Pa de pita

I per acabar (de moment) amb aquest recull de receptes d'origen libanès que hem estat penjant aquests dies, producte, com us podeu imaginar d'un dinar amb menú "exòtic", el complement indispensable: la recepta del pa de pita.

Ingredients (8-9 peces):
500 g de farina de força
300 ml d'aigua
10 g de llevat de forn
1 culleradeta de sucre
1/2 culleradeta de sal
1 cullerada sopera d'oli

Començarem per dissoldre el llevat en 100 ml d'aigua i amb el sucre. Afegim a poc a poc la farina i anem barrejant. Afegim també la sal i l'oli. Barregem bé dins d'un bol o qualsevol altre atuell. Quan ho tinguem ben lligat, ho passem damunt del marbre enfarinat.

Treballem la pasta amb el palmell de la mà delicadament, cal estirar-la però sense arribar a trencar-la! el procediment per pastar-la serà: fer una bola, estirar amb el palmell, recuperar i tornar a fer la bola i girar 90º a la dreta, repetir l'operació. Treballar la pasta durant uns 10-12 minuts fins que quedi fina i homogènia. Deixem llevar dins d'un bol enfarinat i tapat.

Deixem reposar el bol en un lloc sense corrent d'aire. Cal que la pasta dobli el seu volum. Llavors, la colpegem perquè perdi el volum i la tornem al marbre enfarinat. Fem 8 o 9 peces rodones. Ara treballarem les peces una a una.

Cal treballar amb cura i manipular el mínim imprescindible les boles. Per això recomano calcular quantes peces alhora en poden capiguer en el forn i prepara papers de forn per cada fornada. En el nostre cas, fèiem servir una llauna plana de forn com a pala per moure les pites. Ens cabien 2 a cada fornada.

Agafem una bola i amb el corró i amb ajuda de farina, les aplanem procurant que agafin forma rodona. Cal que ens quedin finetes d'uns 2 mm d'alçada. Es important que no ens facin arrugues ni plecs. Posem la pita damunt del paper amb que la ficarem al forn. Deixem llevar uns 20 minuts tapades amb un drap una mica humit (esquitxat amb una mica d'aigua).

Amb l'ajut d'una llauna plana, portem les pites (recordem que a nosaltres ens caben 2 per fornada) fins al forn, obrim el forn i posem amb paper i tot, les pites damunt les graelles.

Mentrestant, tindrem preparada aigua a bullir i cal que el forn estigui a 250º i cal que hi hagi a sota de tot una llauna on tirar-hi una mica d'aigua bullint. També podem vaporitzar-la si tenim algun estri adequat..  Tot això s'ha de fer ràpid, immediatament haguem posat les pites al forn.

Tanquem el forn i esperem; al cap de 3 o 4 minuts, veurem que comencen a inflar-se. Cal treure-les del forn, quan encara estiguin bastant blanques i tot just comencin a tenir una mica de color. Vigilar que no se'ns cremin. Si tot ha anat bé, s'hauran inflat, de forma que per dintre queden buides com una butxaca.

Pollastre amb menta i mel

Aquesta és una recepta que ens pot servir molt bé per un dia de festa: senzilla de fer, sense grans complicacions en els ingredients i amb un pèl d'exotisme, l'única dificultat es estar atent a la cocció i anar "pintant" de tant en tant el pollastre amb la barreja que us indicarem.

Ingredients (4-5 persones):
1 pollastre de pagès sencer i ja net
uns brots de menta fresca
1 o 2 alls al gust
1 llimona
1/2 tassa de mel
una mica de gingebre en pols
60 g de mantega

Trinxeu els alls i la menta i barregeu-ho totamb el gingebre. Poseu per sota la pell del pollastre la barreja i també per dins del pollastre.

Lligueu les potes i les ales del pollastre amb fil d'embastar perquè en coure'l no perdi la forma.

Escalfeu la mantega i barrejeu-hi el suc d'una llimona i la mel.

Encengueu el forn a 180º. Saleu i empebreu el pollastre i pinteu-lo amb la barreja de mantega i mel.

Per coure'l ho podem fer o bé a l'ast (si en tenim) o be posant-lo damunt la graella del forn i a sota, una llauna amb aigua. Deixem que cogui així a poc a poc i de tant en tant, pinteu de nou el pollastre amb la barreja de mantega, llimona i mel.

Muhammara v.2.0

Feia molt de temps que teniem ganes de fer Muhammara a casa perquè des del primer moment que la vàrem provar en un restaurant libanès ens va encantar a tots. És més que una salsa,és  un acompanyament, un aperitiu i primer plat deliciós i si va acompanyat de pa de pita encara més bo! Li diem versió 2.0 perquè falta un dels ingredients principals: suc de magrana, que no en tenim naltros! però queda igualment molt bé així.

