Quiche de broquil i formatge brie

Aquesta quiche l'hem feta amb pasta ja preparada d'una famosa marca italiana que surt molt per la tele...la veritat és que, si bé no està dolenta, us recomanem molt i molt que us feu vosaltres mateixos la pasta brisa...no cal que llevi ni cal treballar-la molt, per tant és molt fàcil de fer...Aquí podeu trobar instruccions per a fer-la (aquí)

Ingredients (2-3 persones):

1 pasta brisa
4 ous
un raig de llet
400 g de bròquil congelat
150 g de formatge brie
nou moscada (o farigola , si ho preferiu)

Bullim (amb aigua i sal) un parell de minuts el bròquil congelat i reservem.

Estirem la pasta brisa damunt del motllo i hi escampem els brots de bròquil . Escampem també trossets de brie sense la pela.

A part, batrem els ous i la llet amb nou moscada;salem i empebrem i  quan siguin ben batuts, els aboquem damunt del broquil i el brie.

Enfornem a 200º fins que sigui ben cuit el farcit, es a dir, quan punxem amb un escuradents i l'ou sigui quallat.

Es pot menjar freda o calenta, com ho preferiu! Es pot fer, també, d'un dia per un altre o portar-la per a picnic.

Tyropita o pastís grec de porros i feta

Una recepta greca força fàcil de fer i de bon resultat. Es pot menjar fred o calent, però a nosaltres ens agrada més acabat de sortir del forn!

Ingredients (4 persones):
1 manac de porros
1 paquet de feta grec
1 paquet de pasta filo (comproveu que sigui de 10-12 fulls o compreu-ne dos!)
1 ceba
1 all
1 got de vi blanc
anet en pols
menta fresca
2 ous

oli o mantega per untar els fulls de pasta filo

En una paella, començarem per sofregir la ceba i l'all tallats ben menudets. Mentrestant, netejem els porros, tallem i llencem les fulles exterirors i la part de dalt més verda . Tallem els porros també ben menuts.

Afegim els porros a la paella id eixem que cogui, quan siguin quasi bé cuits, hi afegim el vi blanc i deixem que evapori l'alcohol. Amanim amb sal (ull! que hi afegirem la feta, que és un pèl salada) , pebre negre, anet i menta trinxadeta.  Apaguem el foc quan sigui cuit tot i hi afegim la feta ben engrunada. Remenem i deixem que el formatge es desfaci un xic.

Quan la farsa s'hagi refredat del tot, hi afegim els ous batuts. Ho remenem bé i rectifiquem de sal si convé.

A part, untem amb oli una llauna de parets altes que pugui anar al forn i posem una primera capa de pasta filo, deixant que les vores de la pasta puguin pels laterals de la llauna. Untem amb oli o mantega i n'afegim una altra capa de pasta al damunt de la primera. Seguim així fins a fer 5 capes. Hi aboquem tota la farsa i tapem, el pastís amb la resta de capes de pasta filo, sempre untant d'oli o mantega l´ultima capa que hem posat. Tanquem les vores fent cordonet.

Enfornem al forn ja calent a 200º fins que sigui cuita. Servim calent.

Si no trobessim pasta filo (grans superfícies, colmados àrabs o mediterranis de l'est) ho podríem fer també amb pasta brisa ben fineta o amb pasta de full, però val la pena de provar de trobar pasta filo i fer-la com a Grècia!

Pie de carn de vedella amb formatge Shropshire Blue

Durant un viatge a Anglaterra vàrem provar en una food truck que ara són tan de moda un "pie", o sigui un pastís salat, de carn de vedella amb formatge Stilton anglès, la veritat és que estava boníssim! i aquí l'hem mirat de recrear...el primer problema és que no teniem Stilton, i l'hem substituït per Shropshire Blue, similar en gust però d'un curiós color taronja; el segon problema era que no teniem la recepta de la pasta del pie, o sigui que n'hem adaptat una de receptes de panades mallorquines...

Ingredients (2 pies grandets):

per la pasta:

80 g de suc de taronja
40 g de llard
45 g d'oli d'oliva
250 g de farina aprox.
un pessic de sal
100 g de formatge Shropshire blue (o Stilton)

vi negre
fulles de llorer
pebre negre en gra
sajolida
orenga
1 o 2 alls
1 ceba mitjana

200 g de vedella per fer estofat tallat a dauets petits


El dia abans posarem en un bol la carn de vedella neta i tallada a daus, els alls pelats, les herbes i els granets de pebre i un bon raig de vi. Deixarem marinar a la nevera tota la nit.

A l'endemà, colem el vi i el guardem (important!). Separem la carn de la ceba i la resta i la sofregim ja salada i lleugerament enfarinada (quan la tinguem al colador, hi tirem una mica de farina pel damunt i barregem)  amb oli. Reservem. En el mateix oli, sofregim la ceba i hi afegim el vi, deixem que es concentri i redueixi fins a tenir una consistència espessa. Afegim de nou la carn i couem uns minuts que es barregin els gustos. Reservem.

