Albergínies masala v. 2.0

 

Una recepta aprofitant la temporada d'albergínies i una visita a un petit super hindu nou al centre d'Olot.

Ingredients ($persones):

4 albergínies blanques mitjanes

1/2 ceba

1 tomàquet o dos ben madurs

1 o 2 alls

1 cullerada de cafè de cúrcuma

1 cullerada de cafè de comí (llavors)

1 cullerada de coriandre en pols

1 tros de gengibre

1 cullerada de cafè de garam masala

Començarem per  fregir lleugerament en oli les llavors de comi i afegir l'all i la ceba que prèviament haurem  picolat ben finet l'all i la ceba abans no es cremin les llavors. Ho deixarem sofregim tot ( amb una mica de sal) fins que la ceba transparenti i hi afegim el gingebre ratllat i immediatament el tomàquet també picolat.

Quan comenci a fer-se la salsa, hi afegim la resta d'espècies i remenem una mica, deixem que es concentri i hi afegim les albergínies blanques tallades a cubs.  Podem assegurar-nos la salsa, afegint-hi mig gotet d'aigua. ho tapem tot i ho deixem coure fins que les albergínies siguin cuites. Rectifiquem de sal.

Enredado de mote

 Una altra recepta amb mote, es a dir, d'una mena de de blat de moro  típic del Perú que cal no confondre amb el blat de moro escairat. Es poden comprar llaunes ja amb el mote cuit o comprar-ne de sec (ja hi ha botigues que en tenen a Barcelona, per ex. al mercat d'Horta) i coure'l a casa. Aquesta recepta es similar al mote pillo,  però no sembla ser tan popular ..nosaltres l'hem fet com a plat principal i ha tingut molt d'èxit..el comí i el coriandre li donen un toc que , podriem dir, és molt "fresc". Tal i com ens va passar amb el mote pillo, no tenim achicote (el pebrot vermell en pòls) però em fet el que em pogut per replicar la recepta...

Ingrediets (2 persones):

200 g de mote cuit

2 ous

1 tomàquet ben madur

1/2 ceba petita picoladeta

1 culleradeta de postres de comí (llavors)

1 branqueta de coriandre ben picolada

1/2 tasseta de llet

En una paella, hi abocarem una mica d'oli i la ceba ben picolada. Quan comenci a transparentar, hi afegim el tomàquet a daus.

A part, batrem els ous amb el comí i ho reservarem.

Quan el sofregit de ceba i tomàquet estigui quasi fet, hi afegim el mote i la llet i deixen que es redueixi el liquit. Llavors, hi afegim els ous batuts i l'achiote si en tinguessim i remanem fins que sigui ben cuit.

Rectifiquem de sal i pebre i hi tirem coriandre picoladet pel damunt i ja ho servim

Mote pillo v. 2.0

 Aquesta recepta és típica de Veneçuela, on es seveix per esmorzar acompanyada d'un bon cafè i formatge fresc...nosaltres varem aprofitar que teniem mote cuit d'una altra recepta per a fer-la..ara, acompanyar-la amb cafè ja no ens varem atrevir...u!! el mote és un blat de moro especial, que no cal confondre amb el blat de moro dolç de les amanides d'aqui ni amb el blat de moro escairat de l'escudella típica de Nadal del Berguedà..On trobar mote? doncs a botigues de productes llatins en deuen tenir en llauna, però nosaltres ho varem comprar a una botiga de llegums crusos, graneria etc del mercat d'Horta a Barcelona. El varem fer servir per un altre plat i em van guardar de cuit al congelador..

El principal problema que varem trobar va ser trobar l'achiote, que és una mena d'espècie feta d'un pebrot típic i que no varem trobar..així que suposo, que si llegeix la recepta un veneçolà, trobarà que el plat no és gaire autèntic, però vàrem fer el que vam poder! 

