Peles de patata fregides

 Pel maig i durant una visita al Border anglès vam veure que molts pubs i restaurants oferien aquesta recepta com a picoteig o entrant ..probablement uan recepta hereva de temps més durs (la zona no és bona per conreus, només erms amb torba i mig enfangats durant la primavera i bona part de l'estiu..)

S'acompanya amb diverses salses, la combinació més interessant era amb maionesa i la salsa agredolça dels rotllets de primavera xinesos, però naltros ho hem adaptat al que teniem per casa...També cal dir que, a dia d'avui, t'ho presenten tallat grollerament, amb força patata "enganxada" a la pela.

Ingredients (2-3 persones)_

2-3 patates mitjanes per persona

dues o tres salses que contrastin entre elles..naltros allioli i una reducció de ratafia, pero podria ser la salsa agredolça que deiem i allioli, romesco i allioli , soja el que vulgueu o us vingui de gust o tingueu per casa..

PElem les patates grollerament. La patata que "sobri" la podem aprofitar per a fer bullida i fer-ne ensaladilla rusa o un pure....

Fregim en força oli calent les peles, veurem que algunes s'ens inflaran. Quan siguin ben rossetes les traiem i les posem en paper absorvent per a que perdin l'excès d'oli.

Servim encara calentes acompanyades de la salsa o salses que tinguem o vulguem o puguem.

English muffins amb farigola

Aprofitant els dies de confinament ens vam dedicar a fer English muffins amb una recepta lleugerament diferent a l'anterior i amb un toc mediterrani: el hi varem posar un xic de farigola.

Ingrediets: (15 english muffins aprox.):
300 g de farina
170 ml de llet
un pessic de sal
15 g de sucre
15 g de mantega
15 g de de sucre
7 g de llevat en pols de forner
1 ou
farigola seca


Començarem per   barrejar en un bol gros la farina, el sucre, la sal , el llevat i la farigola seca. A part, en un altre bol, escalfarem una mica (no molt! només que sigui tèbia) la llet i l'afegirem a la mantega i a l'ou batut  leugerament. Barregem ara tots dos bols i ho treballarem primer amb la forquilla, després amb la mà i després ho passarem al marbre (que prèviament haurem enfarinat un xic).

Pastem  una estona, en fem una bola i ho posem en un bol tapat amb film de cuina o un drap. Ho deixem reposar en un lloc sense llum ni corrents d'aire. Deixem que dobli el volum.

Un cop ha doblat el volum (un parell d'hores), estirem la pasta amb un corró i amb l'ajut d'un talla pastes, anem fent el que seran els muffins. Un cop tot tallat, ho deixem reposar una altra mitja hora.

Mentrestant, escalfem una planxa, l'untem amb una mica d'oli o mantega i quan estigui mig calenta (no ha d'estar molt calenta, més aviat a foc fluix), hi anem posant els muffins. Els deixem coure cinc minuts per cada banda, els traiem i els posem damunt d'un paper o drap i deixem que refredin. Anem repetint, sempre a foc fluix i banda i banda durant uns cinc minuts, fins tenir--los tots.

Ens duren ben bé una setmana a la nevera ficats en una bossa de plàstic. Es poden servir per esmorzar, berenar o sopar, amb melmelada i mantega o formatges o el què ens vingui més de gust!

Puding de Nadal anglès (Chritsmas pudding)

Un clàssic del Nadal a la Gran Bretanya....aquí ens sona de les pel·lis i les sèries i allà és absolutament imprescindible durant el dinar de Nadal. Ells el fan amb mesos d'antelació, doncs  cal deixar-lo madurar  i hi acostumen a posar un penic a dins (com la fava del nostre tortell de Reis) , acostumen també a flamejar-lo en el moment de presentar-lo, nosaltres no ens hi hem atrevit perquè és una "tècnica" que no dominem gens i no es qüestió d'acabar el dinar de Nadal rebent la visita dels bombers. L'aspecte no es gaire atraient pels nostres ulls (cal reconèixer-ho), però no deixeu de provar-lo per això i us sorprendrà! de fet, segur que  us encantarà!!