En un bol, barregem tots els ingredients de la pasta: el suc de taronja, el llard, l'oli, la farina i la sal i ho treballem fins a tenir una pasta. Deixem reposar una mitja hora mínim.

Engeguem el forn a 200º.

Fem les cassoletes del pie amb l'ajut d'un motllo desmontable: dividim la pasta en dues porcions i cada una d'elles en una porció de 2/3 per la base i 1/3 per la tapa.

Quan tinguem la base feta amb parets altes, hi posem una primera capa de carn i per damunt, el formatge esmicolat. Damunt, hi posem una altra capa de carn. "Tapem" amb la tapeta de pasta i segellem els cantons fent-hi petits pessics, fem un foradet al mig perquè hi surti el vapor o bé, talls decoratius al gust. Enfornem. Quan els pies siguin daurats, els retirem del foc i ens els mengem tebis.

S'acompanyen d'una amanida o una escalivada o si volem ser molt anglesos, de pèsols bullits.

Mince Pie o Pastissets de Carn V .2.0

Durant una recent visita a Anglaterra vam tenir ocasió de provar els famosos pastissos de carn anglesos..n'hi ha de moltes menes, alguns porten verduretes (pastanaga i patata basicament), alguns porten salses..aquesta és una versió una mica lliure d'un d'ells; la diferència principal és que varem fer servir pasta de fer panadons mallorquins que teníem congelada!

Ingredients:

pasta de fer panades mallorquines (aquí)
1 botifarra crua
pebre negre
nou moscada
farina de galeta
retalls de paper de forn en forma de quadrat d'uns 5 cm de banda

Començarem per esparracar la botifarra i barrejar-la amb el pebre negre i la nou moscada al gust (cal que es noti la nou moscada!) i una mica de farina de galeta per lligar-la.

Dividim la pasta en porcions una mica més gran que un ou. Separem un terç de cada boleta. Els 2/3 restants els posem damunt el paper i anem aixafant i aixecant les parets fins a fer-ne una cassoleta. De la part petita fem una tapa plana i rodona amb un forat al mig. Farcim cada cassoleta amb la botifarra preparada com hem descrit abans. Tapem amb la tapeta i segellem els costats.

Enfornem a foc calent (180º) fent servir com a base el paper de forn. Quan la pasta sigui dauradeta, ho traiem del forn. Es pot menjar calent o fred (per fer un pícnic,per exemple).

Pastís de verdura

Aquest pastís es força clàssic i ara a l'estiu força pràctic doncs es pot menjar fred i el podem preparar a l'avançada. En aquesta ocasió el varem fer per buidar la nevera de verdures i per tant no hi ha un pes concret en el cas de les cols de brussel·les que eren congelades. Les verdures poden ser una mica les que tinguen a mà, però sempre mirant de canviar de colors per allò de la presentació.

Ingredients (4 persones):

2 pastanagues grosses
2 naps
1 bon rapat de cols de brussel·les
3 ous
llet
sal i pebre negre
comí en gra

Començarem per bollir les verdures, per separat i procurant que ens quedin "al dente", es a dir, una mica duretes. Les pastanagues i els naps , prèviament, els pelarem i els tallarem a dauets. Les cols, com que eren congelades, les tirem a l'aigua bullint directament sense descongelar. Les reservem per separat.

En un bol, batrem els ous i la llet amb una mica de sal i pebre negre. Quan siguin ben batuts, ho reservem.

Untem amb mantega un motllo que pugui anar al forn tipus plumcake. Al fons del motllo, hi posem una tireta de paper per desenmotllar millor.

Posem les verdures en capes diferenciades. Compte! la que posem primer serà la que estigui més amunt al girar el motllo. Distribuïm per les capes alguns grans de comí.

Quan ja tinguem tota la verdura distribuïda, hi aboquem els ous batuts i la llet i enfornem a 180 (el forn prèviament calent). Deixem coure fins que qualli el pastí o fins que al punxar-lo amb un escuradents o agulla de mitja, surti aquesta ben neta.

Deixem que es refredi uns minuts i aboquem. Servim acompanyat d'amanida, per exemple.

Empanada gallega de tonyina i ous durs

Tot un clàssic de la gastronomia espanyola: una boníssima empanada gallega de tonyina i ous durs. Es pot menjar freda o calenta i es pot tenir preparada del dia abans si molt ens convé.El farcit pot variar molt, aquest cop, n'hem feta una de les més coneguts fora de Galícia: la panada de tonyina.