Ingredients (4-5 persones):
3 pebrots vermells escalivats
1 o 2 alls
100 gr de nous pelades naturals
mitja llimona
1 cullerada de cafè de comí mòlt
1 mica de pa sec o torrat
oli
suc de magrana (no en teniem)

Començarem per escalivar els pebrots. Podem fer-ho posant-los nets i sense untar amb oli, sota el grill del forn. Caldrà anar donant-lis voletes fins que siguin tous i la pell torrada. Deixem refredar-los posant-los dins d'un plat i tapant-los o dins d'un olla o qualsevol altre recipient.

Quan els pebrots siguin freds, els pelem, els hi treiem les llavors i els posem al túrmix. També hi posem els alls tallats i pelats, les nous, el comí, el pa sec o torrat, el suc de la llimona, una mica de sal i un bon raig d'oli.
Passem tot pel túrmix fins que tinguem una crema fina. Si queda massa líquida, hi posem més anous o pa. Si queda massa espessa, un raig d'oli i/o una mica del suc que deixen els pebrots escalivats. Rectifiquem de sal. Cal que quedi força densa.

Fonoll gratinat al forn

El fonoll no és gaire emprat a la nostra cuina, com a molt és fa servir pels caldos i en el cas de les llavors per aromatitzar el peix bàsicament. A Italia en canvi el fan servir força com a verdura, a les amanides o com acompanyament del plat principal. Aquesta és una versió de la recepta del fonoll gratinat que és força popular i presenta forces variants.

Ingredients (2 persones):
2 fonolls (el bulb)
1 o 2 cullerades soperes de pa ratllat (o sopa torrada que li deien abans a la Garrotxa)
1 o 2 cullerades de formatge ratllat
sal i pebre
mantega

Es netegen els bulbs i se'ls hi treu alguna part lletjota que puguin tenir. Els tallem a rodanxes no gaire gruixudes. En una olla amb força aigua els fem bullir fins que siguin quasi bé cuits. Els escorrem i els refredem amb aigua freda.

Posem un raig d'oli en una llauna que pugui anar al forn, repartim els fonolls pel damunt, salem i empebrem i cobrim amb una barreja de pa ratllat i formatge ratllat. Repartim trossets de mantega pel damunt.

Posem la llauna a gratinar fins que tingui un color dauradet. Si creiem que el fonoll pot estar una mica massa cru, podem posar el forn i fer que s'acabin de coure.

Tiramisú de maduixots i festucs

Aquesta recepta és una variant del tiramisú  feta amb maduixots i festucs tal i com el seu nom indica. És força popular a la blogosfera italiana i és d'allà on l'hem treta.

Ingredients:
6 o 7 melindros (jo els he comprat, però si els voleu fer vosaltres, recepta aquí)
250 g de maduixots aproximadament
250 g de mascarpone (1 pot)
2 ous
50 gr de sucre + 1 cullerada sopera més
30 gr de farina de festucs (festucs naturals triturats)
30 g de festucs naturals triturats grollerament
1 tassa i mitja de llet
100 gr de xocolata a la pedra
1 culleradeta de cardamom en pols (o de canyella si us agrada més)

Netegeu i aixugeu els maduixots, elimineu-ne les cuetes i talleu-los a rodanxes.

Prepareu xocolata desfeta: poseu en un cassó tota la llet i la xocolata ratllada i, si ho voleu, una culleradeta de cardamom (o una altra espècie que us agradi). Poseu el cassó a foc mitja, i aneu barrejant constanment fins a tenir una xocolata desfeta no gaire espesa.

Repartiu els melindros en el fons d'una safata alta o d'un bol de pirex (també ho podeu fer en copes grosses individuals). Aboqueu la xocolata tèbia pel damunt. Deixeu refredar.

Quan la xocolata estigui ben freda, repartiu els maduixots tallats pel damunt.

Mentrestant, en un bol, barregeu els rovells d'ou amb els 50 g de sucre; quan siguin escumosos i una mica blanquinosos, afegiu-hi una cullerada de farina de festucs i el mascarpone. Seguiu treballant la barreja fins que sigui escumosa de nou.

A part, amb la batedora, treballeu les clares per fer-ne merengues. Quan siguin a mig muntar, hi tirem una cullerada de sucre, això ajudarà a mantenir-les fermes. Seguiu treballant-les fins que siguin fermes de nou i lluents.

Amb molta cura, aneu afegint les clares ja muntades a la barreja de mascarpone. Quan tinguem una pasta fina, l'aboquem amb cura damunt els maduixots. Adornem amb la resta de farina de festucs i amb els festucs tallats grollerament.

Ho guardem a la nevera, millor si s'està com a mínim una nit en fred.

Els festucs cal que siguin naturals, però si ho volem, els podem torrar una mica per augmentar-lis el gust: els posem en una paella (sense oli ni res òbviament) i els posem a foc mitja, amb cura, els anem barrejant i quan comencin a tenir una mica de coloret, els traiem. Cal vigilar de no cremar-los.

Gelat After Eight (xocolata i menta)

Un gelat amb una combinació irresistible: xocolata i menta. No té el color del que vénen a les botigues, però és 100% natural i si us fa il·lusió amb el color ben verd només us cal comprar colorant de pastisseria groc i blau i trobar el to de verd que us agradi (en vénen als supermercats).