Ingredients (2 persones):

2 plats de mote ja cuit (o una de llauna del preparat)

2 ou

1 branqueta de julivert o de coriandre

1 got de llet

1/2 ceba tedra incloent-hi la part verda

1/2 culleradeta de postres d'achiote molgut

1 gra d'all picadet

Començarem per a fer un sofregidet amb la ceba picolada fina i l'all. Si tinguessim achiote, l'afegiriem també.  Quan sigui ben cuita, hi afegim el mote i ho remanem tot, hi afegim immediatament la llet i deixem que redueixi.  A part, batrem els ous, com si fessim una truita i els afegirem a la barreja..sarà com fer un remenat; quan ja sigui quasi fet, hi afegim el julivert o coriandre picat i rectifiquem de sal.

Servim calent (amb el cafè si volem fer -ho bé!)

Canons amb conill V. 2.0

 

Aquesta és una variant d'una recepta tradicional menorquina...els canons són macarrons més finets, però com que no en tenia, jo vaig fer servir macarrons de mida clàssica. Pel que fa a la resta, vàrem seguir la recepta tradicional tan bé com vàrem poguer.

 Ingredients (2-3 persones):

250 g de canons o macarrons

1/2 conill tallat a trossos

1/2 pebrot verd

1-2 tomàquets ben madurs

1/2 ceba

1-2 all

1 fulla de llorer

all i julivert

 

 Primer de tot, en una cassola de fang, sofregirem els talls de conill prèviament salats i empebrats i els reservarem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba tallada fina i el pebrot verd i els alls i el llorer. Deixarem que cogui i es confiti a foc baix uns 5-10 minutets o fins que estigui tot transparent, llavors hi afegim els tomàquets tallats o ratllats (segons gust) i deixarem que es concentri el sofregit. Llavors hi afegirem els talls de conill (excepte el fetge), remenarem, deixarem que faci xup-xup uns minuts i ho cobrirem amb aigua i quan comenci a bullir (haurem pujat el foc), hi aboquem els canons (un grapat per persona). D'aigua, un plat soper per persona també ens anirà bé. Deixem que cogui i quna sigui quasi fet, hi afegim una picada amb el fetge de conill, all i julivert. Cal que quedi caldoset.

Falafel de pèsols negres

 

 Aprofitant que teniem pèsols negres del Berguedà, varem fer aquesta versió del falafel que apareix al receptari de la Diputació dedicat a aquest llegum típic del Berguedà.

Ingredients (20 falafels):

200 g de pèsols negres

coriandre

1 tros de ceba

comí en pols al gust

coriandre en pols al gust

1 o 2 alls 

1 polsim de pebre vermell dolç

sal i pebre negre

Com el falafel clàssic, començarem 24 hores abans posant en remull els pèsols.

Un cop passat aquest temps, posarem a la picadora els pèsols crus, el coriandre i la ceba. Ho picarem fins a tenir una pasta fina que barrejarem amb les espècies i que salpebrerem al gust.

formarem les boletes de la mida d'una nou. Ho podem deixar reposar una mica abans de fer-les. Ara podem fer dues coses: o be fregir-les o be enfornar-les, en aquest segon cas, les aixafarem una miqueta.

Nosaltres aquest cop varem triar el forn: per tant les varem aixafar un pèl i les vare posar damunt d'una safata de forn una mica untada d'oli. Ho enfornem a 200º fins que siguin cuites. Les servim com si fos falafels, per exemple, amb salsa de iogurt.

 

Amanida russa amb anguila fumada del Delta

 

Una recepta que teniem pendent de fer i, per tant de publicar, de feia un cert temps..ara que comença la calor, també venen més de gust plats freds com aquest...Vam aprofitar que teniem anguila fumada de la nostra última visita al Delta per a fer aquesta versió. També varem fer el petit canvi d'una lactonesa, es a dir, d'una maonesa amb llet i no pas amb ou.

