Fetge de rap a la japonesa

 

Una recepta molt senzilla de fer per a menjar fetge de rap. El fetge de rap normalment el venen juntament amb el cap de rap , és barat  i el podem fer servir per a fer sopes o fideus rossejats etc, però així queda molt lleuger i molt bo, i a més és molt fàcil de cuina i demana pocs ingredients! Només cal preveure de començar a fer-lo el dia abans...

Ingredients (2 perones):

1 fetge de rap

salsa de soja

paper film

Començarem per netejar el fetge del telet que té i les venetes i després el posarem en remull durant una hora el fetge en aigua amb sal. Cal dissoldre aproximadament 3 g de sal en un litre d'aigua. PAssat aquest temps, treurem el fetge i l'assecarem amb un drap o paper absorvent. quan el tinguem ben sec, l'embolicarem amb paper film procurant que no ens quedi cap bombolla d'aire, si cal, punxarem el paquetet. Cal fer un paquetet tipus caramel.

Farem bullir durant aproximadament 45 minut el fetge. Passat aquest temps, el traurem, deixarem que refredi i el posarem a la nevera fins l'endemà. Una mica abans de l'hora de menjar-nos-el, el traurem de la nevera, desfarem el paquet, tallarem a rodanxes el fetge i el servirem amb sala de soja per anar sucant-lo.

Espatlla de cabrit rostida a la castellana

Des d'aquest estiu teniem al congelador una espatlleta de cabrit i , finalment, ens hem decidit a fer-la rostida a la castellana, es a dir, en rostit sec i no pas el típic rostit húmit català...Es molt senzill de fer i ens va quedar força bé, tot i que ho haguessim pogut acompanyar de patates al caliu o similar a més de fer una amanida com vam fer...

Ingredients (2 persones):

1 espatlla de cabrit o de lletó

sal i pebre

cassola de fang i un got d'aigua

Preparem l'espatlla amanint-la amb sal i pebre.

Encenem el forn a 220 i quan sigui calent farem el següent: abocarem  en una cassola de fang un got d'aigua i lhi posarem l'espatlleta que no arribi a tocar l'aigua i ho enfornarem. quan hagi passat aprox. uns 40 minuts, la girem i la podem mullar amb el caldet que hagi fet i la deixem coure per l'altra banda..Quan sigui torradeta i cuita, la traiem i la servim. A la cassola de fang o al voltant d'ella podriem aprofitar per a fer alguna patata al caliu i acompanyar el plat.

Espineta amb cargolins v 2.0

 

Aquest any vàrem poder disfrutar del Primer diumenge de Festes de les Festes de Santa Tecla a Tarragona i, de fet, ens vam passar allà el cap de setmana, aprofitant-ho per a anar al MErcat Central de Tarragona a comprar un producte que no es troba pas a Barcelona: l'espineta..i perquè? doncs per a cuinar la nostra versió del típic plat de festa major de Tarragona: l'espineta amb caragolins ("Gloriosa Santa Tecla, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar? espineta amb cargolins...").. Com que no vam trobar cargolins (han de ser dels petitons, dels que es pugen al fonoll silvestre) a Barcelona i tampoc no és que ens agradin gaire..vam fer aquesta adaptació lliure del plat finalment.

Ingredients (2-3 persones):

300 gr d'espineta
2-3 patates
1 pebrot vermell
1 alberginia
1 ceba
1-2 tomàquets madurs
safrà
cargolins (no en teniem)

picada: alls crus, vi ranci, julivert, 10 o 12 ametlles torrades

Cal posar dos dies abans l'espineta a remull..cal també canviar l'aigua de l'espineta dos cops al dia. això és el pas previ, doncs l'espineta (la part de la tonyina que toca a l'esquelet) es ven salada com el bacallà, per entendre'ns...Noli hem de treure la pell! doncs dóna molt de gust, segons ens van recomanar al mercat...

El dia que cuinem aquest plat, caldrà cuinar també els cargols, enganyant-los a foc baix i cuinant-los amb bitxo i farigola. Aqui no explico aquesta part, perquè no la vam fer nosaltres.

En una cassola gra, sofregirem la ceba picolada fina. Quan comenci a transparentar, hi afegim l'albergínia i el pebrot també tallats menuts. Salem tot, però molt poc, no sigui que al posar l'espineta, tot quedi massa salat.  Quan sigui ben cuit, hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim el safrà prèviament torrat lleugerament i picat; deixem que es concentri el sofregit. 

Quan el sofregit estigui llest, hi afegim les patates pelades i tallades esqueixant-les, es a dir, comencem a tallar amb el ganivet, però l'ultim tros del tall i trenquem fem força amb el mateix ganivet per a que quedi un tall irregular, així deixarà anar midó i espessirà el suc. Hi afegim un got d'aigua i l'espineta. Deixem que cogui tot fins que les patates sigui cuites. Afegim llavors al cuinat la picada ben fina i deixatada amb el vi ranci. Deixem que segueixi fent xup-xup cinc minuts més i salem llavors. Si tinguessim caragols, els hauriem d'afegir abans de la picada.

