Tonyina al forn

 

Teniem un llom de tonyina i vam pensar de fer-lo al forn...aquesta recepta es molt fàcil, tot i que demana una mica de previsió doncs cal marinar la tonyina prèviament...

Ingredients:

llom de tonyina en peça

una mica de romaní

40 g d'oli d'oliva

5 ml de vinagre

sal

Deixem macerar 24h la tonyina amb la resta d'ingredients.

Escalfem el forn, hi posem la tonyina en una plàtera i la banyem amb el marinat. Deixem que cogui una mica...ull!! no la deixeu coure del tot, que quedarà molt eixerreïda!

La podem acompanyar d'escalivada, patates al forn, amanida...

Bull amb ceba

 

Aquest és un plat un pèl contundent, potser no gaire recomenat ara a l'estiu, però ens quedava bull a la nevera i vam decidir de fer-lo...El bull és l'estomac sec de la tonyina, que ja diuen que és el porc del mar, perquè d'ella, se n'aprofita també tot...Aquest bull, a Barcelona no sabem on trobar-lo, el comprem al Mercat de Tarragona quan hi anem...

Ingredients (2 persones):

1 tall de bull sec d'uns 200 o 300 gr.

3-4 cebes mitjanes

pebre vermell dolç

1 bitxo

1 fulla de llorer

Primer de tot, cal remullar el bull. Per això ens caldrà tenir-lo dos dies abans ja en remull i si cal, canviar-li l'aigua. com que després encara l'haurem de bullir, em de calcular tenir-lo ja llest, el dia abans. que vulguem menjar-nos-el...

Un cop ben hidratat, el netegem rascant-lo si cal amb un ganivet i el posarem a bullir amb una olla grossa amb aigua (força) . Cal deixar que bulli força estona, una hora o més fins que tingui la textura addient per a menjar (si no, es molt corretjós). Quan sigui cuit, el traiem del foc i el tallem a trossets.(Podem tallar-lo abans i probablement serà més fàcil de coure, com vulguem).

En una paella o cassola grossa, hi posem un raig d'oli i la ceba pelada i tallada fina. També ho salem tot i hi posem el bitxo i la fulla de llorer. Deixem que cogui a foc molt lent, fins que es faci transparent, hi afegim el bull i passats uns minuts, el pebre vermell. Deixem que vagi coent i la ceba confitant. Si veiem que es pot cremar, hi afegim una culleradeta d'aigua de tant en tant, però ens ha de quedar ben concetrat. Quan tot estigui ben cuit , ja ho tindrem!

Espineta amb cargolins (una altra versió i tampoc porta cargolins)

 Una altra recepta que seria una adaptació una mica lliure de la recepta tradicional: em tornat a prescindir dels cargolins..L'espineta, un altre producte d'aprofitament de la tonyina que és díficil de trobar a Barcelona però que nosaltres em portat directament des del Mercat Central de Tarragona, tal i com fa suposar el seu nom és la part de la tonyina que queda després de treure-li aquells talls tan macos que queden també a la planxa: l'espina amb una mica de carn encara enganxada i feta en salaor.

Ingredients (2-3 perones):

300 g d'espineta

4-5 patates

1 ceba

3 tomàquets madurs

2-3 alls

1 bitxo

10-12 ametlles torrades i pelades

uns brins de safrà

1 llesca de pa fregit amb oli

Començarem per a dessalar l'espineta: ens caldrà possar-la en aigua 48 h. abans i anar canviant aquesta aigua dos o tres cops. 

Farem una picada amb els alls, les ametlles i el safrà i reservarem.

En una cassola, hi posem oli i quan sigui calent, hi posem la ceba picolada fina i deixem que comenci a transparentar, llavors hi afegim el bitxo i els tomàquets ratllats. Deixem que es concentri el sofregit. Quan el sofregit estigui ben concentrat, hi afegim les patates pelades i tallades esqueixant-les. Ho cobrim amb aigua i deixem que cogui. Quan les patates estigui a mig fer, hi afegim l'espineta i deixem que segueixi bullint. Quan estigui quasibé cuit, hi afegim la picada deixatant-la amb una mica del mateix brou i deixem que bulli una mica més. Recitifiquem de sal i ja ho tindriem. Està més bo d'un dia per l'altre.