Ingredients (2 persones):

1 patata de mida grossa

2-3 pastanagues

1 grapat de mongetes verdes

1 got de pèsols congelats

1 ou dur per decorar

tiretes de pebrot escalibat

2 o 3 porcions d'anguila fumada

per la lactonesa:

llet (2 dits) 

1 all o dos

oli

sal

Començarem per pelar i tallar a daus les patates o patata. Reservarem. Pelarem i tallarem a cubs les pastanagues. Netegem i tallem a trossets les mongetes verdes. Ara ve, el moment més delicat: jo per assegurar-me, faig bullir primer les patates i quan són cuites, les retiro del foc, les escorro, refredo amb aigua i reservo. Després faig bullir juntes les mongetes i les pastanagues (posant primer les pastanagues i passat dos o tres minuts les mongetes. Els pèsols, si són congelats, els afegeixo cap al final. Un cop la resta de verudres cuites, les retiro del foc, les refredo i les barrejo amb les patates. 

Mentrestatn, esmicolarem amb els dits l'anguila. Ho barregem amb les verdures. Hi barregem també una part del pebrot tallat menut. Reservem unes tirestes per decoració.

Posem en una safata les verdures barrejades amb l'anguila, Escampem per damunt la lactonesa i decorem amb l'ou dur i amb els pebrots.

La lactonesa la farem com una maonesa qualsevol: en un pot de túrmix, hi posem els alls tallats a trossos, l'oli, la llet i la sal i posem el túrmix en posició maonesa. No és tan gustosa, però ens estalvia el patiment de l'ou cru ara que ve la calor.

Verat al forn amb picada d'avellanes

 

Una forma un xic diferent de menjar el verat...fins ara en plena temporada. si ho preferiu, podeu demanar al peixater que us en tregui l'espina i serà de més fàcil coure i menjar...

Ingredients (per persona):

1 verat per persona

10-12 avellanes

1 tros d'una llesca de pa seca

un raig de vi blanc

una mica de farigola

Farem una picada amb la molla de la llesca de pa, la farigola i les avellanes i la reservarem

En una safata que pugui anar al forn i ho posem un fil d'oli i el verat salat i empebrat. Hi escampem pel damunt la meitat de la picada, amanim amb una mica d'oli, el raig de vi blanc i la resta de la picada. enfornem a 180 g uns minuts fins que sigui cuit el verat (el temps dependrà del forn i de si el posem amb o sense espina). Servim!

Canelons de mató

 

Una recepta de canelons un xic més lleugereta que els clàssics de sant Esteve, potser no el més indicat de cara a la calor, però no ens en vàren poder estar!

Ingredients (4 persones):

1 paquet de plaques de canelons

300 gr de mató

4 anxoves en sal

150 g de formatge roquefort o similar

2 ous dusos

per la beixamell:

1/2 de llet
2 cullerades soperes ben plenes de farina
mantega (una nou)
sal, pebre negre i (opcional) nou moscada 

En un morter o en un bol on puguem picar-hi, barrejarem el mató amb les anxoves i els ous durs ja pelats fins a fer-ne una pasta. Reservarem a la nevera.

Bullirem les plaques de canelons seguint les instruccions del fabricant, i les anirem estenent damunt d'un drap de cuina ben net.

Omplirem amb una cullerada sopera aproximada, les plaques i les anirem enrotllat fins a formar-ne els canelons. Els posarem damunt d'una safata o llauna que pugui anar al forn on , primer de tot, hi haurem escampat una mica de llet (una o dues cullerades ens faran ja servei).

En un cassó, desfarem el roquefort amb una miqueta de llet i ho reservarem. Amb la resta de la llet farem la beixamell de la forma habitual, es a dir: en un altre cassó, desfarem la mantega, quan sigui fossa, hi afegirem la farina i farem que es cogui una mica sense arribar a torrar-se. Llavors, anirem incorporant la llet mica en mica amb molta cura de no fer grumolls. Quan tot sigui ben lligat, hi afegim el roquefort, salem i empebrem i anem rementant fins que la beixamell ens agafi consistència i sense que ens arribi a bullir mai. Quan la tinguem ja feta, l'escamparem damunt els canelons. hi posarem formatge de gratinar pel damunt i ho posarem al forn fins que la beixamell es gratini.