Ingredients (6 persones):

per la pasta:
500 g de farina aprox.
100 g d'aigua
2 ous sencers i un rovell per pintar-la
150 cc d'oli
100 cc de vi blanc
llevat en pols químic
sal i pebre vermell dolç

pel farcit:
4 cebes mitjanes
3 tomàquets madurs
3 pebrots verds italians
2 ous durs
2 llaunes de tonyina amb oli de 90 g cadascuna
pebre vermell i pebre negre

Es talla la ceba a tires molt fines. Es posa en una paella amb oli calent abundant i es deixa que cogui suaument sense que arribi a agafar color. Mentrestant es fa el mateix amb els pebrots i a mitja cocció s'afegeixen a la ceba. Quan tot esta ben cuit, s'hi afegeix el tomàquet ratllat salat i amb una mica de sucre, el pebre negre al gust i el pebre vermell dolç (o fumat). Es deixa coure. Quan esta tot ben cuit i concentrat es cola i es reserva l'oli. Cal que el farcit quedi eixut perquè així no ens estovarà la pasta de l'empanada.

Mentrestant, es bullen els ous durs i s'esmicola la tonyina. quan els ous siguin durs, els pelem i els trinxem. Ho reservem.

Per altra banda, començarem a preparar la pasta.

Farem un volcanet amb la farina i el llevat i a dins hi posarem la resta d'ingredients. Atenció! els 150 cc d'oli inclouran l'oli que ens hagi sobrat de fer el farcit, així la pasta tindrà gustet del farcit i estarà més bona. Barregem a poc a poc, primer els ingredients de dins i poc a poc, afegim la farina dels costat. Pastem i treballem la pasta fins que no ens quedi enganxosa (damunt del marbre). Si cal hi afegim una mica més de farina (massa enganxifosa)  o d'aigua (massa seca). Cal treballar airejant-la, es adir, aixecant-la i deixant-la caure al marbre amb força.

Quan la pasta estigui ja llesta, la tapem i la deixem reposar uns 20 minuts mínim. Mentrestant, posem el forn a 180º.

Passada l'estona, fem dues parts de la pasta. Amb la primera, farem la base i la col·locarem damunt d'una llauna untada d'oli o d'una safata de silicona. Li podem donar forma quadrada o rodona. Repartirem el farcit pel damunt, primer la ceba i el pebrot i damunt, la tonyina i l'ou dur. Deixem una mica de vora per tancar la panada. Estirem l'altra porció de pasta i cobrim el farcit. Tapem i segellem pels costats perquè no surti el farcit, podem fer una trena o doblecs o petits pessics. Fem un parell de pessics o petits forats a la part de dalt de la panada perquè surti el vapor i no s'esquerdi o s'estovi l'empanada. Si ens ha quedat pasta sobrera, fem dibuixos amb ella damunt de la part superior de la panada. Pintem amb el rovell d'ou i enfornem.

Flamiche de porros i brie

Un pastís de verdures (porro) i formatge,  boníssim tan per menjar fred com calent i per tant, ideal si volem fer un pic-nic o deixar-la preparada amb antelació. Com veureu, porta una bona quantitat d'ou (2 ous sencers, dos rovells i un altre de batut)

Ingredients (4-5 porcions):

pasta:
250 g de farina
un pèssic de sal
60 g de mantega
1 ou
1 rovell d'ou

Farcit:
60 g de mantega o oli per fregir
400 g de porros (només la part blanca)
150 g de brie
1 ou
1 rovell
50 ml de nata de cuinar

per pintar el pastís: un ou batut

Començarem per preparar la pasta: farem un volcanet amb la farina i al mig hi possarem la sal i la mantega a daus. Amb les mans, ho barrejarem tot, Quan tinguem una textura tipus pa ratllat, hi afegirem en el centre (el farem de nou) els ous (i de sencer i un rovell) i una mica d'aigua. Barregem bé i fem una bola. Ho guardarem al frigorífic tapat amb un drap durant uns 20 minuts.

Per a fer el farcit, tallarem els porros a rodanxes o a juliana i en una paella amb la mantega fosa i calenta o amb una mica d'oli, els ofegarem a foc lent i tapats. Deixarem que s'estovin (uns 5 minuts), destaparem i deixarem que segueixin coguem fins que s'evapori tot el líquid i els porros siguin cuits. Els passarem a un colador perquè deixin anar tota l'aigua que quedi i perquè es refredin.

Ara, treurem la pasta del frigorific i en farem dues parts, una una mica més grossa que l'altra. La part petita l'estirarem donant-li forma rodona i farà de tapa. Amb l'altra, folrarem un motllo rigid de quiche o pastis de vora baixa. Deixarem que la vora sobresurti una miqueta.

Punxarem el cul del pastís repetidament amb una forquilla i hi abocarem els porros. Repartim pel damunt el bri sense pell i tallat a daus. Batrem l'ou, el rovell i la nata (o si volem que sigui més light, la llet) i ho abocarem també pel damunt. Rectificarem de sal. Taparem amb la part de dalt de la pasta, cal enrecordar-se de fer algun petit foradet perquè surti el vapor de cocció. Segellarem les vores amb les dues pastes, la de baix i la pasta, fent pinçaments o una treneta. Pintarem amb l'ou batut i enfornarem al forn ja calent a 180.

Quan el pastís sigui dauradet, el traiem del forn i del motllo i deixem que es refredi damunt d'una reixeta o estalvi.

