Formatge de Tupí

Durant els mesos de gener i febrer alguns dels blogs que segueixo havíen penjat receptes per preparar formatges, així que jo vaig pensar de fer la meva petita aportació i penjar la recepta del formatge de tupí , però ho vaig anar deixant i deixant i al final ha quedat bastant endarrerida, fins avui, que m'he decidit per fi a penjar-la.
El formatge de Tupí és típic del Pirineu, és un formatge tou, per untar però de gust fort, que es feia per aprofitar restes massa seques d'altres formatges (com per exemple el serrat), en una època en que la gent no es podia permetre el luxe de desaprofitar res. Aquests bocins secs es barrejaven en aiguardent i es deixaven reposar dins d'un tupí (d'aquí el nom) fins que "feien la bullida", llavors ja convertits en pasta untuosa, es podien tornar a consumir. Actualment, es segueix produint a nivell artesà , si bé no sabria dir si aprofiten restes o ja el produeixen directament.
Aquesta és la recepta si el voleu provar de fer a casa.

Ingredients:
bocins secs de formatge (tipus manxec, serrat, idiazabal) d'ovella, vaca o cabra
aiguardent (jo no en tinc i faig servir orujo gallec que vaig a buscar al bar)

Ratllem els bocins de formatge i els fiquem dins d'un tupí (si en tenim) o d'un pot de vidre de parets altes. Anem afegint-hi l'orujo o l'aiguardent fins que les ratlladures del formatge quedin humides però no líquides. No ens caldrà gaire orujo, amb la mida d'un xupito tenim suficient. La pasta ens ha de quedar compacte. Tapem el pot amb un drap o amb plàstic de cuina i deixem reposar com a mínim un mes. De tant en tant, ho barregem. Passat aquest temps, la pasta haurà fet la bullida, haurà incorporat l'orujo i ja tindrem el formatge preparat. El podem suavitzar amb una mica d'oli d'oliva. Si ens ha quedat sec, també hi podem afegir una mica d'oli, doncs la consistència ha de ser untuosa.