Ànec amb figues i taronja

 Una clàssica recepta de les que barregen carn i fruita, on cal deixar que tot faci xup-xup i tenir un pèl de paciència, però on els resultats son per llepar-se'n els dits!!

Ingredietns (2 persones):

1/2 ànec tallat a octaus i net de borrisols , etc.
10-12 figues
10-12 cebetes del platillo o 1-2 cebes mitjanes
1 taronja (la pela i el suc)
1 gotet de vi ranci (o brandi o conyac si no teniu vi ranci)
1 gotet de moscatell
un grapat de pinyons
1 canó de canyella

per la picada: 1 gra d'all, una galeta maria o un carquinyoli, 10 0 12 ametlles torrades i avellanes torrades barrejades i una mica més de vi ranci per a deixatar-ho tot.

Començarem per a salar i empebrar l'ànec i en una cassola de terrissa o similar, enrossir-lo. Quan comenci a agafar color, hi afegim les cebes del platillo pelades senceres o les cebes "normals" pelades i tallades a llunes. Quan l'ànec sigui ben ros i abans d'afegir-hi res més, traiem l'oli sobrant: si cal, traiem l'ànec i les cebes de la cassola, les reservem amb un altre plat i retirem l'excès d'oli..si no fem això, el plat sens dubte quedarà enfitós.

A part, feu una mena d'almívar suau amb els licors, la pela de la taronja, el canó de canyella i unes quantes figues (les més lletjotes). L'almivar ha de seu suau però estar concentradet, de color fosc..

Quan l'ànec comenci a estar cuit, hi afegim l'almívar prèviament colat (millor per un colador xinès). Hi afegim també el suc de la taronja i els pinyons torrats lleugerament. Deixem que segueixi fent xup-xup. 

Mentrestant fem la picada. Ens ha de quedar ben fina. Quan estigui llesta, la deixatem amb una mica més de vi ranci i l'afegim al guisat. Deixem que segueixi fent xup-xup i quan ja sigui tot ben tendre i cuit, hi afegim la resta de figues fresques, tallades per la meitat. Deixem que cogui cinc minuts més i parem el foc. És millor d'un dia per l'altre.

Llenties amb sepionets

 

Aquesta recepta l'hemfeta aprofitant llenties que teniem cuites al congelador, però es pot fer encara més ràpid si ho fem amb llenties de pot,es clar..d'altra banda, ara és època de sepionets i el peixater ens els pot netejar per a treure'ls-hi la ploma i la tinta..es a dir, és un plat sense cap complicació..Si no tenim sepionets, ho podem fer amb sipia tallada a daus.

Ingredients (2 perones):

400 g de llenties cuites
300 g de sepionets
1 ceba
1 tomaquet madur
1 fulla de llorer.

En una cassola que tingui tapa farem un sofregit amb la ceba picolada fina ..quan comenci a transprentar i afegim la fulla de llorer i al cap d'un parell de minuts, els sepionets. Deixem que cogui tot a foc baix i tapat i quan la ceba sigui cuita, hi afegim el tomàquet ratllat. Deixem que cogui i rectiquem de sal i pebre. 

Quan el sofregit sigui ben concentrat i els sepionets cuits, hi afegim les llenties cuites, donem un parell de tombs al guisadet i deixem que es barregin els gustos..i ja ho tindriem!! 

Okres amb tomàquet

 

Al mercat del rongle d'Olot hi ha sovint un venedor d'origen hindú que ven verdures conreades per ell però de la seva terra d'origen...un dia tenia aquestes verduretes, les okres i no es varem poder resitir a comprar-ne..per cert, segons el venedor, millor triar-les menudes, doncs sovint les grosses es tornen fibroses i de malmenjar. També cal que siguin acabades de collir, per la mateixa raó. Atenció! un cop cuites tenen un toc gelatinós que potser no és del gust de tothom...

Ingredients (2-3 persones):

300 gr d'ockres

1 -2 alls pelats i tallats a trossets

1 ceba grosseta

2-3 tomàquets madurs

Tallarem la part de dalt de les ocres. Si volem, les podem tallar també a trossos grossos.

En una cassola, hi aboquem un raig d'oli i la ceba ben pelada i trinxada i els alls. Deixem que comenci a transparentar, llavors hi posem també els tomàquets ratllats, una mica de sal i de pebre i quan comenci a fer xup-xup, les ocres. Si cal, hi afegim una miqueta d'aigua perquè quedi ben cobert, les deixem coure uns minuts a foc suau i rectifiquem de sal i de pebre si ens convé. 

Ceps saltejats amb all i julivert

 

Un plat ben fàcil de fer amb un dels millor bolets que podem trobar: el cep! I és que em varem trobar uns acabats de collir al mercat d'Olot i no ens varem poder resistir al capritx...

Ingredients:

3-4 ceps si pot ser amb l'umbrela no del tot oberta

all i julivert

Netegem els ceps amb l'ajut d'un raspallet o ganivet i el mínim d'aigua possible. Els tallem a trossets i si n'hi ha algu amb el paraigues ja obert i sota del paraigues té aquella mena d'espumeta grogeta, la traiem amb cura amb l'ajut d'un ganivet.