Quiche de patates i sobrassada

La versió original d'aquesta recepta duia cansalada i no pas sobrassada, però en el nostre cas era el que teníem a la nevera i , a més, la sobrassada ens agrada moltíssim! per complementar el "toc" mallorquí, hi varem afegir formatge de Maó.

Ingredients:

per la pasta brisa:
1 ou
150 g de farina
75 g de mantega
sal

pel farcit:
2 patates mitjanes
1 tall de sobrassada
50 g de formatge de Maó ratllat
200 llet
2 ous
2 alls
julivert


Començarem per fer la pasta brisa (aquí). Folrarem un motlle amb ella, punxant l'interior i la reservarem.

Pelem i tallem a rodanxes fines les patates (no caldrà la mandolina).

Pelem i tallem ben finets els alls. Trinxem el julivert .

Escampem damunt la pasta brisa que tenim ja en el motlle les patates i entre mig, hi posem trossets de sobrassada.

A part batrem els ous com si anéssim a fer una truita. Els salarem i empebrarem i hi afegirem l'all i el julivert. Hi afegirem la llet i ho abocarem amb compte pel damunt de les patates. Finalment, escamparem pel damunt el formatge ratllat.

Enfornarem a foc ja calent (180ª) fins que la pasta sigui ben rossa i el farcit hagi quallat (i les patates siguin cuites, es clar).

Es pot menjar fred o calent.

Com fer?...pasta brisa

Una recepta clàssica i imprescindible; a més, no gaire difícil i que ens pot treure sempre d'un compromís: doncs és la base de les quiches que admeten infinites variants i tan es poden menjar fredes (per un pic-nic o per l'estiu) o calentes. La mateixa recepta però amb l'afegitó de sucre, ens servirà com a base de molts pastissos dolços.

Ingredients (motllo de 26 cm de diàmetre aprox.):

200 g de farina "normal"
100 g de mantega tova però no líquida o desfeta
1 ou
sal
50 g de sucre (només pels pastissos dolços!)


Es posa la farina en forma de cercle i formant un volcanet. Al mig, hi posem l'ou sencer, la sal i el sucre (si anem a fer un pastís dolç). Afegim també la mantega tova (si és l'estiu, només que la tinguem a fora de la nevera una estona ja ens anirà be, si no la treballem pressionant-la amb el puny fins aixafar-la). Treballem els ingredients que hi ha al mig del volcà fins tenir-los ben lligats.

Agafem farina a poc a poc i anem afegint-la a la pasta del mig. Agafem una espàtula o amb les mans i anem fent grumolls. Quan els grumolls són molt grossos els ajuntem amb les mans. Llavors passem a brunyir la pasta, es a dir, a pressionar-la amb el palmell de la mà, procurant estirar-la i tornar-la a ajuntar. Cal fer-ho tres cops. L'ajuntem un altre cop, fem una bola i tapada amb un paper film o amb un drap, la posem a la nevera com a mínim 10 minuts.

Quan la volguem fer servir, la traiem de la nevera i sobre el marbre enfarinat i amb el corró, l'estirem. La posem en el motllo que anirà al forn i acabem de donar-li forma (ho podem fer amb els dits). Si cal "redistribuir" la pasta, es pot treure d'una banda i posar-la a una altra senzillament enganxant-la amb els dits i pressionant una mica. No cal untar amb mantega el motllo, la pasta ja en porta prou i no s'enganxarà. Es millor punxar la superfície de la pasta abans de ficar-hi els ingredients o de ficar-la al forn, evitarem que s'embutllofi i quedi irregular (volem que mantingui la forma).

Quiche de porro amb farigola i comí

Aquesta recepta d'avui és ben fàcil i ràpida de fer; té l'originalitat (diguem-ho així) de fer servir una verdura barata i que es pot trobar tot l'any, però bastant oblidada a la cuina i relegada, generalment , als brous i les sopes: el porro. El toc de la farigola i el comí fan definitivament "diferent" aquesta quiche.

Ingredients:

per la pasta:
200 g de farina
1 ou
100 g de mantega tova però no desfeta
sal

pel farcit:
2 o 3 porros grossos
100 ml de llet aprox.
2 ous
una culleradeta de postres de comí
farigola al gust
1 fulla de llorer
sal i pebre negre


Començarem per preparar el farcit: en una paella posarem un raig d'oli i el porro net i tallat a rodelles (la part blanca), la farigola i la fulla de llorer. A foc lent, deixarem que cogui una mica fins que es torni tou i el liquid s'evapori. Retirarem la fulla de llorer i hi afegirem el comí. Reservarem i deixarem refredar completament.

