Els castells, patrimoni de la humanitat!

Avui a Nairobi, la Unesco ha declarat els castells com a "patrimoni cultural immaterial de la humanitat!
Aqui un link a la pàgina de la Unesco, i aquí, el video de presentació de la candidatura.
Felicitats a tot el món casteller!!!

Pollastre amb coca-cola

En el supermercat del barri, i com a part d'una campanya d'aniversari, han estat un mes que cada setmana obsequiaven els clients amb algun regalet, un dels cops es tractava d'una ampolla de coca-cola. Com que a casa no n'acostumem a beure, no sabíem molt bé que fer amb ella, així que vàrem buscar receptes per la xarxa i al final ens varem decidir per aprofitar-la fent aquest pollastre.

Ingredients (per a quatre persones):
1 pollastre a quarts
1 ampolla de litre de coca-cola
12-14 cebes del platillo (o dues o tres de grosses)
1 llimona
1 cullerada de gingebre fresc ratllat
oli
2 cullerades de salsa de soja

Primer de tot, posarem a macerar el pollastre ja net i salat amb una barreja del suc de la llimona, mig vaset d'oli, la soja i el gingebre. Ho podem fer pel mati o si ho fem el dia abans, millor posar-ho tot a la nevera. De tant en tant, remenem la barreja.

Escaldem les cebetes i les pelem (si no les escaldem costen molt de pelar).

A l'hora de començar a cuina, posarem el pollastre en una  cassola, hi tirarem el suc de la maceració pel damunt i el sofregim perquè agafi color. Regarem amb mig vas de coca-cola. Deixem que es cogui. A mitja cocció, hi afegirem les cebetes. Ho deixarem reduir fins aconseguir una salsa un sic espesseta i un pèl caramelitzada. Tornem a tirar la salsa pel damunt de del pollastre i les cebetes i ho tornem tot per uns 5 minuts més que faci xu-xup.

Llenties amb bolets i botifarrons

Una altra recepta per aprofitar la temporada de bolets. Aquesta recepta crec que era de la Simone Ortega; la veritat és que la vaig trobar a una revista d'aquelles que tenen a les sales d'espera del metge (o potser era a la perruqueria?) ; no ho recordo exactament, però de seguida que la vaig veure vaig decidir que calia provar-la.
En aquest cas hem fet servir camagrocs, però amb rossinyols també està boníssima, i amb trompetes de la mort també queda molt bé.

Ingredients (per a 2-3 persones)
250 g de llenties sense coure
1 botifarró de ceba
300 g de bolets (camagrocs o Cantharellus lutescens)
1 porro
2 tomàquets madurs
1 all
1 fulla de llorer
1 cullerada d'anís


Per coure les llenties farem el següent: en una olla grossa, posarem aigua abundant, el gra d'all pelat, la fulla de llorer i les llenties, tot en fred. Taparem l'olla i la posarem al foc. Deixarem que es cogui. Quan les llenties ja siguin toves, les salarem (mai abans). Atenció! si les llenties són "pardines" no cal remullar-les, però si no són, es recomenable possar-les en aigua freda la nit abans.

En una paella, hi tirem un raig d'oli i el porro tallat menut, deixem que s'estovi. Quan sigui transparent, però sense agafar color, hi tirem els tomàquets ratllats, deixem que el sofregit es concentri. Llavors, hi tirem els bolets ja nets, en el cas dels camagrocs, normalment, no cal que els tallem a trossets, tenen un tamany ideal per a menjar sencers. Quan siguin quasi cuits, esparraquem el botifarró i l'afegim a la paella a trossets. Deixem que es cogui tot junt un parell de minuts i llavors aboquem tot el contingut de la paella, dins l'olla de les llenties. Hi tirem també la cullerada d¡anís. Deixem que faci xup-xup uns minuts, tot junt i ja ho tenim.

Carbassa a la veneciana o en saor

La tardor és època també de carabasses, així que no podia faltar alguna recepta per aprofitar-les.
Aquesta d'avui té un origen venecià (d'aquí el nom que li he posat), encara que a totes les receptes que corren per la xarxa se li diu simplement carbassa en saor. Això del saor no és només un plat, també és (o era) un mètode de conservació dels aliments (una mica com els escabetxos) sobretot dels peixos i de les sardines en general (vaja, com els escabetxos), però que també s'utilitza per verdures i sobretot per fer les carbasses. Es recomanable preparar-lo amb antelació perquè està més bo d'un dia per un altre.