Ingredients (per 8-9 persones):

ingredients "secs":

275 g de molla fresca de pa (ull, seca no! que no volem fer gaspatxo!)
100 g d'orellanes d'albercoc
100 g de figues seques
225 g de panses
225 g de prunes confitades sense os (1)
70 g de gingebre confitat
150 g de cireres en almívar
70 g de taronges en almívar
50 g de nous seques triturades
225 g de sucre moré
225 gr de saïm
un pessic de sal

ingredients "humits":

1 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de nou moscada en pols
1 culleradeta de claus d'olor en pols
1 poma o pastanaga ratllada
1 taronja, la pela ratllada i el suc
1 llimona, la pela ratllada i el suc
3 ous
150 ml de xères o sherry o brandy
150 ml de llet

(1) ells hi afegeixen panses de corint i sultanes en la quantitat de 225 g de cadascuna, però jo ho vaig canviar per panses sense pinyonets i prunes confitades.

mantega per untar el pot on farem el pastis
paper per folrar el fons del pot
un pot millor si es en forma de cúpula que pugui anar al forn


Posem tots els ingredients secs en un bol gros, les fruites trossejades, i ho barregem tot molt bé.

Hi afegim llavors els ingredients humits i ho tornen a barrejar molt bé amb les mans.

Deixem reposar una nit a la nevera.

Engreixem el bol o bols. Posem un paper de forn en el fons.

Omplim el bol amb la pasta i ho apretem bé perquè no es facin bombolles d'aire. Ho tapem amb paper albal o paper de forn i ho posem al forn al bany maria: es a dir, en un recipient gros, que pot ser una llauna de forn fonda, hi posem aigua calenta i el bol del pudding, que l¡aigua arribi a la meitat com a mínim o millor a 2/3 de l'alçada del bol. Ho posem al forn i deixem que cogui uns bones 7 o 6 hores!!! anar reomplint amb aigua calenta el bany maria. Obviament, si fem bols més petits, no caldrà tantes hores de forn.

Quan el pastís sigui cuit, el traiem del forn i del bany maria i deixem refredar. Es guarda en lloc fresc i sec o bé a la nevera.

 Cal fer-lo amb un mes d'antelació!! Bé, nosaltres només el vam tenir 30 dies madurant a la nevera i estava ben bo....en tinc un altre madurant en un lloc sec, ja us explicaré d'aqui un temps com està, en teoria, aguanta un any!

Per servir cal recalentar-lo al bany maria de nou. Però a temperatura ambient també està boníssim!

Pie de carn de vedella amb formatge Shropshire Blue

Durant un viatge a Anglaterra vàrem provar en una food truck que ara són tan de moda un "pie", o sigui un pastís salat, de carn de vedella amb formatge Stilton anglès, la veritat és que estava boníssim! i aquí l'hem mirat de recrear...el primer problema és que no teniem Stilton, i l'hem substituït per Shropshire Blue, similar en gust però d'un curiós color taronja; el segon problema era que no teniem la recepta de la pasta del pie, o sigui que n'hem adaptat una de receptes de panades mallorquines...

Ingredients (2 pies grandets):

per la pasta:

80 g de suc de taronja
40 g de llard
45 g d'oli d'oliva
250 g de farina aprox.
un pessic de sal
100 g de formatge Shropshire blue (o Stilton)

vi negre
fulles de llorer
pebre negre en gra
sajolida
orenga
1 o 2 alls
1 ceba mitjana

200 g de vedella per fer estofat tallat a dauets petits


El dia abans posarem en un bol la carn de vedella neta i tallada a daus, els alls pelats, les herbes i els granets de pebre i un bon raig de vi. Deixarem marinar a la nevera tota la nit.

