Carquinyolis de rochefort i nous

Aquesta recepta té l'èxit garantit entre els amants del formatge: carquinyolis salats de rochefort i nous. De fet, és una variant d'una recepta molt popular als blogs italians, la dels cantuccini amb gorgonzola, però adaptada al formatge que tenia per casa: el roquefort, que és a més, molt més fàcil de trobar que no pas el gorgonzola picant.

Ingredients:
210 g de farina
90 g de formatge rochefort (o blau)
50 g de nous pelades
60 cl de llet
1 ou (més un rovell per pintar-los)
1 pèssic de sal
1 culleradeta de llevat royal

Escalfem la llet sense que arribi a bulli i hi diluïm el formatge. Deixem que es refredi una mica.
Formem damunt del marbre de la cuina, un volcanet amb la farina i hi posem al mig l'ou, la sal i el llevat. Comencem a barrejar els ingredients de la seguent forma: anem "menjant-nos" poquet a poquet les parets del volcanet i barrejem la farina amb l'ou, quan s'hagi format una pasteta , però encara tinguem les parets del volcanet intactes, hi aboquem a poc a poc la llet ja tèbia; anem afegint una mica de llet i barrejant, tornem a fer que es formi una pasteta i hi aboquem una mica més de llet, etc fins a tenir tota la llet barrejada amb la farina. No hi tirarem de cop la llet no fos que quatllessim l'ou! Comencem a treballar la pasta, i quan sigui ja una mica lligada, hi afegim les nous tallades a trossets no gaire petits. Ho treballarem tot fins a tenir una pasta compacte no gaire tova ni seca (si cal hi afegirem una mica més de farina o de llet segons el cas).
Formarem llavors dues barretes amb la pasta en forma de baguette i ho possarem uns 15 minuts a la nevera (millor les tapem amb un drapet).
Mentrestant, haurem encès el forn a 180º. Passat el quart d'hora, posem les dues barretes en una llauna que vagi al forn, prèviament untada amb mantega o farem servir la safata de silicona.
Pintem la superfície de les dues barretes amb ou batut o amb oli (llavors no tindrà tant de color i serà més crocant). Enfornem durant uns 15 minuts. Passat aquest temps, però abans no sigui cuit del tot, retirem les barretes i amb un ganivet esmolat, les tallem com si fos embotit. Tornem a posar els "tallets" (o sigui els carquinyolis) al forn uns minuts més fins que no s'acabin de coure.
Deixem refredar totalment damunt d'una reixeta.

Flam de ratafia

 Unes postres molt fàcils de fer i que tenen com a ingredient principal un producte típic i tòpic de la Garrotxa: la ratafia.

Ingredients:
1 pot petit de llet condensada
2 cops el pot de llet natural
4 ous grossos
unes quantes nous netes i pelades
mig got de ratafia
sucre per fer el caramel
unes gotes de suc de llimona

En un bol, posem els ous batuts, la llet condensada, les dues mesures de llet natural i la ratafia. Ho barrejem tot.
A part, en un cassonet, posem un parell o tres de cullerades soperes de sucre, unes gotes de llimona i una culleradeta de ratafia. Encenen el foc i deixem que es dissolgui el sucre. Cal que vigilem que no es cremi, però que agafi color. La llimona ens servirà perquè tingui un color més brillant.
Aboquem el sucre calent (comte amb ell!!) al fons d'una flamera o recipient que pugui anar al forn. Distribuim unes quantes nous de forma més o menys bonica (quedaran a la part de dalt del flam) i la resta de nous les barrejem amb el liquit que tenim apart. Aboquem el liquit a la flamera i ho posem al forn a 180 al bany maria: es a dir, posem la flanera o el recipient triat, dins d'un altre recipient més gros amb aigua. L'aigua cal que arribi com a molt a la meitat de l'altura de la flamera, sino ens podria esquitjar aigua dins el flam i espatllar-lo.
Deixem que es cogui al forn fins que el flam quatlli. quan sigui quatllat, el treiem, deixem que es refredi i ja podem desenmotllar-lo per servir-lo.

Escudella de carbassa i castanyes

Aprofitant que ja han entrat els primers freds, hem fet aquesta escudella: tardoral al 100%, doncs els dos principals ingredients són la carbassa i les castanyes. Les castanyes és poden fer bullides o cuites al forn, malgrat que aquest cop les hem fetes cuites al forn, preferim l'opció de bullir-les, així ens assegurem que el plat no tingui un gust de torrat massa potent (que és el risc que correm de l'altra manera). Les quantitats són una mica aproximades, dependrà de com ens agradi d'espessa l'escudella.

