceres). Deixem que bulli tot junt, una mitja hora.
Mentrestant, fem les pilotes. Barregem en un plat la carn trinxada de vedella i porc, l'all i el julivert picats i un ou. Farem que la pasta agafi més consistència afegint-hi una mica de farina de galeta. Cal que sigui una pasta manipulable, i que al fer les pilotes no s'engrunin, ni es trenquin ni s'aixafin. Les arrebossem amb farina i les posem a l'olla a bullir.
Quan les pilotes faci uns deu minuts que bullin, hi afegim la col, les patates i els cigrons.
Deixem que tot bulli a foc mig-baix sempre, durant uns 15-20 minuts més.
Ara hi afegirem la botifarra negra, rectificarem de sal i deixarem que bullir 15 minuts més.
Un cop apaguem el foc, deixem refredar una mica i colem l'escudella, reservarem el brou i separarem en dues plàteres diferents les carns i les verdures.
El brou el posem en una altra olla més petita i hi afegim els galets. Deixem que coguin uns 15 minuts fins que siguin cuits (dependrà del fabricant, normalment ho diuen els paquets).
Servim la sopa de galets (podem posar al plat alguns cigrons i algun tros de patata o verdura) i després les carns i les verdures. L'ós de vedella del tetanus es posa a part, es pot extreure el moll i menjar-se'l (hi ha gent que li agrada).

Tronc de Nadal

Una recepta pensada per si es vol presentar a taula unes postres diferents dels típics polvorons, torrons i neules durant aquests dies. El tronc de Nadal és un pastís francès, típic d'aquestes dates i aquesta és una versió fàcil de fer. En aquest cas no duu gaire decoració, però es poden comprar figueretes de sucre com a decoració (en botigues de gadgets per cuina): arbrets, pares noels, etc.
El tronc no és més que una planxa de pa de pessic per a braç de gitano i com a farcit en aquest cas hi hem posat melmelada de taronja amarga (recepta aquí), però hi podria anar trufa, crema de llimona, crema de mantega amb cafè, etc.

Ingredients (per a 6 persones):

planxa del pa de pessic:
3 ous
75 g de sucre
3 clares
100 g de farina

decoració:
100 g de xocolata de cobertura
40 g de mantega

farcit:
melmelada de taronja (en aquest cas)

Començarem per fer la planxa del braç de gitano, i per això cal batre els ous sencers amb els 75 g de sucre amb molta suavitat però procurant que faci una mica de relleu; es a dir, fins que la crema resultant poguéssim escriure alguna lletra. En aquest punt, s'hi afegeix la farina tamisada amb molta suavitat.

a part, batrem les clares, a mig muntar hi afegirem una mica de sucre (serveix per a muntar-les millor) i un cop muntades del tot, les afegirem a la barreja anterior, sempre amb molta suavitat.

Folrem una plàtera plana per anar al forn amb paper de pastisseria untat per les dues cares (així no rellisca ni es mou), i amb l'ajut d'una màniga pastissera, formarem primer de tot , els marges d'un rectangle resseguint la forma de la platera. Un cop tinguem aquest rectangle definit, començarem a fer ratlles en ziga-zaga des d'un dels angles d'aquesta figura amb la màniga pastissera, omplint així tot el rectangle de pasta; en direcció a l'angle oposat del rectangle. Quan tinguem tot el rectangle omplert, posem la plàtera al forn ja calent a 180º uns deu minuts (vigilem que no es torri la pasta o perdrà tota la flexibilitat.

Quan sigui cuita, la treiem del forn, separem la planxa de braç de gitano del paper si hagués quedat enganxat en algun punt i procedim a enrotllar la planxa ajudant-nos sempre amb el paper: es a dir, emboliquem la planxa sobre si mateixa com si féssim ja el braç de gitano (així no perd flexibilitat).

Quan sigui fred, desenrotllem la pasta, treiem el paper i el farcim en aquest cas de la melmelada. L'enrotllem som si fos un caneló.

A part, al bany maria, fonem la xocolata amb la mantega, procurant que quedi una mica liquida.
Ara agafem el tronc de Nadal, escapcem un tros que simulara una branca, tallant-lo com si fos fuet, es a dir, esbiaixat. Enganxem la branca al tros del tronc que vulguem, amb l'ajut d'una mica de xocolata fosa. Amb la resta de la xocolata fosa i amb l'ajut d'un ganivet o una espàtula, anem untant tot el tronc sense oblidar-nos dels laterals. Amb una forquilla fem unes ratlles horitzontals, simulant les imperfeccions dels troncs.

Al final decorem amb les figueretes o amb botonets de caramel o (com en el nostre cas) amb aquesta mena de confeti de sucre que ja venen en potets per decorar pastissos.

Podríem empolsinar-ho tot una mica amb sucre llustre per simular la neu.