Amanida de col

 

Una amanida ben senzilla de fer i que , de fet, és una variant de la famosa amanida de col americana..ara que és temps de col, podem aprofitar per menjar-la en cru...

Ingredients (2 persones):

1 tros de col, de la part més blanca

2 pastanagues més aviat petites

2 cullerades de postres de mostassa

2 cullerades de postres de vinagre amb mel (o vinagre suau i mel)

2 cullerades de postre d'oli

Tallem en juliana la col i la posem a netejar en una mica d'aigua. Ratllem la pastanaga prèviament pelada i neta. Posem la pastanaga i la col escorreguda en un bol. 

Fem una vinagreta amb la resta d'ingredients i amanim-la amb sal i pebre negre. Barregem la vinagreta amb la col i la pastanaga. Millor una estoneta abans de servir. I ja ho tenim! més fàcil impossible!

Escudella de frare

 Una altra escudella, aquest cop una que ens podrà "arreglar" ben be un sopar o un esmorzar en època freda....i ideal pels formatgers!

Ingredients (per persona):

1 ou

1 llesques de pa torrat ben primes (les ideals seiren de les de fer-ne sopes, es clar)

2 cullerades soperes de formatge ratllat per fondre (jo, cheddar)

brou suau.

Posem el pa en un plat soper i hi aboquem el brou ben calent. Si no tinguessim brou, hi podem abocar aigua, es clar. Quan les llesques siguin xopes les podem mirar de batre una mica o deixar-les tal qual. hi posem el rovell d'ou en cru i el formatge pel damunt i ho posem tot a gratinar. Quan el formatge sigui fos i agafi una mica de color, ho servim!

Amanida de carabassó i alfàbrega

 

Aquesta amanida l'hem treta d'un dels programes del cuiner Santi Taura per a la televisió de les illes Balears. Allà era l'acompanyament d'un altre plat, però a nosaltres ens va agradar la idea com a primer plat directament. Com veureu és molt senzilla de fer.

Ingredients (per persona):

1 carbassó mitjà

alfàbrega fresca

1 cullerada sopera de mostassa

1 llima

sal i pebre negre 

oli

Farem una vinagreta amb la mostassa, el suc de la llima i una mica de pela ratllada , oli, sal i pebre negre. Reservarem.

Tallarem amb l'ajut del pelapatates tiretes fines del carbassó ja net. A la recepta original, ho tallava a juliana ben fineta. Un cop tallat a tiretes, aquestes les partirem en dos o tres per a que no siguin gaire llargues. Posem el carbassó en un bol i hi afegirem les fulles d'alfàbrega ben picoladetes. Hi afegim la vinagreta i ho barregem tot ben be. Servim!

Patates gorrineres

 Aquesta recepta l'hem trobada en uns simpàtics llibrets que vam comprar a la Casa Verda al delta de l'Ebre , l'últim cop que hi varem anar...es tracta de receptes típiques de pobles de la zona recollides poble a poble i publicades en uns llibrets menuts..en el llibret del poble de Cinctorres hi ha aquesta recepta...se'ls hi deia patates gorrineres a les patates petitones que es feien bullir a l'olla del menjar dels porcs/gorrinos que en diuen allà  i que s'apartaven al final pel consum de la familia (l'època ho manava)..ara es cuinen així..

ingredients (2-3 persones).

1 bossa de patates petitones (aquelles que venen pel microones ja faran)

pebre vermell al gust

pebre negre al gust

sal

oli

En una plàtera que pugui anar al forn i que tingui una mica de vora, hi posem les patates amb pell, ben empolsinades dels pebres i la sal i amb un bon raig d'oli pel damunt. enfornem a 170ª una hora aproximadament o fins que siguin ben cuites (les punxem amb un ganivet i cal que les atravessin fàcilment). Ja les tenim...per a picar o com a complement d'un altre plat...

Col a la gallega versió 2.0

 

Bé...aquesta és una versió d'una recepta tradicional gallega de patata i col que la vam anar modificant...primer canviant les patates per naps, i després canviant un ou bullit per aquest rovell gelificat també marca Sant Taura, el cuina de la tele de les Balears....

Ingredients (2-3 persones):

1/2 col 

3-4 naps

4-5 alls

1 cullerada de pebre vermell

vinagre,un bon raig

1 ou

sucre

sal

pebre vermell al gust..

Posarem en remull la coll a fulles per a netejar-la bé. Pelarem els naps i els tallarem a llunes.

Anirem preparant el rovell gelificat mentrestant....Barrejarem a parts iguales sucre i sal i hi afegirem pebre vermell al gust. Ho posarem en un bol i hi farem un clotet. Al clotet, hi posarem el rovell d'ou , ho taparem amb cura i ho deixarem reposar. Quan més temps passi el rovell soterrat en la barreja, més solidificarà. Nosaltres, com que el volíem quasi cuit, el varem tenir una hora aproximadament. Amb molta cura, "desenterrarem" el rovell: agafarem una cullera sopera i allà on sabem que hi ha el rovell, agafarem part de la barreja sucre-sal amb el rovell, "excavant" per sota on hi hagi el rovell per a no trencar-lo, ho passem per aigua amb molta cura per a treure´-li el sucre i que ens quedi només el rovell. s'haurà gelificat i haurà agafat el gustet del pebre vermell. Reservem.

En una paelleta amb oli, sofregim suaument els alls tallats a làmines i quan siguin rossets, hi afegim el pebre vermell i  immediatament, el vinagre. Deixem que faci un xup i reservem.

En una olla grossa, fem bullir aigua i hi afegim la col, sal i deixem bullir uns 5 minuts. Llavors, hi afegim els naps tallats més aviat prims. quan tot sigui cuit, ho traiem del foc i ho escorrem. Amanim amb els alls, el  pebre vermell etc que hem fet abans i ho guarnim amb el rovell.

