Patates verdes

Aquest plat és molt senzill de fer i ens pot servir tan com a primer plat que com a acompanyament d'un altre o per portar a la carmanyola. A l'estiu està especialment bo.

Ingredients (2 persones):
4 patates groses
4 o 5 anxoves a l'oli
15-20 tàperes
mànec gran de julivert
branca d'alfàbrega
1 all
oli
orenga
sal i pebre negre

Pelem les patates i les tallem a daus. Les posem a bullir i quan siguin cuites les traiem del foc, les colem i reservem.
Amb l'ajut d'un ganivet, tallem ben finetes les anxoves a l'oli, l'all i les tàperes. També tallem ben finet el julivert i una mica d'alfàbrega. Ho posem en un bol, ho barregem tot i ho amanim amb sal (poquíssima), pebre negre i orenga. Hi tirem oli fins a fer una pasta fluida.
Barregem la pasta dels condiments amb les patates i posem a la nevera. Si deixem que repossin una estona, estaran més bones

Bledes amb verdures i curry

 Aquest plat el van fer fa no gaire per la televisió i ens va semblar fàcil i molt bo. Aquesta setmana l'hem provat i efectivament, val molt la pela: saludable, saborós i amb verdures de temporada i el toc de gràcia del pernil i del curry. Molt recomanable.

Ingredients (2 persones):
1 kg de bledes
1 patata
1 pastanaga
1 pernil salat o "del bo" si en teniu
curry
sal i oli

Tallem les bledes a trossets petits i rebutgem les penques (les podem aprofitar en algun altre plat de verdures). Tallem amb la mandolina del rallador la patata i la pastanaga fins a tenir llesques ben finetes.
En una paella que no s'enganxi, hi posem una mica d'oli i hi tirem l'all tallat petit, a continuació, hi tirem la patata i la pastanaga tallades i li donem unes voltes. Ràpidament, hi tirem també les bledes i una culleradeta petita de curry i hi donem unes voltes. Afegim també unes làmines de pernil. Si fes molt de liquid hi podem posar una mica de farina. Deixem que cogui tot, li donem unes voltes més amb cura i servim.

Bacallà a la mussolina de piquillos

 Aquests dies estic fent un curset molt interessant de bacallà i aquesta és una de les receptes que ja he provat a casa.

Ingredients (4 persones):
4 talls de morro de bacallà dessalat de 120-140 g cadascun
6 grans d'all
oli (3 dl)
1 ou
4 cebes tallades a juliana
6 pebrots del piquillo
sal

En un cassó posem l'oli i l'escalfem fins a 60º. Hi introduïm el bacallà amb la pell cap amunt i el deixem confitar a foc baix durant uns minuts (fins que "canviï" de color a cuit), el traiem del foc i quan s'hagi refredat una mica l'oli, traiem el bacallà i el reservem.
Amb una part de l'oli (sense la gelatina), posem a confitar la ceba amb una mica de salt. Deixem que cogui molt lentament fins que quedi ben tova i cuita. La traiem de l'oli i l'escorrem.
Amb l'altra part de l'oli (sense la gelatina), posem a confitar els alls tallats per la meitat i pelats. Cal que coguin molt lentament fins que comencin a enrossir.
En un morter, aixafem els pebrots del piquillo fins aconseguir un puré molt fi. També hi afegim dos dels alls confitats. Quan tinguem una pasta feta, hi afegim un rovell d'ou i una mica d'oli de confitar els alls (que sigui ja fred). Treballem tot això com si féssim un allioli. Li podem posar si volem un toc de pebre negre.
Muntem la clara a punt de neu i quan sigui ben forta, l'afegim a poc a poc i amb molta cura a la maionesa.
Posem en una safata ,que pugui anar al forn, una capa de la ceba i al damunt el bacallà amb la pell cap avall. Cobrim cada tall amb la mussolina i el posem a gratinar una miqueta fins que agafi un color dauradet.

Coca de calçots

L'últim cap de setmana de Gener vàrem estar a Valls amb motiu de les Decennals i en una de les pastisseries de la ciutat, camí de la mítica plaça del Blat, vàrem veure (i tastar) una coca de calçots. Aquesta és la nostra versió.

