Macarrons (bé, galets) amb llengua de vedella

 

Un altre plat de menuts...i és que ens ha donat per aqui!! ens encanten els plats de fer xupxup i portem algunes setmanes amb un dia o altre proporcionant-nos el temps suficients...com sempre,la llengua de vedella  l'hem comprat als tripaires de Santa Caterina ja cuita.

Ingredients (2 persones):

1/2 llengua de vedella ja cuita (als tripaires del mercat) i tallada a dau
300 g de galets grossos (haurien de ser macarrons però els teniem més a mà)

1 ceba grossa

2 tomàquets madurs

1 fulla de llorer

1-2 alls 

una  mica de llet

mantega i formatge ratllat per gratinar

Començarem per picolar la ceba ben menuda i sofregir-la en una paella amb oli. També hi afegirem l'all picolat i la fulla de llorer. Quan comenci a estar ben transparent, hi afegim el tomàquet ratllat i quan aquest comenci a concentrar-se, el raig de llet. Deixem que cogui i rectifiquem de sal i pebre. Reservem,

En una cassola, afegirm-hi un raig d'oli i saltejem la llengua prèviament salpebrada. Quan tingui coloret, hi afegim la salsa i els macarrons o galets prèviament bullits. Ho barregem tot. Si la cassola pot anar al forn a gratinar, ho deixem tot a la cassola, si no, ho haurem de passar a una llauna que pugui anar al fonr.

Distribuim pel damunt de la llengua i els galets uns petits dauets de mantega i el formatge de gratinar al gust. Gratinem fins que tingui color i servim!

Cor de vedella amb macarrons (o fideus gruixuts)

 

En honor del cuner Ignasi Domènech, sí el del mític llibre "La Teca"!, hem fet aquesta recepta. Aquest any es celebranels 150 anys des  del seu naixament i quina millor manera es pot tenir d'homenatjar-lo què repassant i tornant a fer les seves receptes? o millor dit, les receptes de cuina catalana que ell va recollir? Fa un temps vam ja publicar una variant d'aquesta recepta tambe recollida al llibre feta amb patates i pèsols...amb macarrons queda especialment bona, per nosltres...

Ingredients (4 persones)

1/2 cor de vedella
200 g de macarrons
1 ceba
2 claus d'olor
1 branca de farigola
1 fulla de llorer
canyella en pols
per la picada: julivert, dos alls, un grapat d'avellanes

Fem que el tripaire ens talli el cor de vedella a daus. A casa, el posem en aigua i un rajet de vinagre per a deixar-lo ben net.

En una cassola, posem un raig d'oli i sofregim els daus del cor prèviament escorreguts i salats, empebrats i empolsinats amb canyella al gust. Hi afegim deseguida la ceba tallada petitona. Afegim-hi també els claus, el llorer i la farigola.

Quan comenci a agafar color, hi afegim aigua per a cobrir la carn i deixem que es cogui. Quan sigui quasi fet, hi afegim els macarrons. Deixem que bulli cinc minuts fort i abaixem al mínim el foc. Mentrestant, fem la picada. Quan sigui ben fina, la deixatem amb el suc i l'afegim. Deixem que acabi de coure i rectifiquem de sal si cal. Ha de quedar un pèl sucós.

Macarrons amb musclos de llauna

 Una recepta boníssima i curiossísima dels mercats de Girona: tenen una petita revista on hi apareixen receptes de cuina tradicionals,  modernes, més elaborades o més senzillotes..en fi, molt variades..Aquesta ens va cridar l'atenció ràpidament...

Ingredients (2 persones):

300 g de macarrons

1 llauna de musclos en escabetx

1/2 mitja llauna de tomàquets naturals sencers (o 2 tomaquets ratllats naturals)

Fem un sofregit amb el tomàquet i quan sigui ben concentrat, hi afegim la llauna de musclos amb el suquet i tot.

A part, cuinem els macarrons al gust, un cop cuits i escorreguts, els afegim a la cassola del tomàquet i els musclos, sacsegem bé, deixem que cogui tot junt un parell de minuts per a barrejar bé els gustos..i ja ho tenim!!!

Fideus rossejats amb formatge i pebre negre

 Aquesta és una recepta pràcticament idèntica a la que apareix a la revista dels mercats de Girona de gener del 2021...una mena de fideus rossejats amb formatge que naltros, com a fanàtics del formatge no podiem deixar de passar...

Ingredients (2 persones):

160 g de fideus aproximadament

100 g aproximadament de formatge que es pugui arribar a fondre de gust una mica fortet (nosaltres teniem un de sobre de gratinat aquest cop, tot cal dir-ho)

pebre negre acabat de moldre

brou suau millor vegetal o de carn

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i enrossim els fideus. A part, comencem a escalfar el brou.