Ingredients (4 persones)
400 gr de carbassa
2 cebes grosses
2 claus d'olor
1 fulla de llorer
panses i pinyons (al gust)
1/2 got de vinagre
1/2 got de vi blanc
oli

Primer de tot, posem en remull les panses i els pinyons.
Coem la carbassa, la podem bullir o fer al forn. Jo prefereixo, sobretot si està sencera, fer-la al forn, t'estalvies haver de tallar-la i treure-li la pell per bullir-la i en general, és més còmode.
Quan sigui cuita, li traiem la pell, les llavors i la reduïm a puré. Deixem que es refredi de tot.
A part, en una paella, cuinem la ceba tallada grollerament amb la fulla de llorer i els claus d'olor, fins que comenci a tornar-se transparent, en aquest moment, li tirem el vinagre i el vi blanc i deixem que el líquid es redueixi. Quan el vi i el vinagre s'hagin evaporat i la ceba sigui pràcticament cuita, hi afegim sal i pebre i , sobre tot, les panses i els pinyons. Remenem una mica i deixem que cogui tot junt un parell de minuts més. Ho treiem del foc, i ho barregem amb el puré de carbassa. Si volem, hi podem afegir també un raig d'oli d'oliva.
Ho deixem reposar, i ens ho mengem a l'endemà.

Plum Cake de xocolata i plàtans

Ja feia molts dies que no penjava cap recepta de postres..així que avui, i per variar una micona, penjo aquesta: un pastís tipus plum-cake de xocolata combinada amb plàtan. Potser, al primer cop d'ull pot semblar una combinació estranya però queda molt, però que molt bona.

Ingredients:
100 de xocolata negra de cobertura
150 g de mantega estovada
175 g de sucre moreno
3 ous
175 g de farina
1 cullerada de llevat royal
25 g de cacau amarg
2 plàtans grossos molt madurs

Pel glacejat de xocolata:
150 g de sucre llustre
2 cullerades soperes d'aigua
1 cullerada de postres de cacau amarg

Primer de tot, escalfarem el forn a 180º.
Si no tenim motllos de silicona, caldrà agafar-ne un dels de plum-cake i untar-lo ben untat amb mantega fosa.
Batrem la mantega estovada i el sucre, fins que agafin una consistència escumosa i un color pàl·lid. A poc a poc anirem afegint-hi els ous, un per un i no afegirem el següent fins que l'anterior sigui completament absorbit per la pasta. Quan els tinguem els tres ous incorporats i la pasta ben lligada i treballada, hi afegirem la farina tamisada, el royal i el cacau. Per tamisar-ho tot, podem fer servir un colador. Anirem barrejant-ho tot.
Mentrestant, farem un puré amb els plàtans i ho afegirem a la barreja anterior. Remenem-ho tot perquè el plàtan quedi ben repartir i incorporat a la pasta i ho aboquem al motllo de plum-cake.
Ho tindrem al forn uns 45 minuts aproximadament, fins que sigui cuit. Si tenim motllos de silicona, ho veurem perquè el pastís es separa del motllo sol, si no, haurem de punxar el pastís amb un escuradents o una agulla de mitja i si ens surt neta és que el pastís ja està cuit. Compte a l'hora d'obrir el forn, si ho fem massa d'hora el pastís no pujarà bé.
Un cop cuit, el deixem que es refredi damunt d'una reixeta i mentrestant, preparem la glaça.
Per fer la glaça, haurem de barrejar el sucre, l'aigua i el cacau fins que tingui una consistència cremosa i densa, que es pugui escampar però, ull!, que no sigui molt liquida, hauria de ser una consistència tipus natilla. Un cop la tinguem preparada i el pastís sigui fred, l'escamparem pel damunt i deixarem que es solidifiqui sola (tarda una horeta).

Terrina de cigrons i verdures

Aquesta recepta té l'origen en receptari francès i és molt popular als blocs en aquesta llengua. Normalment, a totes aquestes versions, es manté la combinació de verdures (pastanagues i xarlota), però és molt fer amb les vostres verdures favorites: pèsols, mongeta verda, coliflor o bròquil, et. En tot cas, ajuda molt a la presentació del plat aconseguir que hi hagi una mica de combinació de colors, sempre farà la terrina molt més atractiva visualment.

Ingredients:
150 g de farina de cigrons
1/2 l. d'aigua
3 pastanagues
2 porros
2 culleradetes de curry
1 all
sal
Ratllem les pastanagues , tallem els porros a rodanxes finetes i també el tallem ben finet.
En una paella amb una mica d'oli, hi tirem l'all, abans que agafi color, hi tirem també les pastanagues i els porros i el curry, ho salem i deixem que cogui a foc baix, fins que sigui tou, però sense agafar color. Ho reservem.
En una cassola a foc baix, aboquem l'aigua, i abans que s'escalfi, hi anem barrejant la farina de cigrons. Cal anar remenant constantment per aconseguir una pasta fina, sense grumolls (podeu fer servir un batedor o tamisar la farina amb un colador). Quan la pasta sigui densa, la retirem del foc i hi barregem les verdures.
Aboquem tota la pasta en una terrina o en un motllo de plum-cake. Enfornem'ho a 180º per uns 40 minuts (dependrà del forn). Quan sigui cuita la terrina, ho desenmotllem i ja ho tindrem llest per servir.