Ingredients:
per a la pasta:
250 g de farina
125 cc de cervesa
50 cc d'oli
sal
llevat royal

pel farcit:
10 o 12 calçots
salsa salvitjada

En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli i la cervesa. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més cervesa. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . Deixem reposar-la una mitja horeta.
Mentrestant, netejarem una mica els calçots i els tallarem més o menys tots igual de llargs. Els posem al forn a coure una mica. quan comencin a estar tous, els traiem i els deixem refredar.
Agafem la pasta i l'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona), fent-la més o menys rectangular. Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli.
Posem els calçots al damunt al gust i enfornem. Caldrà que el forn estigui calent i a 180º. Potser caldrà tapar amb paper de cuina una mica els calçots durant la cocció. Quan sigui cuita la coca, la traiem del foc, hi tirem una rajolí d'oli pel damunt i hi escampem la salvitjada. Ja es pot servir.

Salvitjada, la salsa dels calçots

Ara que estem en temporada de calçots i calçotades aprofitem per penjar la recepta de la salvitjada, la salsa que acompanya els calçots. Sovint ens trobem que els serveixen acompanyats de romesco, però teòricament, hauria de ser aquesta la salsa on sucar-los. En realitat, és de la mateixa família, però amb la important diferència que porta una mica de julivert i ,sobretot, menta; també es diferencia en que només porta ametlles torrades i no pas avellanes, però en aquesta salsa, com amb la romesco hi ha moltes varietats, i amb el tema de les avellanes, comencen les diferències. No cal dir que, igual que passa amb el romesco, hi ha qui posa els ingredients en cru, hi ha qui els escaliva i qui els fregeix. Aquesta és la nostra versió.

Ingredients (4 persones):
alls al gust (2 petits, en el meu cas)
2 o 3 nyores (haurien de ser pebrots de romesco, però jo no en tinc)
2 tomàquets
1 llesqueta de pa (la molla)
8 o 10 ametlles
menta (unes fulletes)
julivert (una branqueta)
oli
vinagre
sal i pebre negre
bitxo (opcional)

Començarem per posar un parell d'hores abans les nyores en aigua perquè s'hidratin. Quan ja siguin hidratades, rascarem amb la punta d'un ganivet per separar la pell de la polpa (no cal dir que tirem la pell i les llavors). Reservem la polpa.
Escalivem els tomàquets, els alls amb pell i torrem el pa. Els alls quan siguin cuits, els hi traiem la pell. Als tomàquets els hi traiem la pell i les llavors i ens quedem només la polpa. Del pa ens quedem amb la molla torrada i li tirem un raig de vinagre, apretem amb les mans per a treure-li l'excès de vinagre i reservem.
Ara, depenen de les ganes de treballar que tinguem, agafarem o bé el morter o bé el túrmix.
Si agafem el morter, començarem per picar les ametlles, el pa, els alls, la menta i el julivert amb una mica de sal. Quan això estigui ben picat , hi afegirem el tomàquet i la polpa de les nyores, si no ho fem així no quedarà ben picat. Quan estigui tot ben picat, hi afegirem l'oli i una mica de vinagre.
Si agafem el túrmix, podem posar tots els ingredients alhora, excepte el vinagre i l'oli, que només en posarem un rajolí. Quan hagi quedat ben triturat i lligat, llavors hi tirem l'oli i una mica més de vinagre.
El vinagre cal posar-lo amb moderació, no és una salsa avinagrada, només cal que tingui un toc.
Es millor fer-la d'un dia per l'altre, i a l'endemà rectificar de sal i pebre negre si volem. També hi podrem posar una mica més d'oli o de vinagre segons el gust. (i de picant, si ens agrada)

Peres "flor d'hivern" amb marialluïsa i canyella

Aquestes són unes postres molt i mot senzilles; l'ingredient principal són les peres "flor d'hivern". Les vaig veure per primer cop fa un parell de mesos en una botiga del barri, si abans n'havien portat, jo no m'hi havia fixat mai....són unes peres molt curioses, que maduren molt poc a poc, grosses, una mica botorudes...esperant que maduressin, de fet, vaig perdre la paciència i vaig decidir bullir-les amb una mica de marialluïsa i canyella a veure que passava...El resultat va ser òptim!

