Magdalenes de fajol

Un altre "experiment" amb farina de fajol: unes magdalenes. Amb un toc important de taronja. Van tenir molt d'èxit i és que estaven boníssimes. A més, són fàcils de fer i ràpides.
Ingredients (per unes 20 peces petites):
200 g de sucre
3 ous
75 cl de llet
100 g de farina
150 g de farina de fajol
llevat royal
125 g de mantega
ratlladura de llimona ratlladura de taronja

Fondrem la mantega i deixarem que es mantingui líquida però no calenta. Barregem els ous amb el sucre, fins que quedi una pasta escumosa. Hi afegim la llet, les dues farines barrejades les ratlladures de llimona i de taronja i el llevat. Hi afegim la mantega fosa. Barregem i aboquem en els motllos. Enfornem a 200 º durant uns 15 minuts (el temps pot variar segons el forn, cal vigilar-ho)
Jo vaig aprofitar per fer unes de més grosses farcides de melmelada de taronja amarga: vaig abocar la pasta de les magdalenes al motllo i hi vaig afegir al damunt una culleradeta petita de melmelada. Quan puja, ella mateixa tapa la melmelada i queda com a farcit.
Si volem fer les magdalenes sense el fajol, la quantitat de farina de blat seria 250 g simplement!

Mongetes amb tripa de bacallà

Aquesta és una altra recepta del curs de bacallà: aquest cop vàrem fer servir la tripa del bacallà. Era el primer cop que l'ha provava però no serà l'últim. La tripa és en realitat la bufeta natatòria del peix (el que li permet regular la profunditat a la que neda); té una textura gelatinosa (tipus peu de porc per entendre'ns) molt bona. Aquesta és la recepta que vàrem fer en el curs. Queda un plat únic molt gustós.

Ingredients (per a 2-3 persones):
300 g de tripa de bacallà
300 g de mongetes cuites
un grapat de moixernons secs (Calocybe gambosa)
1 ceba
2 tomàquets madurs
2 alls tendres
un got de vi blanc
1 fulla de llorer
unes quantes de llavors de fonoll
sal i pebre
julivert

Posarem en remull la tripa com a mínim 14 o 16 hores abans. Un cop passat aquest temps, la netejarem bé i la tallarem a trossos. L'escaldarem 2 minuts en aigua, es a dir, posarem aigua abundant a escalfar, quan bulli hi tirarem la tripa, contarem 2 minuts des que arrenca de nou a bullir i la retirarem de l'olla amb una escumadora refredant-la immediatament perquè no s'enganxi. Guardem l'aigua d'escaldar-la.
Posem en remull els moixernons un parell d'hores abans. Els hi tallem les cuetes, perquè són massa dures.
Un una cassola de terrissa , sofregim la ceba tallada petita i els alls tendres també tallats menuts. Quan comencin a tornar-se transparents, hi afegim la fulla de llorer i unes quantes llavors de fonoll (no gaires, perquè tenen un gust molt fort). Quan tot estigui ben cuitet, hi aboquem el vi blanc i deixem reduir-ho. Incorporem el julivert tallat petit i el tomàquet ratllat i deixem que es sofregeixi bé tot.
Quan tinguem el sofregit ben concentrat, hi tirem la tripa, una mica d'aigua d'escaldar-la, els moixernons i ho deixem coure uns 20 minuts. Si veiem que ens quedem sense suc, hi anirem afegint aigua d'escaldar la tripa, cal que quedi sucós, però ni sec ni caldós. Afegim els moixernons i deixem que cogui uns minuts. A l'ultim hi afegim les mongetes cuites i deixem que faci xup-xup uns 5 minuts més. És millor preparat d'un dia per l'altre.

Croquetes de bacallà

De nou una recepta de bacallà...un cas d'aprofitament; teniem uns trossos de bacallà sec , no gaire macos i varem decidir cuinar-los així.

Ingredients (unes 15 peces)
250 g de bacallà remullat i escorregut
1 ceba grossa
julivert i all al gust
dues cullerades de farines ben grosses i plenes
3/4 l de llet
nou moscada