Quan els fideus comencin a tenir coloret, hi afegim a cullerots el brou ben calent fins que els fideus deixin de xiular. Deixem que faci xup-xup a foc mig i quan sigui pràcticament fets els fideus, hi afegim el formatge ratllat o trossejats i anem remenant per a que tot es fongui i barregi. 

La sal la posarem a l'últim moment i vigilant que el formatge no ho faci tot massa salat. Quan els fideus sigui cuits i no hi hagi ja brou, ho traiem del foc, ho emplatem i empolsinem de pebre negre a gust.

Lasanya d'arròs i algues

 

Aquesta recepta corre per la xarxa i també es va publicar en una revista; originariament està pensada per a fer croquetes i, aquesta era la nostra idea també..però ens vam adonar que la pasta o bé no ens va acabar de quedar del tot bé o bé era massa "fluida" per la nostra idea del què són o han de ser les croquetes i que anavem a suar sang en fer-les..així que vam canviar de idea, aprofitar que encara teniem unes plaques de canalons al rebost i salsa de tomàquet i vam fer uns canvis d'última hora o si voleu, una versió ben lliure de la recepta original...Da'ltra banda, d'aquesta manera hem trobat que queda més lleugera que no pas havent de fregir-ho tot..

Ingredients (2-3 persones):

100 g d'arròs

400 g d'aigua

300 g de verdures variades picades: porro, pastanaga, xirivia, all i julivert

100 g d'algues barrejades (les venen així) variades (compte! la diferenecia de pes entre seques/hidratades                                                                                         es enorme)

Beixamel (per a fer el farcit):

50 g de mantega

llet

una cullerada sopera de farina

formatge per a gratinar

També: tomaquet madur per a fer sofregit o tomaquet de llauna sofregit

Plaques de canalons

Começarem per hidratar les algues. El pes augmenta molt, per tant, si les pesem abans d'hidratar-les, millor que no arribi ni a 50 g.

En una paella grossa, hi afegim un raig d'oli i hi sofregim les verduretes tallades ben fines. Quan siguin cuites i amanides amb sal i pebre, hi afegim l'aigua bullint i quan torni a arrencar el bull, l'arròs. Deixem que cogui uns 5 minuts a foc fort i despres tapem i deixem uns 8 minuts a foc lent. Un cop cuit, aturem el foc i hi  afegim les algues i ho barregem tot.

Ara, aquesta pasta la podem treure de la paella i reservar-la a part o podem fer servir una altra paella. 

En tot cas, hi posem la mantega i la farina i deixem que es desfaci la mantega i que la farina es torri una mica sense cremar-se, anem afegint llet per a deixatar-ho tot i mirem que no es faci grumolls remenant constanment. Hi afegim les verdures i seguim remenant i afegint llet si cal. Afegim una mica de formatge de gratinar i remenem per a que es fongui bé. Rectifiquem de sal i pebre si cal. Remenem fins que tot sigui ben lligat i la pasta tingui consistència i faci volcanets.  Reservem. Millor la tapem amb una mica de paper film per evitar que faci crosta.

Aquesta pasta la podem fer el dia abans.

Ara posem una olla grossa al foc amb molta aigua i un raig d'oli i sal. Quan comenci a bullir, anem coent les plaques segons les instruccions del fabricant, sobretot cal mirar el temps. Quan siguin cuites, les retirem i submergim en aigua freda (bol gros) per a tallar la cocció. Després les podem anar posant sobre un drap net de cuina per aixogar-les. 

En una placa que pugui anar al forn, hi escampem una mica de sofregit de tomàquet i col.loquem una primera capa de plaques de canelons, damunt una capa de la pasta de verdures, una altra capa de plaques de canelons etc.. fins a acabar amb una capa de plaques de canelons. Aboquem pel damunt el sofregit de tomàquet i una mica més de formatge de gratinar. Ho posem al forn a gratinar i quan tingui coloret, ja ho podem servir.

Canons amb conill V. 2.0

 

Aquesta és una variant d'una recepta tradicional menorquina...els canons són macarrons més finets, però com que no en tenia, jo vaig fer servir macarrons de mida clàssica. Pel que fa a la resta, vàrem seguir la recepta tradicional tan bé com vàrem poguer.

 Ingredients (2-3 persones):

250 g de canons o macarrons

1/2 conill tallat a trossos

1/2 pebrot verd

1-2 tomàquets ben madurs

1/2 ceba

1-2 all

1 fulla de llorer

all i julivert

 

 Primer de tot, en una cassola de fang, sofregirem els talls de conill prèviament salats i empebrats i els reservarem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba tallada fina i el pebrot verd i els alls i el llorer. Deixarem que cogui i es confiti a foc baix uns 5-10 minutets o fins que estigui tot transparent, llavors hi afegim els tomàquets tallats o ratllats (segons gust) i deixarem que es concentri el sofregit. Llavors hi afegirem els talls de conill (excepte el fetge), remenarem, deixarem que faci xup-xup uns minuts i ho cobrirem amb aigua i quan comenci a bullir (haurem pujat el foc), hi aboquem els canons (un grapat per persona). D'aigua, un plat soper per persona també ens anirà bé. Deixem que cogui i quna sigui quasi fet, hi afegim una picada amb el fetge de conill, all i julivert. Cal que quedi caldoset.