Piquem all i julivert ben fins. En una cassola amb un mica d'oli i saltegem els bolets i a mig coure, hi afegim l'all i el julivert, una mica de sal i un pèssic de pebre...seguim cuinant fins que siguit cuits i ja ho tenim!!

Raita de carbassó

 

Ultimament pel rongle d'Olot (petit mercat de pagès que es situa al costat de la plaça o mercat fixe) hi apareix un venedor d'origen indú que acostuma a tenir verdures d'allà que ell mateix conrea al seu hort...l'últim cop li varem comprar el carbassó hindú i ell mateix ens va sugerir la recepta...

Ingredients (2 persones):

1 carbassó mitjà hindú (també val amb els "normals")
1 culleradeta de llavors de comí
1 culleradeta de llavors de mostassa
1 fulles seques de curry
1/2 culleradeta d'asafètida

1 bitxo de cirereta verd o similar
1 iogurt tipus grec

Começarem per pelar i ratllar el carbassó.

En una cassola o paella gran, saltajarem lleugerament les llavors amb una mica d'oli. Quan comenci a fer olor, hi afegim les fulles de curry , el bitxo ben picolat i l'asafètida. Deixem uns segons al foc i hi afegim el carbassó ben ratllat, sal i pebre nebre. Deixem que es cogui a foc baix el carbassó.

Un cop tinguem el carbassó cuit i refredat, hi barregem el iogurt grec i si volem "arreglar" la textura i fer-la més fluida, hi podem afegir llet. Servim fred.

Sopa freda de cogombres (una altra versió)

 

I aqui tenim una altra recepta de sopa o crema freda per aprofitar la temporada de cogombres...

Ingredients (1-2 persones):

1 cogombre mitjà

1 iogurt grec

un grapat de nous

sal i pebre

menta fresca al gust

1-2 grans d'alls pelats.

Posem al turmix el cogombre pelat i tallat a trossets, el iogut, la sal i el pebre, la menta fresca, l'all pelat i picolat una mica, un grapat de nous crues pelades i trinxades lleugerament. Ho batem tot amb el turmix fins a tenir una crema freda. És millor començar ja a passar el túrmix havent-hi afegit mig gotet d'aigua, això facilita el treball de la màquina..després ja regulem si ho volem més o menys liquit i també rectifiquem de sal i pebre. Servim fred i adornat amb més nous trinxades o menta fresca.

Sopa freda de cogombre (primera versió)

 

Els veïns ens han regalat els excedents de cogombre del seu hort i hem hagut de cercar per totes bandes receptes per aprofitar-los (no ens agraden crus a l'amanida)..aquesta està molt, però que molt bé...

Ingredients (per 1-2 persones aproximadament)

1 cogombre mitjà

1 iogurt grec

1 llimona

menta fresca al gust

all cru  (un o dos màxim)

sal i pebre

1 llesca de pa sec

un raig d'oli

Començarem per remullar el pa sec en aigua i treure-li la crosta. Quan sigui ben tou, amb les mans, l'exprimim per a treure-li l'aigua d'excès...

En un  pot de minipimer, hi posem el cogombre pelat i tallat a trossets més aviat petits, la menta, el iogut, el suc de la llimona, l'all pelat i tallat, l'oli i la  sal i pebre i la molla de pa. També hi podem posar una mica d'aigua. Ho batem tot, fins que tinguem un a crema fina. Segons ens agradi més o menys espessa, hi podem afegir-hi més molla de pa o més aigua, fins que tingui la consistència que ens agradi. Rectifiquem de sal i pebre. I a la nevera!

Servim fresquet i adornat amb menta picada o cogombre picadet....

Coca d'avellanes

 

Una altra coca fàcil, fàcil de fer...si les avellanes no us en fan el pes, proveu-la amb nous o ametlles (torrades). La pasta és la mateixa que la coca de cireres de Corpus que ja vaig penjar fa uns dies...

Ingredients (4 persones):

Ingredients  (4 persones9.

1 tassa de cafè d'anís sec

1 tassa de cafè de vi blanc

1 tassa de cafè d'oli

1 tassa de llet

mig sobre de llevat quimic tipus royal

25 g de llevat de forner

avellanes torrades i pelades

sal (un pessic petit de sal i sedarrot senalleva

Farina la que admeti 

sucre i oli per amanir

En un bol, hi posem tots els liquits, el pessic petit de sal i hi dissolem els llevats.

Anem afegint-hi la farina poc a poc i treballant-t'ho tot amb una forquilla.. Quan tinguem una pasta que no se'ns enganxi a les mans (quan comenci a agafar consistència haurem de passar a treballar amb les mans), deixem de pastar i la deixarem llevar tapada amb un drap una mica humit. Cal que estigui en un lloc tranquil, sense corrents d'aire.

Quan hagi llevat i hagi doblat el volum, amb l'ajut del corró i damunt del marbre enfarinat, en fem 4 porcions rodones. Hi posem les avellanes torrades i pelades repartint-les  damunt les coques començant pel mig i avançant en espiral. Empolsinem amb un raig d'oli i sucre i enfornem a forn ja calent (200º) durant aproximadament una mitja hora (dependrà una mica de cada forn). 

