dissabte, 25 de desembre del 2010

Tronc de Nadal

Una recepta pensada per si es vol presentar a taula unes postres diferents dels típics polvorons, torrons i neules durant aquests dies. El tronc de Nadal és un pastís francès, típic d'aquestes dates i aquesta és una versió fàcil de fer. En aquest cas no duu gaire decoració, però es poden comprar figueretes de sucre com a decoració (en botigues de gadgets per cuina): arbrets, pares noels, etc.
El tronc no és més que una planxa de pa de pessic per a braç de gitano i com a farcit en aquest cas hi hem posat melmelada de taronja amarga (recepta aquí), però hi podria anar trufa, crema de llimona, crema de mantega amb cafè, etc.

Ingredients (per a 6 persones):

planxa del pa de pessic:
3 ous
75 g de sucre
3 clares
100 g de farina

decoració:
100 g de xocolata de cobertura
40 g de mantega

farcit:
melmelada de taronja (en aquest cas)

Començarem per fer la planxa del braç de gitano, i per això cal batre els ous sencers amb els 75 g de sucre amb molta suavitat però procurant que faci una mica de relleu; es a dir, fins que la crema resultant poguéssim escriure alguna lletra. En aquest punt, s'hi afegeix la farina tamisada amb molta suavitat.

a part, batrem les clares, a mig muntar hi afegirem una mica de sucre (serveix per a muntar-les millor) i un cop muntades del tot, les afegirem a la barreja anterior, sempre amb molta suavitat.

Folrem una plàtera plana per anar al forn amb paper de pastisseria untat per les dues cares (així no rellisca ni es mou), i amb l'ajut d'una màniga pastissera, formarem primer de tot , els marges d'un rectangle resseguint la forma de la platera. Un cop tinguem aquest rectangle definit, començarem a fer ratlles en ziga-zaga des d'un dels angles d'aquesta figura amb la màniga pastissera, omplint així tot el rectangle de pasta; en direcció a l'angle oposat del rectangle. Quan tinguem tot el rectangle omplert, posem la plàtera al forn ja calent a 180º uns deu minuts (vigilem que no es torri la pasta o perdrà tota la flexibilitat.

Quan sigui cuita, la treiem del forn, separem la planxa de braç de gitano del paper si hagués quedat enganxat en algun punt i procedim a enrotllar la planxa ajudant-nos sempre amb el paper: es a dir, emboliquem la planxa sobre si mateixa com si féssim ja el braç de gitano (així no perd flexibilitat).

Quan sigui fred, desenrotllem la pasta, treiem el paper i el farcim en aquest cas de la melmelada. L'enrotllem som si fos un caneló.

A part, al bany maria, fonem la xocolata amb la mantega, procurant que quedi una mica liquida.
Ara agafem el tronc de Nadal, escapcem un tros que simulara una branca, tallant-lo com si fos fuet, es a dir, esbiaixat. Enganxem la branca al tros del tronc que vulguem, amb l'ajut d'una mica de xocolata fosa. Amb la resta de la xocolata fosa i amb l'ajut d'un ganivet o una espàtula, anem untant tot el tronc sense oblidar-nos dels laterals. Amb una forquilla fem unes ratlles horitzontals, simulant les imperfeccions dels troncs.

Al final decorem amb les figueretes o amb botonets de caramel o (com en el nostre cas) amb aquesta mena de confeti de sucre que ja venen en potets per decorar pastissos.

Podríem empolsinar-ho tot una mica amb sucre llustre per simular la neu.

dijous, 23 de desembre del 2010

Cullera de pernil d'ànec amb magrana

Uns entrants amb pernil d'ànec relativament fàcils de fer. Els ingredients tampoc no són gaire complicats de trobar i no ens calen estris específics, més enllà de les culleretes; a més si no en tenim les podem substituir per tartaletes d'aquestes que venen ja cuites.

Ingredients:
pernil d'ànec (amb un paquet dels que vénen ja tallats en tindrem més que suficient)
1 poma fuji
ceba
mantega
copa de vi ranci o xerès sec
cebollí
granets de magrana (mitja) o també podríem fer servir maduixetes

Tallem la poma a daus petits, tallem també una miqueta de ceba. Ho posem tot junt en una paella amb mantega i la copa de vi ranci, el cebollí, salem i empebrem i deixem coure. Quan siguin ja cuites, les treiem del foc i les reservem.
Muntem la cullera de la següent manera: una primera capa de poma i ceba, al damunt els granets de magrana i damunt els tallets de pernilet d'ànec. Servim fred.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Arròs amb botifarrons i mongeta verda