Torrada de moll de l'os a la brasa

 

Aquesta torrada la varem veure fer pel Santi Taura en el seu programa de cuina de la tele de les Balears. Resulta que té uns capítols de cuina al camp , amb cuina a la brassa o al foc directament que estan molt bé (si tens barbacoa o possibilitat de fer foc de camp sense provocar una catàstrofe, clar) i són molt interessants . Així que, aprofitant que tenim una mini-barbacoa elèctrica molt senzilleta però efectiva, ens vam decidir a provar a fer això...

Ingredients (per persona):

1 torrada

1 os de moll (els del brou, sense salar)

1 trufa (opcional)

Demanarem que ens parteixin l'os longitudinalment si es possible a la xarcuteria perquè quedarà millor.

Prepararem la barbacoa i hi posarem damunt la reixa l'ós i deixarem que cogui. Torrarem el pa i reservarem.

Quan el moll sigui calent, traurem l'os del foc i amb una culleradeta o donant-hi uns copets el retirarem i l'escamparem damunt la torradeta com si fos una crema o nocilla. Si tenim la trufa, en ratllarem una mica pel damunt i ja ho tindrem!

Ànec a la manera del Penedès

 

Aquest any tant funest entre moltes altres coses (sens dubte moltes d'elles molt més dramàtiques) ens ha deixat sense temporada de castells, i, en el meu cas, sense la tradicional visita a Vilafranca del Penedès per Sant Felix i posterior dinar al casino a base d' ànec a la penedesenca..Esperem que hi puguem tornar el més aviat possible i , mentrestant, n'hem fet la nostra pròpia versió...

Ingredients (2 persones):

1/2 ànec tallat a octaus

1 grapat de prunes seques

1 grapat de panses

1 grapat d'orellanes (no en teniem)

1 grapat de pinyons

1 ceba

1 tomàquet madur

2 o 3 grans d'all

1 branca de canyella

1 fulla de llorer

1/2 got de vi ranci

 

Prèviament, en un got amb aigua, hidratarem les prunes, els pinyons i les panses (i les orellanes si fos el cas) una bona estona abans (un parell d'horetes).

Començarem per enrossir l'ànec prèviament salat i empebrat en una cassola amb una miqueta d'oli. 

Quan sigui ben ros, hi retirarem part de l'oli que s'hagi fet i hi afegirem a la cassola la canyella, el llorer, la ceba pelada i tallada a llunes, el tomàquet i els alls pelats. Ho taparem i deixarem que cogui. quan comenci a agafar color la ceba, hi tirarem el vi ranci i deixarem que evapori l'alcohol. ho tornarem a tapar i a foc baix, deixarem que vagi coent. Si de cas es quedes molt sec i fes l'efecte que les verdures es podien cremar, hi afegim una miqueta d'aigua. No molta, perquè no ha de quedar caldòs, si no més aviat amb molt poc suc, només el just de rostir-ho i coure-ho tot. De fet, es molt possible que ens calgui posar-hi una mica d'aigua! però cal vigilar i no fer-ho caldòs...Deixarem que vagi fent xup-xup a foc baix i una bona estona. Segons com siguin de grossos els talls, potser una horeta. Uns 10-15 minuts abans de finalitzar la cocció, cal afegir-hi les prunes i panses i els pinyons prèviametn escorreguts de l'aigua on s'hidrataven (a no ser que el cuinat sigui molt sec, que ho podem afegir). Deixem 10-15 minuts més i parem el foc.

És millor d'un dia per l'altre.

Bunyols d'arengada

 Ens va venir de gust provar de fer aquests bunyols després de llegir el llibre "La xava" de Juli Vallmitjana que parla dels barris més humils de la Barcelona de principis de s. XX.. de tant en tant és parla de menjars,i  s'anomenen aquests bunyols, els de bacallà i plats com  el bacallà a la llauna que eren molt tradicionals de la cuina pobre de l'èpoc i , pel que descriu el llibre, era molt comú comprar-ho ja cuit i fer un "take-away" de l'època.Els bunyols d'arengada ens van cridar l'atenció..doncs eren els únics  que no coneixiem i que sembla que no han arribat fins nosaltres...Vàrem investigar una miqueta i al final, n'hem fet aquesta versió....

Ingredients (2 persones):

2 arengades (també anomenades guardies civils)

1 ou

un raig de llet

farina (la que entri)

all i julivert

El dia abans posarem les arengades en aigua per a dessalar-les. Quan haguem de fer els bunyols, les traiem de l'aigua, les assequem, les dessescatem i les moquem (els hi traiem els budells) i les esqueixem fent-ne 3 o 4 trossos de cada mig llom. Ens quedaran uns 6-8 trossos d'arengada per cada una d'elles.

Farem la pasta dels bunyols barrejant el rovell del'ou, farina i llet fins a fer-ne una pasta densa. Batrem la clara fins a tenir-la ben escumosa i la barrejarem delicadament amb la pasta. També hi podriem posar una mica de llevat quimic. A part, tindrem ben picolats el julivert i l'all i ara seria el moment de barrejar-ho amb la pasta. Hi submergirem els trossos d'arengada. No caldria salar-ho, perquè l'arengada seguirà tenint un gust potent i un poc salat.

Posarem una paella al foc amb força oli i quan aquest sigui ben roent,  hi anirem afegint una cullerada de pasta amb un dels trossos d'arengada  barrejat per a fer el bunyol, anirem repetint l'operació fins a omplir la paella. Quan els bunyols siguin rossos d'una banda, els girem; quan siguin del tot rossos, els traiem de la paella i els posem en un plat amb un paper de cuina per a absorvir l'oli de més. Servim encara calents.