Cafè amb llimona

 

Una recepta típica del Pais Valencià..una manera refrescant i molt gustosade pendre el cafè  ..aquesta n'és la nostra versió..

Ingredients:

1 canonet de canyella

pela de llimona

sucre al gust

cafè de cafetera

gel (opcional)

En una gerra, hi posem la canyella, la pela de llimona i el sucre. Fem el cafè i l'aboquem a la gerra. El Posem a refredar a la nevera..i ja ho tindriem!

Polo de cafè i cardamom

Una recepta facilíssima per a l'estiu que agradarà als amants del café : un polo de cafè amb l'afegit d'una mica de cardamom per a donar-li un toc exòtic i fer-lo (encara) més potent!

Ingredients (6-7 unitats):
6 o 7 cafès forts
sucre
cardamom

motllos per a fer polos, o si no estenen, gotets de plàstic i culleretes de cafè de plàstic

Fem el cafè ben fort, de forma que ens quedin per a 6 o 7 tasses. Quan encara sigui calent, ensucrem al gust i hi afegim una mica de cardamon. Deixem refredar i quan siguin fred, ho posem en els gotets i al congelador.

Passades unes dues hores, haurà agafat prou consistència per a "clavar-lis" els palets del polo i que s'aguantin al seu lloc, ho fem, i deixem que s'acabin de congelar. Ja tindrem uns polos magnífics, per a treure'ls del motllo, només caldrà tenir el gotet uns moments a mà.

Suau (beguda de Cafè)

Avui li toca el torn a una beguda quasi arqueològica: el Suau!..directament de l'època on no existia la coca-cola, ni la fanta ni res d'això, o com a mínim no existien aquí, i l'únic refresc que hi havia era la gasosa! durant el dinar hi havia qui la barrejava amb vi ("xampany de pobre" no queda tan bé com la marca comercial que ara fa anuncis per la tele, es clar) i a l'hora de les postres, amb el cafè!  i  d'aquesta manera , et queda una beguda refrescant amb ben be 5 o 6 dits d'escuma (que no dura gaire tot s'ha de dir). Amb l'aparició de la coca-cola i altres,  les pobres gasoses (hi havia un munt de marques diferents) van fer mutis i el suau amb elles, es clar. De tant en tant, però, encara es poden trobar algunes marques supervivents, llavors cal aprofitar l'ocasió i reservar-se'n una mica per l'hora del cafè.

Ingredients (per persona):

un cafè ben calentó
gasosa al gust
sucre al gust (ull! quan més sucre, a més de ser més dolça, més escuma farà)

Agafem el cafè ben calent i l'aboquem a un got llarg; hi afegim sucre al gust i immediatament la gasosa ben fresqueta (no gaire, una mica més que de cafè ja n'hi haurà prou): les dues begudes reaccionen i formem una bona capa d'escuma..ja tenim una beguda refrescant per després del dinar.

Quatre quarts de cafè i cardamom

Aquest és un pastís d'origen francès molt i molt fàcil de fer. El primer cop que el vaig veure va ser buscant receptes per internet i de seguida em va cridar l'atenció (suposo que aquest nom tan curiós hi ajuda). Quan vaig trobar aquesta variant d'aquí, vaig decidir que havia arribat el moment de fer-lo, però també tenia molt clar, qua anava a fer una petita modificació: afegir-hi cardamom! El cardamom en el cafè, el vaig provar per primer cop en un restaurant àrab i em va agradar moltíssim el gust que li donava...i com a pastís també queda fantàstic!

Necessitarem:
3 ous sencers
el pes dels 3 ous (amb closca) de mantega
el pes dels 3 ous (amb closca) de farina
el pes dels 3 ous (amb closca) de sucre
mig sobre de llevat royal
una tasseta de cafè fort
una culleradeta de cardamom en pols

Batre els ous amb el sucre fins que quedi una pasta molt cremosa i de color blanquinós. Quan ho tinguem, anar afegint-hi a poc a poc la farina i el llevat (prèviament tamisada). Quan tot sigui ben barrejat, afegir-hi la mantega tova (però no fossa) i barrejar bé amb el batedor. Afegir-hi també el cafè i el cardamom. Barrejar-ho tot fins que tinguem una pasta ben suau i esponjosa.
Abocar-ho en un motllo de plum-cake i enfornar. El forn cal que estigui calent a uns 180º. el temps de cocció dependrà del forn, però pot ser d'uns 40 minuts. Una manera molt "tradicional" de saber si el pastís està fet o no, és punxar-lo amb un escuradents, si aquest surt net, vol dir que el pastís està cuit, si surt amb engrunes enganxades...cal deixar-lo una miqueta més al forn.
La clau del pastís (la clau perquè ens surti ben tovet) és treballar bé la pasta perquè quedi molt suau i esponjosa.