Canelons de mató

 

Una recepta de canelons un xic més lleugereta que els clàssics de sant Esteve, potser no el més indicat de cara a la calor, però no ens en vàren poder estar!

Ingredients (4 persones):

1 paquet de plaques de canelons

300 gr de mató

4 anxoves en sal

150 g de formatge roquefort o similar

2 ous dusos

per la beixamell:

1/2 de llet
2 cullerades soperes ben plenes de farina
mantega (una nou)
sal, pebre negre i (opcional) nou moscada 

En un morter o en un bol on puguem picar-hi, barrejarem el mató amb les anxoves i els ous durs ja pelats fins a fer-ne una pasta. Reservarem a la nevera.

Bullirem les plaques de canelons seguint les instruccions del fabricant, i les anirem estenent damunt d'un drap de cuina ben net.

Omplirem amb una cullerada sopera aproximada, les plaques i les anirem enrotllat fins a formar-ne els canelons. Els posarem damunt d'una safata o llauna que pugui anar al forn on , primer de tot, hi haurem escampat una mica de llet (una o dues cullerades ens faran ja servei).

En un cassó, desfarem el roquefort amb una miqueta de llet i ho reservarem. Amb la resta de la llet farem la beixamell de la forma habitual, es a dir: en un altre cassó, desfarem la mantega, quan sigui fossa, hi afegirem la farina i farem que es cogui una mica sense arribar a torrar-se. Llavors, anirem incorporant la llet mica en mica amb molta cura de no fer grumolls. Quan tot sigui ben lligat, hi afegim el roquefort, salem i empebrem i anem rementant fins que la beixamell ens agafi consistència i sense que ens arribi a bullir mai. Quan la tinguem ja feta, l'escamparem damunt els canelons. hi posarem formatge de gratinar pel damunt i ho posarem al forn fins que la beixamell es gratini.

Fideus a la cassola amb ànec i naps

 Avui ens hem saltat una mica el règim i hem fet aquest fideus a la cassola amb menuts d'ànec que teníem per la nevera i uns naps ben tendres que també teníem guardats.

Ingredients (2 persones):

180 g de fideus gruixuts

menuts d'ànec (coll, pedrer, carcanada, ales..)

2 naps

1 pastanaga

1 ceba petita

2 o 3 tomàquets mitjans madurs

1/2 pebrot verd italià

1 all

julivert

brou de verdures o aigua

 

En una cassola de fang, enrossirem amb poc oli els talls d'ànec, previament salats i empebrats. Quan tinguin color, els retirarem i reservarem i traurem també tot el greix que hagi pogut fer. 

A la mateixa cassola, enrossirem l'all i el retirarem i començarem a fer un sofregit amb la ceba tallada molt petita i ho salarem al gust, passats uns minuts, hi afegim el pebrot tallat ben fi. Quan sigui mig rossa, hi afegim els naps pelats i tallats com si fossin patates i la pastanaga pelada i tallada a rodanxes. Quan sigui la ceba ben feta, hi afegim els tomàquets ratllats i salats. Deixarem que es concentri i es faci bé el sofregit i hi afegirem els talls d'ànec. Afegim els alls que em enrossit prèviament i el julivert que haurem picat al morter.  Deixem uns minuts i hi afegim els fideus, barregem bé tot perquè agafin els gustos del sofregit i llavors, hi aboquem l'aigua o brou bullent (ho haurem posat en un cassó a part i mantingut ben calent, a punt de bullir) . Deixem que faci xup-xup, sacsejant de tant en tant perquè no s' enganxi el cuinat a la cassola. Quant els fideus siguin quasi bé cuits, rectifiquem de sal, deixem que acabi de coure. Apaguem el foc, deixem reposar cinc minuts i ja ho tindriem!

Seviyan kheer (fideus ensafranats dolços)

Una recepta ben senzilla i exòtica...fideus dolços ensafranats..típic de la India, per berenar o de postres..

Ingredients (2 persones):

2oo g de fideus de cabell d'àngel

brins de safrà

1 cullerada de mantega

sucre al gust

llet

En un cassonet amb uns dos o tres dits de llet tèbia, infusionem el safrà.