per les croquetes:
1 ou
farina
farina de galeta

Si hem de remullar el bacallà, el posarem en aigua freda amb la pell cap amunt tres dies abans. Canviarem l'aigua un o dos cops.
El dia abans d'haver-nos-el de menjar, li traurem la pell i les espines, i l'esqueixarem ben petit.
En una paella grossa, enrossirem la ceba tallada petita. Quan sigui cuita hi afegirem dues cullerades de farina, els hi donarem un parell de voltes, perquè no estiguin crues, hi tirarem el bacallà ben escorregut, l'all i el julivert ben picadet. Donarem un altre parell de voltes i hi afegirem la llet. Rectificarem de sal i hi afegirem la nou moscada. Remenarem constantment fins que la pasta quedi ben lligada i faci bombolles que exploten a la superfície (volcanets) i la pasta es desenganxi sola de les parets.
La posarem en una plàtera ben escampada i quan sigui una miqueta més freda, hi posarem un paper-film de cuina pel damunt, per evitar que faci crosta.
A l'endemà farem les croquetes.
Per fer-les, dividirem la pasta en porcions iguals. Prepararem un plat amb farina, un altre amb farina de galeta i un altre amb l'ou sencer batut. Anirem passant les porcions en forma ja de croqueta per la farina, l'ou i finalment la farina de galeta, per després posar-les en una paella amb força oli ben calent. Quan la croqueta sigui ben rossa, la traiem i la posem sobre paper absorbent per eliminar l'excès d'oli.

Fideus soba amb gambes i trompetes de la mort

Els fideus soba són típics del Japó i estan fets amb farina de fajol, varem comprar fa uns dies un paquet en una botiga d'alimentació oriental i després de tafanejar per internet varem decidir-nos per a fer una mena de mix entre diverses receptes i agafar la salsa més senzilla i que requeria menys ingredients exòtics (per allò d'haver-los de comprar expresament i potser no tornar-los a fer servir mai més). Varen tenir molt d'èxit!

Ingredients:
1 paquet de fideus soba
2 alls tendres
1 porro
2 pastanagues
un grapat de gambes pelades congelades
un grapat de trompetes de la mort seques (Craterellus cornucopioides)
salsa soja (kikoman per exemple)

Començarem per remullar en aigua unes hores abans els bolets. Treurem de la nevera les gambes i deixarem que es descongelin.
Pelarem les verdures i les tallarem al llarg tan fines com puguem i de la mida d'un dit més o menys.
Bullirem els fideus seguint les instruccions del fabricant. Escorrerem i reservarem.
Aboquem les verdures en una paella amb oli (poc) i les fem coure una mica, han de queda una mica cruetes. Ràpidament hi afegim els bolets i les gambetes tallades pel mig. Donem un parell de toms i hi afegim un bon raig de salsa de soja. Deixem que es reudieixi una mica la salsa. Salem, si cal (comte, la salsa es saladeta).
Tirem els fideus, barrejem bé i si cal, hi afegim més salsa.
Servim calents.

Pastis de poma (the ultimate version)

Aquest és el millor pastís de poma del món...sense discussió! i és que és el que ens feia ma mare quan érem petits; i ja se sap, que pot ser millor que els pastissos de la mare?

Ingredients:
1 kg de pomes dolces (delícies per exemple)
1 llimona
200 g de mantega
200 g de sucre
2 ous
100 g de farina.
1 cullerada de royal

En un bol, barregem la mantega tova i el sucre fins a tenir una pasta fina i homogènia; barregem llavors els dos ous sencers i seguim treballant. Al final, hi afegim l'escorça ratllada de la llimona, la cullerada de royal i la farina. Treballem fins a aconseguir una pasta fina i suau.
Comencem a tallar les pomes en grills, a mesura que els anem fent, els anirem arruixant amb una mica de suc de llimona per evitar que ennegreixin.
Untem un motllo desmuntable amb mantega i farina de galeta. Col·loquem en espiral els grills de la poma començant des de fora cap a dins, reservem uns quants talls de poma per decoració.
Aboquem la pasta damunt de la capa de grills de poma i posem pel damunt la resta de talls seguint més o menys una espiral sempre des de fora cap a dins.
Enfornem a 180º fins que sigui cuita: es a dir, quan tingui un color dauradet i si punxem la pasta amb un escuradents ens surti net.

Peus de porc a l'estil de la Segarra

He aconseguit un parell de llibres de cuina tradicional de les comarques de Lleida, alguns dels plats em semblen molt interessants i per això els aniré fent.
De moment he començat amb aquests peus de porc de la Segarra, trobats en un llibre titolat "La Segarra de boca en boca" amb plats força senzills, amb productes típics del secà, però molt interessants alhora.
Els peus de porc de petita no m'agradaven gens, però des que en vaig descobrir el gust en un curs de cuina ara fa un parell d'anys, m'ha agafat una bona fal·lera amb ells, amb la dèria i la fe dels nous conversos suposo, així si havia de començar per alguna recepta, havia de ser aquesta.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc (o 4 mitjos peus)
2 patates
1 ceba
un grapat de panses
1 presa de xocolata
una branca de marialluïsa
1 copa de vi ranci.

