Gelat de iogurt amb préssecs i espígol

Una recepta molt adient per a l'estiu i la forta calor: un gelat! Hem tret la recepta a base de combinar dues d'un blog italià fantàstic (aquí). Les proporcions són aproximades, perquè es tractava d'aprofitar 3 iogurts tipus grec que teníem a la nevera, a més, les quantitats de sucre sempre és millor adaptar-les als propis gustos i augmentar-les o disminuir-les a conveniència.

Ingredients (4-5 persones):
3 iogurts tipus grec
2 préssecs blancs (tipus mel-i-cotó)
2 cullerades grosses de sucre
1 cullerada grossa de sucre moreno
1 culleradeta escassa de cafè amb flors d'espígol

Traieu la pell i talleu els préssecs, posseu-los en una olla petita amb el sucre moreno i l'espígol. Deixar coure a foc baix fins que es desfaci el préssec i tingui la consistència quasi de melmelada.
Deixar refredar.

Barrejar en un bol que pugui anar al congelador (o a la geladora , si en teniu) el iogurt amb el sucre. Controleu la dolçor i afegiu-hi més sucre si voleu.

Afegiu la salsa de préssecs al bol i barregeu-ho, però no gaire! cal que ens quedin vetes de dos colors: blanc i taronja. Poseu-ho al congelador. Cal anar traient-lo cada poques hores per barrejar-ho i trencar els cristalls de gel, però tampoc gaire, perquè no es perdin les vetes de colors.

Treure el bol uns 10 o 15 minuts abans de consumir el gelat. Formar unes boles amb la cullera de gelat. Servir en copes. Es pot adornar amb més flors d'espígol, però comte! si no predominarà massa i "matarà" el gust del préssec.

Truita en escabetx de fonoll

Una manera molt saborosa de menjar-nos les truites de riu: amb escabetx; aquest sistema de cocció permet conservar els peixos o les carns durant uns dies, si bé ara amb tanta calor, es millor tenir-los a la nevera igualment. En aquest cas, hem fet servir una recepta d'escabetx que preveu l'ús de fonoll.

Ingredients (2 persones):
2 truites de riu (1 per persona)
4 o 5 grans d'all, al gust
1 ceba petita
farigola
orenga
1 cullerada sopera de llavors de fonoll
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
1/2 got de vinagre
1/2 de vi blanc
oli, sal i pebre negre
farina

Tindrem les truites ben netes, les enfarinem i en una paella amb oli, les fregim. Quan siguin guites al gust, les posarem en una cassola de terrissa o en una platera una mica fonda.

A la mateixa paella, hi posarem uns alls sencers (pelats) o tallats per la meitat i la ceba tallada en juliana. Quan la ceba comenci a agafar color, hi afegirem la farigola i l'orenga al gust i el fonoll. Donarem unes voltes, i hi afegirem el pebre vermell i immediatament, perquè no es cremi el pebre vermell, el vinagre i el vi blanc. Deixarem que cogui a foc fort uns 5 minuts i tirarem tot el contingut de la paella pel damunt de les truites.

Es poden menjar fredes o calentes, el mateix dia (millor deixar-les reposar unes hores) o guardar-les 5 o 6 dies si no fa calor. Sempre és més prudent, encara que estiguin escabetxades, guardar-les a la nevera.

Iman Bayildi (albergínies turques)

Una altre plat amb les albergínies com a ingredïent protagonista, aquest cop vàrem aprofitar per a fer una recepta que havíem tastat durant el nostre viatge a Turquia i que volíem repetir: Iman Bayildi; albergínies cuites al forn i farcides de verdures exclusivament; el nom vol dir "l'iman es va desmaiar" de tant bones com les va trobar!.
Per a fer-les vàrem aprofitar de nou les albergínies blanques de la Garrotxa: la recepta original preveu coure les albergínies amb pell i tot, hi ha gent que la troba massa amargant, però amb les albergínies blanques això no es cap problema.

Ingredients (4 persones):
4 albergínies grosses
2 pebrots verds
1 ceba grossa
3 o4 tomàquets vermells madurs
2 grans d'all
julivert
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
pebre negre i sal
1 cullerada de cafè de pebre anglesa (no en teníem)

Rentar les albergínies, treure-les la cua i fer-les un tall longitudinal, amb comte de no tallar-les. Salar i deixar que perdin l'aigua durant uns 20 minuts.

Tallar la ceba a trossos petits, i els pebrots també (i els hi traurem les llavors, es clar). Ratllem els tomàquet i tallem els alls ben fins.