Les traiem un cop cuites i les deixem refredar...

Si no les volguessim fer totes d'un cop, podem congerar part de la pasta just després de pastar i abans que llevi. Posem la pasta en una carmanyola o similar ben tapada i guardem al congelador...quan la vulguem fer servir, la traiem amb temps i la deixem descongelar al refrigerador (unes 8 hores)..i ja la podrem fer servir de nou!!

Alberginies en suc del Baix Ebre

 Una altra de les receptes de la col.lecció de "La cuina senzilla" de l'editorial "cinc torres club" comprats en els nostres viatges ornitològics al Delta de l'Ebre....

Ingredients (2-3 persones9:

2 a-3 albergínies grosses

1 fulla de llorer

una mica de farina

1 gotet petit d'aigua

oli

per la picada:

1 o 2 granets d'all

una branqueta de julivert

1/2 llesca de fa fregit

un grapat d'avellanes torrades i pelades

Enfarinem i fregim les albergínies prèviament  pelades i tallades a rodanxes. Nosaltres les varem fer a la planxa per estalviar-nos una mica de pesantor al plat...Un cop tots els talls cuits, els posem en una cassoleta, amb un gotet d'aigua i el llorer..quan comenci a bullir, hi afegim la picada que haurem fet abans i ho deixem coure a foc mig i que vagi fent xup-xup durant uns cinc minuts. I ja ho tindriem!!

Cevitxe de xampinyons

Aquesta variant del cevitxe peruà la vàrem tastar en un pica-pica de la feina...boníssima!! Ideal com a amanida o acompanyant un plat...
 

Ingredients (2-3 persones):

1 safata de xampinyons

1 ceba  (millor morada diuen els experts)

8-10 tomàquets cirereta ben madurs

1 llima

coriandre

bitxo en pols

Es netegen i es picolen els xampinyons no gaire petits. Es posen en un bol. Es xapen els tomàquets i es posen també al bol. Picolem ben fina la ceba i l'afegim al bol. Amanim amb el suc de la llima i el coriandre picat fi i bitxo picant en pols al gust. Remenem, deixem reposar i podem servir.

Coca de cireres (segona recepta)

 

Ara que s'acosta Corpus, us presentem una altra variant de la coca de cireres tan típica de Reus i el sud de Catalunya per aquestes dates...Fàcil de fer! amb les mesures que hi posem nosaltres ens en surten 4 d'individuals ben maques...

Ingredients  (4 persones9.

1 tassa de cafè d'anís sec

1 tassa de cafè de vi blanc

1 tassa de cafè d'oli

1 tassa de llet

mig sobre de llevat quimic tipus royal

25 g de llevat de forner

sal (un pessic petit de sal

cireres, unes 12 per coca (48-50)

Farina la que admeti 

sucre i oli per amanir

En un bol, hi posem tots els liquits, el pessic petit de sal i hi dissolem els llevats.

Anem afegint-hi la farina poc a poc i treballant-t'ho tot amb una forquilla.. Quan tinguem una pasta que no se'ns enganxi a les mans (quan comenci a agafar consistència haurem de passar a treballar amb les mans), deixem de pastar i la deixarem repossar tapada amb un drap una mica húmid. Cal que estigui en un lloc tranquil, sense corrents d'aire.

Quan hagi llevat i hagi doblat el volum, amb l'ajut del corró i damunt del marbre enfarinat, en fem 4 porcions rodones. Hi col.loquem les cireres amb l'ós (els hi podem fer un petit tall perquè deixin anar més suc). les repartim damunt les coques començant pel mig i avançant en espiral. Empolsinem amb un raig d'oli i sucre i enfornem a forn ja calent (200º) durant aproximadament una mitja hora (dependrà una mica de cada forn). 

Les traiem un cop cuites i les deixem refredar...

Si no les volguessim fer totes d'un cop, podem congerar part de la pasta just després de pastar i abans que llevi. Posem la pasta en una carmanyola o similar ben tapada i guardem al congelador...quan la vulguem fer servir, la traiem amb temps i la deixem descongelar al refrigerador (unes 8 hores)..i ja la podrem fer servir de nou!!

Cuixa de xai al forn amb romaní i salvia

 

Una recepta ben senzilla de fer i que és un clàssic...

Ingredients (2 persones):

1 cuixa de xai preparada per anar al fonr

4-5 patates petites o mitjanes tallades pel mig

1 gotet de vi ranci

1 ceba mitjana

3-4 alls

2-3 brots de romaní

2-3 brots de sàlvia 

Salem i empebrem la cuixa de xai. Posem la ceba pelada i tallada pel mig en cas que sigui grossa a una llauna que pugui anar al forn. Posem la cuixa i al voltant, les patates senceres o xapades pel mig si fossin grandetes. distribuim els alls pelats i les herbes. Ruixem amb una mica d'oli i enfornem en el forn ja calent a 200º.

Segons el tamany de la cuixa, potser tardarà un parell d'hores! compte! A mitja cocció, regar amb el vi ranci. Si la cuixa es torres massa pel damunt, tapar amb paper de forn. Deixar coure fins que sigui ben cuita (podem mirar de punxar-la i que no surti "sang").

