Tatin d'albergínia amb formatge mató

 

Una recepta fàcil de fer que vam trobar per internet...dóna molt bon resultat i permet gaudir de les albergínies...

Ingredient (2 persones):

1 paquet de pasta de full

1 alberginia mitjana o grossa

una cullerada grossa de mel

vinagre agredolç al gust

mató al gust

sal i pebre

motlle baixet de pastís

En el motlle on farem el pastís, escampem la mel i el vinagre. Repartim pel damunt l'albergína prèviament pelada i tallada a rodelles fines.Salm i empebrem al gust.  Tapem tot amb la pasta de full, punxem una mica la pasta i enfornem en el forn ja calent a 200 graus. Deixem que cogui, el temps pot variar depenen del forn, podem mirar com a guia el que indicqui el paquet de la pasta, però ull! potser ens tardarà més...Quan la pasta tingui un color ros bonic, la traiem i abans no s'hagi refredat massa, la girem damunt la safata o plat on la servirem. 

Escampem el mató pel damunt i servim.

Canelons de mató

 

Una recepta de canelons un xic més lleugereta que els clàssics de sant Esteve, potser no el més indicat de cara a la calor, però no ens en vàren poder estar!

Ingredients (4 persones):

1 paquet de plaques de canelons

300 gr de mató

4 anxoves en sal

150 g de formatge roquefort o similar

2 ous dusos

per la beixamell:

1/2 de llet
2 cullerades soperes ben plenes de farina
mantega (una nou)
sal, pebre negre i (opcional) nou moscada 

En un morter o en un bol on puguem picar-hi, barrejarem el mató amb les anxoves i els ous durs ja pelats fins a fer-ne una pasta. Reservarem a la nevera.

Bullirem les plaques de canelons seguint les instruccions del fabricant, i les anirem estenent damunt d'un drap de cuina ben net.

Omplirem amb una cullerada sopera aproximada, les plaques i les anirem enrotllat fins a formar-ne els canelons. Els posarem damunt d'una safata o llauna que pugui anar al forn on , primer de tot, hi haurem escampat una mica de llet (una o dues cullerades ens faran ja servei).

En un cassó, desfarem el roquefort amb una miqueta de llet i ho reservarem. Amb la resta de la llet farem la beixamell de la forma habitual, es a dir: en un altre cassó, desfarem la mantega, quan sigui fossa, hi afegirem la farina i farem que es cogui una mica sense arribar a torrar-se. Llavors, anirem incorporant la llet mica en mica amb molta cura de no fer grumolls. Quan tot sigui ben lligat, hi afegim el roquefort, salem i empebrem i anem rementant fins que la beixamell ens agafi consistència i sense que ens arribi a bullir mai. Quan la tinguem ja feta, l'escamparem damunt els canelons. hi posarem formatge de gratinar pel damunt i ho posarem al forn fins que la beixamell es gratini.

Amanida de figues amb mel i mató

Aquesta amanida és una adaptació d'una que ens van servir en un restaurant de Barcelona. Ara que estem a plena temporada de figues, us recomano que ho aprofiteu i la proveu!
Ingredients (4 persones):
Enciams variats (vaig fer servir una bossa de barreja per amanides): amb enciam, rúcula, canonges....
ceba
10 o 12 figues coll de dama
tomàquets cherry (o qualsevol altre tipus adient per amanides com els de Montserrat)
mató (jo vaig fer servir un que vénen als súpers de la marca Cadí)
mel suau (jo vaig fer servir de taronger)
oli i vinagre

Tallem la ceba en anelles, els tomàquets a trossos o sencers si son cherrys. Tallem les figues a quarts o en sis trossos depenen del tamany. Netegem l'enciam i el tallem a trossets al gust.
Barregem l'enciam i la ceba i la resta de verd que hagem triat. Afegim els tomàquets i ho amanim amb oli i vinagre (una mica). Posem les figues al voltant del plat, procurant que facin bonic i damunt l'enciam un bon tros de mató. Damunt del mató hi tirem una mica de mel. I ja ho tenim llest per servir.

Mató de monja o de Pedralbes

Malgrat el nom, aquestes postres no tenen res a veure amb el mató ni amb cap altra mena de formatge.

El mató de monja havia sigut famós a Barcelona fa molt de temps. Sembla ser el que tenia més fama era el de les monges del Monestir de Pedralbes (d'aquí li ve l'altre nom), i que la gent hi anava expressament per tastar-lo. Actualment només se'l troba a alguna de les granges del carrer petritxol. Suposo que les monges encara el deuen fer i deu ser aquelles postres que fan just abans de la Mercè amb els ous que l'alcalde i el consistori els hi ofereixen en nom de la ciutat perquè puguin resar molt i demanar a la patrona de Barcelona que convenci a Santa Eulàlia i deixi de plorar....

La recepta és molt semblant al menjar blanc de Reus però amb farina d'arròs i amb l'afegit del safrà que li dóna el color groc.

Es necessita:

1 litre de llet
300 g de farina d'arròs aproximadament (de venda a botigues bio, per exemple)
150 g de sucre
1 canonet de canyella i també en pols
1 pela de llimona
brins de safrà

Cal posar uns 3/4 de litre de la llet en un cassó al foc, juntament amb el sucre, la pela de llimona i el canonet de canyella. A part, es dissolt amb la resta de la llet la farina d'arròs (important si no volem que es facin grumolls). Abocar-ho, un cop desfet, a la llet que hi ha al foc, després afegir-hi els brins de safrà i anar remenant constantment fins que espesseixi (ho farà de cop!) . Retirar-ho del foc i abocar-ho en motlles. Eren típics els de la foto, de fang amb forma de copa. Deixar refredar. Empolsinar per sobre amb canyella mòlta en el moment de servir.