En una paella, hi posem oli i quan sigui ben calent, afegirem la ceba i els pebrots i deixarem que es coguin, quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem els alls. Deixem que cogui uns minuts, i hi afegim el tomàquet, les espècies i la meitat del julivert picat ben fi. Deixem que cogui i es concentri el sofregit.

A part, fregim les albergínies per totes bandes en oli ben calent. Quan siguin mig cuites, les traiem de la paella i les reservem posades en paper absorbent.

Quan les albergínies siguin fredes les posem en una cassola de terrissa, les farcim amb les verdures aprofitant el tall que hem fet al principi i aboquem pels cantons aigua calenta fins que arribi, més o menys , a la meitat de les albergínies. Enfornem a uns 180 fins que siguin cuites i tendres. Les deixem que es refredin dins la cassola, i quan ja siguin fredes, les traiem i hi tirem pel damunt la resta del julivert.

Amanida de pernil d'ànec i ceps

Una altra amanida d'estiu que aprofita els brots més tendres dels espinacs. Fàcil de fer i molt gustosa i amb el toc de la vinagreta d'olivada

Ingredients ( 4 persones):
150 g de pernil d'ànec tallat fi
200 g d'espinacs ben tendres, nets i tallats a trossos si fos necessari
30 g de ceps escaldats i escorreguts

vinagreta d'olivada verda:
16 cullerades soperes d'oli d'oliva
3 cullerades soperes de vinagre
1 cullerada sopera d'olivada d'arbequines
pebre i sal

Primer farem la vinagreta, que no te cap secret: cal barrejar tots els ingredients. Rectifiquem de sal i pebre al gust i reservem.

Escaldarem els bolets: per això agafarem els ceps secs i posarem un cassó amb aigua al foc. Quan l'aigua bulli, hi aboquem els bolets, deixem que arrenqui el bull de nou, i bulli durant un minut i els escorrem. Reservem i deixem que es refredin.

Servim l'amanida barrejant els espinacs amb els ceps i el pernil tallat i amanit amb la vinagreta o be, podem fer la presentació que volguem: espinacs i ceps per una banda i el pernil d'ànec fent un ventall al costat; una flor o un ventall que alterni ceps i el pernil i els espinacs a una banda, etc.

Llet merengada

Un clàssic de l'estiu, ideal per refrescar-se quan arriba la calor: la llet merengada. Amb la recepta familiar (bé, més o menys, perquè ho fem bastant a ull) i per tant, gelada...sempre em resultava estrany que a casa de petits ens fessin la llet merengada sempre gelada i a les botigues, la venguessin sempre líquida..així que un dia els hi vaig preguntar als de l'Orxateria del Portal de l'Àngel el motiu de vendre- la sempre líquida: l'amo em va dir que "perquè als catalans us agrada líquida", i amb un to una mica sorneguer va afegir que la de " debò" (la valenciana, es sobreentenia) havia de ser gelada...o sigui, que gràcies a la meva àvia valènciana, a casa havíem sempre hem disfrutat de la de "debò"...quina sort!

Ingredients (2 o 3 persones):
500 ml de llet
1 llimona (la pell)
1 canó de canyella
2 clares d'ou
sucre al gust (2 o 3 cullerades per la llet i una altra per les clares)
canyella en pols

canyetes per xarrupar

Es fa bullir la llet amb la pela de la llimona, sucre al gust i el canó de canyella: es posa tot a foc baix i quan bull la primera vegada, es retira del foc, es deixa que la llet baixi i es torna al foc fins que torna a bullir..així fins a 3 cops. Ho colem i la llet un cop colada, la deixem refredar. Quan sigui freda, la posem al congelador perquè comenci a solidificar-se. Quan estigui començant a gelar-se, la tornem a treure i la remenem una mica (per trencar els cristalls de gel).
En aquest moment, muntem les clares a punt de neu ben fortes amb la batedora. Quan comencin a muntar, hi afegim una cullerada de sucre, així queden més fortes. Si la llet ens ha quedat massa poc dolça, hi afegim una mica més de sucre. Quan tinguem les clares ben fortes, les afegim a la llet gelada, remenem amb cura i ho tornem a ficar al congelador.
De tant en tant, ho anem treien per barrejar-ho bé i que es trenquin els cristalls de gel, així quedarà més fina. A l'endemà, ja estarà prou sòlida. La traiem uns 10 minuts abans de servir-la (dependrà de la calor que faci), hi la posem a cullerades en uns gots. Empolsinem amb canyella en pols pel damunt i servim amb canyetes per xarrupar-la.