Nyoquis de fajol

El fajol és un conreu molt típic i molt característic de la comarca de la Garrotxa, però amb un consum que no va més enllà de la comarca i molt estacional: les festes de Nadal, quan es consumeixen com a postres, en forma de farinetes (aquí). En canvi, d'altres països l'aprofiten molt més i el consumeixen de moltes altres formes. Per exemple, se'n poder fer nyoquis.
Aquesta és una de les receptes més populars per a fer-ne.

Ingredients (per unes 6-8 persones):
1 kg de patates
200 gr de farina de fajol
50 gr de farina de blat
1 ou
nou moscada
sal

per a la salsa:
mantega
alfàbrega
formatge ratllat

Bullim les patates amb la pell amb força aigua (recordeu que les patates les podeu posar en fred a l'olla). Quan siguin cuites i encara estiguin calentes, les passem pel passapurés. Salem i afegim nou moscada ratllada. Deixem refredar el puré i llavors, el barregem amb les farines i l'ou sencer.
Treballarem la pasta fins que ens quedi homogènia i lligada. Llavors en farem tires llargues a base d'anar estirant la pasta sobre un marbre lleugerament enfarinat, fins que tinguem cordons de pasta de la mida d'un dit. Anirem tallant-los i reservant-los en una safata també una mica enfarinada.
Quan els tinguem tots fets, posem a escalfar una olla amb molta aigua. Salem-la i esperem que comenci a bullir l'aigua. Caldrà llavors anar tirant els nyoquis i a mesura que vagin sortint a la superfície els retirarem amb l'escumadora. Els posem a escórrer i quan siguin tots cuits els barrejarem amb la salsa que hagem triat per l'ocasió.
En aquest cas, vàrem fer una salsa molt senzilla: varem escalfar mantega en una paella i quan estava ja del tot desfeta i vàrem tirar un bon grapat de fulles d'alfàbrega talladetes a tires fines. Ho vàrem deixar coure uns minuts, el temps necessari per que la mantega agafés el gust de l'alfàbrega i ho varem abocar pel damunt dels nyoquis. Immediatament, hi varem tirar el formatge ratllat pel damunt.

Truita de cigrons amb espinacs

Aquesta recepta va sortir va pocs dies a la vanguardia, i immediatament vaig decidir que l'havia de fer. De fet, i com si fos fet expressament, justament, tenia tots els ingredients a la nevera: uns espinacs frescos comprats aquell mateix dia i un grapat de cigrons cuits que ens havien sobrat del dia anterior. Una manera perfecta de fer reciclatge.

Ingredients (dues persones):
2 ous
150 g de cigrons ja cuits (aproximadament)
200 gr d'espinacs frescos
llet
1 cullerada sopera de llavors de sèsam torrat
oli i sal
1 all (opcional)

Batre els dos ous sencers, quan siguin mig batuts, afegir-hi un raig de llet, així la truita quedarà més esponjosa. Salar-los.
En una paella grossa, posar-hi un raig d'oli i quan sigui una mica calent, tirar-hi els espinacs tallats a tiretes. Deixar que es coguin. Quan siguin ben cuits, afegir-hi els cigrons cuits (si volem posar-hi all, ara seria el moment, ben talladet) i la cullerada de llavors de sèsam. Ho salarem amb moderació (tenint en conte que els ous batuts ja porten sal).
Ara començarem a fer la truita abocant els ous batuts a la paella i deixant que comencin a quallar una mica. Si cal, perquè els ous arribin a tocar el cul de la paella, anirem aixecant una mica els llegums amb comte de no trencar-los i sense remenar (estem fem una truita no pas uns ous remenats). Quan la base de la truita sigui quallada, bé arriba el moment crític de girar-la, i per això necessitarem un plat fondo. Amb el plat fondo tapem la paella (cal mirar de trobar un que sigui un pèl més gros que la paella, es clar) i amb comte però sense entretenir-s'hi gaire, la girem, deixant per tant, la part quallada de la truita a dalt , i la part que encara no ha quallat, abaix. Amb comte, farem lliscar la truita des del plat de nou a la paella, de forma que la part ja quallada quedi dalt i la part sense quallar quedi tocant el cul de la paella. Tornem la paella al foc, i deixem que la truita s'acabi de quallar.
Si ens sembla que la truita segueix crua o esta més feta d'una banda que de l'altra, caldrà que la tornem a girar.