Prepararem la pasta: en el marbre ben net, abocarem la farina i hi farem una muntanyeta, amb els dits i o amb un got farem un forat al mig de la muntanya de farina on anar posant la resta d'ingredients (com si fos un volcà). Posem al centre del volcà, els ous , la sal i la mantega. Treballem amb una forquilla aquests ingredients i quan estiguin lligats hi anem tirant a poc a poc farina. A partir d'ara és millor treballar amb les mans. No s'ha de pastar en cap cas! més aviat, es formaran uns grumolls i cal anar ajuntant-los. Quan ja tinguem la pasta lligada, fem una bola i llavors amb el palmell de la mà, estirem els extrems de la bola fent 3 orelles; m'explico: seria fer-li a la bola de la massa tres orelles tipus Mickey Mouse, " recollir-les" i tornar-ho a repetir aquest operació tres cops. Encabat, tornem a formar la bola i la deixem reposar 20 minuts a la nevera, tapada amb un drap o amb un paper film.

Passat aquest temps, estirem amb el corró la pasta i la posem damunt d'un motllo per quiches. Amb les mans, acabem de donar forma a la pasta perquè s'adapti al motllo i retirar la pasta que ens sobri. Punxem amb una forquilla el fons del pastis perquè no es quedi bufat.

Aboquem en el motllo el farcit de porros. A part, batem els ous i hi afegim la llet. Salem i empebrem i ho afegim al pastís. Enfornem a 180 fins que el farcit estigui quallat i la pasta daurada.

Enreixat de pasta de full amb prunes i cansalada

Aquest enreixat o coca de pasta de full està igualment bona calenta que freda, però es clar en aquests dies i amb aquesta calorada, millor fred! Com a pícnic o sopar o dinar fred serà un èxit segur!

Ingredients:
200 g de pasta de full
6 claus d'olor
10 grans de pebre negre mòlt
200 g de prunes seques sense pinyols
1 tassa de vi ranci
150 g molt fins de cansalada de porc fumada
1 rovell d'ou batut (per a pintar l'enreixat)

Començarem per posar en un cassó les prunes amb unes cullerades d'aigua, les espècies i el vi ranci. Deixem que cogui a foc suau fins que s'estovin les prunes. Deixem refredar i les passem pel túrmix i si cal, hi afegim més aigua (sempre a cullerades).

Tallarem a trossets la cansalada de porc fumada i la saltarem sense oli en una paella fins que estigui un pèl cruixent. Reservarem.

Estirem la pasta de full i fem un rectangle.  Dividim mentalment en 3 parts : les dues de banda i banda seran per fer les reixes, la part del mig, l'omplirem amb el farcit. Farem unes tires amb el ganivet de forma paral.lela i començant per dalt a banda i banda del rectangle per a poder trenar-les . A la banda del mig: hi escamparem la meitat de la cansalada, posarem al damunt les prunes i damunt d'aquestes, la cansalada que ens quedi.

Trenarem l'enreixat de la següent manera: començant per una banda, agafarem una tira (la primera de dalt de tot)  i la passarem pel damunt del farcit, però no recte, sinó amb una mica d'inclinació cap avall. Agafarem la primera tira de la banda oposada i la `creuarem pel damunt de la primera tira. Agafarem la segona tira de la primera banda i la passarem pel damunt del puré i de les tires, encreuant-la de nou. Repetirem amb la segona tira de l'altra banda. Anirem repetint , fins acabar totes les tires, procurant que quedin fent un enreixat pel damunt de tot el puré. Pintarem amb ou batut.

Posem el forn a foc alt, uns 180º i quan sigui calent, hi posem l'enreixat. Millor amb unes gotes d'aigua envoltant la pasta de full (quan s'evapori, ajuda a pujar la pasta). Quan l'enreixat tingui un color ben daurat i cruixent, el traiem del foc i deixem refredar.

Spanakopita (pastís grec de formatge i espinacs)

Feia molt de temps que volíem fer aquest pastís, però haver de treballar amb la pasta filo (o philo) feia que ho anessím deixant i deixant....i és que no és una pasta que es pugui aconseguir a qualsevol botiga o supermercat, tampoc no hi ha cap tradició de fer-la servir a la nostra cuina i té una fama de "difícil" i complicada que imposa una mica de respecte...al final ens hem decidit, ha pogut més la curiositat i aquí tenim el resultat! Hem seguit la recepta del bloc de l'Ornella, una italiana que viu a Grècia i té un bloc molt interessant que ens encanta de visitar (aquí). Hem canviat una mica les proporcions dels formatges i hem fet servir mató per la ricotta que apareixia a la seva versió.

Ingredients (4 persones):
6 fulles de pasta filo (1 paquet  250 gr )
1 ceba tendra
700 g d'espinacs ja bullits
250 g de mató
150 g de formatge feta
1 ou
anet
grans de sèsam per decorar
oli per pintar la pasta filo

Començarem per preparar un bol amb oli i un pinzell, ens servirà per untar les fulles de pasta filo. També tindrem preparat ja els espinacs, prèviament bullits amb aigua i sal i ben escorreguts.

En una paella començarem per coure la ceba tendra tallada ben fineta. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegirem l'ànet al gust. Quan sigui ben cuita, però sense arribar a enrossir-se, hi afegirem els espinacs i ho barrejarem bé. Quan sigui cuit, rectifiquem de sal i pebre i reservem.