A l'endemà, colem el vi i el guardem (important!). Separem la carn de la ceba i la resta i la sofregim ja salada i lleugerament enfarinada (quan la tinguem al colador, hi tirem una mica de farina pel damunt i barregem)  amb oli. Reservem. En el mateix oli, sofregim la ceba i hi afegim el vi, deixem que es concentri i redueixi fins a tenir una consistència espessa. Afegim de nou la carn i couem uns minuts que es barregin els gustos. Reservem.

En un bol, barregem tots els ingredients de la pasta: el suc de taronja, el llard, l'oli, la farina i la sal i ho treballem fins a tenir una pasta. Deixem reposar una mitja hora mínim.

Engeguem el forn a 200º.

Fem les cassoletes del pie amb l'ajut d'un motllo desmontable: dividim la pasta en dues porcions i cada una d'elles en una porció de 2/3 per la base i 1/3 per la tapa.

Quan tinguem la base feta amb parets altes, hi posem una primera capa de carn i per damunt, el formatge esmicolat. Damunt, hi posem una altra capa de carn. "Tapem" amb la tapeta de pasta i segellem els cantons fent-hi petits pessics, fem un foradet al mig perquè hi surti el vapor o bé, talls decoratius al gust. Enfornem. Quan els pies siguin daurats, els retirem del foc i ens els mengem tebis.

S'acompanyen d'una amanida o una escalivada o si volem ser molt anglesos, de pèsols bullits.

Porridge escocès

Sempre ens agrada fer algun dels plats que hem tastat durant les vacances i/o els viatges, quan tenim la sort de fer-ne...En aquest cas, hem fet un esmorzar molt típic d'Escòcia : el porridge. Tot i que en els hotels, bars i b&b acostumen a oferir com a esmorzar escocès el  també típic esmorzar d'ous ferrats o remanats, cansalada, mongetes etc. el porridge era l'esmorzar més habitual de la població modesta i encara ara és molt popular.  ((El porridge tradicional és va amb "oaks", és a dir, amb civada (no confondre amb la "cebada" castellana que és l'ordi!) ))

Ingredients:

50 g de civada en flocs per persona
200 ml de llet o aigua
sucre o mel al gust

Posar en un cassó la civada en flocs, la llet (millor) o l'aigua i el sucre o la mel. Encendre el foc i anar remenant constantment fins que els flocs siguin cuits i el porridge tingui la consistència adequada (que és força densa). Menjar calent i no reescalfar.

(s'hi pot afegir canyella i/o fruites tallades com plàtan, grosselles, mores, gerds....)

Toad in the hole (el gripau en el cau)

I direu (probablement) El gripau en el cau? bé, crec que aquesta és la traducció del nom d'aquest plat  anglès..el nom  és prou curiós com perquè decidís provar-lo  quan el vaig veure aquest estiu anunciat en el menú d'un restaurant a Norfolk.....La pasta d'aquesta coca o  pastís ha de tenir una consistència tipus lionesa i s'anomena també (la pasta sola) Yorshire pudding. A vegades aquest pudding es pot trovar en forma de petits pastissets per menjar sol o acompanyat. Però si el fem amb salsitxes, llavors li dieun "toad in the hole"....La gràcia del plat és que la pasta es bufi, si no, queda una mena de truita de farina dificilment digerible! ull!

Ingredients (2 persones)

150 g de farina
100 ml de llet
2 ous
salvia al gust
6 salsitxes petites o una botifarra a talls

El procediment és molt senzill: en un bol barregem la farina, un polsim de sal amb la llet i els ous batuts fins a tenir una pasta homogènia i fluïda. Hi afegim la sàlvia tallada petita.  Deixem reposar una estona la pasta.

A part, a la mateix llauna on farem el toad in the hole, hi posem les salsitxes i ho introduim en el forn calent ja a 220º amb un xic d'oli. Deixem que es mig coguin les salsitxes.

Quan les salsitxes siguin mig cuites, traiem la llauna del forn, deixem un o dos minuts fora i encara calenta, i hi aboquem la pasta i ho enfornem de nou.