Arengada amb raïm moscatell

Hi ha un petit supermercat-colmado en el meu barri que de tant en tant et dóna petites alegries; per exemple ara a l'estiu, sovint té raïm moscatell de l'"autèntic"..aquell del gra petit, que quan esta maduret sembla quasi bé una pansa...i l'altre dia, per primer cop aquest estiu, en tenia! així que el vam veure, va començar l'"operació arengada": vam comprar-ne uns quants gotims, i aquell mateix dia, unes hores més tard, a la plaça, vam comprar un parell d'arengades (també conegudes com "Guàrdia civils") i un bon tros de formatge sec; a casa teníem pa de pagès, o sigui que ja teníem tots els ingredients per poder engegar l'operació arengada a l'endemà al matí per esmorzar: pa amb tomàquet, arengada, raïm moscatell i una mica de formatge sec; la recepta familiar preveu també acompanyar-ho tot amb un vas de vi negre, però aquest cop ens ha semblat una mica excessiu i més si cal anar a treballar mitja hora després...

Ingredients (per persona):
1 llesca de pa de pagès o pa rodó
1/2 tomàquet
oli i sal
1 arengada
1 o 2 gotims de raïm moscatell
1 tros de formatge sec (en el nostre cas, un Maó d'aquells que s'engruna només de mirar-lo)
1 got de vi negre (pels més valents)

Començarem per netejar l'arengada: cal desescatar-la amb l'ajut d'un ganivet i amb les mans, fer-ne filets.
Preparem el pa amb tomàquet de la manera habitual: torrem el pa i amb mig tomàquet vermell ben madur, refreguem la superfície fins deixar-la ben untada, però sense grumolls de tomàquet. Amanim amb oli i sal al gust.
Tallem un tros de formatge segons la gana que tinguem i ens reservem una mica de raïm, també segons el gust i la gana de cadascun.
Ho portem a taula i anem clavant-li mossegada un cop a cada cosa fins acabar-les totes!! es recomana començar amb el pa amb tomàquet, continuar amb l'arengada, el formatge i deixar-se el raïm pel final...i així queixalada a queixalada fins a acabar-s'ho tot!

Fetge amb ceba

Un altre plat senzill de fer i amb un ingredient no gaire habitual avui dia: el fetge. Antigament era molt consumit, tant el fetge de porc, com el de xai , com el de vedella, els canvis d'hàbits i de gustos, han deixat el seu consum a nivell testimonial. Nosaltres no en solem menjar molt, però de tant en tant sí que ens ve de gust.

Ingredients (2 persones):
1/2 fetge de xai
2 cebes
1/2 got de vi blanc
sal i pebre

En una cassola, hi tirem la ceba tallada ben fina i un bon raig d'oli; deixem que es faci a foc ben suau, de forma que es cogui però no agafi color. Quan hagi consumit quasi tot el suc que ella mateixa fa, hi aboquem el vi blanc, i deixem que redueixi. Quan s'hagi reduït, hi afegim el fetge tallat a llesques i ja salat, tapem la cassola i deixem que cogui tot plegat fins que el fetge sigui pràcticament cuit (canviarà de color), però millor no el deixem coure excessivament, perquè té tendència a quedar eixarreït si ens passem de cocció.

Arancini de Sicília

Un plat tradicional de Sicília, famosíssim i popularíssim allà! se'n poden trobar a pràcticament tots els bars de la illa; hi ha diversos farcits: de carn, de formatge i pernil i també d'espinacs, semblen ser els més populars. També la forma pot ser variada: la més comuna, és la de forma rodona, que els hi dóna nom: per color, forma i tamany, recorden a les taronges (arance en italià), però també se'n troben de forma piramidal...Quan vaig estar per allà, ja fa uns anyets, me'n vaig fer un tip, així que tenia moltes ganes de fer-los per la família.

Ingredients (2-3 persones, surten uns 8):
250 g d'arròs
100 gr de carn picada (de vedella o de vedella i porc barrejades)
50 g de pèsols
1 ceba
2 tomàquets
formatge parmiggiano ratllat
formatge de cabra tipus Garrotxa (en fan servir un altre, però no en teníem)
1/2 copa de vi ranci (fan servir vi negre, però aquest ens agrada més)
sal i pebre negre
mantega

per arrebossar-los:
pa ratllat
1 ou
farina

El farcit de carn i bullir l'arròs es millor fer-ho el dia abans, així ens assegurem que siguin del tot freds en fer els arancini.