Bull de tonyina a la manera de Vilanova v. 2.0

 Diuen que la tonyina és el porc de la mar: se n'aprofita pràcticament tot ..i aqui tenim una part força desconeguda per Barcelona, però popular des de Vilanova a Tarragona: el bull, o sigui, la tripa assecada! I és que vam aprofitar una visita al Mercat Central de Tarragona per a proveír-nos d'alguns productes que són díficils de trobar als mercats de Barcelona actualment.

Aquesta és la típica recepta d'aprofitament: el bull de tonyina era un producte senzill i la recepta original porta cargolins, els típics cargolins menuts que trobem a secà enfilats als fonolls, però nosaltres n'hem prescindit perquè ni són fàcils de trobar ni ens agraden gaire...La recepta original també porta patates a més de mongetes, tots dos productes serveixen, entre altres coses, per allargar el plat...aquí, només em posat mongetes ja cuites. Per tant, és una versió força modificada de la recepta original, però la salseta, això sí, és tal i com toca...

Ingredients (2-3 persones):

300 g de bull de tonyina sec

400 g de mongetes ja cuites

3 nyores

2-3 grans d'all

15 aprox. ametlles torrades

1 llesca de pa sec i fregit amb oli

1 bitxo

1 got de vi blanc

Començarem per a preparar el bull...no és dificil però és entretingut. Caldrà remullar-lo, mínim 12 hores abans, però nosaltres preferim deixar-lo 24 hores i canviar un parell de cops l'aigua. Quan estigui ben remullat, el netegem rascant amb un ganivet i traient la bruticia que pugui quedar-li i el posarem en aigua abundant a bollir. Cal que bulli mínim 1 hora. Un cop tendre, el traurem i el posarem en aigua freda i el reservarem. Això es pot fer el dia abans.

Les nyores cal també remullar-les mínim un parell d'hores i fer que s'hidratin bé. Un cop ben hidratades, en traurem la polpa rascant amb un ganivet. Reservarem la polpa.

Farem una picada amb el pa sec prèviament fregit amb oli, els alls pelats i tallats, les ametlles pelades, una mica de sal. Quan sigui tot ben fi, hi afegim la polpa de les nyores i ho deixatem amb el vi. Reservem. PEr a que no "saltin" els alls, es recomanable salar-ho una mica abans de començar a picar-ho tot.

En una paella amb una mica d'oli hi aboquem la salsa quan l'oli sigui calent i el bitxo, hi donem un parell de voltes, hi afegim aigua neta i el bull tallat petit. Deixem que bulli uns 20 minuts o mitja hora i llavors, hi afegim els mongetes, rectifiquem de sal, deixem que bulli uns cinc minuts més i ja ho tindrem!  El gust del plat és potent, però està boníssim!

Amanida de patates i ous de tonyina cuits

 

Una amanida ben fàcil de fer per a començar a tastar els ous de tonyina que ens varen regalar...en aquests cas els ous de tonyina cuits  varen arribar directament des de Cadís (on es veu que són força típics), si no els podeu trobar a les bacallaneries, els podeu substituir per d'altres menes d'ous de peix que acostumen a tenir a la venda ja preparats.. 

Ingredients (2 persones):

2-3 patates bullides i pelades
una porció dels ous de tonyina ja cuits
julivert
oli , sal i vinagre

Un cop bullides les patates, les pelarem i les tallarem a porcions.  També tallarem a daus els ous de tonyina cuits. Ho barregem tot i ho amanim amb sal, oli, vinagre i pebre negre i ho empolsinem amb julivert picat ..Tan senzill com això!! ho podem servir com amanida de primer plat o com a segon plat directament..vaja, el que ens vingui més de gust...