Barregem en un plat els dos formatges, salem i empebrem. Llavors, els afegim als espinacs i hi afegim també l'ou lleugerament debatut. Reservem.

Untem una safata de vores altes que pugui anar al forn amb oli. Hi posem una primera fulla de pasta filo i la untem també amb oli. Repetim l'operació una altra volta. Aboquem pel damunt la meitat de la farsa d'espinacs. Afegim una nova fulla de pasta filo,untem amb oli i n'hi afegim una altra. Tornem a untar amb oli.
Aboquem la resta del farcit. Afegim dues capes més de pasta filo, untades individualment com hem fet abans.
Marquem amb un ganivet les porcions, així quan sigui cuit no es trencaran tan fàcilment. Tirem pel damunt el sèsam com a decoració.

Enfornem en el forn ja calent a 180º fins que sigui cuit. Si veiem que s'eenrosseix molt pel damunt, ho tapem amb paper de cuina.

La pasta filo cal tenir-la tapada mentre treballem , si no es resseca molt i no serveix. Els fulls que sobrin, els guardem ben tapats a la nevera.

Quiche d'espinacs i mató

Una quiche molt fàcil de fer, els espinacs i el mató combinen molt bé i ho hem aromatitzat amb nou moscada. Molt pràctic per excursions, pic-nics o dinars o sopars freds (encara que calenta també està molt bona)

Ingredients (4 persones):

Pel farcit:
500 g d'espinacs frescos
2 ous
200 g de formatge mató
100 ml de llet
nou moscada al gust

Per la pasta brisa:
1 ou
200 g de farina
100 g de mantega
sal

Començarem per preparar la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.
Mentrestant bullim els espinacs, amb molta aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els traiem del foc, els escorrem, els posem sota l'aigua freda per aturar la cocció i els escorrem ben be d'aigua. A part, batem els ous, hi afegim la llet, el mató i els espinacs, barregem be i ho salem. Després afegim nou moscada al gust.
Traiem la pasta brisa de la nevera i amb l'ajut del corró, la posem en el motllo. Hi afegim el farcit d'espinacs i mató i ho fiquem al forn a 180º fins que sigui cuita la pasta i el farcit quallat.

Terrina de salmó i formatge de cabra

A l'estiu les terrines i els pastissos salats freds venen molt de gust, acompanyades d'una amanida van molt bé per a fer un dinar o un sopar; també són molt pràctiques a l'hora de fer pic-nics i excursions. En aquesta d'aquí, barregem el salmó fumat amb tàperes i formatge. La recepta original és d'un llibre francès del que desconec el nom perquè me'l varen "passar" amb fotocòpies, jo l'hi he afegit les tàperes.

Ingredients (4 persones):
3 ous
150 g de farina
1 culleradeta de cafè de llevat tipus royal
120 ml d'oli
100 ml de llet
50 g de gruyere ratllat
50 g de formatge de cabra tipus rulo
1 cullerada sopera de tàperes
120 g de salmó fumat tallat petit
1 cullerada sopera d'anet
pebre negre

Barregem els ous, amb la farina,el llevat, l'oli i el pebre negre. Quan sigui tot ben barrejat, hi afegim la llet i els formatges. Seguim barrejant bé. Afegim finalment, l'ànet, el salmó i les tàperes.

Aboquem la barreja en un motllo de silicona, o en un motllo "normal" untat amb mantega i farina.

Fiquem-lo al forn a 180º, durant uns 40 minuts (dependrà del tipus de forn)

Un cop cuit, el deixem refredar dins el motllo i quan sigui fred, llavors el desenmotllem.

Muffins salats de roquefort i nous ( i de feta i olivada)

(in basso la versione italiana per la riccolta "feta...."

Feia molt de temps que volíem provar de fer uns muffins salats i al final havíem d'anar d'excursió i ens vàrem decidir per portar els muffins i fer una mena de pícnic. En vàrem fer de dues menes: roquefort i nous i feta amb olivada d'arbequines i farigola. Amb les proporcions de la recepta surten molt bé, i en tot cas, si segons els ingredients que hi afegim "extres" ens queda massa seca la pasta, hi podríem afegir un rajolí de llet.

Ingredients (surten unes 6 peces de cada mena):
300 g de farina
3 ous
1 iogurt grec
50 ml d'oli d'oliva
1 cullerada de llevat tipus royal

pels muffins de roquefort i nous:
10 nous
150 g de formatge roquefort aproximadament
sal i pebre negre

pels muffins de feta i olivada:
100 g de feta
1 cullerada grossa d'olivada d'olives arbequines
farigola
sal i pebre negre

Comencem per barrejar el ous, l'oli , el llevat i la farina. Quan tot sigui ja una pasta homogènia, en el nostre cas, vàrem fer dues parts, però si només es vol fer d'una mena, es manté tota la pasta unida i s'hi afegeix els ingredients escollits: nosaltres vàrem afegir en una de les parts, les nous i el roquefort fet a bocins petits, sal i pebre i un cop barrejat tot vàrem omplir amb la pasta els motllos de muffins. A l'altra meitat de la pasta, hi varem afegir la cullerada sopera d'olivada, la farigola i el formatge feta a bocins. Vàrem salar i empebrar, i ho vam barrejar. De nous, un cop barrejat, varem omplir amb la pasta resultant tans motllos de muffins com ens va permetre la quantitat de pasta que havíem fet.
Un cop els motllos plens, ho vàrem enfornar a 180 graus fins que van ser cuits.

