diumenge, 26 de juny del 2022
Cevitxe de xampinyons
divendres, 10 de juny del 2022
Coca de cireres (segona recepta)
diumenge, 29 de maig del 2022
Cuixa de xai al forn amb romaní i salvia
dimecres, 18 de maig del 2022
Aloo Goobi
Una recepta força senzilla de fer...el més díficil seria aconseguir totes les espècies i, com que cada cop hi ha més colmados hindus i sikhs, doncs cada com es redueixen les excuses per a fer aquestes receptes!
En una cassola que es pugui tapar, saltegem la coliflor en ramets petits i, si en posem, la patata pelada i tallada a dauets també petits. Quan comencin a agafar color, ho retirem i ho reservem en paper absorvent.
dimarts, 3 de maig del 2022
Pozole blanc (plat mexicà)
Aquesta és la nostra versió d'un plat mexicà anomenat "pozole blanc"..i és que també n'hi ha el verd i el vermell, però són un pèl més complicats, si més no, tenen més ingredients "exòtics" com bitxos i pebrots diversos espècials i vam optar per començar amb el que semblava més fàcil...Vam fer una miqueta de trampa també, perquè el blat de moro que em fet servir tampoc no es ben bé el que cal fer servir..resulta que hi ha una varietat quasi infinita de blats de moro i aquest és un de veneçolà (amb el que em fet algun plat d'allà), tampoc no ens servia el blat de moro que tenim per a fer l'escudella de blat de moro escairat del Berguedà, perquè també és una altra varietat..en fi...Aquest blat de moro el vàrem comprar a una botiga de llegums secs del mercat d'Horta...El plat és boníssim! (i no gaire díficil de fer).
diumenge, 24 d’abril del 2022
Pollastre al forn amb farigola
Aquest plat és ben senzill de fer...només ens cal un forn d'aquells que tenen ast o bé, si no en tenim, una cassola plana o llauna de forn, una reixeta o graella que la puguem posar al damunt i damunt de la graella hi posarem el pollastre quan toqui. Ens caldrà, es clar, que la llauna sigui prou gran per a recollir el greix i els sucs que degoti del pollastre.
dimecres, 13 d’abril del 2022
Coca de tomàquet de Castelló (tapada)
Fa un parell de caps de setmana vàrem estar de visita per l'interior de Castelló, a conèixer els pobles on havien nascuts els meus avis materns...una cosa que ens va agradar moltissim varen ser, les coques! sobretot les coques tapades...una d'elles la pengem avui aquí (probablement la que més ens va agradar).
400 gr aproximadament de farina
1 got que no estigui ple del tot d'oli
1 got de cervesa
sal
Pel farcit:
5-6 tomàquets madurs
1 llauna de tonyina
1 ou dur
un grapadet de pinyons
per pintar la pasta: un ou batut
Comencem per posar en un bol la cervesa, l'oli i la sal, anem afegint la farina i remenenat amb una forquilla fins que tingui una mica de consistència. Després passem a treballar-ho amb la mà. Pastem una mica damunt d'un marbre enfarinat i en fem dues boles iguals aproximandament. Mantenim tapat amb un drap.
A part, en una paella, sogregim els tomàquets però no de forma excessiva, no volem fer sogregit, sino que no sigui crusos. Amanim amb sal i si cal, amb una mica de sucre. Quan sigui cuit, hi afegim la llauna de tonyina sense oli, els pinyons i l'ou dur prèviament trinxat. Remenem bé i reservem. Rectifiquem de sal si cal.
Estenem damunt una llauna que pugui anar al forn prèviament untada amb una mica d'oli, la meitat de la massa. Li donem una forma quadadreta. Repartim pel damunt la farsa i tapem amb l'altra meitat de massa. Pessigem els costat perquè no s'escapi res i ho pintem amb l'ou debatut. Enfornem a 180 fins que sigui cuita i dauradeta (si us hi fixeu, a nosaltres aquesta ens va quedar un poc crueta de baix).
Es pot menjar freda o calenta..està boníssima!!
dissabte, 26 de març del 2022
Lasanya d'arròs i algues
Aquesta recepta corre per la xarxa i també es va publicar en una revista; originariament està pensada per a fer croquetes i, aquesta era la nostra idea també..però ens vam adonar que la pasta o bé no ens va acabar de quedar del tot bé o bé era massa "fluida" per la nostra idea del què són o han de ser les croquetes i que anavem a suar sang en fer-les..així que vam canviar de idea, aprofitar que encara teniem unes plaques de canalons al rebost i salsa de tomàquet i vam fer uns canvis d'última hora o si voleu, una versió ben lliure de la recepta original...Da'ltra banda, d'aquesta manera hem trobat que queda més lleugera que no pas havent de fregir-ho tot..