Espineta amb cargolins v 2.0

 

Aquest any vàrem poder disfrutar del Primer diumenge de Festes de les Festes de Santa Tecla a Tarragona i, de fet, ens vam passar allà el cap de setmana, aprofitant-ho per a anar al MErcat Central de Tarragona a comprar un producte que no es troba pas a Barcelona: l'espineta..i perquè? doncs per a cuinar la nostra versió del típic plat de festa major de Tarragona: l'espineta amb caragolins ("Gloriosa Santa Tecla, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar? espineta amb cargolins...").. Com que no vam trobar cargolins (han de ser dels petitons, dels que es pugen al fonoll silvestre) a Barcelona i tampoc no és que ens agradin gaire..vam fer aquesta adaptació lliure del plat finalment.

Ingredients (2-3 persones):

300 gr d'espineta
2-3 patates
1 pebrot vermell
1 alberginia
1 ceba
1-2 tomàquets madurs
safrà
cargolins (no en teniem)

picada: alls crus, vi ranci, julivert, 10 o 12 ametlles torrades

Cal posar dos dies abans l'espineta a remull..cal també canviar l'aigua de l'espineta dos cops al dia. això és el pas previ, doncs l'espineta (la part de la tonyina que toca a l'esquelet) es ven salada com el bacallà, per entendre'ns...Noli hem de treure la pell! doncs dóna molt de gust, segons ens van recomanar al mercat...

El dia que cuinem aquest plat, caldrà cuinar també els cargols, enganyant-los a foc baix i cuinant-los amb bitxo i farigola. Aqui no explico aquesta part, perquè no la vam fer nosaltres.

En una cassola gra, sofregirem la ceba picolada fina. Quan comenci a transparentar, hi afegim l'albergínia i el pebrot també tallats menuts. Salem tot, però molt poc, no sigui que al posar l'espineta, tot quedi massa salat.  Quan sigui ben cuit, hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim el safrà prèviament torrat lleugerament i picat; deixem que es concentri el sofregit. 

Quan el sofregit estigui llest, hi afegim les patates pelades i tallades esqueixant-les, es a dir, comencem a tallar amb el ganivet, però l'ultim tros del tall i trenquem fem força amb el mateix ganivet per a que quedi un tall irregular, així deixarà anar midó i espessirà el suc. Hi afegim un got d'aigua i l'espineta. Deixem que cogui tot fins que les patates sigui cuites. Afegim llavors al cuinat la picada ben fina i deixatada amb el vi ranci. Deixem que segueixi fent xup-xup cinc minuts més i salem llavors. Si tinguessim caragols, els hauriem d'afegir abans de la picada.

Coca de tomàquet de Castelló (tapada)

 

Fa un parell de caps de setmana vàrem estar de visita per l'interior de Castelló, a conèixer els pobles on havien nascuts els meus avis materns...una cosa que ens va agradar moltissim varen ser, les coques! sobretot les coques tapades...una d'elles la pengem avui aquí (probablement la que més ens va agradar).

Per la pasta  (3-4 persones):
400 gr aproximadament de farina
1 got que no estigui ple del tot d'oli
1 got de cervesa
sal
Pel farcit:
5-6 tomàquets madurs
1 llauna de tonyina
1 ou dur
un grapadet de pinyons
per pintar la pasta: un ou batut

Comencem per posar en un bol la cervesa, l'oli i la sal, anem afegint la farina i remenenat amb una forquilla fins que tingui una mica de consistència. Després passem a treballar-ho amb la mà. Pastem una mica damunt d'un marbre enfarinat i en fem dues boles iguals aproximandament. Mantenim tapat amb un drap.

A part, en una paella, sogregim els tomàquets però no de forma excessiva, no volem fer sogregit, sino que no sigui crusos. Amanim amb sal i si cal, amb una mica de sucre. Quan sigui cuit, hi afegim la llauna de tonyina sense oli, els pinyons i l'ou dur prèviament trinxat. Remenem bé i reservem. Rectifiquem de sal si cal.