Un altra recepta d'arròs amb botifarrons, però aquest cop a "la catalana", és a dir, amb ceba al sofregit. En principi hi volíem posar garrafons (una herència de la meva àvia valenciana), però a última hora ens varem adonar que se'ns havien acabat. Després d'una intensa i infructuosa recerca per les botigues del barri, ho vàrem deixar córrer i hi vam posar bolets secs (múrgoles).
Com que no és un arròs al forn, si no damunt el foc, cal posar-hi 2 cops el pes de l'arròs amb aigua (80 g d'arròs/persona* 2= 160 cc). Per altra banda, cal dir, que no varem pesar la quantitat de mongetes verdes, es tractava d'aprofitar un grapadet que ens havia quedat en un racó de la nevera.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
320 cc d'aigua
2 botifarrons d'arròs (o de ceba si es prefereix)
menuts de pollastre (2 pedrers, 1 coll, 1 carcanada, 2 ales)
un grapat de mongetes tendres
1 ceba petitona
2 tomàquets
1 all
julivert
un grapat de múrgoles seques
150 g de cigrons cuits

Un parell d'hores abans es posen les múrgoles amb aigua freda perquè s'hidratin.
Es netegen les mongetes tendres i es tallen a trossos petits.
En una cassola de fang, es posa oli i es comença a fregir els botifarrons i els menuts de pollastre i els hi donem unes voltes fins que agafin color. Els retirem i els reservem.
En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada molt menudeta, deixem que es cogui fins que comenci a tornar-se transparent i llavors hi tirem els tomàquets ratllats. Quan el sofregit comenci a estar fet, hi tirem l'all i el julivert ben trinxadets.
A part, en un cassó hi posem l'aigua per fer l'arròs i escalfem; quan arranqui el bull, hi tirem les mongetes i deixem que coguin.
A la cassola del sofregit, hi tirem els cigrons, les múrgoles i els botifarrons i els menuts. Els hi fem un parell de voltes, i hi tirem l'arròs. Fem que l'arròs es barregi bé amb el sofregit i llavors hi tirem l'aigua i les mongetes. En aquest moment el foc de la cassola ha d'estar ben fort. Des que la cassola comenci a fer xup-xup i durant 5 minuts, mantindrem ben fort el foc, llavors el baixarem i deixarem que s'acabi de coure (en total 15 minuts). Apaguem el foc, i deixem reposar abans de servir, durant 5 minuts més.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Pastís d'arròs

L'últim plat que vaig portar al concurs gastronòmic dels Castellers de Barcelona va ser aquesta recepta de pastís d'arròs. Són unes postres tradicionals italianes, i se'n pot trobar una infinitat de versions a la xarxa. Aquesta és la que jo segueixo, tot i que en ocasió del concurs vaig fer unes modificacions en les quantitats de líquid; indicaré entre parèntesi les modificacions, de totes maneres recomano que, si es volen modificar les quantitats (surt un pastís enorme) es modifiquin proporcionalment, i no pas com el que vaig fer jo que més aviat vaig tirar pel dret: el pastís estava molt bo (perquè és molt bo) però potser tenia massa arròs...

Ingredients:
1 litre de llet (700 cc)
300 g d'arròs cru
6 ous (4 ous)
200 g de sucre (150 g)
la ratlladura de la pell d'una llimona (jo li vaig posar taronja)
un grapat de panses (opcional)
sal (per bullir l'arròs)
mantega (si ens cal untar el motllo)

Primer de tot bullirem l'arròs amb força aigua i una mica de sal. Quan sigui cuit, però una mica duret encara, l'escorrem i el refredem, posant-lo sota l'aixeta d'aigua freda.
Posarem a remullar amb aigua les panses.
A part, batrem els ous i els hi barrejarem la resta d'ingredients: el sucre, la llet, la pela ratllada de la llimona i les panses. Hi afegirem l'arròs cuit, ho barrejarem bé tot i ho abocarem en un motllo rectangular que pugui anar al forn (si no és de silicona, l'haurem d'untar amb mantega per poder desmotllar-lo bé després).
Un cop abocat el compost, i repartir uniformement per tot el motllo, el posarem al forn, prèviament calent a 200º; tardarà a fer-se uns 40 minuts (però dependrà molt del forn). Quan sigui cuit, el treiem i el deixem refredar.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Rajada amb patates

La rajada és un peix cartilaginós no gaire conegut potser, però molt gustós. Se n'aprofita bàsicament les "ales", el peixater normalment ja el prepara perquè es pugui coure directament sense haver de manipular-lo, ni netejar-lo ni res...directe a l'olla i sense espines!

Ingredients (2 persones):
1 rajada d'un kilo
2 patates mitjanes per persona
1 ceba
2 tomàquets madurs
1 all
julivert
6-7 nous pelades crues
aigua.