Ingredients (4 persones):
2 l. d'aigua
50 gr d'arròs
30 gr de fideus gruixuts
1 porro
1 ceba
1 branca d'api(només el tronxo)
150-200 gr de castanyes (aproximat)
300 gr de carbassa
colls i carcanades de pollastre (també si en tenim, ales i pedrers)

Si coem al forn les castanyes, ho farem de la següent manera: una per una, els hi fem un tall i les posem al forn a 180º fins que siguin cuites. Després les pelem i les reservem.
Si les bullim: els hi fem un tall a cada una, posem un pot al foc amb aigua i quan bulli, li tirem les castanyes, quan arrenqui de nou el bull, les traiem, deixem que es refredin una mica (però mai del tot) i les pelem. En aquest cas, un cop comencem a fer l'escudella les haurem d'afegir abans perquè es coguin.
Començarem per fer un brou amb el pollastre, posant una olla al foc amb els trossos de pollastre. Quan comenci a bullir, es farà una escuma a la superfície que caldrà retirar amb l'escumadora.
A part, en una altra olla grossa, hi tirarem un raig d'oli, la ceba tallada petitona, el tronxo de l'api i el porro a rodanxetes petites i fines. Deixarem que sofregeixi una estona, quan comenci a ser transparent, hi tirem la carbassa tallada a trossos i en cru. Salarem i deixarem que suï, es a dir, que es cogui lleugerament, deixant anar aigua. Llavors hi abocarem un parell de gots d'aigua i deixarem que bulli a foc mitjà durant un parell d'hores. Al cap d'una estona d'estar bullint les verdures, hi tirarem les castanyes si només les hem bullides (si no, esperarem una mica més), el pollastre i el caldo de bullir-lo (prèviament colat). Quan hagin passat dues hores, hi tirem l'arròs i al cap de cinc minuts, els fideus. Deixem que bulli aproximadament uns 15 minuts fins que tan l'arròs com els fideus siguin cuits.

Terrina de carbassa i de pinyons

Aprofitant que estem a plena temporada de carabasses, una terrina on són l'ingredient principal. Fàcil de fer i molt gustosa. Està treta d'un blog en italià molt interessant (aquí).

Ingredients (per 4 persones):
500 g de carbassa crua
mig got de pinyons
3 ous
50 gr de farina (o una cullerada sopera plena)
100 ml de llet
50 gr de formatge ratllat

Primer de tot, caldrà convertir la carbassa en puré. Una bona manera és escalivar-la al forn: posem el forn a 200º i quan sigui calent, hi introduïm la carbassa sencera sense pelar ni res. Millor la posem damunt una plata folrada de paper d'alumini i així a l'hora de netejar el forn serà més còmode i ràpid.
Quan la carbassa sigui cuita (la podem punxar amb un ganivet), la treiem del forn, deixem que es refredi i ara serà molt fàcil treure-li la pell i les llavors. En fem un puré aixafant-la amb una forquilla o passant-la pel passapurés.
Un cop tinguem fred el puré, el barregem amb la llet per fer-lo més fluït i cremós. A part, batem els ous, amb la farina, una mica de sal i el formatge ratllat. Quan tot sigui ben batut, ho barregem amb el puré.
Mentrestant, haurem posar el pinyons amb aigua (així al coure's no es cremen tant). Quan hagi passat una estona, els colem i posem més o menys la meitat al fons d'un motllo de plum-cake (seran la part de dalt de la terrina), hi aboquem llavors el puré i hi tirem la resta dels pinyons.
Enfornem a 200º. El temps variarà segons el forn, però potser entre uns 45 minuts i una hora.

Batata Harra (Moniatos a la libanesa 2.0)

 Una manera diferent de menjar els moniatos. Teòricament aquest és un plat típic libanès, i dic teòricament, perquè corrent per la xarxa hi ha versions de la recepta un pèl diferent entre elles, i tenint en comte, que jo també hi he afegit alguna modificació...és força possible que un libanès no sigui capaç de reconèixer-la! Per això, hi he afegit el 2.0....diguem que és una versió lliure en realitat.

Ingredients:
un parell de moniatos mitjanets per persona
1 llimona
1 o 2 alls
julivert
pebre vermell picant
oli
1 cullereta de coriandre mòlt

Es pelen i tallen els moniatos a daus. Els posem en una cassola que pugui anar al forn amanits amb pebre vermell (al gust) i un raig d'oli. Deixem que es coguin.
A part, exprèmem la llimona i trinxem el julivert ben petit. En un vas o potet, barrejarem la culleradeta de coriandre, el suc de llimona, el julivert trinxat, els alls pelats i aixafats (amb el ganivet) , sal i 3 o 4 cullerades soperes d'oli d'oliva. Deixem reposar.
Quan els moniatos siguin cuits, els treiem del foc i els reguem amb la salseta. Els podem tornar a posar un parell de minuts al forn. Estan més bons d'un dia per l'altre.

Carquinyolis de festucs

Els carquinyolis són unes pastes molt fàcils i ràpides de fer. En aquest cas, canviem les atmelles per festucs i la canyella d'aromatitzar pel cardamom.