Aloo Goobi

 

Una recepta força senzilla de fer...el més díficil seria aconseguir totes les espècies i, com que cada cop hi ha més colmados hindus i sikhs, doncs cada com es redueixen les excuses per a fer aquestes receptes!

Ingredients (2-3 persones).

1 coliflor petita

2-3 patates petites (nosaltres no n'hi posem)

1 ceba pelada i picada fina

2-3 tomàquets ben madurs

2-3 alls

1 cullerada sopera de llavors de comí

1 cullerada sopera de gengimbre ratllat

1 cullerada sopera de cúrcuma

1 cullerada de cafè de coriandre en pols

1 cullerada de cafè de garam-masala

1 bitxo

1 cullerada de cafè de mango en pols

1 ramet de coriandre fresc picolat ben fi

En una cassola que  es pugui tapar, saltegem la coliflor en ramets petits i, si en posem, la patata pelada i tallada a dauets també petits. Quan comencin a agafar color, ho retirem i ho reservem en paper absorvent.

A la mateixa cassola i amb el mateix oli, saltegem les llavors de comí fins que comencin a fer sorollet i saltironejar.. Afegim la ceba ben picolada i el gingebre . Cuinem durant uns dos o tres minuts.

hi afegim llavors el tomàquet picolat o ratllat grollerament i passats dos o tres minuts més, la cúrcuma i el coriandre en pols, els alls picats finissims, el bitllo i el mango en pols. 

Tapem la cassola i passats uns cinc minuts, hi afegim la coliflor (i la patata si fos el cas). Tapem de nou i deixem que cogui. Deixem que cogui sense afegir-hi aigua. Passats uns cinc minuts, hi afegim el garam-masala i el coriandre fresc. Ara, si amb el garam-masala veiem que no es barreja amb la resta, si no que queda com pols pel damunt en pegots, hi afegim una mica d'aigua a cullerades soperes (una a una!).

Tapem la cassola i a foc baix, deixem que es cogui tot, però que no quedi tou excessivament. Si veiem que ens queda tant sec que es podria cremar, hi afegim una mica més d'aigua amb una cullera, però cal que quedi eixut-eixut. Rectifiquem de sal, guarnim amb més coriandre fresc trinxat i servim!

Pozole blanc (plat mexicà)

 

Aquesta és la nostra versió d'un plat mexicà anomenat  "pozole blanc"..i és que també n'hi ha el verd i el vermell, però són un pèl més complicats, si més no, tenen més ingredients "exòtics" com bitxos i pebrots diversos espècials i vam optar per començar amb el que semblava més fàcil...Vam fer una miqueta de trampa també, perquè el blat de moro que em fet servir tampoc no es ben bé el que cal fer servir..resulta que hi ha una varietat quasi infinita de blats de moro i aquest és un de veneçolà (amb el que em fet algun plat d'allà), tampoc no ens servia el blat de moro que tenim per a fer l'escudella de blat de moro escairat del Berguedà, perquè també és una altra varietat..en fi...Aquest blat de moro el vàrem comprar a una botiga de llegums secs del mercat d'Horta...El plat és boníssim! (i no gaire díficil de fer).

Ingredients (2 persones):

100 g de blat de moro sec aproximadament

4 costelles de porc senceres

1 ceba mitjana

2 o 3 alls

1 fulla de llorer

1 xile d'arbre sec (nosaltres un bitxo de cirereta)

1 enciam

1 manat de raves petits

1 llimona

Posar una olla al foc i quan comenci a bullir, hi aboquem el blat de moro prèviament remullat durant 24 hores. Deixem que bulli durant una hora amb l'olla tapada.

Un cop hagi bullit durant una hora, el retirme de l'olla i hi posem les costelles de porc, el llorer, els alls, la ceba pelada i a talls i ho deixem coure una hora o hora i mitja. Passat aquest temps, hi afegim el blat de moro i deixem que cogui fins que sigui tot ben cuit.Rectifiquem de sal.

Traiem les costelles i les dessossem i tallem a trossets petits. Ho posem en plats, jutament amb fulles d'enciam ben netes i tallades petites. Hi aboquem el brou i el blat de moro i ho acompanyame amb els raves tallats a làmines fines i al costat, la llimona. El xile hauria d'estar picat i hauriem d'empolsinar la sopa amb ell, nosaltres vam afegir el bitxo a l'olla i vam deixar que bullis (que em perdonin els mexicans)

Pollastre al forn amb farigola

 

Aquest plat és ben senzill de fer...només ens cal un forn d'aquells que tenen ast o bé, si no en tenim, una cassola plana o llauna de forn, una reixeta o graella que la puguem posar al damunt i damunt de la graella hi posarem el pollastre quan toqui. Ens caldrà, es clar, que la llauna sigui prou gran per a recollir el greix i els sucs  que degoti del pollastre.

