Falafel

Un clàssic de la cuina de la Mediterrània oriental...el falafel...En teniem moltes ganes i això que vam "atacar" la recepta amb una mica d'escepticisme amb allò de remullar els cigrons i després passar-los pel túrmix i que no acabès amb catastrofe...però, em podem donar fe, no patiu! no hi ha cap truc amagat! Només remullar com si els anessim a coure, però mai coure'ls!! I sobretot, mai no fer servir-ne dels de pot o llauna o cuits, llavors sí que no funciona...

Ingredients (10-15 falafels).

300 g de cigrons crus
bicarbonat
comí al gust en pols
1-2 alls
julivert o millor coriandre fresc
1 culleradeta de coriandre en pols
1 ceba petitona ben picoladeta
pebre negre
1 pessic de llevat roial o similar (opcional)

per l'acompanyament de la foto: iogurt tipus grec, sal i menta picoladeta

Deixem tota la nit (o 12 hores) els cigrons en remull amb una cullerada sopera de bicarbonat.

A l'endemà, els colem i els passem pel turmix, juntament amb el julivert o coriandre fresc (una bona quantitat), els alls, el coriandre en pols, la ceba, el pebre, el royal, etc.. Salem i empebrem al gust.

Deixem reposar unes hores la pasta tapada amb paper film perquè no faci crosta. Si hagues quedat massa tova, hi podem afegir farina de cigró o farina normal.

Fem mandonguilletes amb la pasta i les fregim en oli ben calent fins que siguin ben dauradetes. Quan les traiem de l'oli, les pasem a paper absorvent perquè no ens quedin enfitoses. Servim calentetes encara amb la sala de iogurt.

(També, diuen, que es poden fer al forn, nosaltres no ho hem provat, però es recomana llavors fer les mandonguilletes i després aplanar-les un xic per a coure-les millor).

Rajada amb patates a la manera del Delta

Aquesta recepta l'hem treta d'uns del llibres de receptes tradicionals del Delta de l'Ebre que tenim per casa...La rajada o escrita és un peix que sovint costa de trobar però que dóna molt bon resultat a la cuina i es relativament econòmic....

ingredients (2 persones):
2 ales de rajada tallada en dos o tres trossos cada una
3-4 patates
2-3 tomàquets ben madurs
salsetes (colorant alimentari)
nou moscada
julivert trinxat
1-2 alls

En una cassola de fang, hi posem un raig d'oli a a foc baix,  posem també l' all ben picolat i el tomàquet madur i deixem que sofregeixi i es concentr bé. Mentre es va fent el sofregit, cal afegir-hi la nou moscada ratllada (compte que té un gust molt fort i peculiar, amb mesura!), el julivert i les salsetes.

Quan el sofregit sigui ben fet, hi afegim les patates pelades i tallades a tallets (millor anar esqueixant-les) , sacsegem la cassola i hi afegim un cullerot d'aigua o brou suau. Deixem que coguin les patates i quan ja siguin cuites pràcticament, hi afegim la rajada salada i empebrada. Sacsegem de nou la cassola i deixem que cogui. Aquest guisat, es pot fer d'un dia per l'altre.

Coliflor amb panses i beixamel

Aquesta és una recepta ben senzilleta de fer i que queda mooolt bé i . a més, és ideal per a fer menjar a la mainada coliflor, per exemple...

ingrediets (2 persones):

1 coliflor no gaire grossa
un grapat de panses
20-30 gr de mantega
2 culleradas soperes de farina
400 g de llet
nous moscada ratllada, canyella en pols, sal i pebre negre per amanir
formatge ratllat i una mica de mantega per a gratinar-ho tot

Primer de tot, posarem en remull les panses.

Tallem la coliflor a brots petits i ho fem bullir tot; millor que ens quedi una mica al dente que no pas molt i molt tova. Quan sigui cuita, colem i reservem.

En una safata que pugui anar al forn, hi posem la coliflor i pel damunt les panses escorregudes. Amanim amb sal i pebre.