En una cassola s'hi posa un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem l'all pelat i sencer, deixem que es cogui, i vagi deixant l'aroma, quan sigui dauradet, el trèiem i el reservem.
En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada petita, deixem que cogui uns minuts i quan comenci a tornar-se transparent, hi tirem el tomàquet ratllat. Salem. Deixem que es faci el sofregit i llavors, quan el tinguem fet, hi tirem una picada feta amb l'all que teniem reservat, les nous i el julivert i una mica de sal. Hi tirem també les patates tallades a dauets ( i pelades , es clar) passat un parell de minuts. I un parell de cullerots d'aigua. Apugem el foc, i deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts.
Passat aquest temps, hi tirem la rajada. De tant en tant, sacsegem la cassola amb suavitat. Parem el foc quan les patates siguin cuites del tot. La rajada es cou ràpidament. Rectifiquem de sal, si es necessari.

dijous, 16 de desembre del 2010

Bacallà a la brutesca

Un plat molt senzill de fer i sense gaire elaboració. Curiosament, era un plat de pescadors, de menjar a la barca...es veu que antigament, com no sempre els pescadors tenien sort i trobaben peixos per pescar, acostumaven a dur a les barques bacallà sec per menjar en cas de necessitat.

Ingredients (2 persones):
4 talls de bacallà sec
4 patates mitjanes
2 ous dusos
2 cebes
2 alls
2 fulles de llorer
2 tomàquets
aigua
pebre vermell
canyella en pols

Començarem per posar, dos dies abans, el bacallà amb aigua, amb la pell cap a dalt. Cal canviar 2 o 3 cops l'aigua durant aquests període.
Bullim els ous i els pelem
En una cassola es posa una mica d'oli, les patates pelades i tallades a trossets, els tomàquets tallats per la meitat o a quarts, com vulguem, la ceba tallada a juliana. Tot en fred. Després hi afegim els alls sencers però pelats, el llorer, el pebre vermell i la canyella. S'hi tira aigua fins a cobrir quasi bé les patates, s'hi afegeix el bacallà, es tapa i llavors s'encen el foc. Quan tinguem les patates cuites, hi posem els ous dusos tallats per la meitat, ho deixem dos minuts més al foc i ja es podrà servir.

Figues albardades





Versione in italiano

Les figues albardades són unes postres típiques de molts pobles de València, l'Aragó i el sud de Catalunya. La meva àvia que era d'un poble de l'interior de Castelló en feia en grans quantitats per les Festes del Nadal, feia una perola enorme i les visites i la familia que venia a felicitar les Festes se'n feien un bon tip.
Aquest any vaig decidir portar-ne una safata pel concurs de cuina del cap de setmana dels Castellers de Barcelona. Són molt bones i molt fàcils de fer.

Ingredients (per unes 50-60 figues albardades):
25-3o figues seques
farina (la que admeti)
llet (la que admeti)
la pela d'una llimona ratllada
2 o3 cullerades grosses de sucre (i més per arrebossar-les després)
anís sec
2 ous
llevat royal

Es treuen les cues de les figues seques i es deixen en remull amb aigua un parell d'hores abans.
Quan siguin ben hidratades, es tallen per la meitat.
A part, es fa una pasta barrejant la farina, els dos ous batuts, la pela ratllada de la llimona, el sucre, la llet , un dit d'anís sec i el llevat. La pasta ha de tenir la consistència d'unes natilles aproximadament, és a dir, fluida però no liquida del tot. Es deixa reposar fins que "bufi", es a dir, que el llevat comenci a fer petites bombolletes a la superfície. Llavors, s'hi tiren les figues i es barreja tot bé.
Es posa una paella al foc amb força oli, quan sigui ben calent, agafarem amb l'ajut d'una cullera sopera una figa amb pasta suficient perquè quedi ben embolcallada; ens podem ajudar d'una altra cullera sopera, per anar-nos-la passant i assegurar-nos que la pasta envolta la figa. Tirem la figa en l'oli bullent, quan comenci a coure's d'una banda i abans que la pasta que està a dalt de tot sigui del tot cuita, la girem, així la figa albardada s'infla i el bunyol (perquè de fet, ve a ser un bunyol) s'arrodoneix. Quan la figa estigui ben rosseta, la treiem del foc i la posem sobre paper absorbent i li tirem una mica de sucre pel damunt.
Anem repetint l'operació amb totes les figues, fins a tenir-les totes albardades.
Si posem a l'oli de fregir un tros de pela de llimona, a l'oli li costa més de cremar-se.