Ingredients (4 persones)

1 pollastre gros de pagès (el nostre feia 3 kilo i poc)

farigola al gust

fulla de llorer (opcional)

uns grans d'all

mantega o oli per untar el pollastre

sal i pebre

Fem que a la polleria ens preparin el pollastre per anar al forn. Un cop a casa, acabem de polir-lo socarrimant el plomissol que pugui quedar-li amb els fogons de la cuina. Salem i empebrem per dins i per fora i li posem farigola i algun all pelat a dins del pollastre i també sota la pell. També li podem posar alguna fulla de llorer. Untem per fora amb una mica de mantega, llar o oli.

Encenem el forn i quan sigui ben calent (200º),hi posem el pollastre damunt la graella que hem preparat i ho posem tot al forn.  Deixem que es vagi cuinant. Si veiem que es resseca massa, hi podem posar pel damunt el suc que vagi fent, també ho podem tapar amb paper de forn. Quan el punxem i no faci suc, ja estaria. Com que era força gros, va tardar un parell d'horetes! compte amb aquest detall!

Coca de tomàquet de Castelló (tapada)

 

Fa un parell de caps de setmana vàrem estar de visita per l'interior de Castelló, a conèixer els pobles on havien nascuts els meus avis materns...una cosa que ens va agradar moltissim varen ser, les coques! sobretot les coques tapades...una d'elles la pengem avui aquí (probablement la que més ens va agradar).

Per la pasta  (3-4 persones):
400 gr aproximadament de farina
1 got que no estigui ple del tot d'oli
1 got de cervesa
sal
Pel farcit:
5-6 tomàquets madurs
1 llauna de tonyina
1 ou dur
un grapadet de pinyons
per pintar la pasta: un ou batut

Comencem per posar en un bol la cervesa, l'oli i la sal, anem afegint la farina i remenenat amb una forquilla fins que tingui una mica de consistència. Després passem a treballar-ho amb la mà. Pastem una mica damunt d'un marbre enfarinat i en fem dues boles iguals aproximandament. Mantenim tapat amb un drap.

A part, en una paella, sogregim els tomàquets però no de forma excessiva, no volem fer sogregit, sino que no sigui crusos. Amanim amb sal i si cal, amb una mica de sucre. Quan sigui cuit, hi afegim la llauna de tonyina sense oli, els pinyons i l'ou dur prèviament trinxat. Remenem bé i reservem. Rectifiquem de sal si cal.

Estenem damunt una llauna que pugui anar al forn prèviament untada amb una mica d'oli, la meitat de la massa. Li donem una forma quadadreta. Repartim pel damunt la farsa i tapem amb l'altra meitat de massa. Pessigem els costat perquè no s'escapi res i ho pintem amb l'ou debatut. Enfornem a 180 fins que sigui cuita i dauradeta (si us hi fixeu, a nosaltres aquesta ens va quedar un poc crueta de baix).

Es pot menjar freda o calenta..està boníssima!!

Lasanya d'arròs i algues

 

Aquesta recepta corre per la xarxa i també es va publicar en una revista; originariament està pensada per a fer croquetes i, aquesta era la nostra idea també..però ens vam adonar que la pasta o bé no ens va acabar de quedar del tot bé o bé era massa "fluida" per la nostra idea del què són o han de ser les croquetes i que anavem a suar sang en fer-les..així que vam canviar de idea, aprofitar que encara teniem unes plaques de canalons al rebost i salsa de tomàquet i vam fer uns canvis d'última hora o si voleu, una versió ben lliure de la recepta original...Da'ltra banda, d'aquesta manera hem trobat que queda més lleugera que no pas havent de fregir-ho tot..

Ingredients (2-3 persones):

100 g d'arròs

400 g d'aigua

300 g de verdures variades picades: porro, pastanaga, xirivia, all i julivert

100 g d'algues barrejades (les venen així) variades (compte! la diferenecia de pes entre seques/hidratades                                                                                         es enorme)

Beixamel (per a fer el farcit):

50 g de mantega

llet

una cullerada sopera de farina

formatge per a gratinar

També: tomaquet madur per a fer sofregit o tomaquet de llauna sofregit

Plaques de canalons

Começarem per hidratar les algues. El pes augmenta molt, per tant, si les pesem abans d'hidratar-les, millor que no arribi ni a 50 g.

En una paella grossa, hi afegim un raig d'oli i hi sofregim les verduretes tallades ben fines. Quan siguin cuites i amanides amb sal i pebre, hi afegim l'aigua bullint i quan torni a arrencar el bull, l'arròs. Deixem que cogui uns 5 minuts a foc fort i despres tapem i deixem uns 8 minuts a foc lent. Un cop cuit, aturem el foc i hi  afegim les algues i ho barregem tot.

Ara, aquesta pasta la podem treure de la paella i reservar-la a part o podem fer servir una altra paella. 

En tot cas, hi posem la mantega i la farina i deixem que es desfaci la mantega i que la farina es torri una mica sense cremar-se, anem afegint llet per a deixatar-ho tot i mirem que no es faci grumolls remenant constanment. Hi afegim les verdures i seguim remenant i afegint llet si cal. Afegim una mica de formatge de gratinar i remenem per a que es fongui bé. Rectifiquem de sal i pebre si cal. Remenem fins que tot sigui ben lligat i la pasta tingui consistència i faci volcanets.  Reservem. Millor la tapem amb una mica de paper film per evitar que faci crosta.

