Conill amb xocolata

Una altra recepta d'aquelles tradicionals al 100%: conill amb xocolata. Existeixen diverses versions, sovint amb canvis als ingredients de la picada; nosaltres seguim la del Manuel Vazquez Montalban i el seu llibre de  receptes "receptari de cuina catalana".

Ingredients (4 persones):
1 conill de 1 kg aprox . a quarts
1 ceba mitjana
2 tomàquets petits madurs

per la picada:
1 presa de xocolata negra de cobertura
5 o 6 ametlles torrades i pelades
2 alls
2 o 3 nous
1 cullerada de cafè de pinyons
julivert

Començarem per salar i empebrar el conill.
En una cassola amb oli, enrossim els talls de conill i quan tinguin color, hi afegim la ceba tallada ben fina. Deixem que es cogui la ceba a foc baix. Quan sigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat (li haurem afegit una mica de sucre). Salem i deixem que es faci el sofregit.
Ara farem la picada. Començarem per escalibar el alls, ho podem fer, posant una paella al foc sense oli i els alls amb pell i tot. Quan la pell comenci a tornar-se negre, els girem, quan siguin tous per tots costats, els traiem. Deixem que es refredin i els pelem.
En un morter, posem els alls escalibats, una mica de sal, i el julivert, ho piquem. Quan haguem fet una pasta, hi afegim la xocolata a trossos, les nous, els pinyons, les ametlles i ho piquem tot fins aconseguir una pasta fina.
Tirem una mica d'aigua calenta al morter, fem una pasta i ho afegim a la cassola on tenim el conill, repartint-la una mica per tot arreu. Acabem d'escurar el morter i afegim a la cassola tota la picada. Sacsegem una mica la cassola i deixem que segueixi fent xup-xup fins que el conill sigui ben cuit.

Arròs de muntanya amb cap de costella i moixernons

Aquest arròs, de pocs i senzills ingredients però molt gustosos té, sobretot,  el toc "diferent" de portar farigola.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
2 cullerades soperes ben plenes de moixernons secs (Calocybe gambosa)
 300 gr de cap de costella
1 tomàquet petit
1 ceba
1 branqueta de farigola
sal i pebre negre
320 cc d'aigua o brou suau

A primera hora del mati, posarem els moixernons secs en aigua perquè s'hidratin.
En una cassola de fang, posarem un raig d'oli, i amb el foc molt baix, hi tirarem el cap de costella, deixarem que enrosseixi i llavors hi afegirem la ceba picolada ben fina i una mica de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem el tomàquet i la branca de farigola. Deixarem que es concentri el sofregit.
Quan tinguem el sofregit ben concentrat, retirarem la farigola i hi afegirem els moixernons. Tirarem també l'arrós i li farem donar unes voltes. Mentrestant tindrem l'aigua escalfant-se. Ràpidament, després de les primeres voltes, tirarem l'aigua a la cassola i la sacsejarem lleugerament.Cal que el foc sigui ben viu.
Quan l'aigua de la cassola arrenqui el bull, contarem 5 minuts, baixarem el foc i deixarem que cogui 15 minuts més.
Quan l'arròs sigui cuit, apagarem el foc i deixarem reposar 5 minuts. Servirem.

Crema de mongetes a la romanesa

Una manera fàcil de menjar llegums, fàcil de fer, sana i bona , aquesta recepta ens la vàren ensenyar en un curset de cuines del món. Val la pena de provar i no ens calen ingredients especials difícils de trobar, ni estris específics.

Ingredients (4 persones):
400 g de mongetes seques cuites
2 grans d'all (o més, dependrà dels gustos)
1 ceba
2 tomàquets mitjans
sal, sucre, pebre negre i oli

opcional: pebrot vermell i/o cogombre en vinagre.

Començarem per preparar un sofregit: tallarem la ceba ben fina i la posarem a coure en una paella. Quan comenci a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal i una mica de sucre. Deixarem que cogui fins que ens quedi un sofregit ben concentrat.

A part, posarem al túrmix les mongetes amb una mica de sal, oli i pebre negre. Triturarem i afegirem més oli si convé, fins que tinguem una pasta fina i homogènia. Tallarem els alls ben petits i els barrejarem amb la crema un cop la tinguem feta.

Servim la crema de mongetes coberta amb el sofregit. Podem acompanyar-ho amb el pebrot vermell tallat ben petit o amb cogombre en vinagre.

Esqueixada

Una altra amanida clàssica d'estiu: l'esqueixada. Com que ens encanta el bacallà, la fem sovint. No cal dir, que el nom li ve de l'ingredient principal: el bacallà esqueixat!

Ingredients (2 persones):

200 gr de bacallà esqueixat

2 tomàquets madurs (en el nostre cas, dels de pebrot)

1 pebrot vermell gros

olives arbequines (o d'Aragó o Kalamata)

oli i pebre negre

comencem per remullar el bacallà: si el tenim ja esqueixat, només amb un parell d'hores ja ho tindrem. Si el tenim en peça, ens caldrà dessalar-lo dos dies abans i després l'esqueixarem.

Netegem el pebrot i els tomàquets i els tallem a trossos petits (daus). Ho barreguem amb el bacallà i les olives, amanim amb un bon raig d'oli i una mica de pebre negre.Sal no ens caldrà, que el bacallà ja en porta.

Queda millor si la fem unes hores abans. Es guarda bé a la nevera i la servim una mica fresqueta.

Relleno (préssecs farcits)

Amb uns dies de retard i per celebrar la Mercè (aquest any realment passada per aigua), pengem un plat de festa major: el relleno, o sigui, préssecs farcits amb carn. Si no teniu, o no us agraden, els préssecs es poden fer amb pomes o peres, però nosaltres quan ho fem, ho fem amb préssecs de vinya.