VERSIONE ITALIANA:

Con questa ricetta participo alla raccolta “Feta, scopriamola assiema”.

Per un picnic abbiamo deciso di fare dei muffins salati. Ne abbiamo fatti di roccheforti e noci e di feta con timo e “olivada”

gli ingredienti sono (12 muffins aprossimadamente:

300 g de farina
3 uove
1 iogurt greco
50 ml d’olio
1 cucchiaio di cafè di lievito tipo royal
200 g de feta
2 cuchiaii grossi d'olivada di olive “arbequines”
timo (uno o due cuchiaii secondo il gosto)
sale e pepe nero

Abbiamo iniziato a mescolare le uova, olio, lievito e farina. Quando tutto è già un impasto omogeneo, aggiungere gli ingredienti vengono scelti: aggiungiamo il cucchiaio di olivada, timo e formaggio feta a pezzi. Noi empebrar e sale, mescolare e noi. Si riempie la pasta così ottenuta gli stampi da muffin.
Una volta che gli stampi sono pieni, in modo da cuocere in forno a 180 gradi fino a quando erano cotti.

Brioix de romaní i mel

 Aquest brioix ens pot sevir tan per esmorzar com per berenar o per fer un pic-nic. El romaní li dóna molt bon gust, un gust diferent i molt mediterrani.
Ingredients:
350 g de farina
75 g de mantega
1 ou
3 cullerades soperes de mel (en aquest cas de llimoner)
20 g de llevat de forner
200 cc de llet
una mica de sal
1 grapat de fulles de romaní
1 rovell per pintar el brioix

En 100 g de farina i una mica de llet, desfem el llevat. Deixem que creixi. Això ens farà de "mare". A part, barregem en un bol, la resta de la farina, la sal, la mel, la mantega estovada i l'ou També hi barregem les fulles de romaní prèviament picades en un morter. Tot això serà el pastró. Quan la mare hagi llevat i doblat el seu volum, l'afegim al pastró.
Ho barregem bé, ho treballem i el deixem reposar per que dobli el volum tapat amb un drap i en un lloc on no hi hagi corrent d'aire.
Dividirem la pasta en 3 parts iguales, en farem boles i les posarem dins d'un motllo de pastís allargat (va bé el de plumcake). Deixarem que dobli el volum i pintarem la superfície amb rovell d'ou batut.
Ho posarem al forn calent fins que sigui cuit (si el punxem al centre amb un escuradents, aquest ens sortirà net, sense engrunes enganxades)

Pasta de full amb bledes i bolets

Ara que és època de bledes, podem aprofitar-les per a fer aquesta recepta. Els ingredients són fàcils de trobar i és un pastís salat no gaire complicat que podem menjar també fred.
Ingredients (per a 4 persones)
1 rotllo de pasta de full preparat
1 manac ben maco de bledes (aprox. 700 g)
1 ceba
200 de mató
50 g de formatge ratllat (millor parmeggiano)
marduix (1 cullerada)
sal i pebre
bolets secs (aquí hem fet servir trompetes de la mort o si ho voleu en llatí, Craterellus cornucopioides)
1 ou

Posem a remullar els bolets secs una hora abans com a mínim. Netegem les bledes i les tallem petitones.
En una paella grossa, hi posem un raig d'oli i la ceba tallada fineta. Deixem que es sofregeixi. quan comenci a estovar-se, hi afegim els bolets es correguts, hi donem un parell de voltes i hi afegim el marduix i les bledes. Deixem que es coguin. Hi tirem sal i pebre. Ho deixem refredar.
Quan sigui fred, hi afegirem el mató, el formatge i l'ou batut i ho barrejarem tot molt bé.
A part, estirarem la pasta de full amb el corró i li donarem forma quadrada. Es aconsellable, fer-li "vores" als costats, no només per donar més sensació de pastís si no també perquè no "s'escapi" la farsa. Quan li tinguem donada la forma, punxem la base perquè no ens pugi, i pintem les vores amb ou batut. Aboquem al mig del pastís el farcit i ho repartim uniformement.
Ho posem al forn a 180º i ho deixem fins que la pasta de full sigui rossa i/o el farcit quallat.