Aquesta pasta la podem fer el dia abans.

Ara posem una olla grossa al foc amb molta aigua i un raig d'oli i sal. Quan comenci a bullir, anem coent les plaques segons les instruccions del fabricant, sobretot cal mirar el temps. Quan siguin cuites, les retirem i submergim en aigua freda (bol gros) per a tallar la cocció. Després les podem anar posant sobre un drap net de cuina per aixogar-les. 

En una placa que pugui anar al forn, hi escampem una mica de sofregit de tomàquet i col.loquem una primera capa de plaques de canelons, damunt una capa de la pasta de verdures, una altra capa de plaques de canelons etc.. fins a acabar amb una capa de plaques de canelons. Aboquem pel damunt el sofregit de tomàquet i una mica més de formatge de gratinar. Ho posem al forn a gratinar i quan tingui coloret, ja ho podem servir.

Cassola de bacallà amb carxofes i pèsols

 Un clàssic de la cuina catalana per Quaresma: bacallà amb carxofes i pèsols...un guisat d'aquells d'anar fent xup-xup...una mica entretingut (que no vol dir difícil!) però amb uns resultats fantàstics...

Caldrà, com sempre, amb el bacallà, tenir la previsió de dessalar-lo, encara que avui en dia se'n pot trobar de ja dessalat als congelats o bé, a les mateixes bacallaneries en tenen ja al punt...

Ingredients (2 persones):

4 talls de bacallà dessalats
2 ous 
2-3 carxofes

un grapat de pèsols bullits (si pot ser, frescos)

1 -2 tomàquets madurs

1 ceba

1-2 alls

julivert

picada:

un grapat d'ametlles torrades (8-10 ja fariem)

1 all

farina per arrebossar

un got de vi blanc(opcional)

Començarem per a bullir els ous; un cop cuits, els pelarem, tallarem per la meitat i reservarem.

En una paella hi posem un bon raig d'oli i la posem al foc. A part, enfarinem els talls de bacallà i els sofregim lleugerament a la paella. Els reservem posant-los en un plat amb paper absoervent per a retirar-ne l'excès d'oli.

Al mateix oli, sofregim les carxofes prèviament enfarinades. Cal tallar-les a octaus i reservar-les en aigua amb julivert perquè no ennegreixin. Si volem, podem prescindir d'enfarinar-les. quan siguin cuites, les retirem i les posem també damunt de paper absorvent de cuina.

Ara, aboquem l'oli (si n'hi ha molt, només una part) a una cassola de fang. Farem un sofregit amb la ceba i l'all picolats ben finets, salem la ceba perquè sui més i millor. Quan comenci a transparentar, hi posem el julivert i el tomàquet ratllat o a trossets. si volem abocar-hi el vi blanc, caldrà fer-ho abans del tomàquet i deixar que evapori l'alcohol.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim els talls de bacallà, les carxofes i els pèsols i un bon cullerot d'aigua i deixem que cogui uns minuts, perqu es barregin tots els gustos i s'acabin de fer el bacallà i les carxofes. Afegim la picada d'ametlles i alls deixatada amb el mateix suc. Deixem que faci xup-xup uns minuts més i hi afegim els ous tallats per la meitat. Deixem dos minuts més i apaguem el foc.

Pèsols negres amb botifarró de ceba

 

Una recepta ben senzilla...la única complicació possible seria tenir la previsió de preparar amb antelació els pèsols negres seguint el sistema dels llegums (remullada 24 hores abans) i, es clar, localitzar els pèsols negres a Barcelona, però per sort se'n poden trobar avui en dia a alguna botiga de llegumaires a l'engrós. i poca cosa més a comentar ..la resta d'ingredients, fàcils de tenir a mà i la recepta no té gaires complicacions..això sí, queda ben bona!

Ingredients (2 persones):

200 g de pèsols negres cuits

2 botifarrons de ceba

1-2 cebes tendres petites

1 all tendre mitjà

Començarem per pelar i picolar ben finets les cebes i l'all tendre. Ho sofregim tot en una paella amb una mica d'oli i amanit de sal i pebre.

Quan la ceba comenci a transparentar, hi afegim els botifarrons sense pell. Deixem que es desfacin i hi afegim els pèsols. Barregem-ho bé tot i deixem que cogui tot junt uns minuts (3-4). I ja ho tindrem!

Sopa d'espigalls

 

Una recepta fàcil i molt addient per un dia de fred: sopa de verdures amb els espingalls com verdura principal..i potser direu: espingalls? sí, és una col típica de la zona del Garraf i , tot i que sovint és dificil de trobar, aquest cop em varen trobar al Poblenou...i aprofitant el mànac, varem fer aquesta sopa ben fàcil...hi varem afegir un grapat de cigrons i una baldana de ceba de l'Ebre, però podeu canviar els cigrons per mongetes cuites i si veieu que quedeu curts de verdura, hi podem posar un grapat d'arròs o un grapat d'arròs i fideus. Si no voleu carn, hi podeu treure la baldana, es clar.