Ingredients (6-8 persones):
200 g de nata liquida de muntar
1 brot de menta fresca
2 o 3 preses de xocolata al 70%
1 cullerada de sucre

Començarem per a fer una infusió de la menta i la nata liquida. Hi ha diverses maneres, nosaltres varem posar a bullir tota la nata i immediatament que estava per arrencar el bull, hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar mitja hora aproximadament. La propera vegada, no farem bullir tota la nata: després no la varem poder muntar del tot bé i potser va ser per culpa d'aquesta bullida, per tant, el proper cop, bullirem una petita part i allà farem la infusió. Després que la tinguem freda, la barrejarem amb la resta.

Però ara, tornem al que vam fer nosaltres: varem  portar a bullir tota la nata com dèiem , hi vam tirar la menta i ho vam deixar infusionar. Al cap de mitja hora, vam treure la menta i vam deixar refredar.

Quan la nata estava freda la vam posar un parell d'hores a la nevera perquè es refredes més encara. Passat aquest temps, la vam treure i amb la màquina i les pales per muntar nata, vam començar a muntar-la, quan ens va semblar que agafava consistència, hi vam afegir una cullerada sopera de sucre; això normalment ajuda a pujar millor la nata. Com hem dit abans, vam tenir alguns problemes i no va acabar de muntar del tot bé, però va agafar una certa consistència i ho vam donar per bo.

Mentrestant, havíem trossejat ben petit les preses de xocolata i ho varem barrejar amb la nata. Un cop tot ben barrejat,  i dins d'un recipient de parets resistents, ho vam posar al congelador.

Com que no tenim màquina de fer gelats, de tant en tant, ho trèiem del congelador (cada 2 o 3 hores) i ho barrejàvem el millor que podíem. Això ajuda a evitar que es formin cristalls de gel.  Es fa d'un dia per l'altre i així queda ben gelat!

Arengada amb xipoll

Aquesta recepta l'hem treta un llibre de receptes tradicionals de les Garrigues ("les cuines de les terres de lleida: les Garrigues"); en el llibre hi ha diverses variants i nosaltres n'hem acabat fent la nostra pròpia versió...no queda molt clar si l'acompanyament de l'arengada ha de quedar més o menys sucós, sembla ser que va al gust de qui cuina, per tant nosaltres hem triat donar-li una consistència tipus puré de patates o polenta. Recomanen deixar en oli una estona les arengades per treure'ls-hi la salabró o fer servir sardines de la costa, que són menys salades.

Ingredients (per persona):
1 arengada
2 o 3 cullerades de farina
all i julivert al gust

Començarem per escatar l'arengada: es pot fer perfectament fent-les saltar amb un ganivet amb una mica de serra , només cal tenir en compte de no saltar-lis  la pell.

Un cop tinguem l'arengada neta, la fregim en una paella amb oli. Quan la tinguem ben rosseta, la traiem i la reservem.

En el mateix oli, hi afegirem un parell de cullerades soperes de farina no gaire plenes. Les deixem coure sense que es cremin, el temps que es perdi el gust a farina crua i agafi una mica de color. En aquest moment, hi tirarem l'all pelat i trinxat i el julivert picolat ben fi. La quantitat anirà al gust de cadascú. Li donem un parell de voltes i deseguit, hi afegim una mica d'aigua (1 o 2 tasses de cafè). Remenem bé, perquè es desfaci la farina i deixem que cogui. No deixem de remenar en cap moment. La pasta es lligarà i agafarà la consistència d'un puré. Si ho volem més liquid, hi afegirem més aigua. Deixem que cogui i quan sigui ben cuita i lligada la pasta, retirem del foc i servim com a acompanyament de l'arengada.

Flognarde de peres

Una recepta molt senzilla treta d'un receptari típic de la zona d'Alvèrnia. Molt senzilla de fer (repeteixo) i molt gustosa. En aquest cas l'hem fet amb peres, però també la podem fer amb pomes dolces.

Ingredients:
2-3 peres de Puigcerdà o de Conference
150 g de farina
100 g de sucre
3 ous
500 ml de llet
una cullerada d'anís
1 llimona (per que no s'ennegreixi la llimona)
sucre per decorar


Tallem a llunes primes les peres i freguem els trossos amb llimona a mesura que els anem  tallant perquè no ennegreixin.

Mentrestant, barregem la farina amb el sucre i els ous i quan tinguem una pasta llisa i homogènia i  a poc a poc perquè no s'agrumolli la pasta, hi afegim la llet  i al final de tot, l'anís.

Repartim les peres en una llauna prèviament untada amb mantega. La llauna cal que sigui alta com a mínim 3 o 4 dits. Si cal, folrarem la llauna amb paper de forn; llavors caldrà que untem la llauna, posem el paper i untem el paper per sobre.

Un cop repartides les peres, hi aboquem amb compte la pasta. Enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita.

Deixem refredar un cop ben cuita i hi tirem sucre pel damunt just abans de servir-la.