Mentrestant, en una paella, escalfem una mica de mantega (o oli si ho prefriu) i quan sigui calent, enrossim els fideus com si anessim a fer fideus rossejats.  Quan tinguin coloret, hi aboquem primer la llet infussionada amb safrà i després una mica més de llet fins que els fideus deixin de xiular. Ràpidament hi aboquem dos o tres dits més de llet perquè cal que ens quedin caldosos. (A la foto ens van quedar força eixuts). Hi aboquem també el sucre al gust i una miqueta de sal. Deixem coure els fideus i quan siguin cuits...servim!! Bo, exòtic i fàcil de fer...

Cous-cous de peix a la manera de Trapani

Un plat que feia molt i molt de temps que volíem fer: el cus-cus de peix típic de Tràpani i la part de Ponent de l'illa de Sicilia. Aquesta versió del cus-cus és una de les herències que els àrabs varen deixar en el seu pas per l'illa....L'el.laboració del plat a la manera tradicional és una mica llarga, perquè cal coure els grans del cus-cus en unes olles especials, separar els granets, etc nosaltres hem fet la versió ràpida...

Ingredients (2 persones):

200 g de cus-cus precuit
Peix variat , en el nostre cas, mig llobarro i uns talls de rap amb un tros de fetge de rap inclós
Caps i espines de peix o morralla per a fer-ne brou
2-3- tomàquets ben madurs
2 ceba
1 pastanaga
1 fulla d'api
2 fulles de llorer
uns brins de safrà
all i julivert
una o dues cullerades soperes de farina d'ametlla crua


Amb els caps i les espines del peix o la morralla, una de les cebes, la fulla d'api i la fulla de llorer, farem un brou de peix. Caldrà posar-ho tot en una olla amb molta aigua quan aquesta bulli. Salarem i deixarem coure durant una mitja hora. Reservarem el brou colat.

En una cassola, amb un raig d'oli, sofregirem la ceba i els alls i les pastanagues tallades finetes i hi afegirem una fulla de llorer. Quan siguin cuites, hi afegim el tomàquet ratllat, amb una mica de sal i una mica de sucre, el safrà dissolt en una mica d'aigua calenta i el julivet trinxat. Deixarem que es concentri bé el suc.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim el peix tallat a trossos, salat i empebrat. També hi podem afegir les molles que poguem aconseguir de netejar el peix o les espines que hem fet servir pel brou. Deixem que cogui i hi afegim la farina d'ametlla per espessir bé el suc. Ha de quedar ben dens. Rectifiquem de sal i de pebre.

Mentrestant, en un recipient que aguanti la calor, hi posem el cus-cus , salem i hi aboquem el brou de peix que hem fet prèviament ben calent. Millor seguir les indicacions del fabricant de cus-cus respecte a quantitat de brou i temps per a que cogui. Normalment, funciona bé afegir-hi la mateix quantitat de pes de brou que de pes de cus-cus. Quan els grans siguin cuits, hi afegim un bon raig d'oli, i remenem amb una cullera o forquilla perquè no s'enganxin entre ells els granets.

Servim el cus-cus acompanyats del peix amb el suc. Tot en el mateix plat o bé, ho portem tot a taula i que la gent es posi de cada cosa el que vulgui en la proporció que li vingui de gust.

Escudella de llegums

Una altra escudella, aquest cop amb força predomini de verdures i llegums. Aquest any no ha fet gaire fred, però malgrat això hem pogut fer encara alguna escudella; d'això fa temps es clar, però no ho hem pogut penjar fins ara.

Ingredients (2-3 persones) :

80 g de mongetes blanques o fessols (també podriem fer meitat de fessol i meitat de cigrons) ja cuits
60g o un grapat d'arròs
60 g o un grapat de fideus
1-2 xirivies
1 tall de carabassa
1 ceba
1 manac de bledes
1 tomàquet
1 os de porc salat

En una olla ben grossa, hi posem força aigua (6-8 l) i l'ós de pernil i deixem que bulli. Passada una hora o hora i mitja, hi afegim les verdures netes, pelades i tallades excepte les bledes que ho farem més tard. Deixarem que bulli tot fins que siguin cuites les verdures pràcticament i llavors hi afegirem les bledes que couen més ràpid.

Quan sigui tot pràcticament cuit (vigileu el porc!), hi afegim l'arròs i els fideus. Quan aquests siguin pràcticament cuits, hi afegim els fesols i els cigrons si fos el cas. Rectifiquem de sal, i apaguem el foc i servim.

Canelons d'espinacs amb panses i pinyons

Els clàssics espinacs a la catalana en forma de canelons...boníssims!!Podeu fer-los des del començament o ser una mica dropos i fer servir un d'aquests preparats d'espinacs amb panses i pinyons que es troben al mercat...però ja que estem en temps d'espinacs, podem aprofitar per a fer-los amb material fresc, no?