Deixem que es cogui fins que la pasta sigui ben bufada i tingui un color dauradet. Si sembla que vagi a cremar-se, tapeu la pasta amb paper de cuina. Quna la pasta sigui ben cuita, ho traiem del forn i servim acompanyat d'una amanida o una escalibada. (en teoria s'hauria de servir amb puré de patates i salsa grevy de ceba, però em sembla una combinació massa contundent)

Mince Pie o Pastissets de Carn V .2.0

Durant una recent visita a Anglaterra vam tenir ocasió de provar els famosos pastissos de carn anglesos..n'hi ha de moltes menes, alguns porten verduretes (pastanaga i patata basicament), alguns porten salses..aquesta és una versió una mica lliure d'un d'ells; la diferència principal és que varem fer servir pasta de fer panadons mallorquins que teníem congelada!

Ingredients:

pasta de fer panades mallorquines (aquí)
1 botifarra crua
pebre negre
nou moscada
farina de galeta
retalls de paper de forn en forma de quadrat d'uns 5 cm de banda

Començarem per esparracar la botifarra i barrejar-la amb el pebre negre i la nou moscada al gust (cal que es noti la nou moscada!) i una mica de farina de galeta per lligar-la.

Dividim la pasta en porcions una mica més gran que un ou. Separem un terç de cada boleta. Els 2/3 restants els posem damunt el paper i anem aixafant i aixecant les parets fins a fer-ne una cassoleta. De la part petita fem una tapa plana i rodona amb un forat al mig. Farcim cada cassoleta amb la botifarra preparada com hem descrit abans. Tapem amb la tapeta i segellem els costats.

Enfornem a foc calent (180º) fent servir com a base el paper de forn. Quan la pasta sigui dauradeta, ho traiem del forn. Es pot menjar calent o fred (per fer un pícnic,per exemple).

Plum-cake clàssic

Una recepta clàssica anglesa, pot ser que no siguin les postres ideals per a un dia de forta calor, però durant la resta de l'any triomfareu amb aquesta recepta!

Ingredients (7-8 persones):
200 g de mantega
200 g de sucre llustre
4 ous
250 g de farina normal
75 g de panses de Corint
75 g de fruita confitada variada
75 g de cireres confitades
rom o conyac
més sucre llustre per decorar

Començarem per tallar la fruita confitada a daus. Barrejarem la fruita així tallada, les cireres i les panses i les deixarem en adob amb rom o conyac un oarell d'hores.

Cal treballar amb les mans la mantega estovada i el sucre llustre fins que quedi una pasta lligada i homogènia.

Un cop ben barrejat hi anirem afegint els ous sencers, un per un amb l'ajut del batedor. Quan tot estigui ben integrat, hi afegim la farina a poc a poc i sense deixar de treballar-ho.

Mentrestant escorrem be les fruites, les passem lleugerament per farina i les barregem amb la pasta.

Untem un motllo de plum-cake amb farina. Escalfem el forn a 170º.

Aboquem la pasta al motllo i ho introduïm al forn. Deixem coure durant uns 60 minuts (segons el forn, podrà variar). Veurem que pujarà (encara que no porti llevat) i que la part superior s'esquerda, és normal. Si s'enfosquís massa i encara no estigues cuit per dins (punxar-lo amb un escuradents), el tapem amb paper de cuina i deixem que s'acabi de coure. Quan sigui ben cuit (l'escuradents sortirà net, sense engrunes), el traiem del forn i deixem que es refredi dins del motllo. El traurem quan sigui quasi fred o fred, per evitar que se'ns trenqui.

Scones de formatge

Un clàssic dels esmorzars i de l'hora del té anglesos: els scones de formatge. En aquest cas, els hem fet amb formatge de Maó i no pas el típic Cheddar anglès, diguem que és el toc "nostrat". Se suposo que cal menjar-se'ls partits per la meitat i amb una miqueta de mantega (la pasta queda com una mena de pasta fullada). Es poden menjar freds o calents, però un pèlet calentons estan més bons.