Ingredients:
1 pera per persona (son molt grosses)
una branca de marialluïsa
mitja branca de canyella
1 llimona
mel o sucre o canyella en pols (opcional)

Es posa aigua a bullir amb una mica de canyella i marialluïsa. Mentrestant, es pelen les peres i es tallen a quarts o a octaus. Es freguen amb un tros de llimona per evitar que ennegreixin. Quan l'aigua comenci a bullir, hi tirem les peres i també el tros de llimona (farem que es tornin més blanques). Quan siguin cuites, les traiem del foc, les escorrem i quan siguin fredes, les servim. S'hi pot tirar pel damunt sucre o mel o una mica de canyella.
També estan molt bones cuites al forn!.

Trinxat...del Poblenou

El trinxat de la Cerdanya s'ha fet molt popular com a plat "típic" d'hivern, senzill i saborós alhora i quasi diria com emblema de la comarca... però la meva àvia que ni era de la Cerdanya ni hi havia estat mai, el feia sovint (i sospito que molta altra gent). Era un plat sense nom, una manera d'aprofitar el que sobrava del dinar a l'hora de fer-se el sopar: es cuinava patata i col per dinar (plat típic de l'hivern, quan les verdures només les trobaves dintre de temporada) i el que quedava, l'aprofitàven al vespre acompanyant-lo sovint de cansalada.
Però hi ha variants, que explicarem també tot seguit.

Ingredients (2 persones)
2 o 3 patates
un tros de col (al gust)
uns talls de cansalada
oli, sal
all
tomàquet (opcional)
botifarra negra (opcional)

Es bull la patata a trosos sense la pell, quan porti uns minuts coent, hi tirem la col ja neta i tallada. Salem. Quan tot sigui cuit, ho colem i reservem.
A part, en una paella, hi posem un all tallat petit i deixem que enrosseixi. Afegim els talls de cansalada i deixem que es facin bé, els treiem i reservem. Afegim llavors la patata i la col, li donem unes voltes a la paella , ho aixafem tot amb la forquilla i deixem que es cogui durant uns minuts i ja ho tindrem. Emplatem i decorem amb la cansalada.
Si no tenim cansalada o no ens agrada, la podem substituir per botifarra negra cuita i tallada a rondanxes.
Si afegim uns tomàquets talladets a dauets i deixem que es coguin ( just després de treure-hi la cansalada i abans d'afegir-hi la patata i la col) també quedarà molt bo; en aquest cas, els aixafarem juntament amb la col i la patata.

Escudella barrejada

 Aprofitant aquest dies de fred hem tornat a fer aquesta recepta tan clàssica..recordo que de petita a l'hivern es feia sovint a casa, però ara feia temps que no la menjava...Un plat únic potser contundent, però absolutament reconfortant en dies de molt de fred.

Ingredients (4 persones):
1 os salat de porc
1 os normal de porc
2 porros
1 patata
1 ceba
1 tros de col (al gust)
2 pastanagues
50 g d'arròs
50 g de fideus
100 g de mongeta cuita
100 g de cigrons cuits
uns talls de botifarra negra
1 pit de pollastre
1 tall de vedella
2 ales de pollastre
menuts si en tenim: carcanades, colls, pedrers....

Començarem per fer un caldo. Omplirem una olla grossa amb aigua i en fred, hi tirarem la carn; anirem escumant cada cop que sigui necessari (fa una mena de bromera que cal anar traient). Llavors, quan ja no faci bromera, hi tirarem la verdura i deixarem que cogui. Quan la verdura sigui cuita, ho colarem, reservarem el brou i tallarem la verdura a trossos petits. La carn també la tallarem a trossos petits i si cal desossarem el pollastre i la vedella.
En un pot o en una olla més petita, posarem una part del brou , la que creguem que sigui suficient per a fer l'escudella barrejada. Quan comenci a bullir, hi tirarem la verdura tallada petita, hi afegirem els llegums cuits,i immediatament els fideus i l'arròs. Quan aquests siguin quasi cuits, hi afegirem la botifarra negra tallada a rodanxes i la carn a trossos. Deixarem que els fideus i l'arròs acabin de coure's i servirem.