Ingredietns (2-3 persones):

1 kg d'espinacs frescos
1 grapat de panses
1 grapat de pinyons
1 gra d'all

1 cullerada de farina
50 g de mantega
un raig de lletper la beixamel (com fer-la):
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera)
mantega
sal

per la salsa de tomàquet (opcional):
2-3 tomàquets madurs
sal i sucre


Començarem per a netejar i trinxar els espinacs. Els reservarem .

Tindrem en aigua durant un parell d'hores les panses i els pinyons perquè s'hidratin.


En una paella ben grossa, hi posarem un raig d'oli i l'all trinxadet. Li donarem un parell de voltes i hi afegim les panses i els pinyons ben escorreguts. Quan comencin a agafar coloret, però poc, hi afegim els espincs que faran moltíssim bulto! salem una miqueta i anem remenant amb cura i paciència i ja veurem com disminueixen moltissim. Quan siguin ben cuits, reservem.

Ratllem els tomàquets i en fem un sofregit en una paella amb la sal i una miqueta de sucre fins que sigui ben concentrat. Reservem.

A la mateixa paella , per exemple, on hem fet els espinacs, hi afegim la mantega (una cullerada sopera més o menys), els espinacs i remenem bé. En uns pocs minuts, hi afegim la farina i deixem que cogui perquè sino, ens quedarà crua i es notarà molt. Hi afegim un raig de llet (aprox. un got no gaire ple). Anem remenant constanment a foc lent, la pasta se'ns lligarà i començarà a desenganxar-se de les parets de la paella i a fer bombolles a la superfície que "explotaran" com petits volcanets. Rectifiquem de sal i pebre.

Un cop feta la pasta, l'abocarem en una safata i passats uns minuts la cobrirem amb paper-film de cuina per evitar que es faci "crosta". Deixarem refredar. Es convenient fer-ho el dia abans o unes hores abans, doncs cal que la pasta estigui completament freda i reposada alhora de fer els canelons.

Per bullir el canelons començarem per posar una olla grossa al foc amb aigua abundant i un bon raig d'oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem una a una les plaques de canelons i deixarem que es coguin. El temps dependrà del fabricant (esta indicat a la capseta). Quan la pasta sigui cuita, la retirarem de l'olla amb l'ajut d'una escumadora una a una (comte! són fràgils i es poden trencar) i les posarem a refredar en un cossi o bol gros amb aigua freda.

Quan les plaques dels canelons siguin fredes, les traiem de l'aigua i les posem damunt d'un drap que tindrem estès al marbre de la cuina per exemple. Repartim totes les plaques pel damunt del drap (o draps) i llavors anirem posant cullerades de pasta més o menys a la meitat de la placa. Ull! les plaques no són quadrades, són rectangulars per tant, es millor farcir-les i enrotllar-les seguint la banda més llarga. El farcit no ha d'arribar a les vores de la placa però ha d'estar repartir. Enrotllem el caneló i el posem a la llauna o plat que anirà al forn. Al fons de la plata o dels platets, hi posem una mica de llet. Repartim els canelons per la llauna o els platets i reservem.Entre caneló i caneló, repartirem una mica de salsa de tomàquet si volem.

Ara començarem a fer la beixamel: en un cassó , hi posarem la mantega (uns 50 g) i la farina (50 g també o una cullerada grossa ben plena). Remenant constanment, deixarem que es cogui la farina sense que arribi a tornar-se marró (voldria dir que se'ns ha cremat). Quan comenci a canviar una mica de color, hi afegim la llet (un mig litre), i una mica de nou moscada ratllada i sal. Remenem constanment a foc baix. Cal que vigilem que no bulli , si creiem que pot estar a punt de bullir, ho traiem del foc i anem remenant una estona fora del foc, això farà baixar la temperatura.  És millor remenar amb un batedor de cuina, evitarà millor que se'ns facin grumolls. Cal tenir una mica de paciència perquè pot tardar uns 10 minuts a començar a espessir; ara, un cop comença, acostuma a espessir molt ràpidament.

Quan tinguem la beixamel feta, l'abocarem damunt la llauna dels canelons o dels platets. Empolsinem amb formatge ratllat i uns tallets molt fins de mantega i els posem a gratinar al forn. quan tinguin una mica de color, ja es poden servir

Fideus rossejats amb ouada de llobarro

Avui presentem el que seria una variant improvisada d'uns fideus rossejats de tota la vida...vàrem comprar llobarro i duia una bona quantitat d'ouada; aixi que vam decidir aprofitar el tall per fer a la planxa , mentre que el cap i les espines i l'ouada varem fer aquests fideus rossejats.