Ingredients (per unes 8 -10 peces):

250 g de farina
1 culleradeta de llevat químic
55 g de mantega a daus
125 g de formatge maó tallat grollerament (o un altre formatge sec i fort)
150 ml de llet
pebre negre


Barrejarem la farina, la sal i la mantega tallada a cubs i el pebre negre al gust. Cal que ens quedi una mica grumollós. Hi afegim el llevat i el formatge. Barregem bé i hi afegim també la llet a temperatura ambient. Treballem la pasta amb les mans fins que tot sigui homogeni, però no cal que la pastem. L'hem de treballar com si fos una pasta brisa, poquet i perquè tot quedi ben barrejat.

Encenem el forn a 220º.

Estirem la pasta damunt del marbre amb l'ajut d'un corró de cuina, cal que ens quedi d'una alçada d'un dit o una mica més. Tallem amb un tallapastes en forma rodona. Si ens sobra pasta, la tornem a ajuntar i seguim tallant. Repetim l'operació fins a tenir tota la pasta "gastada".

Posem els scones damunt d'una llauna que pugui anar al forn, untada amb mantega o damunt d'una safata de silicona. Enfornem i deixem que es cogui. A mitja cocció, pintem els scones amb una mica de llet per a donar-lis color. Quan siguin cuits, els traiem del forn i deixem que es refredin damunt d'una reixeta.

English muffins (no, no són magdalenes són panets!)

Aquests curiosos panets faran les delicies dels panarres, encara que només sigui per la forma de coure'ls: a la paella o a la planxa!! res de forn! Són molt bons per berenar amb mantega i melmelada!

Ingredients:
450 g de farina de força
15 gr de llevat de forner fresc (uns 20 si es congelat)
1 culleradeta rassa de sucre
1 o 2 gr de sal
200 g de llet
60 gr d'aigua

farina d'arròs o sèmola o farina de blat de moro

Barrejar la farina i la sal en un bol gran..

Dissoldre el llevat en l'agua a temperatura ambient o tèbia. (mai calenta! que matariem el llevat!)

Barrejarem la llet i l'aigua i hi afegirem el sucre. Abocarem aquesta barreja a poc a poc a la farina, anirem barrejant al principi amb una forquilla per exemple anirà bé, però quan ja estigui una mica lligat amb les mans.Pastarem durant uns 10 minuts. Treballant amb cura sense trencar la pasta, tal i com fariem per fer una coca de pa o pa o pizza!.

Quan ho tinguem ben pastat, farem una bola i ho posarem en un bol enfarinat, ben tapat i en un lloc sense llum directa ni corrents d'aire. Deixarem que llevi fins a doblar el seu volum.

Quan hagi llevat, amb l'ajut d'un corró estendrem la pasta i la dividirem  en porcions, farem boletes de la mida d'una nou mínim per a formar uns panets. Tamnbé els podem tallar amb un tallapastes perquè quedin més uniformes. Aprofitarem tota la pasta i per tant, si cal, estendrem més d'un cop la pasta amb el corró.

Sobre una planxa o superfície ben enfarinada (amb la farina d'arròs o la sèmola o el que tinguem), anirem posant els muffins separats entre ells. Deixarem reposar i que doblin de nou el volum.

Mentrestant, posarem al foc una planxa de cuinar o una paella de fons gruixut. El foc no ha d'estar molt fort, a foc mitjà ja ens anirà bé; caldrà a més que untem la planxa amb oli o llard o mantega segons el gust.

Quan la planxa sigui calenta, hi posarem els muffins, separats perquè s'inflaran més i deixarem que coguin. Quan siguin rossets d'una banda, els girem i deixem que coguin per l'altra. Han de tenir un coloret marronet-caramel per banda i banda. Normalment seran 5 o 6 minuts de cocció per banda. Els treurem i ja els tenim a punt per menjar!! Es conserven uns dies, guardeu-los amb el pa.

