dilluns, 13 de desembre del 2010

Melmelada de taronja amarga

D'una recent visita a la ciutat de València ens varem portar de record dues taronges amargues; la idea era ben clar: fer-ne melmelada amarga, però no teníem cap recepta. Després de buscar-ne per la xarxa, ens vàrem decidir per la d'aquest blog : "las recetas de mama", la seva recepta ens va semblar de fiar, tan per la quantitat de visites que té el blog, com els comentaris elogiosos de gent que aparentment l'havia ja provada amb èxit com pel fet que dels mateixos comentaris de l'autora semblava clar que la feia sovint i sempre amb èxit. Així que ens varem limitar a seguir-la pràcticament pas a pas, només fent unes petites variacions fruit de la necessitat o ve de la mandra (qua ja senyalarem oportunament). Els resultats han estat òptims, la recepta és entretinguda, però val molt la pena. Per altra banda, també cal assenyalar que aquests passos són necessaris per a treure'ls-hi l'excés d'amargor a les taronges.
La primera modificació és la inclusió de taronges dolces: com ja he dit abans, només en vàrem agafar dues d'amargues (i una d'elles força petita ,de la mida d'una mandarina grossa), així que vàrem afegir-hi una taronja grossa dolça per "completar". La proporció final aproximada seria: 70% de pes de taronges amargues i 30% de taronges dolces.

Ingredients:
taronges amargues (70% del pes) i taronges dolces (30% restant)
sucre; el mateix pes de sucre que de polpa obtinguda

Preparació:
  1. Rentar les taronges i posar-les en remull en aigua tèbia per unes dues hores.
  2. Posem una olla amb aigua la foc, i fem bullir les taronges senceres durant uns 15 minuts o fins que siguin tendres.
  3. Un cop tretes de l'olla, deixarem les taronges en aigua freda abundant durant tota la nit.
  4. Tallem les taronges per la meitat i en treiem la polpa. Reservem per separat tant la polpa com la pela.
  5. La polpa la tornem a posar a una olla amb aigua (poca) i la fem bullir 15 minuts més. Les colem i reservem.Agafem les peles, els hi treiem tota la part blanca que poguem, i les tallem en juliana (o com jo vaig fer a quadradets), les posem al seu torn en una olla i les fem bullir 15 minuts també.
  6. Les peles bullides es deixen en aigua 24 hores més, després els colem i les reservem. (jo les vaig colar directament i les vaig deixar al colador una horeta justa perquè perdessin l'aigua). Ull!, si no fem servir taronges dolces, cal respectar les instruccions originals, si no la melmelada serà massa forta.
  7. Pesem juntes la polpa i les peles, i el pes obtingut determinarà el pes de sucre que ens caldrà fer servir.
  8. Posem les peles, la polpa i el sucre en una olla, encenem el foc no gaire fort i comencem a fer la melmelada. Cal anar remenant amb una cullera de fusta durant una hora aproximadament; fins que les pells de la taronja es tornin transparents o la melmelada tingui la consistència justa (cal pensar que quan la deixem refredar, es tornarà una mica més espesseta.
  9. Posem la melmelada un cop freda en pots nets i que tanquin hermèticament. Els pots cal que estiguin totalment plens de melmelada, llavors el posem al bany maria : es a dir, en una cassola grossa amb aigua hi posem els pots, (cal que l'aigua no arribi a la tapa dels pots) i llavors posem la cassola al foc. Cal deixar-les bullir una mitja hora, així la podrem conservar més temps.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Conill amb moniatos

 Un dels plats favorits a casa durant la tardor és aquesta recepta que presentem avui, el conill amb moniatos; on aprofitem a més del moniato un altre dels productes estrelles de la tardor, els bolets. En aquest cas (el vàrem cuinar el passat diumenge) varem fer servir trompetes de la mort seques, però podeu fer servir els bolets que més us agradin: ceps, rossinyols, múrgoles o trompetes, per exemple.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'1 kg
1 moniato gros
200 g de bolets secs
1 ceba grossa
2 tomàquets madurs
1/2 copa de vi ranci
1/2 copa d'anís sec
alls
1 fulla de llorer
farigola
julivert
ametlles torrades
sal i pebre negre