Ingredients (2 persones)
2 ouades de llobarro
el cap i les espines dels dos peixos
200 g de fideus del 5
una mica de julivert
all-i-oli per acompanyar
1 o 2 alls

Comneçarem per a fer un brou amb el cap, les espines i el julivert. Posarem un pot al foc amb aigua abundant i quan bulli, hi tirem el cap i les espines del llobarro i el julivert i una mica de sal. Deixem que bulli mitja hora, rectifiquem de sal i retirem les espines i el cap. Traiem les molles de carn que hi puguin tenir i les reservem.

En una cassola o paella, sofregim un all fins que sigui rosset, però no cremat. El retirem i en el mateix oli, hi aboquem els fideus, remenem per tal que tots agafin un color ros. Arribats a aquest punt, hi aboquem el brou que haurem fet bullir de nou, fins que deixi de xiular en afegir-ne. Deixem que faci xup-xup a foc fort i a mitja cocció, hi afegim l'ouada. Rectifiquem de sal i deixem acabar de coure. Apaguem el foc, deixem reposar uns cinc minuts i servim amb l'all-i-oli.

Pasta (plomes) amb ceba i cansalada

Una recepta ben fàcil de fer......

Ingredients (2-3 persones):
250 g de pasta , en aquest cas, plomes
2 o 3 talls gruixuts de cansalada viada
1 o 2 cebes mitjanes
formatge ratllat
2 alls
1 bitxo (opcional)

En una paella, comencem a enrossir la cansalada tallada a daus. Quan comenci a agafar color, hi afegim la ceba picolada fineta. Salem i empebrem, hi afegim el bitxo si ens agrada una mica picant i deixem que es faci bé el sofregit.

A part, bullim amb molt aigua i sal la pasta el temps que ens digui el fabricant. Colem la pasta quan sigui ja feta i la posem en una plàtera o directament als plats.

Quan el sofregit estigui ben fet i encara calent, l'aboquem damunt la pasta. Servim amb el formatge i que cada comensal, se'n posi tant com vulgui!

Fideus a la cassola amb fetges i pedrers

Avui us presentem una variant dels fideus a la cassola feta per aprofitar els menuts del pollastre. Econòmic i boníssim!!

Ingredients (2 persones):

150 g de fideus grossos

1 patata
1 pastanaga petita

2 o 3 tomàquets

1 ceba

2-3 pedrers de pollastre o gallina

2-3 fetges de pollastre o gallina

500 cc d'aigua

all i julivert

Primer començarem per sofregir els alls en una cassola de fang amb una mica d’oli i quan comencin a agafar color, retirar-los del foc.

Llavors afagirem a la cassola la ceba i deixarem que suii i es torni transparent. Hi afegim també la pastanaga tallada a rodanxes o a palets finets. Afegirem el tomàquet ratllat i els pedrers tallats a trossos i deixarem que cogui uns minuts. Passat aquest temps, hi afegirem la patata a làmines fines. 

Fins aquí ho teníem a poc foc Quan les patates comencin a coure, hi afegim els fetges.

Hi abocarem l'aigua calenta i deixarem que cogui a mig foc. Quan l'aigua comenci a bullir, contarem 20 minuts i llavors hi tirarem els fideus i els alls prèviament sofregit picats al morter amb una mica de julivert. Vigilarem l'aigua i si cal, n'hi afegirem més però calenta.

Ho deixarem 10 minuts més i ja ho tindrem a punt.

Lassanya de carabassa i botifarra de perol

Una recepta diferent per a menjar carabassa....en lassanya...a la xarxa italiana trobareu diverses variants amb o sense carn, nosaltres les hem "adaptades" afegint-hi botifarra de perol..també hem fet servir una carbassa hokkaido que no cal pelar....la quantitat de carabassa està posada un xic a ull perquè no varem pesar-la i no podem concretar el pes més enllà que era d'aproximadament un kilo

Ingredients (4 persones):

1 kg aprox. de carbassa hokkaido
1 botifarra de perol petita
1 ceba petita
1 all tendra
1 got de vi blanc

per la beixamel:

500 g de llet
40 g de mantega
3 cullerades ben plenes de farina
una mica de canyella en pols
una mica de nou moscada en pols

formatge ratllat
mantega
unes 12-14 plaques de canalons


Començarem per a fer bullir o fer al forn (amb sal, etc) la carabassa fins que sigui cuita, sense llavors , però en el cas de la varietat japonesa es pot fer amb pela i tot. Quan sigui cuita, la retirem del foc, la deixem refredar i l'aixafem (la polpa) amb una forquilla i reservem.

En una cassola grossa sofregim la ceba tallada ben fina i l'all també ben picolat. Quan comenci a transparentar, hi tirem el vi blanc i deixem evaporar i reduir de nou. Afegim la botifarra de perol esparrecada i deixem que cogui.

Quan la botifarra sigui cuita, hi afegim la carbassa triturada i barregem bé, salem i empebrem. Deixem coure uns minuts rectificant de sal i pebre negre. Reservem.