Estenem damunt una llauna que pugui anar al forn prèviament untada amb una mica d'oli, la meitat de la massa. Li donem una forma quadadreta. Repartim pel damunt la farsa i tapem amb l'altra meitat de massa. Pessigem els costat perquè no s'escapi res i ho pintem amb l'ou debatut. Enfornem a 180 fins que sigui cuita i dauradeta (si us hi fixeu, a nosaltres aquesta ens va quedar un poc crueta de baix).

Es pot menjar freda o calenta..està boníssima!!

Tonyina amb clau i canyella segons Fra Sever d'Olot

Un altra recepta provinent del llibre "llibre de l'art de quynar" de fra Sever d'Olot. aquest llibre es va publicar l'any 1787! i nosaltres tenim una edició publicada pel Palau de Perelada l'any 1982.

Ingredients (2 persones):

4-6 talls de tonyina segons tamany
1 ceba grossa
1 got de vi blanc
1 branqueta de canyella
1 clau d'olor
pebre negre
farina

En una cassola sofregirem la ceba a juliana amb la branqueta de canyella, sal,  pebre negre i el clau d'olor triturat. Quan sigui cuita i comenci a agafar color, hi afegim els talls de tonyina prèviament enfarinats i sofregits lleugerament, hi afegim també el vi i deixem que cogui fins que l'alcohol s'evapori i la tonyina sigui cuita (compte en no deixar-la eixarreïda!). Rectifiquem de sal i servim.

Pataco

Aquest plat és típic de la zona de Tarragona i té diverses variants, de fet i per començar, segons a on, li diuen putaco....Està fet amb ganyims, és a dir, amb les ganyes de les tonyines salades; aquest cop, nosaltres no en teniem i vam aprofitar tonyina en salmorra.

Ingredients (2 persones):

200 g de tonyina en salmorra
2 patates
1 ceba
1 carbassó
1 fulla de llorer
pebre vermell
brou lleuger de verdures o aigua.
1 gotet de vi ranci

Començarem per posar la tonyina salada en remull unes hores abans fins a tenir-la en el punt de salt.

En una cassola de ferro o de fang o de fons gruixut, hi posem un pèl d'oli i hi sofregim la tonyina esqueixada i ja eixuta. Mentrestant tallem la ceba a juliana i les patates a trossos mal tallats (perquè deixin anar el midó). També tallem el carbassó a daus petits.

Retirem la tonyina i hi posem la ceba i la resta de verdures juntament amb el llorer. Deixem que comenci a suar i a mig coure, hi tirem el vi ranci i ho deixem evaporar. Retornem la tonyina a la cassola i hi  tirem el pebre vermell dolç i hi aboquem el brou. Deixem que faci xup-xup fins que les patates siguin ben cuites.

Brotxeta de tonyina a la japonesa

Una recepta lleugera i que amb la calor s'agraeix molt: unes senzilles brotxetes; la part més difícil: el temps que cal preveure per a marinar-les!

Ingredients (1persona):
1 tall gruixut de tonyina al gust
1 carabassó
salsa de soja
mirin (si no en teniu, es pot substituir per xerès dolç)
1 llima

Talleu la tonyina  a daus,poseu-la en un bol. Aboqueu-hi 3 cullerades soperes de salsa de soja  i dues de mirin (o xerès). Deixeu-ho marinar un parell d'hores. Peleu els carbassons tendres i talleu-los a rodanxes (o daus) gruixudes com la tonyina.

Claveu a la brotxeta una rodanxa de carbassó, un dau de tonyina, etc. de forma alternativa.

Prepareu una planxa o una barbacoa, quan sigui calenta o els carbons ben roents, poseu-hi les brotxetes i deixeu coure al gust. millor deixar la tonyina una mica crueta de dins, si no pot quedar eixarreïda. Servir-ho acompanyat de la llima tallada.