En un casso, hi posem la mantega i quan comenci a desfer-se, la farina i anem barrejant fins a tenir-ne una pasta. Anem afegint-hi llavors la llet, a poc a poc per a no fer grumolls. Afegim també la nou moscada , la canyella , el pebre negre i la sal al gust. A foc baix, anem remenant fins que la beixamel comenci a espesseir-se. Llavors, l'aboquem pel damunt la coliflor. Hi posem formatge ratllat i uns trosses (petits) de mantega pel damunt i ho posem a gratinar. Quan tingui un color ben bonic, ho servim.

Albergínies amb anxoves

Una altra recepta amb albergínies...en tenim un bon munt perquè és probablement una de les nostres verdures preferides...

Ingredients (2 persones):

2 albergínies grosses
12 filets d'anxoves en oli
2 ous durs
2-3 tomàquets
julivert
pa ratllat
1 all

Primer de tot, xapem les albergínies per la meitat. A la polpa li fem uns talls en forma de graella procurant no tallar-lis la pell. Ara, ho posem al forn o en una panxa de cuina i les fem coure fins que siguin cuites. Amb molta cura i amb l'ajut d'una cullereta, buidem les albergínies i deixem la pell en forma de barca.

En una paella, posem un raig d'oli, l'all trinxadet, la polpa de les albergínies i el tomàquet ratllat o tallat a quadrets i també el julivert picadet. Deixem coure una mica i hi afegim 8 filets d'anxovea tallats.

A part, fem els ous dusos. Els pelem i les picolem. Ara els barregem amb la farsa que hem preparat abans.

Farcim les albergínies amb la farsa i decorem amb un filet d'anxova. Les cobrim amb pa ratllat i les gratinem una mica.

Les podem acompanyar de verdures o patates al forn (foto) o escalivada, etc...

Cous-cous de peix a la manera de Trapani

Un plat que feia molt i molt de temps que volíem fer: el cus-cus de peix típic de Tràpani i la part de Ponent de l'illa de Sicilia. Aquesta versió del cus-cus és una de les herències que els àrabs varen deixar en el seu pas per l'illa....L'el.laboració del plat a la manera tradicional és una mica llarga, perquè cal coure els grans del cus-cus en unes olles especials, separar els granets, etc nosaltres hem fet la versió ràpida...

Ingredients (2 persones):

200 g de cus-cus precuit
Peix variat , en el nostre cas, mig llobarro i uns talls de rap amb un tros de fetge de rap inclós
Caps i espines de peix o morralla per a fer-ne brou
2-3- tomàquets ben madurs
2 ceba
1 pastanaga
1 fulla d'api
2 fulles de llorer
uns brins de safrà
all i julivert
una o dues cullerades soperes de farina d'ametlla crua


Amb els caps i les espines del peix o la morralla, una de les cebes, la fulla d'api i la fulla de llorer, farem un brou de peix. Caldrà posar-ho tot en una olla amb molta aigua quan aquesta bulli. Salarem i deixarem coure durant una mitja hora. Reservarem el brou colat.

En una cassola, amb un raig d'oli, sofregirem la ceba i els alls i les pastanagues tallades finetes i hi afegirem una fulla de llorer. Quan siguin cuites, hi afegim el tomàquet ratllat, amb una mica de sal i una mica de sucre, el safrà dissolt en una mica d'aigua calenta i el julivet trinxat. Deixarem que es concentri bé el suc.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim el peix tallat a trossos, salat i empebrat. També hi podem afegir les molles que poguem aconseguir de netejar el peix o les espines que hem fet servir pel brou. Deixem que cogui i hi afegim la farina d'ametlla per espessir bé el suc. Ha de quedar ben dens. Rectifiquem de sal i de pebre.

Mentrestant, en un recipient que aguanti la calor, hi posem el cus-cus , salem i hi aboquem el brou de peix que hem fet prèviament ben calent. Millor seguir les indicacions del fabricant de cus-cus respecte a quantitat de brou i temps per a que cogui. Normalment, funciona bé afegir-hi la mateix quantitat de pes de brou que de pes de cus-cus. Quan els grans siguin cuits, hi afegim un bon raig d'oli, i remenem amb una cullera o forquilla perquè no s'enganxin entre ells els granets.