Mentrestant bullim les plaques de canelons segons les instruccions del fabricant i amb aigua abundant.

En una llauna que pugui anar al forn, hi posem una primera capa de plaques de canelons i al damunt la barreja de botifarra i carbassa. Damunt hi posem una altra capa de plaques i una segona capa de farsa. Acabem amb una tercera i última capa de plaques de canelons. Reservem.

A part, fem una beixamel de la forma habitual. (aquí). L'aboquem pel damunt de la lassanya i hi posem una mica de mantega pel damunt i empolsinem bé amb formatge ratllat. Ara només ens faltarà posar-la a gratinar i servir-la!

(La carabassa la podem coure amb alguna herba per a donar-li més gustet: romaní o salvia per exemple)

Aquest plat es pot deixar preparat d'un dia per l'altra amb la beixamel ja feta i sense la mantega i el formatge o sense la beixamel i a l'últim moment fer la beixamel

Anguila amb fideus (una altra versió)

Una altra versió de fideus amb anguila; aquest cop l'hem tret del llibre "la cuina del Delta d'abans i d'ara".Com sempre, imprescindible la pesteta i les salsetes.

ingredients (2 persones):

2 o 3 anguiles mitjanes
160 g de fideus gruixuts
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
1 tomàquet madur
1 ceba
1 bitxo o pesteta
salsetes o colorant alimentari
brou vegetal o de peix suau

En una cassola de fang, sofregim la ceba tallada finíssima i quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el pebrot verd i el vermell també tallat ben menut i també la pesteta. Deixem coure i quan estigui el pebrot també ben cuit, hi afegim el tomàquet ratllat. Deixem concentrar el sofregit.

Mentrestant escalfem el brou.

Quan el sofregit sigui ben concentrat i tirem els fideus, hi donem uns tombs i afegim el brou ben calent.  Deixem que cogui a foc fort.

Passats uns 5 minuts, hi afegim les anguiles netes i tallades a trossos i les salsetes. Deixem coure i uns minuts abans d'apagar el foc, salem i empebre, Apaguem el foc i deixem repossar uns cinc minuts. Servim.

Canelons de morcilla de Burgos amb poma caramelitzada i ceba

Una altra recepta amb la morcilla de burgos; quan varem fer les croquetes ens va agradar molt el contrast entre la morcilla i la poma i vam decidir que calia repetir-ho..hem fet, però, alguns canvis, bàsicament   afegint-hi ceba que amoroseix més el farcit.


Ingredients (uns 20 canelons):

per la pasta dels canelons:
1 morcilla de burgos
2 pomes dolces
1 ceba grossa
1 cullerada ben plena de sucre
farina
llet, un raig
sal i pebre negre

per la beixamel:
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera)
mantega
sal

per la salsa de tomàquet:
dos o tres tomàquets grossos madurs
sal i sucre

per fer el gratinat:
formatge ratllat
mantega

1 capsa de plaques de canelons

El farcit dels canelons el podem fer tranquil.lament el dia abans:
Començarem per pelar les cebes i tallar-les en juliana. Posarem una paella al foc amb un raig d'oli i una mica de mantega i sofregirem la ceba fins que comenci a transparentar (foc baix). Seguim cuinant-la fins que ens quedi ben caramelitzada. Hi afegim la morcilla sense pell i tallada a trossets i deixem que cogui tot. Desengreixem una mica, abocant l'oli sobrer, si no, serà una mica enfitos.

A part, picolarem les pomes sense pell i lleugerament mullades amb suc de llimona i les posarem a coure en una paella amb una mica de mantega o oli. Quan comencin a coure's, hi afegim la cullerada de sucre i deixem que caramelitzi.

Barregem a la mateixa paella (la que sigui més grossa), la morcilla i les pomes, els hi donarem uns tombs i deixarem que coguin junts uns minuts. Reservem. això serà el farcit dels canelons.

Mentrestant a la mateixa paella posarem un xic de mantega de la mida d'una nou, hi abocarem tot el farcit de morcilla i hi tirarem també dues cullerades soperes de farina (ben plena) i remenem bé, passats un minut, hi afegim un raig de llet i seguim remenant fins que la superfície de la pasta no comença a fer bombolles i la pasta es desenganxa de les parets de la paella. Rectifiquem de sal i pebre. Apaguem el foc i aboquem la pasta en una safata, es millor cobrir-ho bé amb paper film perquè no faci crosta; el paper ha de quedar "enganxat" a la pasta sense fer càmeres d'aire (és millor deixar refredar una mica).  Aquesta pasta la podem fer el dia abans.

Ara farem la salsa de tomàquet (també la podem fer el dia abans). En una paella, hi tirem un raig d'oli i el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que cogui fins que es concentri la salsa i comenci a fer bombolletes la superfície. Apaguem el foc i reservem.