Ingredients:
175 g de farina
100 g de sucre
1 ou (més un altre per pintar-los)
100 g de festucs crus sense closca
llevat en pols
1 culleradeta de cardamom
1 llimona (les ratlladures de la pell)

Començarem per deixar els festucs una estona en remull amb aigua freda perquè així s'enganxaran millor a la farina.
Fem un volcanet amb la farina, i al centre hi posem el llevat, el sucre, l'ou, les ratlladures de la llimona i el cardamom.
començarem a treballar tots els ingredients del centre del volcanet i anirem afegint poc a poc la farina dels cantons i quan comenci a agafar consistència la pasta, hi afegirem els festucs prèviament escorreguts (però no els eixugarem). Treballarem la pasta fins que ens quedi ben lligada.
Llavors en farem dues parts i amb la mà els hi donarem forma com de baget, no gaire gruixuda (uns 5 cm de diàmetre). Les dues peces les posarem en una safata que pugui anar al forn, una mica separades entre elles (creixen per efecte del llevat) i els pintarem pel damunt amb el rovell de l'ou. Cal que tinguem el forn a 180 graus, enfornem la safata (folrada amb la planxa de silicona o si no en tenim, pintada amb mantega). Cal que coguin uns 15- 20 minuts.
Quan tinguin les dues "barretes" un color dauradet, les traurem del forn, i amb un ganivet, les tallarem com si talléssim un fuet. Si volem, i ens agrada que els carquinyolis quedin daurats i durets, els tornarem a posar al forn un cop tallats, a la mateixa safata, però tots panxa enlaire.
Els deixem refredar damunt d'una reixeta.

Espinacs amb anxoves

Els espinacs els podem trobar tot l'any, però val la pena aprofitar ara que és la temporada i comprar-los frescos. Aquesta recepta és molt senzilla de fer i , alhora, és una manera diferent de preparar-los.

Ingredients (2 persones)
1kg d'espinacs frescos
10 anxoves en oli
2 ous dusos
all i julivert
vi blanc
pebre negre

Podem bullir els espinacs, o bé directament posar-los en una paella grossa amb una mica d'oli. No cal espantar-se pel volum que tinguin, hem de pensar que quan siguin cuits es reduiran moltíssim. Si els hem bullit, els escorrem i els tirem a la paella amb oli, si els tirem directament, cal esperar que es coguin una miqueta i es comencin a "pansir". En tot cas, caldrà afegir-hi el julivert i un o dos grans d'alls tallats ben menuts. Salarem i empebrarem. Hi tirarem també un raig de vi blanc i 4 anxoves en oli.
Remenarem tot el conjunt, i deixarem que es cogui i que el liquid que faci es redueixi. Llavors ja estarà llest. Es serveix acompanyat d'ous dusos com a decoració i la resta d'anxoves pel damunt.

Pastís d'avellanes

Ara que també la dieta mediterrània és patrimoni immaterial de la humanitat, aprofitem per a penjar aquesta recepta que té com a ingredient bàsic un producte d'allò més mediterrani: l'avellana. Potser no es fa servir tan com l'ametlla, però és ben típic. Aquest pastís queda molt millor si el farcim, preferiblement amb melmelada, nosaltres en vàrem fer servir una de casolana, de mores.

Ingredients:
4 ous
70 g de sucre
una llimona
100 gr d'avellanes torrades trinxades
35 gr de maizena o similar
1 culleradeta de llevat royal
mantega per untar el motllo (si no fos de silicona)

pel farcit i la decoració:
melmelada
licor (whisky o cognac o xerès dolç)
sucre llustre

Començarem separant els rovells de les clares dels ous. Ratllarem la pell de la llimona.
A la batedora hi posarem els rovells, el sucre i la pell ratllada de la llimona. Ho batrem ben fort, fins que tinguem una crema blanquinosa i suau.
A part, batrem les clares a punt de neu. Quan siguin a mig muntar, és recomanable afegir-hi una mica de sucre, així s'aguanten millor.
Afegirem a la crema la maizena i el llevat, i també les avellanes ben trinxades (de fet, farem una pasta amb elles). Remeneu-ho tot ben remenat. Quan sigui ja una pasta homogènia, hi anirem afegint les clares a punt de neu, a poc a poc i amb cura.
A part, untem un motllo amb mantega i posteriorment l'empolsinem amb farina de galeta. Si fos de silicona, això no cal fer-ho.
Aboquem la barreja anterior al motllo i enfornem a 180º. El temps que haurem d'esperar dependrà del forn, però compteu-hi uns 30 minuts segurs.
Quan sigui cuit, desemmotllem el pastís i el deixem refredar. Un cop ben fred, el tallem per la meitat i mullem les dues parts amb el nostre licor preferit (en el nostre cas, xerès dolç), untem amb la melmelada i tornem a muntar una capa damunt l'altra. Empolsinem pel damunt amb el sucre llustre.