Amanida de tomàquet amb escopinyes

 

 

Una amanida ben fàcil de fer i que queda força bé...

Ingredients :

2 tomàquets grossos
1 llauna d'escopinyes
salsa per escopinyes (veure aqui).

Tallem els tomàquets com ens agradin més: rodanxes, llunes....Preparem la salsa. Aboquem les escopines damunt del tomàquet i la salsa damunt del conjunt...i ja està.

Ceps saltats

 

Ara que estem a temporada de bolets, i després d'anys tan doletns de bolets, hem lençat la casa per la finestra i hem comprat un grapadet de ceps...Aquesta manera de cuinar-los es molt clàssica, senzilla i bonissima!!

Ingredients:

ceps segons presupost 

uns tallets de cansalada viada

all i julivert picolat ben fins

En una paella amb un xic d'oli, fregirem la cansalada i quan comenci a agafar color, hi afegirem els bolets tallats a làmines o trossos, ja nets, all i julivert i sal i pebre al gust. Saltajarem fins que siguin cuits, mirant que no es cremi la cansalada!

Per netejar els ceps, amb un drapet moll i un pelapatates si el peu per sota es molt sec; amb un ganivet fi i molta cura, li traurem "l'escumeta" de sota el barret..res de posar-los en aigua ni res d'això!!

Truita de carbassó i badocs

 

Aprofitant ja els últims badocs de la temporada, hem fet aquesta truita....senzilla i ben bona, això sí!

Ingredients (2 persones):

4 ous

1 raig de llet

1 carbasso mitjà

12 badocs.

Començarem per pelar i tallar a dauets petits els carbassons. En una paella amb oli, els farem coure prèviament salats i (opcional) empebrats . Quan siguin quasi fets, hi afegirem els badocs nets i sense el peduncle.

A part, deixatarem els ous amb un raig de llet i ho salarem. Afegirm els ous a la paella i barregem.

Deixem que cogui i quan s'hagi pràcticament quallat totalment, la girarem amb l'ajut d'un plat. Deixarem que cogui de l'altra banda i....ja ho tindrem!

Salsa per escopinyes

 

Avui tenim una salseta per acompanyar les escopinyes del vermut, fàcil de fer i de bon resultat...podem variar una mica les proporcions al nostre gust, es clar..si en sobre, ho podem guardar en un pot a la nevera...

1 llauna d'escopinyes
1 i 1/2 cullerada sopera d'oli
1 cullerada sopera de vinagre
1/2 culleradeta de cafè de pebre negre
1/2 culleradeta de cafè de pebre vermell picant
1/2 culleradeta de cafè de pebre vermell dolç

Fem una vinagreta amb l'oli, el vinagre, el pebre negre i els pebres vermells. Barregem el suc de les escopinyes.amb la vinagreta i amanim les escopinyes amb això...

Cor de vedella amb macarrons (o fideus gruixuts)

 

En honor del cuner Ignasi Domènech, sí el del mític llibre "La Teca"!, hem fet aquesta recepta. Aquest any es celebranels 150 anys des  del seu naixament i quina millor manera es pot tenir d'homenatjar-lo què repassant i tornant a fer les seves receptes? o millor dit, les receptes de cuina catalana que ell va recollir? Fa un temps vam ja publicar una variant d'aquesta recepta tambe recollida al llibre feta amb patates i pèsols...amb macarrons queda especialment bona, per nosltres...

Ingredients (4 persones)

1/2 cor de vedella
200 g de macarrons
1 ceba
2 claus d'olor
1 branca de farigola
1 fulla de llorer
canyella en pols
per la picada: julivert, dos alls, un grapat d'avellanes

Fem que el tripaire ens talli el cor de vedella a daus. A casa, el posem en aigua i un rajet de vinagre per a deixar-lo ben net.

En una cassola, posem un raig d'oli i sofregim els daus del cor prèviament escorreguts i salats, empebrats i empolsinats amb canyella al gust. Hi afegim deseguida la ceba tallada petitona. Afegim-hi també els claus, el llorer i la farigola.

Quan comenci a agafar color, hi afegim aigua per a cobrir la carn i deixem que es cogui. Quan sigui quasi fet, hi afegim els macarrons. Deixem que bulli cinc minuts fort i abaixem al mínim el foc. Mentrestant, fem la picada. Quan sigui ben fina, la deixatem amb el suc i l'afegim. Deixem que acabi de coure i rectifiquem de sal si cal. Ha de quedar un pèl sucós.

Peles de patata fregides

 Pel maig i durant una visita al Border anglès vam veure que molts pubs i restaurants oferien aquesta recepta com a picoteig o entrant ..probablement uan recepta hereva de temps més durs (la zona no és bona per conreus, només erms amb torba i mig enfangats durant la primavera i bona part de l'estiu..)

S'acompanya amb diverses salses, la combinació més interessant era amb maionesa i la salsa agredolça dels rotllets de primavera xinesos, però naltros ho hem adaptat al que teniem per casa...També cal dir que, a dia d'avui, t'ho presenten tallat grollerament, amb força patata "enganxada" a la pela.

Ingredients (2-3 persones)_

2-3 patates mitjanes per persona

dues o tres salses que contrastin entre elles..naltros allioli i una reducció de ratafia, pero podria ser la salsa agredolça que deiem i allioli, romesco i allioli , soja el que vulgueu o us vingui de gust o tingueu per casa..

