Amanida de patates i ous de tonyina cuits

 

Una amanida ben fàcil de fer per a començar a tastar els ous de tonyina que ens varen regalar...en aquests cas els ous de tonyina cuits  varen arribar directament des de Cadís (on es veu que són força típics), si no els podeu trobar a les bacallaneries, els podeu substituir per d'altres menes d'ous de peix que acostumen a tenir a la venda ja preparats.. 

Ingredients (2 persones):

2-3 patates bullides i pelades
una porció dels ous de tonyina ja cuits
julivert
oli , sal i vinagre

Un cop bullides les patates, les pelarem i les tallarem a porcions.  També tallarem a daus els ous de tonyina cuits. Ho barregem tot i ho amanim amb sal, oli, vinagre i pebre negre i ho empolsinem amb julivert picat ..Tan senzill com això!! ho podem servir com amanida de primer plat o com a segon plat directament..vaja, el que ens vingui més de gust...

Escudella de pèsols negres

 

Un plat ben bó ideal pels dies de fred...aprofitem que teniem ja cuits alguns pèsols negres del Bergueda per a fer-ne una escudella...

Ingredients (2 o 3 persones):

2 pastanagues
1/2 col
1-2 xirivia
1 nap
1 porro

1 patata

1 grapat de pèsols negres ja cuits

1 grapat d'arròs

1 grapat de fideus

1 tros de sagí salat (opcional)

Començarem per netejar, pelar i tallar menut totes les verdures, excepte la col. La col la tallarem a part, la posarem en aigua i la trossejarem, millor entretenir-nos a treure-li els tronxos més gruixuts de les fulles.

En una olla grossa, posarem aigua a bullir amb el sagí (si el volem afegir). Quan arrenqui el bull, hi posem les verdures excepte la col. Quan les verdures siguin mig cuites, llavors hi afegim la col. Rectifiquem de sal. Quan la col sigui feta, hi afegim l'arròs i al cap d'un parell de minuts, els fideus. Quan siguin pràcticament cuits, hi afegim els pèsols i deixem que faci xup-xup un parell de minuts. Recitifiquem de sal definitivament i, ja tindrem l'escudella. 

Si n'haguessim feta molta, es millor "passar" la que volem menjar-nos en aquell moment en una altra olla i allà, fer tota l'operació d'afegir-hi l'arròs i els fideus i els pèsols....Així podem guardar a la nevera el que ens hagi sobrat sense que l'arròs i els fideus quedin massa cuits i es desfacin..

Farinetes de llegums

 

De la nostra última visita al Delta de l'Ebre ens vàrem portar farina de llegum, molt típic de la zona pel que ens va semblar, tant si mirem receptaris de la zona com si anem per botigues o colmados d'allà ara durant la tardor i l'hivern.... Les proporcions no estan indicades perquè , la veritat, ho varem fer tot a ull...la recepta original preveu verdures bullides especialment, però nosaltres, varem aprofitar les que ens vàrem sobrar d'una escudella...

Ingredients:

farina de llegums

verdures bullides variades (nosaltres: col, naps, xirivies, pastanagues)

1 tomàquet madur

brou suau o aigua (nosaltres: brou que ens va sobrar també de l'escudella)

crostonets de pa (opcional)

En un bol, posem el brou i hi dissolem unes dues cullerades soperes plenes per persona de farina de llegum. Ens ha de quedar una pasta molt fluida i sense grumolls!!

En una cassola, hi posem un bon raig d'oli i, si volem els crotonets, els passem per la paella i els fregim. Quan siguin rossets, els retirem i reservem. En tot cas, un cop fet això, hi posem el tomàquet trossejat i fem que es sofregeixi...quan sigui ben fet, hi afegim les verdures trinxades i ho barregem tot..quan hagi cuit uns minuts tot plegat, hi afegim la barreja de farina i brou i anem remenenat a foc mitjà perquè tot vagi coent-se ..quan prenguin les farinetes i comencin a fer bombolletes, rectifiquem de sal i ja ho tindriem!! en tot cas, caldrà sempre anar tastant per assegurar-nos que el gust a farina crua hagi desaparegut.

Fideus rossejats amb formatge i pebre negre

 Aquesta és una recepta pràcticament idèntica a la que apareix a la revista dels mercats de Girona de gener del 2021...una mena de fideus rossejats amb formatge que naltros, com a fanàtics del formatge no podiem deixar de passar...

Ingredients (2 persones):

160 g de fideus aproximadament

100 g aproximadament de formatge que es pugui arribar a fondre de gust una mica fortet (nosaltres teniem un de sobre de gratinat aquest cop, tot cal dir-ho)

pebre negre acabat de moldre

brou suau millor vegetal o de carn

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i enrossim els fideus. A part, comencem a escalfar el brou.

Quan els fideus comencin a tenir coloret, hi afegim a cullerots el brou ben calent fins que els fideus deixin de xiular. Deixem que faci xup-xup a foc mig i quan sigui pràcticament fets els fideus, hi afegim el formatge ratllat o trossejats i anem remenant per a que tot es fongui i barregi. 

La sal la posarem a l'últim moment i vigilant que el formatge no ho faci tot massa salat. Quan els fideus sigui cuits i no hi hagi ja brou, ho traiem del foc, ho emplatem i empolsinem de pebre negre a gust.

Cap i pota (de xai)

 

Un clàssic de la cuina catalana i dels esmorzars de forquilla: cap i pota de xai..o de corder, perquè els ingredients ens els vam portar directament de Sant Jaume d'Enveja, d'una carnisseria del poble on, entre altres coses tenen ja la tripa del xai i les potes mig preparades...Només cal bullir-les i guisar-les després...