Tonyina amb sèsam a la japonesa

Una altra recepta japonesa, aquest cop amb tonyina. Ben senzilla de fer! la gràcia és que en coure-la ens quedi crueta de dins: cal dir-li al peixater que ens talli la tonyina a daus o a tires d'un gruix de dos dits (ull! la tonyina de la foto no es va tallar expressament per a fer aquest plat). La tonyina ens ha de quedar cuita per l'exterior i crua per dins.

Ingredients (2 persones).
2 filets de tonyina
salsa de soja
mirin (o xerès dolç com a substitut)
sèsam en quantitat
pebre negre (opcional)

Posem una hora o dues abans de cuinar-los els filets ja tallats a marinar amb la soja i el mirin.

Escalfem una planxa de cuina ben calenta, amb un fil d'oli. Traiem les trossos de tonyina del marinat i els arrebossem amb sèsam. No cal salar-los, però si volem podem tirar-hi pebre negre.

Posem els talls arrebossats damunt la planxa i deixem que es coguin una miqueta només per cada costat. Ho podem acompanyar amb salsa de soja.

Amanida de Ganyims

Un altra recepta amb ganyims (tonyina salada) , però en aquest cas més adient per aquesta època de l'any i les calorades que estem passant...

Ingredients (2 persones)

2 talls de ganyims o tonyina de sorra o tonyina salada
2 tomàquets (millor de montserrat o del pebrot)
1 ceba tendra
olives d'Aragó o Arbequines o Kalamata

El dia abans, posarem la tonyina en aigua i la guardarem a la nevera. Pel mati, la traurem, l'escorrerem de l'aigua i la posarem en un plat amb un fil d'oli.

En el moment que volguem fer l'amanida, tallem elstomàquets a daus, els posem en un plat i salem, hi posem els ganyims, les olives i la ceba tendra tallada ben petita. Amanim amb oli, vinagre, pebre negre i una mica de sal (en aquest cas opcional).

Ganyims amb mongetes

Aquesta recepta feia dies que espera torn per a ser publicada; no és un plat que s'hi adigui gaire amb la calor extrema, així que la pengem al bloc abans no arribi l'estiu. És una recepta típica de les Garrigues i el seu ingredient principal són els ganyims, és a dir la tonyina salada ; un dels pocs peixos que arribaven terra endins fins no fa pas gaire juntament amb el bacallà sec, el congre i les arengades. Es pot trobar a les bacallaneries dels mercats. Cal dessalar-lo com el bacallà, si be no calen gaires hores, doncs normalment podem demanar que ens en facin talls i això fa que sigui més ràpid de tenir-lo al seu punt.
Aquest cop les mongetes que l'acompanyaven eren de pot, unes pintes verdes de Navarra.

Ingredients (2 persones)
200 g de mongetes seques cuites
2 talls de ganyims
1 ceba petita
1 tomàquet madur
1 o 2 alls
1 bitxo (opcional)
pebre negre

Tindrem preparades les mongetes de la manera habitual (aquí) o be farem servir un pot, llauna o comprarem als llegumaires la quantitat indicada. En tot cas, si podem, guardem una mica del suc de coure-les.

La nit abans posem en aigua els talls de tonyina i els guardem a la nevera. Pel mati, els treiem de l'aigua i els posem en un plat amb un rajolí d'oli.

En una cassola de terrissa, posarem un raig d'oli i els alls pelats. Deixarem que cogui però que no agafi color. Quan trenquin de color, hi tirem la ceba tallada ben petita. Salem i deixem coure a foc ben baix. Cal que es cogui la ceba sense agafar color. Si volem, hi tirem el bitxo també.

Quan la ceba sigui ben cuita, hi tirem el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que es concentri bé el sofregit.  Quan el sofregit estigui ben concentrat, hi tirem les mongetes cuites amb una mica de suc. Pugem el foc i quan comenci a bullir, hi tirem els ganyims. Deixem que cogui tot junt fins que els ganyims siguin cuits. Si cal, hi afegim més suc. Rectifiquem de sal i hi tirem pebre negre i ja podem servir.