PElem les patates grollerament. La patata que "sobri" la podem aprofitar per a fer bullida i fer-ne ensaladilla rusa o un pure....

Fregim en força oli calent les peles, veurem que algunes s'ens inflaran. Quan siguin ben rossetes les traiem i les posem en paper absorvent per a que perdin l'excès d'oli.

Servim encara calentes acompanyades de la salsa o salses que tinguem o vulguem o puguem.

Tatin d'albergínia amb formatge mató

 

Una recepta fàcil de fer que vam trobar per internet...dóna molt bon resultat i permet gaudir de les albergínies...

Ingredient (2 persones):

1 paquet de pasta de full

1 alberginia mitjana o grossa

una cullerada grossa de mel

vinagre agredolç al gust

mató al gust

sal i pebre

motlle baixet de pastís

En el motlle on farem el pastís, escampem la mel i el vinagre. Repartim pel damunt l'albergína prèviament pelada i tallada a rodelles fines.Salm i empebrem al gust.  Tapem tot amb la pasta de full, punxem una mica la pasta i enfornem en el forn ja calent a 200 graus. Deixem que cogui, el temps pot variar depenen del forn, podem mirar com a guia el que indicqui el paquet de la pasta, però ull! potser ens tardarà més...Quan la pasta tingui un color ros bonic, la traiem i abans no s'hagi refredat massa, la girem damunt la safata o plat on la servirem. 

Escampem el mató pel damunt i servim.

Ratafia (una nova versió)

 

De la mà d'un company de castells, originari de la comarca de l'Alt Urgell, a finals de juliol varem fer un talleret de ratafia. Se li havia demanat moltíssim perquè en sol dur de pròpia a les diades i realment està molt bona, poc dolça (pel meu gust jo la faria un pelet més ) i amb molt gust d'herbes (només en posa les que cull ell mateix allà l'alt Urgell). com sempre amb la ratafia, ens va proporcionar una llista llargíssima d'herbes i d'espècies i ens va indicar les que posava ell, però va deixar obert que portessim les que ens vingués de gust o creguessim oportú, de fet, un company mexicà n'ha fet una ratafia mexicana amb un bitxo especial, la grana de la xocolata i altres especies que va pensar que anirien bé. A finals de setembre, provarem els resultats, tan de les més clàssiques com de les variants multiculturals.

A la llista posem el que varem afegir nosaltres i indicarem amb asterisc el que fa servir ell.

Ingredients (3 litres):

1 l. d'alcohol alimentari de 96 graus (cal anar a Andorra a comprar-lo, sorry!)

12 nous verdes (cal que estiguin tendres, sense formar la nou en si de cap manera i que hagi començat a endurir). Es poden agafar per Sant Joan i congelar-les!

espècies:

nou moscada
clau
canyella  *
comí 
matafaluga

pela de llimona, un trosset *

pela de taronja, un trosset *

3 fulles de llimoner *

* llor (jo no)

* 3 fulles de taronger (jo no)

1 ramet de farigola (no era de secà) *

1 branqueta de romaní *

1 branqueta d'espigol *

una cullerada sopera de flors de saüc *

un pessic gros de fulles de sajolida *

idem de marduix

idem d'orenga *

idem de marialluïsa

idem de til.la

idem de tarongina

idem de menta

idem de poniol *

idem de sàlvia

* té de roca (ho recomana especialment)

Omplim un pot hermètic,  i que estigui be net, fins a 3/4 amb les espècies i herbes. Dels que trenen branquetes llenyoses, en treiem el que poguem per a no ocupar inutilment espaic, pero ha d'haver-hi branquetes per tal de que hi hagi espai....

Xapen les nous, ens caldrà guants si no volem dur les mans tenyines de fosc una setmana o més. Les posem al pot i hi afegim un litre d'alcohol. Potser no quedarà tot submergit, no cal patir, al anar xinxolant, ja s'anira barrejant tot. Tapem i busquem un lloc per a deixar-ho reposar. Veureu que comença a tornar-se fosc pràcticament al moment.

Cal tenir-ho a sol i serena 40 dies. Es a dir, cal que li doni la claror! i no li fa cap mal que li doni una estona de sol directe. Cal procurar que per la nit estigui en un lloc on hi baixi la temperatura. Un cop a la setmana, caldrà xinxolar -ho tot, es a dir, remenar suaument, no és una coctèlera!

Passats els 40 dies, caldrà preparar l'almívar. Ens caldrà 2 litres d'aigua calenta i entre 400 g i 500 g de sucre. Recomanem primer posar-ne el mínim, si no ens agrada, sempre hi podem afegir més alvímar; però si ens surt ja massa dolça d'entrada no es podrà arreglar! Tampoc no cal arribar a un punt determinat d'almívar. Uns minuts per a dissoldre-ho bé tot i ja ho tindriem. 

Filtrarem bé l'alcohol amb un colador xinès o bé amb un drap de cotó ben net per tal que el líquid quedi el més transparent possible. Barregem amb l'almívar un cop aquest estigui fred. Ara ja ho podriem consumir, però millor ho deixem repossar un parell de setmanes minim, fins i tot un mes.