Scones de panses

Aquest estiu hem passat un parell de setmanes al nord d'Anglaterra i n'hem tornat amb ganes de fer algunes receptes provades allà..la primera és aquesta, la dels famosos scones de panses que són indispensables per l'hora del té i per esmorzar..Són fàcils de fer , no cal pastar-los doncs la recepta recorda una mica a la pasta brisa. Els scones es poden menjar sols, però el més típic és obrir-los pel mig i omplir-los amb mantega i melmelada. Han de quedar amb la part del mig del scone com mig oberta, com sí indiques ja el lloc per on cal tallar i començar a omplir amb melmelada!

Ingredients (8-10 peces):
250 g de farina
150 ml de llet
55 mg de mantega freda a dauets
1 cullerada plena de sucre
1 cullerada de llevat tipus royal
sal
panses
1 ou (per pintar els scones)

Unes hores abans posarem les panses en aigua per anar hidratant-les.

En un bol barrejarem la farina, el sucre, la sal i el llevat. Hi afegirem la mantega freda tallada a daus i amb els dits barrejarem tot fins a tenir una farina amb consistència una mica sorrenca i la mantega del tot integrada.
Afegirem les panses tretes de l'aigua i assecades en un drapet i la llet i anirem barrejant. Ho treballarem tot fina a tenir una pasta densa però fàcil de manipular.

Amb l'ajut d'uun corró, i sobre un marbre enfarinat, estendrem la pasta fins a tenir un gruix d'uns 3 cm (cal que quedi gruixudeta). Amb l'ajut d'un talla pastes rodó d'uns 5 cm de diametre, anirem tallant scones. Reajuntarem els trossos que sobrin fins a esgotar tota la pasta. Cal que quedi gruixut perquè pugi bé.

Disposarem els scones damunt d¡una llauna que pugui anar al forn, prèviament haurem untat amb mantega la llauna perquè les pastes no s'enganxin. Pintarem els scones amb l'ou batut dissolt amb unes gotes d'aigua i amb l'ajut d'un pinzell. Enfornarem a 200º fins que siguin dauradets. Tardarà uns 15-20 minuts, però això segons el forn pot variar, ull!

Chips and peas versió 2.0 (patates i pèsols)

Els petits canvis són poderosos,com deia el Capità Enciam: no fa pas gaire varem passar un cap de setmana al País de Gal·les. El dissabte al vespre vàrem decidir anar a menjar el típic fish&chips..però quan vàrem arribar a la botiga, havíem acabat ja el peix! Llavors ens van oferir els chips&peas, els dos amics britànics que venien amb nosaltres ens van animar de seguida a provar-ho...va resultar ser una salsa-puré de pèsols per "sucar" amb les patates fregides. Com que un puré , i a sobre ben espès, no es precisament la idea que tenim per aquestes latituds d'una salsa...he fet unes petites modificacions i ha quedat molt més bo (o potser hauria de dir més adaptat al nostre paladar!) ...

Bàsicament, hi he afegit una vinagreta de menta i, com que les patates fregides no m'agraden especialment, les he canviades per unes també molt britàniques "jaket potatoes" o sigui, patates al caliu, o en el meu cas, al forn.

Necessitarem:

1 patata grossa per persona sense pelar
200 gr de pèsols

Per la Vinagreta de menta:

vinagre

menta seca

oli sal i pebre

Coem al forn (o millor al caliu) les patates amb pell i tot ben netes. A part, preparem una vinagreta: utilitzarem una part de vinagre per dues d'oli, menta seca en pols (una bona quantitat), sal i pebre. Ho batrem tot fins a lligar la vinagreta. A part també, bullim els pèsols, i un cop cuits, els passem per la minipimer, obtindrem un puré. Llavors ho barrejarem amb la vinagreta fins aconseguir una pasta més fluida (al gust de cadascun).

Servim les patates obertes per la meitat i al damunt, la salsa.