Servim el cus-cus acompanyats del peix amb el suc. Tot en el mateix plat o bé, ho portem tot a taula i que la gent es posi de cada cosa el que vulgui en la proporció que li vingui de gust.

Ous al plat amb girella del Pallars

Un plat ben senzill de fer i on varem aprofitar que teniem una girella comprada a una xarcuteria del barri (Quina sorpresa tan agradable!), pèsols naturals i un ou d'ànec...

Ingredients (per persona):
1 ou de gallina (en el nostre cas era d'ànega però obviament no es imprescindible)
2 talls de girella del Pallars (o els que calguin per omplir el fons del platet)
1 grapat de pèsols bollits (podem fer servir com a mesura un got)
una mica de tomàquet sofregit de pot

Ens cal un platet que pugui anar al forn; hi posem una micona d'oli, just per pintar el fons i hi posem els trossos de girella, damunt repartits els pèsols deixant una mica de "forat al mig", una mica de tomàquet fregit i damunt l'ou cru. Amanim amb sal i pebre negre (també hi podem posar farigola o orenga). enfornem a 180º fins que el blanc de l'ou sigui cuit. Servim.

Bacallà amb castanyes

Una altra recepta de bacallà per la Quaresma, aquest cop , una recepta típica de les Garrigues: bacallà amb castanyes...senzill i bonissim!

Ingredients (2 persones):
4 talls de bacallà sec ja dessalat
un grapat de castanyes seques
1 ceba petita
2-3 tomàquets vermell ben madurs
all i julivert


La nit abans, possarem en aigua abundant les castanyes seques perquè vagin hidratant-se.

A part, haurem dessalat el bacallà com de costum.

En una cassola o en una paella, fregim lleugerament els talls de bacallà enfarinats prèviament i els reservem.

En una cassola de fang, hi posarem un raig d'oli de fregir el bacallà i començarem a sofregir la ceba i els alls picolats finisssim. Quan comencin a estar ben cuits i  a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal, una mica de sucre i deixarem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegirem un cullerot d'aigua i les castanyes i deixarem que vagin fent xu-xup. quan les castanyes siguin cuites, hi afegim els talls de bacallà, sacsegem amb cura la cassola i deixem coure uns minuts més perquè tots els ingredients es "coneguin". i ja podem servir-ho!

English muffins amb farigola

Aprofitant els dies de confinament ens vam dedicar a fer English muffins amb una recepta lleugerament diferent a l'anterior i amb un toc mediterrani: el hi varem posar un xic de farigola.

Ingrediets: (15 english muffins aprox.):
300 g de farina
170 ml de llet
un pessic de sal
15 g de sucre
15 g de mantega
15 g de de sucre
7 g de llevat en pols de forner
1 ou
farigola seca


Començarem per   barrejar en un bol gros la farina, el sucre, la sal , el llevat i la farigola seca. A part, en un altre bol, escalfarem una mica (no molt! només que sigui tèbia) la llet i l'afegirem a la mantega i a l'ou batut  leugerament. Barregem ara tots dos bols i ho treballarem primer amb la forquilla, després amb la mà i després ho passarem al marbre (que prèviament haurem enfarinat un xic).

Pastem  una estona, en fem una bola i ho posem en un bol tapat amb film de cuina o un drap. Ho deixem reposar en un lloc sense llum ni corrents d'aire. Deixem que dobli el volum.

Un cop ha doblat el volum (un parell d'hores), estirem la pasta amb un corró i amb l'ajut d'un talla pastes, anem fent el que seran els muffins. Un cop tot tallat, ho deixem reposar una altra mitja hora.

Mentrestant, escalfem una planxa, l'untem amb una mica d'oli o mantega i quan estigui mig calenta (no ha d'estar molt calenta, més aviat a foc fluix), hi anem posant els muffins. Els deixem coure cinc minuts per cada banda, els traiem i els posem damunt d'un paper o drap i deixem que refredin. Anem repetint, sempre a foc fluix i banda i banda durant uns cinc minuts, fins tenir--los tots.

Ens duren ben bé una setmana a la nevera ficats en una bossa de plàstic. Es poden servir per esmorzar, berenar o sopar, amb melmelada i mantega o formatges o el què ens vingui més de gust!