Tonyina en conserva

Aquesta manera de preparar la tonyina és un clàssic a casa meva:,ens n'hem fet un bon tip de menjar-la així alhora d'esmorzar; i es què conservada així i damunt d'una torradeta de pa està boníssima! També la podem fer servir per amanides, es clar, però recomano menjar-la sola, per trobar-li tot el seu gust.

Ingredients:
tonyina (la quantitat dependrà de cadascú)a trossos sense pell ni espines
1 fulla de llorer
2 o 3 alls pelats i sencers
pebre negre en gra
oli
aigua

En un cassó amb aigua,hi posarem el llorer, la tonyina a trossos grossos sense pell ni espines, una mica de sal, el pebre negre i els alls. Tot en fred. L'aigua cal que ens cobreixi la tonyina.
Engeguem el foc i, a foc lent, portem l'aigua a ebullició. Llavors contem 10 minuts. Refredem i colem conservant una part de l'aigua.
Omplim un pot de vidre amb els alls, el llorer, la tonyina, el pebre i una part de l'aigua de la cocció i ho acabem d'omplir amb oli (uns dos dits). Ja ho tenim, ho guardem a la nevera i ens ho mengem en uns dies.
Si el volguessím guardar per més temps, llavors ens caldria fer bullir el pot de vidre al bany maria.

Fideus amb tonyina

Aprofitant que encara estem en temporada de tonyina, hem preparat aquests deliciosos fideus. Un plat molt complert, que no implica una elaboració complicada, ni passar-se una estona excessivament llarga a la cuina. El més recomanable és utilitzar la ventresca de la tonyina, i coure a peces, però en aquest cas, nosaltres varem optar per a utilitzar uns filets de tonyina i perquè quedessin millor al plat, els varem tallar a daus.

Ingredients (per a dues persones):
2 ventresques de tonyina (o bonítol) d'aproximadament uns 400 g de pes total
(nosaltres varem utilitzar tonyina a daus, com ja he dit abans)
200 gr de fideus
1 ceba
1 pebrot verd
2 tomàquets madurs
all i julivert
aigua calenta aprox. mig litre
oli i sal

Possarem l'aigua en una olla i l'escalfarem fins que quasi bulli i llavors la mantindrem al foc a temperatura alta.
En una cassola, enrossirem els alls pelats. Quan agafin color, els treurem i els reservarem. Ara, sofregirem la ceba tallada molt petita, quan sigui transparent, hi afegirem el pebrot verd també tallat ben petitó. Quan hagin agafat color, hi afegirem els tomàquets ratllats, i immediatament la tonyina per fer-li donar volta i volta i retirar-la immediatament. Deixarem de nou sol el sofregit i hi afegirem els fideus, els hi donarem unes voltes i hi abocarem l'aigua bullent. Passats, deu minuts, hi afegirem de nou el peix i una picada feta amb all (els del principi, es clar)  i julivert. si fos el cas, hi afegirem més aigua calenta i deixarem que cogui a foc fort uns cinc minuts més. Deixarem reposar amb el foc apagat uns cinc minuts més i ja ho podem servir.

Tonyina amb tàperes

Aquest és un plat molt fàcil de fer. Vaig trobar la recepta a un recull títolat "Receptari de cuina catalana" del Vazquez Montalban publicat, ja fa molts anys, per la revista "Descobrir" i de seguida em va interessar. La recepta original és per cuinar una tonyina sencera, però aquí està adaptada per a tonyina feta a talls.
Ingredients (per persona):
1 tall de tonyina (tallat com si fos un filet)
mitja ceba
1 tomàquet madur petit
1 culleradeta de tàperes
oli i sal

En una paella, courem la ceba tallada fina fins que sigui transparent. Llavors hi afegirem el tomàquet ratllat, les tàperes i una mica de sal. Deixarem que es cogui una mica, però mantenint-ho sempre tapat i quan ja sigui quasi cuit, hi afegirem la tonyina. Cal que hi hagi suquet, deixarem que la tonyina cogui uns minuts per banda, no gaire perquè sino es podria tornar eixerreïda i és més bona una mica crueta.