El conill es talla a trossos, es sala i s'empebre. En una cassola amb oli es posen els trossos de conills i s'enrosseixen, quan agafin color es retiren i es reserven.
A la mateix cassola, s'hi posa la ceba tallada ben menuda, se li dóna unes voltes i s'afegeix el tomàquet pelat i picat, el llorer i la farigola. Es deixa coure uns minuts, i s'afegeix llavors el conill un altre cop, el vi ranci i l'anís, deixem que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix aigua que cobreixi el conill (si els bolets són secs podriem aprofitar-ne l'aigua d'hidratar-los). Es deixa coure a poc a poc. A mitja cocció s'hi afegeix el moniato pelat i tallat a daus i els bolets. Mentrestant s'haurà fet una picada amb els alls, el julivert i les ametlles torrades. S'afegeix la picada a la cassola, es tapa i deixem que acabi de coure. Al final, si cal, rectificarem de sal.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Formatge provolone amb tomàquet

Aquest és un plat molt senzill i ràpid de fer, i que agradarà, de ben segur, als amants del formatge; també agradarà als amants dels contrastos: el contrast entre el formatge calent i quasi fos, amb el tomàquet madur i fresc i el mateix tomàquet també una mica cuit.

Ingredients (per a dues persones):
2 talls no gaire gruixuts de provolone
1 tomàquet madur tipus montserrat (o dos, segons els tamany)
pebre negre.

Tallarem el tomàquet a rodanxes. La meitat d'elles les posarem ja al plat on ho servirem, l'altra meitat l'anirem passant per la paella, volta i volta, no l'hem de fer coure del tot, només donar-li una passada. Distribuïm al fons del plat les rodanxes, combinant les naturals amb les passades per la paella. Llavors, a la mateixa paella, hi posem el formatge fins que comenci a fondre's, en aquest moment, el treiem (amb l'ajut de l'escumadora per exemple), el posem damunt el tomàquet i ho empolsinem tot amb una mica de pebre negre.

divendres, 10 de desembre del 2010

Enciam brut

 Aquesta recepta d'avui la podem fer tan com amanida o com a acompanyament d'un plat de carn per exemple. És molt senzilla de fer, no requereix gaires ingredients i els que necessitem acostumem a tenir-los a qualsevol rebost. Originariament el plat portaria salsa romesco com a amanit, però com que no sempre en tenim a casa, acostumem a fer aquesta versió més simple; ara si podeu, proveu-la amb romesco, està boníssim!

Ingredients (per dues persones):
4 o 5 cebes
un grapat d'olives negres o arbequines
oli i sal
vinagre
pebre vermell (o millor, romesco)
anxoves en oli

Escalivem les cebes, quan siguin cuites, els hi treiem la pell, les netegem i les "desmuntem" a capes. Disposem la ceba així preparada en un plat, hi posem olives al gust i amanim amb oli, vinagre, sal i pebre vermell dolç. Per últim, decorem amb unes anxoves en oli.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Amanida de magrana i salmó fumat

Una amanida senzilla i ràpida de fer amb un altre producte típic de la tardor: la magrana. El més complicat d'aquest plat és, sens dubte, pelar la magrana, si no teniu paciència per anar treien
els granets un a un hi ha un truquet , una mica matusser però efectiu: tallem per la meitat la magrana i senzillament per treure-li els granets agafem una de les meitats, la posem amb els granets cap avall damunt d'un plat fondo (a una certa alçada) i anem donant cops a la pell amb un cullerot o cullera grossa de servir, els granets aniran caient al plat, esquitxa una mica, però és ràpid i efectiu.
Ingredients:
1 magrana
1 escarola
100 gr de salmó fumat
1 ceba
1 ou dur
nous (opcional)
per la vinagreta:
el suc d'una taronja
oli
vinagre de Mòdena
Primer de tot, tallarem l'ou a trosset petits. Netejarem l'escarola i la tallarem a trossets petitons.
Obtindrem els grans de magrana, segons la quantitat que volguem i els deixarem marinant-se amb el suc de taronja. Tallarem el salmó a trossets petits.
En una safata o en els plats de servir, posarem en el fons els grans de magrana, al damunt l'escarola i els trossets de salmó, barrejats amb la ceba tallada menuda i, si fos el cas, les nous pelades. Amanirem amb la vinagreta que haurem fet amb el suc de la taronja, l'oli i el vinagre, en una proporció de 2/3 d'oli i 1/3 de vinagre.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Farinetes de cigró





 Durant una recent visita a la comarca de la Terra Alta vaig comprar un llibre de receptes típiques de la zona; una d'elles eren les farinetes de cigró..a casa llavors van recordar que n'havien menjades d'aquestes farinetes durant la postguerra, després van caure a l'oblit,com a mínim a casa meva. Com que teníem un paquet de farina de cigró vam decidir de fer-les a veure que tal quedaven. La veritat és que va ser una sorpresa, si bé no és un plat gaire recomenat per la gent que tingui el colesterol alt, segur que ha tots els amants de l'humus els hi agradarà.