El dia que volguem fer els canalons, posem una olla gran al foc amb molta aigua i un xic d'oli. Quan bulli, anirem tirant d'una en una les plaques del canelons (aproximadament un paquet i mig). Millor no posar-los totes de cop, si no bullir-les en 2 o 3 tandes.  Deixarem que coguin i passats els minuts que indiqui el fabricant, els anirem retirant amb l'ajut d'una escumadora. Les tirarem en un bol ple d'aigua freda perquè s'aturi de cop la cocció.

Un cop tinguem totes les plaques de canalons cuites, posarem damunt del marbre de la cuina o una superfície llisa, tovallons de roba i damunt repartirem les plaques. Amb l'ajut d'una cullera, anirem posant al mig de cada placa una porció del farcit i enrotllarem els canelons. Si cal, per ajudar-los a tancar podem mullar una mica l'extrem de la placa perquè s'enganxi millor a l'enrotllar-la.

Agafem la safata o safates on aniran els canelons i hi distribuïm pel fons la salsa de tomàquet, reservant-ne una mica. Posem pel damunt de la salsa els canelons ben repartits i entre caneló i caneló la salsa de tomàquet que haurem reservat. Ja tenim quasi bé a punt els canelons.

Ara farem una salsa beixamel (aquí). Repartim la salsa pel damunt dels canelons i hi tirem pel damunt formatge ratllat i trossets de mantega.

Ara ja podem posar a gratinar el canelons i quan tinguin una miqueta de color, ja els podem servir.

Anguila amb fideus

Aprofitant una estada al Delta de l'Ebre ens varem apropar als vivers Roset de Deltebre on es pot comprar anguila..La tenen fresca i fumada i també en xapadillo. En definitiva és un lloc imprescindible si voleu comprar aquest ingredient tan típic de la cuina de les terres de l'Ebre. També vam aprofitar la nostra estada allà per anar a la cooperativa i comprar un altre llibre de cuina local, "La cuina del Delta de l'Ebre" de l'associació de dones de La Cava, un llibre molt interessant per qualsevol que estigui interessat en la cuina catalana en general i la cuina ebrenca en particular.

Un petit aclariment: al delta els hi agraden els plats de color grogós, per tant, caldrà que tingueu salsetes a punt i també pestetes , perquè el menjar els hi agrada un xic picant. Si no sabeu que són, seguiu llegint!

Ingredients (2 persones):

100 g de fideus
1 anguila a trossos o uns 15 talls
1 ceba petita
1 o 2 tomàquets ben madurs
1 patata (jo no en vaig posar)
1/4 de coliflor en brots petits
100 g aproximats de mongetes ja cuites
1 pesteta, o sigui, un bitxo
salsetes, es a dir, colorant alimentari

Primer netejarem l'anguila i la tallarem a trossets si cal.

A part, farem un sofregit en una cassola de fang o similar amb la ceba tallada ben petita, el tomàquet ratllat i la patata (si en posem) a dauets menuts.

Bullim els brots de coliflor ja nets.

Un cop el sofregit estigui concentrat, hi afegim les mongetes cuites i aigua de bullir la coliflor. Quan l'aigua arrenqui el bull, hi afegim els brots de coliflor ja mig cuits (no cuits del tot!), l'anguila, els fideus i el colorant o salsetes. Quan estigui ja cuits els fideus, salem, deixem coure un minut més i ja podem servir.

Fideus a la cassola amb rajada

La rajada o escrita és un peix cartilaginós, sense espines, gustós fàcil de menjar i no gaire car. aquesta recepta que hem fet avui està inspirada en un arròs de rajada valencià.

Ingredients (2 persones):

2 trossos d'ales de rajada
160 g de fideus
6 o 7 alls tendres
un grapat de pèsols
1 nyora
2 tomàquets madurs
1/2 ceba
julivert al gust

Salem i empebrem la rajada que tindrem tallada a trossos mitjanets.

Posem la nyora en aigua perquè s'hidrati

Fem un sofregit en una cassola de fang amb els tomàquets madurs i la ceba: primer posarem la ceba picolada ben fineta i quan comenci a transparentar, hi afegim els tomàquets ratllats.quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim la carn de la nyora i el julivert.

A part, bullim aigua amb sal i hi posem també els pèsols a coure.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim els fideus i hi donem unes voltes.

Aboquem a la cassola de fang a cullerots l'aigua de coure els pèsols i els pèsols també.

Baixem el foc (el teniem fort) i deixem que cogui uns minuts. Quant els fideus siguin quasi cuits,hi afegim la rajada. Deixem que cogui (es fa ràpid) i apaguem el foc quan la rajada i els fideus siguin cuits. Deixem que reposi uns cinc minuts i servim. Millor que quedi amb poc suc o gens.