si bullim els peus:
1 fulla de llorer
5 o 6 grans de pebre negre
1 branca de farigola
2 o 3 claus d'olor


Si ens cal bullir i prepara els peus de porc ho farem de la manera habitual , es a dir: posarem en una olla grossa, els peus (si cal, els haurem socarrimat una mica per netejar-los d'algun pèlet que els hi pugui quedar), la fulla de llorer i la resta d'herbes i espècies, aigua abundant que cobreixi els peus i en fred, els posem al foc.
Deixem que cogui durant 1h i mitja com a mínim. Caldrà anar escumant-los, doncs fan una mena de bromera que s'ha de retirar.
Un cop cuits, els traiem i encara una mica calents, es millor que procurem treure'ls-hi algun ós.
Deixem refredar-los. Guardem l'aigua de bullir-los també. Tot això ho podem fer un dia o dos abans. Guardem a la nevera els peus fins el moment de cuinar-los.
El dia que els volguem cuinar, enfarinarem els peus i els farem enrossir en una paella. Hem d'anar amb molt de comte perquè esquitxen d'oli calent i pot ser perillós si no la tapem.
Aprofitarem l'oli d'enrossís els peus per a començar a coure la ceba tallada petita i la branqueta de marialluïsa. Quan la ceba sigui ben transparent, hi tirem una raig o una copeta de vi ranci. Quan el vi ranci hagi evaporat, hi tirarem les patates tallades no gaire gruixudes i les panses prèviament hidratades. També hi tirarem una mica d'aigua de bullir els peus o brou suau o aigua mineral, fins a cobrir les patates. Per últim, hi afegirem els peus.
Quan les patates estiguin quasi cuites, hi tirem la presa de xocolata a trossos. Rectifiquem de sal i deixem que s'acabi de coure tot.

Amanida d'espinacs i maduixots

Una amanida lleugera i acolorida que ens vàren servir en un restaurant; ens va agradar molt i per això, deseguida vàrem pensar de provar de fer-la a casa deseguida que hi tinguessim ocasió. Els maduixots estan una mica fora de temporada, però en fi, els vàrem trobar al supermercat i no vam poder evitar de comprar-los. I els espinacs i l'escarola estan en plena temporada, per tant, per aquest dos ingredients no hi havia problema.

Ingredients:
2 o 3 tomàquets xerry per persona
2 o 3 maduixots per persona
fulles tendres d'espinacs
escarola
verd al gust (rúcula, canonges...)
panses
pinyons
cansalada
vinagre de mòdena

Posem els pinyons i les panses en aigua un parell d'hores abans.
Netegem l'escarola i tallem unes quantes fulles. Netegem els espinacs, triant les fulles més tendres i petites.
Fregim en una mica d'oli la cansalada i quan sigui rossa, hi afegim els pinyons i les panses escorregudes. Donem una parell de tombs i reservem calent.
Muntem el plat barrejant el verd, posarem pel damunt els tomàquets i els maduixots tallats grossos i hi abocarem la cansalada, les panses i els pinyons.
Amanim amb sal i el vinagre de mòdena i una mica d'oli.

Estofat de faves, pèsols i carxofa

Un plat de verdures força lleuger, saborós i que aprofita la temporada de verdures doncs incorpora faves, carxofes i els primers pèsols frescos de la temporada que em comprat a casa.

Ingredients(2 persones):
2 carxofes
400 g de pèsols sense desgranar
1 patata
faves sense desgranar
1 ceba
1 all tendre
1 tomàquet petit madur
1 tros de pernil salat (opcional)
1 raig d'anís

Sofregirem la ceba i l'all tendre, tot tallat menut. Quan comenci a tornar-se transparent la ceba, afegim el pernil tallat a dauets petits.
Mentrestant, desgranen les faves i els pèsols. Pelem la patata i la tallem a daus petits.
Afegim al sofregit, el tomàquet ratllat i deixem que es cogui. Afegim sal. (Si hi posem el pernil salat, l'afegiriem ara a daus petits).
Quan el sofregit sigui preparat, hi afegim en cru primer les faves, al cap d'un moment els pèsols i les carxofes tallades a octaus i la patata. Hi tirem un raig d'anís i deixem que s'evapori. Tapem la cassola i deixem que es faci tot. Si s'asseca molt, hi tirem una mica d'aigua i deixem que s'evapori de nou.
Si cal, ho anirem repetint fins que tot sigui ben cuit.
La carxofa s'ha de tallar al moment o es tornarà negra, si creiem que no ens donarà temps, podem fer-ho una mica abans i submergir els talls en aigua amb talls de llimona, però mai deixar-ho gaire temps, perquè el truc té una durada temporal molt limitada.