En una paella, començarem per a sofregir la ceba tallada ben petita. Quan sigui quasi feta, hi afegim el vi ranci i deixem reduir. Després hi afegirem la carn, i deixarem que cogui. Quan la carn comenci a estar feta, hi afegim el tomàquet ratllat, sal i una mica de sucre. Deixem que la salsa espesseixi i perdi tot el suc. Mentrestant, bullirem els pèsols i els escorrerem.
Barregem la salsa i els pèsols i reservem.

Ara, passarem a bullir l'arròs, amb poca aigua, doncs ens interessa que conservi el midó, així serà més enganxós i podrem fer millor els arancini. Quan sigui cuit, l'escorrim, però no li passem aigua i el barregem amb la mantega (més o menys una cullera sopera) i el formatge parmiggiano (dues cullerades). Deixem que es refredi. Podem afegir a l'arròs una mica de la salsa perquè agafi color i gust.

A l'endemà, prepararem els arancini: començarem per a tallar a dauets el formatge de cabra i per a fer parts iguales de l'arròs. De cada una de les parts, farem una pilota i posarem la meitat al palmell de la mà, dónant-li ja la forma de pilota. Posarem dins de la cavitat que formarem 2 o 3 trossets de formatge, i una cullerada de farcit i taparem amb l'altra meitat de l'arròs. Acabem de donar-li forma el més rodona possible i de comprimir l'arancini perquè ens quedi compacte. Farem el mateix amb tota la resta fins a fer tots els arancini.

Ara prepararem 3 plats: el primer amb farina, el segon amb l'ou batut i el tercer amb farina de galeta i una paella amb oli. Anirem arrebossant els arancini amb la farina, l'ou i per últim la farina de galeta. Quan l'oli sigui calent, posarem els arancini i farem que es coguin, si pot ser fins que tinguin un color dauradet i igual per tot arreu. (Si tenim una fregidora ens quedarà molt millor).

Amanida d'espinacs amb mango i vinagreta de gingebre

Aquesta és una versió d'una amanida que hem provat aquest estiu (aquí), hem intentat reproduir els ingredients...el resultat no ha estat 100% igual, però si assembla raonablement bé.

Ingredients (2 persones):
300 g d'espinacs petits, nets i tallats
1/2 mango madur (però no gaire)
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
cebollí

vinagreta de gingebre:
gingebre en pols
2 cullerades de vinagre
12 cullerades d'oli
sal

Primer fem la vinagreta barrejant enèrgicament tots els ingredients esmentats.
Tallem un tros de pebrot vermell i un altre tros de pebrot verd (no gaire) a tires molt i molt fines. Tallem el cebollí també finet. El mango, el pelem i el tallem a tires fines o a dauets. Barregem tots aquests ingredients amb els espinacs nets i tallats i amanim amb la vinagreta de gingebre.

Albergínies amb formatge

Aprofitant una visita al mercat d'Olot, vàrem comprar una bona quantitat d'albergínies de pell blanca i també formatge de cabra artesà...i hem aprofitat per a fer aquest plat:

Ingredients (2 persones):
2 albergínies petites
Formatge de cabra tipus Garrotxa
sal i oli

Començarem per tallar a làmines longitudinals el més fines possibles les albergínies. Les salarem i les deixarem que perdin una mica d'amargor , posant-les en un escorridor. De totes maneres, les albergínies de pell blanca són més fines que les corrents i no es tan important.
Esclafarem la planxa de cuinar i mentrestant, tallarem a làmines el formatge. Posarem les albergínies a coure's, quan siguin fetes d'un cantó , les anem girant i posem a la meitat d'elles, un tros de formatge al damunt, i amb les làmines que no tenen formatge, les tapem: ens quedarà com una mena d'entrepà. Quan la làmina de sota sigui cuita, girem l'"entrepà" perquè s'acabi de coure la làmina d'albergínia que tenim a la part superior i quan ja sigui cuit de totes bandes, ho anirem treient del foc amb cura, perquè ni s'obri l'"entrepà", ni vessi el formatge.
Servim encara calent.

Vaquetes amb cansalada

Aquest estiu esta plovent bastant a la Garrotxa i una de les coses bones que això ha provocat és que ja han caçat els primers bolets, basicament vaquetes (o sigui rossinyols) i segons diuen hi ha qui ha trobat fins i tot vaquetes de pi (camagrocs). D'aquestes primeres vaquetes o rossinyols que hem pogut aconseguir em fet un plat senzill però boníssim: bolets amb cansalada.