Ingredients (3-4 persones):

1 manac d'espingalls nets i tallats

1-2 pastanagues mitjanes

1 -2 naps mitjanets

1 xirivia

1 patata petitona

1 grapat de cigrons cuits (es poden canviar per mongeta cuita)

1 baldana de l'Ebre de ceba (opcional)

També opcional: arròs o arròs i fideus

Començarem per netejar, pelar i tallar petit les pastanagues, naps, xirivia i patata. Els espingalls els rentem i tallem a trossos, descartant els tronxos més grossos.

Posem en una olla una bona quantitat d'aigua i encenem el foc. Quan comenci a bullir, hi posem les pastanagues, naps i xirivia. Quan portin una estona bullint i siguin mig tous (dependrà de com de grossos haguem fet els trossets o les rodanxes), hi tirem els espingalls i les patates. Quan faltin uns 15 minuts, l'arròs i els fideus si fos el cas. Si no, deixem que cogui, salem, hi posem un raig d'oli i quab ebs quedin dos o tres minuts per a parar el foc, hi afegim els cigrons cuits i la baldana. Rectifiquem de sal i ja ho tindriem!

Ànec a la taronja a l'estil del delta de l'Ebre

 

Una altra recepta del Delta...aquest cop una versió de l'ànec amb taronja amb patates i llimona...boníssim! No gens dificil de fer, només ens caldrà una mica de paciència, això sí, perquè és d'aquells plats d'anar fent xup-xup...

Ingredients (2 persones):

1/2 ànec de granja tallat a octaus

1 pebrot vermell petit

1 poma

1 ceba

1/2 llimona

1 taronja

2 tomàquets benmadurs

4-5 patates menudes

1 culleradeta de cafè de pebre vermell en pols dolç

1 gotet de vi blanc sec

salsetes (colorant alimentari que es fa servir molt al Delta) opcional

Un cop net l'ànec, trossejat i salpebrat, el posarem en una cassola amb oli i el sofregirem fins que agafi color. Hi afegim a trossos el pebrot vermell, la ceba a llunes, la llimona a llunes també i els tomàquets a trossos. anem remenant. Quan comenci a agafar color tot i deixar anar una mica de suquet, afegir-hi el vi i una mica d'aigua (mig cullerot per exemple). Deixar-ho coure fins que s'evapori l'alcohol.

Llavors, aboqueu-hi aigua fins a cobrir l'ànec i deixar-lo coure fins que l'ànec sigui cuit. A foc mig, ja anirà bé. Si s'evaporés  massa l'aigua, ho podeu tapar.  Uns 20 minuts abans d'acabar la cocció, hi afegir la poma  a llunes i les patates a trossets. En el nostre cas, eren patates noves i no els hi vàrem treure ni la pela.  Hi afegim també la taronja tallada a llunes.

Deixem que segueixi coent-se fent xup-xup i que el suc s'espesseeixi. I ja ho tindriem. (si hi poseu les salsetes, seria al mateix temps que la taronja).

Amanida d'espaguetis de mar

 

Avui hem cuinat aquesta recepta amb algues espagueti de mar..No les haviem tastat mai i ens han sorprès i agradat molt més del que ens pensàvem...I realment, tampoc no té gaire complicació això de cuinar-les...

Ingredients:

algues espaguetis de mar

1 llimona (el suc)

oli

una cullerada de postres de comí

1 all petit trinxat

Començarem per (aprox.) una horeta abans, posar en remull l'alga. Quan s'hagi hidratat bé, la bullirem com si fos pasta durant uns 10 minuts aproximadament en una aigua diferent a la que em fet servir per a hidratar-la.

A part, trinxarem un all i exprimim  la llimona, guardant-ne tot el suc.

Un cop cuits els espaguetis de mar, els escorrem, pasem per aigua freda, i els posem en un bol. Preparem una vinagreta amb l'oli, el suc de la llimona, el comi, un polsim de sal i l'all ben trinxadet. ho aboquem damunt els espaguetis de mar, ho barregem i ja ho tindriem!

Patates guisades amb ossos d'espinada

 

Una altra recepta de la sèrie dedicada a la cuina del Matarranya i les terres de l'Ebre de l'editorial cinc torres...aquest cop del quadern 4 dedicat a lledó, al Matarranya...Ben senzilla i ben bona...

Ingredients (2-3 persones):

7-8 patates petites (o pataques que dirien allà)

1 ceba grossa

1-2 tomàquets petits madurs

1 all

1 fulla de llorer

una branqueta d'orenga

un pessic de colorant alimentari

3 talls d'ossos d'espinada per cap

Comencem per salar i empebrar els ossos i els sofregim a foc alt en una cassola. hi afegim la ceba picolada fina i l'all trinxadet i la fulla de llorer. Deixem que es cogui la ceba. Quan sigui tova i transparent, hi afegim el tomàquet ratllat. Hi afegim l'orenga i el colorant quan comenci a concentrar-se el sofregit i immediatament, les patates tallades a trossos, millor les esqueixem una mica per a concentrar més el suc. Si cal, hi afegim una mica d'aigua. Deixem que cogui tot junt fins que les patates siguin cuites. i ja ho tindriem!