Ingredients (2-3 perones):

3oo gr de tripa i pota de corder aprox.
1 ceba grossa
2-3 tomaquets madurs

Per la picada:
un grapat de pinyons
una llesca de pà
2 alls pelats
1 got de vi ranci

herbes per a bullir la tripa i les potes: farigola, llorer, orenga, etc.

Començarem per a preparar i bullir la tripa i les potes de xai, això ho podem tenir preparat del dia abans. Remullem les tripes i un cop passada una estona, les tallem grollerament i  acabem de netegar amb l'ajut d'un ganivet. Les potes de xai acostumem a estar ja molt netes i no caldrà fer -lis res.

Un cop netes, posem una olla al foc grossa i quan bulli, hi tirem les herbes i les potes i tripes. Deixem que bulli com una hora a foc fort. Si cal, traiem abans les potetes i reservem-les. Anem provant les tripes fins que tinguin la textura correcta. Colem i reservem una part del brou. Reservem la tripa juntament amb les potes.

Posteriorment, en una cassola, fregim una mica els alls, els pinyons i la llesca de pa, procurant que no es cremin i quan estiguin rosset el pa i els alls i tinguin una micona de coloret els pinyons, ho retirme i ho posem en un morter. Hi afegim una mica de sal i ho piquem fins a tenir una pasta fina. Reservem.

Ara fem un sofregit amb força ceba i una mica de sal. La ceba ha d'estar pelada i picolada fina. Quan comenci a agafar color, hi afegim la tripa i el tomàquet. Deixem que concentri. Hi afegim una mica de brou de bullir la tripa o aigua si no volem el gust tan fort i deixem que segueixi fent xup-xup. Deixatem la picada amb una mica de vi ranci i l'afegim al guisat quan aquest estigui ja fet. Deixem que segueixi fent xup-xup fins evaporar l'alcohol. Rectifiquem de sal. I ja ho tindrem.

Cal anar sacsejant una mica la cassola per a que no s'enganxi. És el típic plat que està més bo d'un dia per l'altre. Si voleu, hi poden afegir una mica de xoriço, que la veritat és que queda molt bo amb aquesta recepta i s'hi adiu força, però que no formaria part de la recepta original.

Fessolets amb fetge de rap

 

El fetge de rap no és gaire consumit i és molt bo i gustós..el podeu trobar a les peixeteries que normalment el vénen molt baratet acompanyat del  mateix cap de rap..El cap (on hi ha molta molla) el podeu fer servir com a base per a sopes i el fetge es pot menjar així..Nosaltres hem fet servir com a llegum fessols de l'ull ros, típics de Banyoles.

Ingredients (2 persones):

1 fetge de rap

200 g de mongetes o fessols ja cuites (el que tinguem)

1 ceba

1 got de vi blanc més o menys

En una paella, sofregirem el fetge fins a que ens quedi ben dauradet..el traurem i reservarem. Amb el mateix oli, sofregirem la ceba picolada fina i amanida amb sal fins que estigui ben transparent, si ens quedem sense aigua de la ceba, hi podem afegir una mica de vi blanc. Quan la ceba sigui cuita, hi afegim els fessols cuits i el fetge, deixem que faci tot xup-xup i es barregin els gustos, rectifiquem de sal i servim.

Escudella catxaruda o de pobre (versió 2.0)

 

Aquesta és una altra escudella també molt fàcil de fer i sense gran presencia de carsn..ara bé, té un ingredient principal i imprescindible: un tros d'os de pernil que li dóna el gust inconfusible i diferenciat de la resta de les escudelles... En el nostre cas, no teniem tots els ingredients i vam prescindir de les bledes, però les hem afegit al llistat ...

Ingredients (2 persones):

1/4 de col

1 grapat de bledes (no en teniem)

1 tros d'os de pernil

1 mica de sagi en forma de bola o un trosset de cansalada

1-2 patates

1-2 xirivies

1-2 pastanagues

1-2 naps

un grapat de fideus

un grapat d'arròs

un grapat de mongetes i/o cigrons cuits.

Pelem i tallem al gust totes les verdures. Posem una olla grossa al foc amb la cansalada o la boleta de sagi i l'ós de pernil. Quan comenci a bullir, hi posem totes les verdures excepte les patates, les bledes i la col. Deixem que bulli una bona estona. 

Quan les verdurs siguin mig cuites, hi afegim la col i les bledes i immediatament, quan torni a arrencar el bull, les patates pelades i tallades igual que la resta de les verdures. Deixem que cogui i quan les patates siguin mig cuites, hi afegim els fideus i l'arròs. A l'ultim moment, hi afegim les cigrons i/o mongetes ja cuits.  Rectifiquem de sal i ja ho tindriem.

Xapadillo de tenca

 

Aquesta recepta només té una dificultat: trobar l'ingredient principal si no vius a les terres de l'Ebre..i és que el xapadillo és una tècnica d'assecat dels peixos típica de la zona; principalment es fa amb l'anguila, però també es popular amb la tenca. Es pot trobar als restaurants i, si la voleu fer a casa, aquest xapadillo el vam comprar al mercat de Deltebre.

Ingredients (2 persones):

2 xapadillos de tenca

per acompanar: torradetes de pa i all-i-oli

Es tan senzill com fregir el xapadillo en una paella i servir-lo acompanyat de les torradetes i l'all-i-oli; també es pot fer (si no volem all-i-oli) una julivertada. I ja ho tindriem! com a pica-pica o vermut està ben bo!