Ingredients (2 persones):
200 g de bolets frescos, rossinyols o vaquetes (Cantharellus cibarius)
2 talls de cansalada viada
1 ceba
1/2 got de vi blanc
sal i pebre negre

Tallem la cansalada a trossos i la ceba ben fina, posem la cansalada en una paella amb oli, deixem que doni un parell de voltes i hi afegim la ceba. Deixem que cogui a foc ben baix amb la paella tapada. Salem i deixem que cogui lentament. Quan la ceba sigui ja transparent, destapem i deixem que segueixi coent fins a absorbir tot el suc. Llavors hi aboquem la copa de vi blanc i deixem reduir a foc més viu. Quan sigui ja quasi evaporat del tot el vi, hi afegirem els bolets que haurem tallat a trossos prèviament. Salem i empebrem. Baixem de nou el foc i, amb la paella destapada, deixem que es facin els bolets, si cal remenem el guisadet suaument.

Escalivada

Un dels plats més típics i tòpics de la cuina catalana: l'escalivada. Tradicionalment es cou a les brases i no cal dir, que si disposeu de llar de foc o barbacoa, es imprescindible fer-ho així, doncs el gust és excepcional!! Si us heu de conformar amb un forn (com naltros) aquesta és la manera de fer-ho. No cal dir que serveix per acompanyar plats de carn o peix o com a primer o amanida.

Ingredients (2 persones):
2 pebrots vermells
2 albergínies
2 cebes (aquest cop no n'hen fet)
opcional: patates

Si ho voleu fer al forn, la millor manera és: agafeu una llauna de forn i folreu-la amb paper de plata, poseu damunt els pebrots i les albergínies (i les cebes i les patates si fos el cas) netes i senceres amb pell i peduncles. No s'han d'untar amb oli, doncs les volem escalivar i no pas fregir!

Posem la llauna aprop del gratinador i deixem que es gratinin les verdures. De tant en tant, i amb l'ajut d'unes pinces aneu girant les verdures perquès es torrin de totes bandes. Vigileu de no trecar-lis la pell.
A mesura que s'estovin, les anirem traient i les deixarem en un plat tapat o dins d'una olla també tapada perquè s'acabin de fer.

Quan siguin del tot fredes, (ara bé la part manual i "bruta" de la recepta) treieu-lis la pell, les llavors i feu-ne tires. Si podeu conserveu una part del suc que facin. Les patates, deixeu-les senceres i amb la pell.
Disposeu-les damunt d'una safata o un plat i amaniu-les amb sal i oli (i si en teniu, amb una part del suc que hagin fet).

Guardeu-les a la nevera, es poden conservar un parell de dies ben bé.

Pollastre amb olives

Una manera ràpida de fer un guisat de pollastre, amb pocs ingredients i el gust peculiar de les olives trencades!

Ingredients (2 persones):
1/2 pollastre tallat a octaus
100 g d'olives trencades
1 branca de farigola
1 ceba mitjana
1 got de vi blanc

Salem i empebrem el pollastre. El posem a enrossir en una cassola i quan ens hagi agafat color, hi afegirem la ceba tallada petita i la branca de farigola. Taparem i deixarem que es cogui a foc mitjà. Quan la ceba comenci a estar cuita, hi tirem les olives i el got de vi blanc i deixem que aquest es redueixi. Si veiem que es queda sense suc, hi podem tornar a tirar una mica més de vi o una miqueta d'aigua. No em de deixar que la ceba es cremi.

Terrina de pollastre amb festucs

Una altra recepta amb pollastre, aquest cop una adaptació "lliure" d'una recepta del llibre "cocina libanesa" d'A. Wilson; a la recepta original són unes mandonguilles, aquí i avui, n'hem fet una terrina per a menjar freda acompanyada d'una salsa de iogurt.

Ingredients (2 persones):
2 pits de pollastre desossats
2 cullerades de festucs pelats i crusos
1 ou
1/2 cullerada de cafè de cúrcuma mòlta
1/2 cullerada de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de coriandre mòlt
1 cullerada sopera de farina de galeta ( aproximadament)

per la salsa de iogurt:
1 iogurt tipus grec
menta
sal i pebre

Piquem el pollastre amb la picadora, el salem i el posem en un bol. Al mateix bol, hi afegim les espècies, l'ou i els festucs i ho barregem tot. Amb l'ajuda de la farina de galeta, fem una massa compacte (però tampoc no molt!) com si anessim a fer la pilota de la carn d'olla.

Ho posem en un motllo de plumcake o similar i enfornem a foc calent durant uns 45 minuts (dependrà del forn) , quan sigui cuit, ho treiem i ho deixem refredar. Desenmotllem i servim.
Podem acompanyar-la d'una salsa de iogurt amb menta, per exemple: barregem el iogurt amb la menta trinxada i salem i empebrem al gust.