italiano

I fichi "albardades" sono un dessert típico da molti villagi nelle regione della Aragona, Valencia e nel sud della Catalonia. Mia nonna per le festività natalizie ne cucinava un calderone..e tutti gli amichi e i parenti ne mangiavano mentre chiachieravanno.
La ricetta è molto semplice.
Ingredienti (50-60 fichi albardades):
25-30 fichi sechi
2 uova
farina
latte
1 limone
un po di anis secco (liquore)
2 o 3 cucchiaii grossi da zucchero
lievito tipo "royal"
Prima si deve togliere la "coda" ai fichi . Si metono i fichi nell'acqua per qualche ore.
Si fa una pasta con le uova sbatutte, la farina, il latte, la buccia gratugliata dal limone, il zucchero, un po' dal liquore di anís (un dito di anís) e il lievito. La pasta deve essere consistente, non molto liquida, (un po' come il cioccolato fondente). Si lascia riposare, e quando si cominciano a formarsi delle bolle nella pasta, si buttano i fichi tagliati a metà. Mescolare bene il tutto.
Metere una padela al fuoco forte con abbastanza olio; quando questo sia molto caldo, prendere con un cuchiaio un ficho e pasta, fare con l'aiuto d'un altro cuchiaio mescolare bene tutto e buttarlo nella padela. Quando il ficho inizia a cuocere, ma prima que la pasta sia dal tutto cotta, girarelo e cosí si formara una palina abastanza rotonda. Si fa cuocere fino a diventare acolorata. Si rimuove della padella e si mette in un plato con una carta che abssorbe l'eccesso d'olio e si butta un po' di zucchero sopra. Si repete con tutti gli altri ficchi.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Gotets Castellers de Barcelona

 Amb la temporada castellera d'enguany finalitzada el mes de novembre, Castellers de Barcelona va celebrar del 10 al 12 de desembre el "Cap de setmana de la Colla", amb tota mena d'activitats lúdiques: concerts, dinars, jocs per la mainada, i com no, no podria faltar una nova edició del concurs de tapes i pintxos (i dolços). Jo vaig presentar tres plats. Aquest era el primer, uns gotets amb els colors típics dels Castellers: blanc pels pantalons, negre per la faixa i vermell per la camisa de la colla.

Ingredients (per a 25 gotets):

Puré de patates, el blanc:
4 patates mitjanes
oli
alls
llet
sal i pebre

Posarem oli abundant en una paella i els alls (o l'all si sou prudents) tallats a làmines finetes, encendrem a foc baix i deixarem que es cogui molt lentament, o millor dit, que es confitin els alls. Vigilarem que no es cremin i donin senyals de començar a enrossir-se, pararem el foc, traurem els alls i reservarem.
A part, bullim amb aigua abundant i sal les patates amb pell i tot (podem posar les patates directament amb l'aigua freda). Quan siguin cuites, les treiem, les pelem i les passem pel passapurés.
Quan sigui ja fred el puré, anirem barrejant-ho amb una mica de l'oli que hem preparat anteriorment i llet fins a tenir una consistència cremosa. Salarem i empebrarem al gust.

Botifarra esparracada, el negre:
1 botifarra negra

Esparraquem la botifarra i en una paella , l'anirem coent, remenant de tant en tant perquè ens agafi color i es torni una mica cruixent, sense cremar-se. Quan sigui cuita, la reservem.

Gelatina de tomàquet, el vermell:
200 g de tomàquet triturat de pot
3 o 4 fulles d'alfàbrega
4 fulles de gelatina
oli
sucre
sal i pebre negre

En un plat soper amb aigua freda, hi posem les fulles de gelatina perquè perdin la rigidesa.
Posem mentrestant, en una paella amb una mica d'oli, el tomàquet triturat, sal i pebre, una mica de sucre i unes fulles d'alfàbrega. Deixem que cogui una estona. Quan ja sigui ben cuit, el treiem del foc, esperem un o dos minuts (que deixi de bullir) i anem tirant-hi les fulles de gelatina una a una i ben escorregudes, remenant constantment. No n'hem de tirar la següent fins haver dissolt la primera perfectament en el tomàquet. Quan ja tinguem la gelatina dissolta, ho aboquem tot en un motllo rectangular de manera que quedi una alçada d'un dit aproximadament de tomàquet i deixem refredar-ho (millor a la nevera) fins que qualli.
Quan sigui ben quallat, desenmotllem la gelatina de tomàquet i la tallem a dauets.

Ara passem a muntar els gotes: al fons i amb l'ajut de la màniga pastissera hi posarem el puré de patates, després una capeta de botifarra negra i per últim els dauets de gelatina de tomàquet.

Seguidors