Ingredients (per a dues persones):
100 gr de farina de cigró
400 cc d'aigua aproximadament
xoriço a tallets (la recepta original deia cansalada)
dauets de pa (opcional
all
oli
sal i pebre

En un cassó fregim els tallets de xoriço (o cansalada), l'all pelat i opcionalment els dauets o les llesquetes de pa, les retirem i les reservem. En el mateix oli, hi tirem l'aigua i la farina en fred. Salem i empebrem i a foc moderat anem remenant constantment amb el batedor perquè no s'hi faci grumolls. A poc a poc anirà espessint, quan tingui la consistència que ens agrada, rectifiquem de sal i retirem del foc. Aboquem pel damunt els tallets de xoriço i el pa (si fos el cas) i ja es pot servir. Si veiem que ens està quedant massa consistent, o sembla ja que té la consistència desitjada però té gust a farina crua, caldrà afegir-hi més aigua; si ens queda massa clareta, seguim remenant i ja espessirà.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Platillo de coll amb albergínies

El coll de xai és una carn humil sense la fama i bona premsa d'altres parts d'aquest animal, però en canvi, és molt saborosa i admet moltes preparacions des de les més fàcils (a la planxa) fins als guisats més elaborats. Aquest d'avui és un platillo relativament senzill de fer i molt adequat per aprofitar la temporada de verdures com l'albergínia o el pebrot (si bé aquest cop l'hem cuinat una mica fora de temporada)

Ingredients (per 2 persones):
1 coll de xai
1 albergínia
1 ceba
1 pebrot verd
2 o 4 tomàquets ben madurs.

Començarem per tallar a daus l'albergínia, la salem i la deixem mitja hora com a mínim en un escorredor perquè hi deixi anar l'aigua.
En una cassola amb oli posem els trossos de coll salats i deixem que s'enrossegin, els hi donem unes voltes i quan tinguin color, els retirem i els reservem.
A la mateixa cassola hi posem una ceba ben tallada, li fem donar unes voltes i li afegim també el pebrot verd tallat i l'albergínia. Deixem que es cogui tot junt, donant-li algunes voltes perquè no es cremi. Hi afegim els tomàquets triturats sense pell, donem-li unes voltes i afegir-hi el coll, deixant que es cogui tot junt a poc foc fins que la carn sigui tendra.

divendres, 3 de desembre del 2010

Coca de rovellons



De nou una altra coca amb un dels ingredients "estrella" de la tardor: els bolets. En aquest cas l'hem feta amb rovellons, però també es pot fer amb rossinyols. És millor en aquest cas no fer servir bolets tipus camagrocs o trompetes, ja que al tenir poca "carn" ens quedarien massa eixerreits i perdrien tot el gust.

Ingredients per la pasta de la coca:
250 g de farina
100 ml d'aigua
50 ml d'oli
25 ml de vi blanc
1 sobret blanc i 1 sobret blau de gasificant (de venda al mercadona) o una cullerada de llevat royal
sal
oli (per regar la coca)

Ingredients per a la farsa:
400 g de rovellons
2 alls
julivert
pa ratllat
sal
Netejem els rovellons, els salem i deixem que perdin una mica d'humitat.
Trinxem els alls i el julivert ben finets i els barrejem amb una cullerada sopera de de farina de galeta, i amb una mica de sal.
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli , el vi, quasi tota l'aigua i els sobrets de gasificant o el llevat royal. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho. Si està molt seca la pasta, anirem afegint més aigua. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretxa, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar.
Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi repartim pel damunt els rovellons tallats a trossets i damunt dels rovellons, la barreja d'all i julivert amb pa ratllat. Ho reguem tot amb un raig d'oli.
Enfornem a 180 durant una mitja hora aproximadament o fins que estigui dauradeta la pasta. Si veiem que els bolets comencen a estar massa cuits però la pasta segueix crueta, la podem tapar amb paper de forn.
Després de treure-la del forn, la tornem a regar amb un altre raig d'oli.

Seguidors