Brioix de sobrassada i mel

Aquesta recepta de brioix salat la vaig treure d'un programa de televisió (no recordo exactament quin), em va semblar que quedaria molt bo, doncs ja havíem provar la combinació sobrassada i mel i ens agrada força. La forma que té la vaig imitar d'algunes pàgines webs, em va semblar una presentació molt pràctica a l'hora de "repartir" les porcions del brioix.
Necessitarem:
sobrassada (uns 200 gr)
una cullerada de mel de romaní
pel brioix:
350 g de farina
75 g de mantega
1 ou ( més un altre per pintar el brioix)
50 g de sucre
20 g de llevat de forner
200 cc de llet
sal

Treballem la sobrassada i la mel fins aconseguir una pasta, si cal afegir-hi més mel, l'hi afegim.
En 100 g de farina i una mica de llet, desfem el llevat. Deixem que creixi. Això ens farà de "mare".
A part, barrejem en un bol, la resta de la farina, la sal, el sucre, la mantega estovada i l'ou (serà el pastró).
Quan la mare hagi llevat i doblat el seu volum, l'afegim a la resta de la pasta. Ho barrejem bé, ho treballem i ho deixem que dobli el volum, tapat amb un drap i en un lloc on no hi hagi corrent d'aire.
Quan hagi doblat el volum, en fem 9 parts i els hi donem forma de bola. Fem 9 parts també de la pasta de la sobrassada i farcim les boletes. En un motllo rodó prèviament untat de mantega, les distribuim deixant espai entre elles. Deixem que tornin a llevar.
Pintem el brioix amb rovell d'ou batut dissolt en una mica d'aigua i empolsinem amb sèsam.
Ho posem al forn, calent a 180º fins que sigui cuit i tingui un color dauradet.

Pizza (ful) de sardines

Alhora de posar-li títol a aquesta entrada vaig tenir certs dubtes. A casa, i en una època on encara Casa Tarradelles i similars no eren coneguts ni havia un restaurant italià a cada cantonada o casi, ens ho van "colar" com a pizza durant molt de temps. Però certament no es tracta d'una pizza...tampoc d'una quiche...al final vaig decidir "conservar-li" el nom amb la que ens l'haviem menjat tantes vegades, però afegint-hi l'avís que el nom és més aviat una petita enganyifa. Ara, el resultat és boníssim!

Ingredients:

200 g de farina
100 g de mantega
1 ou
sal
10 0 12 sardines
4 o 5 tomàquets madurs
2 ous més pel farcit
2 alls
julivert
sucre

Primer prepararem la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.

A part, fregirem lleugerament les sardines , que prèviament haurem netejat bé i els haurem tret el cap i l'espina.

Ratllarem els tomàquets i els posarem en una paella amb una mica de sal i sucre. Deixarem que es cogui bé, fins que el suc no es concentri.

Traurem la pasta de la nevera i amb l'ajut del corró l'estendrem en un motllo rodó de parets baixes. Quan estigui el motllo folrat hi escampem pel damunt el suc de tomàquet, les sardines , i ho empolsinem tot amb all i julivert ben trinxadet. Salem i empebrem. a part batem ben batuts els ous i llavors els aboquem damunt les sardines.
Ho posem tot al forn a 180º, fins que la pasta estigui dauradeta i els ous ben quallats.
Es pot fer també amb pollastre, desossat i filetejat.

Timbal de macarrons

Un timbal vindria a ser un pastís, però no de qualsevol cosa sinó de pasta. En aquest cas, era de macarrons, però evidentment, el podeu farcir de la vostra pasta i la vostra salsa favorita.

Necessitarem:
400 g de macarrons (o qualsevol altra mena de pasta)
salsa per la pasta, jo vaig fer servir aquesta recepta d'aquí
formatge ratllat
350 g de farina
200 g de mantega
2 ous
2 cullerades de vinagre
sal

Preparem la pasta tal i com ho fem normalment. Un cop cuita i escorreguda, hi barregem la salsa i el formatge ratllat. Reservem.
En un bol, posem la farina, fem un clot al mig en forma de volcà i hi posem la resta del s ingredients (la mantega tova i cal guardar una mica de rovell per a pintar el timbal). Ho treballem tot fins a deixar la massa lligada. Deixem-la reposar com a mínim 10 minuts a la nevera tapada amb un drap.
Untem amb mantega un motllo de parets altes. Fem dues parts de la pasta, una serà una mica més gran que l'altra. Agafem la porció més gran i l'estirem amb el corró, fem una circumferència i folrem el motllo amb ella, procurant que els extrems de la pasta arribin fins a la vora del motllo.
Hi aboquem la pasta. Ara, agafem la segona porció de la pasta, l'estirem i la fem servir per a "tapar" els macarrons .
Caldrà fer un forat (al mig per exemple) per a que surti el vapor d'aire durant la cocció. unim els extrems de la massa que fa de base amb els extrems de la que fa de tapa. Si ens "sobra" mansa la podem fer servir per a fer alguna mena de decoració. Pintem la pasta amb el rovell batut que hem reservat. Ho posem al forn uns 40 minuts.