Coca de carbassó i tonyina de sorra

 Una altra recepta de coca salada, aquest cop amb carabassó , ceba i tonyina i amb un parell de tocs valencians: la tonyina de sorra (ventresca de tonyina salada) i que porta dos sobrets de gasificant en comptes de llevat químic. Els sobrets de gasificant es compren al Mercadona , van en un paquetet amb sobrets de dos colors (blanc i blau) i tan serveixen per pastisseria i cuina com per fer gasosa, tot depèn del color dels sobrets que s'utilitzi. La tonyina de sorra si no en tenim, o no la volem fer servir, la podem substituir per tonyina de llauna, que caldria escórrer bé de la llauna .

Ingredients:
per la pasta de la coca:
250 g de farina
100 ml d'aigua
50 ml d'oli
25 ml de vi blanc
1 sobret blanc i 1 sobret blau de gasificant
sal

pel farcit:
2 carabassons mitjans
2 cebes
un grapat d'olives arbequines
1 potet de tonyina de sorra
oli

Posarem la tonyina de sorra en una mica d'aigua per dessalar-la. Tallarem els carabassons i les cebes ben petits.
En una paella amb oli, courem les cebes, quan siguin ja una mica transparents, hi tirarem els carabassons, ho salarem. Quan s'hagin estovat, ho retirarem del foc.
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli , el vi, quasi tota l'aigua i els sobrets de gasificant. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més aigua. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretja, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar. Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi aboquem al damunt el farcit de carabassó i ceba, les olives ben repartides i un raig d'oli. Ho posem al forn a 180º . Quan la pasta comenci a agafar color, hi repartim pel damunt la tonyina escorreguda i esqueixada. La deixem un parell de minuts més. Cal treure-la del forn i tirar-li pel damunt un raig d'oli. En total (dependrà del forn) però courà uns 30 minuts.

Panadons de la conca

Els panadons són molt típics d'aquestes dates (quaresma i setmana santa), sobretot en algunes comarques de Lleida i de les de Tarragona.
Normalment, van farcits d'espinacs amb panses i pinyons, l'originalitat d'aquests és que també porten espinacs, però amb tonyina i ametlla.

Per a fer-los necessitarem:

Per a la massa,
300 g de farina
125 g de llard
20 g de llevat de forner
75 cc de vi blanc
125 cc d'aigua (aprox.)
sal

Pel farcit,
1 kg d'espinacs frescos (penseu que "perden" molt)
100 g de tonyina de llauna
1 gra d'all
50 g d'ametlles torrades

Per a fer la pasta:

poseu la farina damunt el marbre fent un cercle gros al mig amb l'ajuda d'un got. En aquest cercle poseu-li el llard, el llevat esmicolat, l'aigua, un pessic de sal i el vi. Es pasta fins que quedi consistent i es desenganxi del marbre. Feu-ne una bola, tapeu amb un drap i deixeu-la reposar fins que dobli el volum (dependrà de la temperatura ambient, però poden ser unes 2 hores).

El farcit:

Netegeu i bulliu els espinacs. Pelar i picar les ametlles torrades, cal també que piqueu l'all. En una paella amb oli, sofregiu l'all, afegiu-hi la tonyina esmicolada, les ametlles picades i els espinacs. Saleu i emprebreu.
Agafeu la pasta i feu-ne porcions (unes 8 o 10). Amb el corró estireu les porcions procurant que quedin rodonetes. Omplieu-les amb el farcit. Han de quedar semblants a les crestes (empanadilles) però més grosses. Pintar-los amb oli i poseu-los al forn a 180º.
El temps de cocció dependrà molt del tipus de forn, però conteu-hi aproximadament una mitja horeta.