Ingredients (4 persones):

4 préssecs de vinya no gaire madurs

70 g de carn picada de porc

70 g de carn picada de vedella

canyella en pols

sucre

1 canó de canyella

1 carquinyoli

6 o 7 ametlles

sal i pebre negre

Netegem els préssecs, tallem la part de dalt fent una tapadora i budiem el pinyol. Si volem, podem aprofitar la carn del préssecs que "surti" amb el pinyol , tallant-la a bocinets menuts i afegint-la a la carn.

En una paella, sofregim una mica la carn, afegim-t'hi la canyella, els trossets de préssecs i amanint amb sal i pebre. Quan sigui cuit, ho treiem i farcim els préssecs. Tapem amb la part de dalt de la fruita que hem tret abans.

Posem els préssecs en una cassola que pugi anar al forn. Hi afegim aigua fins a la meitat dels préssecs aproximadament, una cullerada sopera de sucre ben plena i el canó de canyella. Enfornem amb el forn ja calent a uns 170º. Deixem que es cogui a poc a poc. Si veiem que es crema massa la part de dalt de la fruita, tapem la cassola amb paper de forn i continuem la cocció.

A part, fem una picada amb el carquinyoli i les ametlles. Quan tot sigui  ben trinxat, si vole, hi posem una mica més de canyella.

Quan els préssecs siguin cuits, els treiem del foc, però procurem mantenir-los calents. Agafem una part del suc, i ho posem en una cassó o en una paella, encenem el foc i deixem reduir. Quan comenci a reduir, hi afegim la picada i deixem que es concentri més.

Posem els préssecs en el plat i acompanyem amb la salsa reduïda pel damunt o en un costat, com vulguem.

Nyoquis de mató

Els nyoquis es poden fer amb molts ingredients, el més usual és la patata evidenment, però també se'n fan de carbassa, fajol (aqui), castanyes, etc. només cal anar a donar un cop d'ull per la blogosfera italiana per sorprendre's de la quantitat de variants que s'amaga darrera la paraula "nyoqui".  En el nostre cas, es tracta d'una recepta fàcil i (relativament) ràpida per a fer nyoquis cassolans amb el mató com a ingredient principal...en aquest cas vàrem acompanyar-los amb romesco (aqui) , però , es clar, hi ha una pila de salses per triar com acompanyament!

Ingredients (4 persones):
500 g de formatge mató de bona qualitat
1 ou
100 g de formatge ratllat
farina (la que admeti)
sal, pebre i nou moscada

En un bol barregem el mató, l'ou, la sal, el pebre i la nou moscada sense pastar. Hi anirem afegint farina fins que s'aconsegueixi una bola de pasta que veiem que podrem treballar. Hem de fer-ne porcions (5 o 6), formar amb cada porció cilindres del gruix d'un cigar havà i anar-los tallant a mides regulars. Els anem guardant en una safata enfarinada separats entre ells, per evitar que s'ens enganxin.

Els posarem a coure aquests nyoquis en aigua abundant, amb sal i un raig d'oli. Quan són cuit, es a dir, quan surtin a la superfície, els retirem amb una escumadora i els reservem.

Els servim amb la salsa que haguem triat; quan la tinguem preparada, l'aboquem encara calenta pel damunt i servim.

Pebrots farcits de formatge a la grega

Una recepta molt senzilla de fer i amb un gran resultat, l'hem tret d'aquest blog en italià escrit des de Grecia, on podeu trobar també altre receptes tradicionals gregues.

Ingredients (2 persones):

4 pebrots verds italians

1 tall de formatge de cabra Garrotxa (la recepta original porta feta)

orenga

menta

alfàbrega

1 all

oli i pebre negre

Tallem la part de dalt dels pebrots formant un tap, doncs haurem de farcir-los i el peduncle juntament amb una mica del mateix pebrot ens servirà de tapa. Buidem les llavors.

Aixafem el formatge amb una forquilla i hi afegim l'orenga, la menta , l'alfàbrega i l'all talladet petit. Salem una mica i empebrem.

Farcim amb el formatge i les aromes els pebrots. Tapem amb els peduncles, els posem en una cassola o una llauna que pugui anar al forn, reguem els pebrots amb oli i enfornem.

Deixem a uns 180º fins que siguin ben cuits.

Albergínies en conserva

 

Una recepta tradicional, utilitzada abans per a conservar i consumir tot l'any les albergínies que es collien a l'estiu...ara que en trobem tot l'any al super i la gent que té horts acostuma a congelar els excedents, fer conserves no és tan habitual, però aquesta recepta resulta ideal per acompanyar carns o per afegir a les amanides.

Ingredients:

1 kg d'albergínies

1 l. de vinagre blanc

pebre vermell al gust

menta

orenga

2 o 3 alls trinxats

1/2 l. d'oli

sal

Netegem les albergínies i sense pelar-les els hi traiem les cues, les tallem a daus i les fem bullir de 5 a 10 minuts en vinagre. Un cop passat aquest temps, les escorrem i les deixem assecar damunt d'un drap.

Quan siguin fredes, les posem al forn no gaire calent, perquè s'acabin d'assecar, vigilant que no es cremin. 

Mentrestant, barregem els alls trinxats, el pebre vermell, l'orenga i la menta tallada fina i reservem.

Quan els daus d'albergínies siguin ben secs, omplirem un pot amb una capa d'albergínia, una capa de la barreja d'herbes, una altra capa d'albergínia i així successivament, fins a omplir del tot el pot.

Afegim al pot (o pots) oli suficient perquè les albergínies quedin ben cobertes, vigilant de no deixar bombolles d'aire. Tapem els pots i deixem reposar un parell de setmanes com a mínim, abans de començar a consumir-les.